Va ser fundat el 29 de novembre de 1899 com a club de futbol amb el nom de Foot-ball Club Barcelona[10] per un grup de joves futbolistes suïssos, catalans i britànics encapçalats pel ciutadà suís Joan Gamper, es va registrar oficialment el 5 de gener de 1903.[11] És el club de futbol més antic de Barcelona,[e][12] el segon de Catalunya,[f] i el quart club de futbol professional actiu més antic de l'estat espanyol.[g]
A diferència de la majoria dels clubs esportius professionals a tot el món, el FC Barcelona no és una societat anònima esportiva,[13] és a dir, que la propietat del club recau en els seus 150.317 socis el 31 de maig de 2023,[h][14] essent el vuitè club de futbol amb més socis del món, després del Schalke 04 i seguit pel Sporting, i també l'onzè club esportiu, després del Melbourne Cricket Club i seguit pel Sporting. Els seus seguidors són coneguts com a culers, i tenen 1.264 penyes repartides per tot el món el 2022.
Segons les estadístiques que realitza l'IFFHS, el FC Barcelona va ser el millor equip de futbol masculí europeu i mundial de la primera i segona dècada del segle xxi,[i][15] i lidera el rànquing global del segle amb 5427 punts amb una diferència de 388 punts sobre el segon classificat (Reial Madrid).[16] És a més l'equip de futbol els jugadors del qual més vegades han figurat als podis del FIFA World Player (19) i de la Pilota d'Or (34).[cal citació][j] El seu màxim rival és el Reial Madrid Club de Futbol en rivalitat amb transcendència mundial als partits coneguts com el clàssic,[17] tot i que també manté una gran rivalitat amb el Reial Club Deportiu Espanyol en els partits coneguts com a derbi barceloní.[⇨]
Va ser uns dels fundadors de la Lliga espanyola de futbol el 1928 i l'Associació Europea de Clubs[k] i és un dels tres clubs que sempre ha jugat a la Primera Divisió juntament amb el Reial Madrid i l'Athletic Club.[20] Ha estat el primer campió històric de la competició, és el seu segon club amb més títols, i té el rècord de la màxima puntuació en una sola edició.[l] L'equip masculí de futbol és un dels equips amb més trofeus del món, dels quals destaquen amb dades de 2023, 27 títols de primera divisió, 31 títols de Copa del Rei de futbol, 14 Supercopes d'Espanya,[21] 5 Copes d'Europa, 5 Supercopes d'Europa, 4 Recopes d'Europa, 3 Copes de Fires i 3 Mundials de Clubs.[22] És el tercer club amb més títols internacionals (20), per darrere del Reial Madrid, amb 31; i l'Al-Ahly, amb 26.[23] És, per tant, l'equip espanyol amb més títols estatals i un dels clubs més prestigiosos d'Europa i del món. A 2024, el primer equip masculí de futbol ha guanyat 94 títols oficials, cosa que el converteix en el primer equip amb més títols dels Països Catalans i el segon de l'estat espanyol.[24] El Barça és l'únic equip d'Europa que ha disputat sempre, des del 1955, alguna de les quatre competicions europees; l'únic club de la lliga espanyola que ha aconseguit guanyar les tres competicions més importants el mateix any (la Copa, la Lliga i la Lliga de Campions) la temporada 2008-09 i 2014-15; junt amb el FC Bayern de Múnic, l'únic europeu d'aconseguir-ho més d'una temporada, i l'únic equip que ha assolit en un mateix any (2009) els 6 títols més importants (tres d'internacionals i tres d'estatals).[25]
És també una de les societats esportives més prestigioses del món que disposa de seccions professionals masculina i femenina de futbol, i masculines de bàsquet, handbol, hoquei patins i futbol sala, totes en l'elit de les competicions esportives europees de clubs,[m] i 9 seccions no professionals d'hoquei herba, atletisme, patinatge artístic, hoquei gel, voleibol masculí i femení, rugbi, bàsquet amb cadira de rodes i bàsquet femení. Així mateix, els medallistes olímpics que han representat l'entitat blaugrana han conquerit dotze ors, vint-i-vuit plates i trenta-dos bronzes a les diferents disciplines esportives.[26] És el segon club europeu amb més Copes d'Europa (48), després del CSKA Moscou.[27][n] La temporada 2010-11 va ser la més reeixida globalment del club, amb 14 títols: 3 de l'equip de futbol masculí, bàsquet i futbol sala, 2 d'handbol i hoquei patins i 1 de futbol femení.[28] És el primer club europeu a ser campió continental a la branca masculina i femenina, i el primer a assolir un triplet amb totes dues.[29] És també el primer club a tenir a tres jugadors del mateix equip al podi de la Pilota d'Or tant masculí (2010) i femení (2024).
El club té un segon equip masculí professional, el Futbol Club Barcelona B, i un de femení professional, el Futbol Club Barcelona (femení), i alhora té dos equips juvenils, així com equips de formació en totes les categories i en la majoria de les especialitats esportives, els quals permeten de nodrir els primers equips amb el nombre més gran possible de jugadors del planter.
Data de fundació
Pàgina del primer llibre d'actes del Barcelona que mostra la primera junta directiva escollida
Els diferents equips de futbol a Barcelona anaven conformant-se de manera irregular, fins que començà el degoteig d'inscripcions oficials. Així fou com el 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, un home de negocis suís instal·lat a Barcelona, fundà el FC Barcelona al Gimnàs Solé, després que Jaume Vila i Capdevila, qui fundà el FC Català al Gimnàs Tolosa el 17 de desembre d'aquell mateix any, no el deixés jugar en el seu equip per la seva condició d'estranger.
El 13 de desembre, l'equip blaugrana es va fusionar amb el Team Anglès.[30][31] Català i Barcelona mantingueren una molt forta rivalitat a inicis de segle on destacà la polèmica per qui era el club degà de la ciutat comtal, polèmica que quedà resolta a favor del Barcelona, en haver estat el primer club inscrit al registre civil. El 5 de gener de 1903 es va registrar oficialment Foot-ball Club Barcelona.[11]
Etimologia
El Futbol Club Barcelona és el nom tant de la secció principal del club, el futbol, com de la institució. L'equip de futbol de la qual pren el nom el club, adoptà el nom de la ciutat de Barcelona.[32] Per a l'origen del nom Barcelona, vegeu Història de Barcelona#Toponímia.
S'han exposat diverses teories contra el disseny blau i grana de la samarreta del Barcelona. La percepció habitual és que els colors van ser escollits per Joan Gamper i són els del seu equip de casa, el FC Basel.[33]
L'equip jugava en els seus orígens amb l'escut de Barcelona, caironat amb quatre quarters, amb una ratapinyada damunt un corona, i era envoltat per dues branques, una de llorer i una altra de palmera.[34] L'escut propi de l'entitat neix del concurs públic que instituí l'entitat el 1910, que va guanyar el disseny de Santiago Femenia.[35] El suggeriment de Femenia es va convertir en l'escut que llueix avui el club, amb algunes petits variacions. L'escut consta de la Creu de Sant Jordi a la part superior esquerra amb la bandera catalana al costat, i els colors de l'equip a la part inferior.
Al llarg de la seva història, el club ha tingut diverses himnes oficials. L'actual himne oficial, també anomenat Cant del Barça, va ser creat i estrenat l'any 1974, amb motiu dels actes del 75è aniversari del club. La lletra fou escrita per Jaume Picas i Josep Maria Espinàs, i la música és de Manuel Valls Gorina.[36] La versió oficial és interpretada per la Coral Sant Jordi.
Amb motiu dels actes del centenari del club, el cantautor Joan Manuel Serrat el va interpretar en directe, sobre la gespa del Camp Nou.
Des del 29 d'octubre de 1924 el Barça tenia una mascota oficial, dissenyada per la Valentí Castanys: Avi del Barça, amb samarretes del Barça de la dècada del 1960 i la dècada del 1970, pantalons també antics, tradicional barretina i una bandera del Barça. Va ser introduïda la mascota oficial com a CAT en el 125è aniversari.
El 29 de novembre de 1899, Hans Gamper, juntament amb un grup d'esportistes, funden el FC Barcelona al Gimnàs Solé. Entre els dotze fundadors del club hi havia sis catalans, tres suïssos, dos anglesos i un alemany. El nom original escollit fou Foot-ball Club Barcelona, en anglès, i es va designar al suís Walter Wild com a primer president del club.
Durant els anys 1910 el club va fer un gran salt, tant esportiu com social: va guanyar dues Copes d'Espanya i tres Copes dels Pirineus, i va arribar als 3000 associats, convertint-se ja en una de les societats més populars de Catalunya. L'equip jugava els seus partits en un camp situat al carrer Indústria de Barcelona. La imatge dels aficionats blaugrana asseguts d'esquena sobre la tanca del camp és l'origen de la denominació de culers amb què són coneguts popularment els aficionats blaugranes. També el 1915, el club va crear la seva primera secció poliesportiva, la d'atletisme.
Els anys vint representen el Barça de l'edat d'or. Es va passar de 3.000 a 11.000 socis[43] i, el 1922, es va estrenar el primer gran estadi del club, el Camp de les Corts, amb capacitat per a 20.000 espectadors.[44] Van ser anys en què el club va guanyar quatre Copes d'Espanya i, el 1929, la primera Lliga espanyola de la història. Durant aquesta dècada el Barça va crear les seves seccions de bàsquet, rugbi i hoquei herba.
Aquest període acaba amb el suïcidi de Gamper el 30 de juliol del 1930, a causa de la depressió provocada per problemes personals i econòmics.
1931-1939: Davallada, II República i Guerra Civil: el president Suñol afusellat
Posteriorment, coincidint amb l'adveniment de la Segona República, es va produir un descens del nombre de socis que es va agreujar amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola el 1936. Aquell any, a més, el president del club Josep Sunyol, era assassinat per les tropes franquistes.[46] El club va acabar la dècada amb només 2.500 socis.
1940-1950: La difícil postguerra
Durant els anys 40, el club va anar superant a poc a poc la seva crisi social i esportiva. El president Enrique Piñeyro, designat el 1940, i proper del poder franquista, hispanitza el nom del club, Club de Fútbol Barcelona, i modifica l'escut, on els quatre pals vermells de la bandera de Catalunya són reduïts a dos pals, en un intent d'imitar la bandera espanyola. A poc a poc l'equip es va refent, conquerint tres lligues espanyoles, una Copa d'Espanya, dues Copes Eva Duarte de Perón i una Copa Llatina.
El cinquantè aniversari és celebrat amb alegria, amb un escut sobre el qual la bandera catalana és finalment restablerta.
Un altre fet destacat d'aquesta dècada va ser la celebració el 1953 de les primeres eleccions semidemocràtiques (hi van votar només els socis masculins) a la presidència del club. Aquell mateix any hi va haver un conflicte amb el Reial Madrid pel fitxatge d'Alfredo Di Stéfano.
El Barça, "més que un club"
Malgrat les adversitats, la massa social va créixer fins als 38.000 socis, que van deixar petit el Camp de les Corts, de manera que es va construir un nou estadi, el Camp Nou, inaugurat el 1957.[47]
L'estadi del FC Barcelona restà com un dels pocs escenaris públics on els afeccionats s'expressaven amb una certa llibertat i el club esdevingué el millor ambaixador de Catalunya a l'exterior. Va ser en aquells anys quan es deia que, pel seu simbolisme, Barcelona era "més que un club", a partir del discurs de presa de possessió del càrrec de president de Narcís de Carreras, el 1968.[49]
La dècada de 1960 va tenir menys èxit per al club, amb el Reial Madrid monopolitzant la Lliga i del delicat estat de l'economia del club derivat de la construcció del Camp Nou. L'únic motiu de joia per als blaugrana va ser la final de Copa del 1968, en la qual el Barça s'imposà per 0-1 al Reial Madrid en l'Estadi Santiago Bernabéu. Malgrat els escassos èxits esportius, el nombre de socis augmentarà de 39.000 fins a 55.000. En l'àmbit internacional, el Barça s'ha de conformar amb una Copa de Fires guanyada l'any 1966 davant el Reial Saragossa.
L'any 1978 va arribar a la presidència del club Josep Lluís Núñez, que dirigiria el club durant les dues dècades següents.
Durant els anys 1980 es van fer grans inversions en fitxatges de grans estrelles, com ara Maradona, Schuster o Gary Lineker, però l'equip de futbol només va poder guanyar a Espanya una lliga, tres Copes del Rei, una Supercopa i dues Copes de la Lliga. En l'àmbit europeu, es van guanyar dues Recopes d'Europa, però va tornar a caure en una final de la Copa d'Europa, la disputada a Sevilla el 1986 davant de l'Steaua de Bucarest.
El 1979, el club va comprar La Masia, una casa de pagès construïda el 1702, perquè servís de residència als joves del planter. Més tard tindria un paper important en l'èxit futur de club.[51]
El més positiu de la dècada de 1980 va ser l'ampliació del Camp Nou,[47] l'increment de socis, que va superar la xifra dels 100.000, la revitalització econòmica del club i els èxits de les seccions de bàsquet, handbol i hoquei sobre patins, que van conquistar importants títols espanyols i europeus.
1988-1996: Johan Cruyff entrenador i el Dream Team
L'equip es va dissoldre l'any 1994, després de la derrota a la final de la Copa d'Europa per 4-0 a Atenes davant l'AC Milan.[54]
Els diversos enfrontaments entre Cruyff i la directiva esclaten el 18 de maig del 1996.[55] El president Josep Lluís Núñez anuncia la fulminant destitució del tècnic a manca de dues jornades per al final de la Lliga.
1995-2000: Final de Núñez i Centenari
El traumàtic comiat de Johan Cruyff va crear una gran crisi social en el club, que no va desaparèixer malgrat els títols aconseguits per Bobby Robson i Louis van Gaal, i va acabar desembocant en la dimissió de Núñez l'any 2000. També l'any 1999, el club va celebrar el seu Centenari.
La dècada dels 90 a suposar també una gran dècada per a les seccions més importants. L'equip de bàsquet a més dels èxits nacionals, va arribar a la final de la Copa d'Europa fins a quatre ocasions. L'equip d'handbol va esdevenir el millor equip d'handbol del món: va guanyar tots els títols, entre els quals destaquen sis Copes d'Europa. L'equip d'hoquei sobre patins va assolir entre altres títols, dues Copes d'Europa i quatre OK Lligues.
2001-2003: Transició presidencial sense títols
La curta era Gaspart s'inicia, a més a més, amb l'inesperat fitxatge pel Reial Madrid del davanter portuguès Luis Figo.[o] Gaspart, apressat pel cas Figo, malbarata els diners percebuts per la clàusula de rescissió del portuguès amb fitxatges que no ofereixen el rendiment esperat. Els tres anys de Gaspart com a president es van saldar sense títols futbolístics, i amb una freqüent rotació d'entrenadors. La secció de bàsquet, això sí, assolí grans èxits (entre ells l'Eurolliga 2002-2003).[56]
2003-2012: "Laporta president", Josep Guardiola i el millor Barça de la història
2003-2010: Presidència de Joan Laporta: dues Lligues de Campions i quatre Lligues
Després de la dimissió de Gaspart va arribar a la presidència Joan Laporta,[57] que va afrontar una profunda renovació esportiva, econòmica i social.
2003-2006: Rijkaard, Ronaldinho i la segona Champions
Amb Frank Rijkaard d'entrenador i un equip de figures encapçalades pel Ronaldinho, l'equip va aconseguir el campionat de Lliga 2004-05, ia més, va aconseguir guanyar dues Lligues espanyoles consecutives en repetir èxit el 2006, i la segona Lliga de Campions, i la massa social del club va superar per primera vegada a la història la xifra dels 140.000 socis.
2006-2008: Crisi esportiva i institucional
Aquesta etapa va acabar al final de la temporada 2007-08, després de dos anys sense títols i enmig d'una greu crisi institucional i esportiva, amb la destitució del llavors entrenador Frank Rijkaard (30 de juny del 2008) i la presentació d'una moció de censura contra Joan Laporta i la seva Junta Directiva (9 de maig de 2008).
Imatge de les 6 copes aconseguides pel FC Barcelona durant l'any 2009.
Amb l'arribada de Pep Guardiola a al comandament de l'equip, el Barcelona amb conquistant la Lliga, la Copa i la Lliga de Campions[p], va aconseguir el triplet per primer vegeda a estat espanyol i el cinquè equip d'Europa en fer-ho.[58]
El 10 de desembre de 2010 la junta directiva va fer públic un acord a partir del qual Qatar Foundation posaria publicitat a la samarreta de l'equip de futbol durant cinc anys a canvi del pagament de 170 milions d'euros.[65]
El 23 de gener del 2014, Rosell renuncia al seu càrrec de president a causa de la querella per presumpta apropiació indeguda arran del traspàs de Neymar. El substitueix Josep Maria Bartomeu i Floreta fins a acabar el mandat, el 2016.[66]
El dia 19 de juliol del 2013, el president Sandro Rosell anuncia que Tito Vilanova no seguirà al capdavant de l'equip per la recaiguda de la malaltia.[68] El dia 23 de juliol del 2013, la junta directiva fa oficial amb un comunicat el fixatge de l'entrenador argentíGerardo Martino.[69] Vilanova acabarà morint per les complicacions de la malaltia que patia el 25 d'abril del 2014 a Barcelona.[70]
2013-2020: Inestabilitat institucional i presidència de Bartomeu
El gener de 2014, Sandro Rosell dimiteix com a president del club a causa d'evasió fiscal en el traspàs de Neymar. Prenent el càrrec el seu vicepresident primer Josep Maria Bartomeu.[66] El club també es va enfrontar a un altre repte, després que la FIFA acusa al Barça de realitzar infraccions en la inscripció de jugadors menors de 18 anys, se'ls impedeix fitxar jugadors per dos cicles (fins a juny de 2015).[72] Després d'això el club recorre la sanció sent aquesta ajornada.
El 16 d'abril, van perdre la final de Copa del Rei davant el Reial Madrid amb un resultat de 2 a 1 a Mestalla.[74] Van quedar en segon lloc després d'empatar davant el mateix equip en l'última jornada al Camp Nou, fet que va fer que Martino anunciés la seva dimissió.[75][76]
Es dona inici a la temporada 2014-15 amb la presentació de Luis Enrique com a nou entrenador del primer equip. El 17 de maig l'equip es proclama campió de Lliga.[77] A la setmana següent, guanya la Copa.[78] El Barça va acabar la temporada proclamant-se campió de la Lliga de Campions per cinquena ocasió a la seva història,[79] i convertint-se així en l'únic equip que aconsegueix dos triplets.
La temporada 2016-17 va ser l'última de Luis Enrique a la banqueta blaugrana causa de la seva renúncia producte del degast que implica el treball, segons el mateix entrenador.[85] Guanya la Supercopa d'Espanya a l'Sevilla FC per un global de 5-0.[86][87] El 8 de març de 2017, Barcelona protagonitza la remuntada més gran de la història de la Lliga de Campions derrotant per 6-1 al Paris Saint-Germain FC (marcador global 6-5), tot i perdre l'anada a França per un marcador de 4-0.[88] Va repetir títol de Copa.[89]
L'era Valverde i Quique Setién
El 29 de maig de 2017, l'ex jugador Ernesto Valverde és nomenat successor de Luis Enrique[90][91] signant un contracte de dos anys amb opció per a un any més.[92] El Barça guanya la Lliga[93] i Copa[94] la temporada 2017-18.[95] El Barça estableix un nou rècord de partits sense perdre (43) a la història de la Lliga.[96] Pitjor sort pateix a la Lliga de Campions amb una inesperada derrota amb l'AS Roma.[95]
La temporada 2018-19 comença amb l'obtenció de la Supercopa d'Espanya 2018 en què va ser la primera final disputada fora del territori espanyol. Amb aquest títol, Messi es va convertir en el jugador més premiat de la competició amb vuit títols, i del club amb trenta-tres, superant Iniesta. Repeteix títol de Lliga,[97] però perd la final de Copa davant al València CF i queda eliminat de la Lliga de Campions pel Liverpool FC.
El 2 de desembre de 2019 Lionel Messi va guanyar la Pilota d'Or per sisena vegada a la seva carrera, convertint-se així en el jugador més premiat en guanyar-lo en les edicions de: 2009, 2010, 2011, 2012, 2015, i 2019.[98]
El creixent descontentament dels aficionats per l'empitjorament de les finances i el declivi en el terreny de joc les temporades anteriors va portar Josep Maria Bartomeu a anunciar la seva dimissió com a president el 27 d'octubre del 2020 per evitar enfrontar-se a una moció de censura.[102]
2021-present: Segona etapa de Joan Laporta i era post Messi
El 5 d'agost del 2021, malgrat que el Barcelona i Lionel Messi havien arribat a un acord i de la clara intenció de les dues parts per signar un nou contracte, l'acord no es va poder produir a causa dels obstacles financers i estructurals que plantejava la normativa de la lliga espanyola.[105] El 10 d'agost es va anunciar que Messi havia fitxat pel París Saint-Germain de la Ligue 1 francesa com a agent lliure, posant fi a la seva etapa de 21 anys amb el Barcelona.[106] Els mals resultats a la Lliga i a la Lliga de Campions van portar a la destitució de Ronald Koeman el 28 d'octubre, sent substituït per Xavi Hernández,[107] que no va poder revertir el rendiment a la Lliga de Campions i l'equip va haver de competir a l'Europa League per primera vegada des de la temporada 2003-04, quedant posteriorment eliminat a quarts de final.[108] El primer equip de futbol no va aconseguir cap títol.[109]
Temporada 2022-23
L'1 de juliol de 2022, l'estadi va passar a anomenar-se oficialment "Spotify Camp Nou". Va ser la primera vegada a la història del club que es va arribar a un acord amb un soci que adquireix els drets de denominació de l'estadi.[110] El 15 de febrer de 2023 es va fer públic el Cas Negreira o Barçagate per la possible corrupció esportiva involucrant José María Enríquez Negreira, exàrbitre de futbol espanyol que fou vicepresident del Comitè Tècnic d'Àrbitres entre el 1994 i el 2018, que hauria rebut 7,3 milions d'euros del FC Barcelona mentre estava en compliment de les seves funcions al CTA, i en no poder comprovar que els diners es van fer servir per influir en les actuacions dels col·legiats, s'estudia en un possible delicte de blanqueig de capitals.[111] En aquesta temporada, totes les seccions professionals de l'entitat (futbol, futbol femení, bàsquet, handbol, futbol sala i hoquei patins) van aconseguir el títol de lliga.[112]
CM (Copa Macaya), CB (Copa Barcelona), CC (Campionat de Catalunya), FAC (Campionat de l'Associació de Clubs), LM (Lliga Mediterrània), LC (Lliga Catalana)
El Futbol Club Barcelona ha tingut 39 presidents i 4 comissions gestores al llarg de la seva història. El fundador del club, el suís Hans Gamper, no va ser, paradoxalment, el primer president: ho va ser l'anglès Walter Wild, ja que era la persona de major edat de les onze que van participar en l'assemblea fundacional del club. Joan Gamper, però, va ser posteriorment president en cinc etapes diferents del club. El president amb més anys de mandat de la història del club va ser Josep Lluís Núñez, que va ocupar el càrrec durant 22 anys, entre 1978 i 2000.
El president del Futbol Club Barcelona és, des de l'any 1978, un soci escollit per sufragi universal per dur la gestió del club.
L'Estadi del FC Barcelona és el Spotify Camp Nou, propietat del mateix club. Inaugurat el 1957 al barri de les Corts de Barcelona, té una capacitat de 99.354 espectadors, tots asseguts.[9] És un dels estadis catalogats com a "Estadi Cinc Estrelles" per la UEFA, fet que l'habilita per acollir finals de la Lliga de Campions, Recopa i Copa de la UEFA, com ha passat en 15 ocasions.
Des d'agost de 2023, per una important remodelació de l'estadi, l'equip masculí de futbol juga a l'Estadi Olímpic Lluís Companys, amb una capacitat màxima de 55.926 espectadors i modernitzat per a l'ocasió amb una inversió superior als set milions d'euros compartida entre club (60%) i Ajuntament (40%) destinats a la millora dels accessos i la mobilitat de l'entorn.[115]
La remodelació del Spotify Camp Nou, adjudicada per 900 milions d'euros a l'empresa turca Limak Construction s'estima que estarà acabada la temporada 2025-26.[116] Abans de poder disposar del Camp Nou, el FC Barcelona va tenir dos estadis més, els quals se li anaren fent petits a mesura que creixia la massa social de seguidors:
A causa dels èxits i al creixent nombre de socis l'equip es va traslladar al Camp de Les Corts, inaugurat el 20 de maig de 1922 obra dels arquitectes Jaume Mestres i Josep Alemany, amb el partit Barça - Saint Mirren (2-1). El primer gol es marca Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. Tenia una capacitat d'uns 30.000 espectadors, i que va arribar a tenir una capacitat màxima de 60.000 persones.
Camp de la Carretera d'Horta (Carretera d'Horta, Ronda del Guinardó). Primer partit jugat el 23 de novembre de 1901, un partit que acaba amb victòria per 0 a 1 contra l'equip del vaixell Calliope.
La Ciutat Esportiva Joan Gamper, complex esportiu de l'entitat situat a Sant Joan Despí que acull els entrenaments del primer, segon equip i els equips inferiors del club.
La Masia de Can Planes o la Masia, residència dels joves de les categories inferiors del club fins a l'any 2011.
Altres instal·lacions
El Mini Estadi, on jugaven els equips de futbol de les categories inferiors del club. Tenia una aforament de 15.276 espectadors, tots asseguts.
El projecte Espai Barça, que inclou una reforma completa del Camp Nou, un nou Palau Blaugrana, instal·lacions esportives i un auditori al barri de les Corts de Barcelona i l'Estadi Johan Cruyff a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Cumplit el mínim 8 jugadors locally-trained i mínim de 4 d'ells club-trained
Els equips que disputen la lliga espanyola de futbol estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de la Unió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador. Alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:
Més d'un miler de futbolistes han vestit la samarreta del primer equip del Futbol Club Barcelona al llarg dels seus 123 anys d'història. Els jugadors d'origen estranger (tot i que alguns, nacionalitzats espanyols) han tingut sempre un gran pes en la història del club,[124] i han marcat les èpoques més brillants del conjunt català.[124] Fundat per un grup d'estrangers establerts a Barcelona,[125] inicialment l'equip va estar format per jugadors d'origen majoritàriament anglès, suís i alemany.[125] La majoria d'historiadors consideren que l'hongarès Ladislau Kubala va ser, als anys 1950, la primera gran figura de talla internacional que va militar al conjunt barcelonista.[124] No obstant això va ser a partir dels anys 1970 quan el futbol espanyol va regularitzar la participació de jugadors estrangers, i per tant quan el club va començar a fitxar grans figures internacionals.[124] El FC Barcelona ha comptat des de llavors amb diversos jugadors que, militant al club blaugrana, han conquerit els més prestigiosos trofeus individuals del futbol mundial.[124]
Els jugadors que més gols han marcat en competicions oficials són: Lionel Messi, César Rodríguez, Luis Suárez, Ladislau Kubala, i Josep Samitier. Destaca l'argentí Lionel Messi com a màxim golejador històric amb sis-cents setanta-dos gols, i el futbolista que més títols ha aconseguit en la seva estada a l'entitat amb trenta-quatre.
El FC Barcelona ha estat històricament, juntament amb el Reial Madrid, un dels conjunts que més ha contribuït a nodrir la selecció d'España.[131][132] El jugador del club amb més partits internacionals amb la selecció espanyola va ser el centrecampista Xavi Hernández, que va disputar cent trenta-tres partits fins a ser superat per Sergio Busquets, i juntament amb Lionel Messi, Andrés Iniesta, Gerard Piqué i Carles Puyol pertanyen al selectiu de futbolistes barcelonistes del «FIFA Century Club» per haver disputat amb cent o més partits amb la seva selecció nacional absoluta.[133]
Abans de 1960: Antoni Altisench, Francesc Sardà, Gregori Tarramera, Miquel Puigdevall, Lluís Cabot, Eduard Ruiz, Josep Ruiz, Miquel Ruiz, Miquel Blanquet, Martí Corominas, Jordi Juan, A. Gabriel Rocabert, Adrià Rodó, Ramon Rabassa, Fernando Anell, Joan Rovira, Esteve Blanch, Recared Garreta
Entre 1960 i 1975: Joan Recasens, Joan Blanch, Josep Blanch, Jordi Martínez Picornell
Entre 1975 i 1999: Armand Aixut, Enric Font, Manuel Moriche, Cardona, Adrià Rodó, Francesc Baiget, Enric Lobo, Sergi Longhney, Miguel Escoda
Des del 2000, Paco Peña, Camille Riu, Toni Lucas, Rafel Vela, Cristian Carci, Maxime Troquereau, Andrés Martinez Delgado, José Luís Nart, Gorka Etxeberria
Excepte en algun cas, els integrants de la primera plantilla escullen els seus capitans.
Es coneix la identitat de 50 dels primers capitans del Barça,[137] tots excepte els que ho van fer durant el període 1937-1939. El primer capità va ser Joan Gamper el 1899. El jugador que més temporades ha estat capitan és Carles Puyol (10 temporades) entre 2004 i 2014.
Equip futbol segon filial, Futbol Club Barcelona C fundada el 1967, dissolt l'any 2007, jugava al Mini Estadi amb capacitat per a 15.276 espectadors.
La secció defutbol femení té un segon equip a la Segona Divisió. Tradicionalment s'ha situat esportivament a la categoria immediatament inferior a la del primer equip.
El futbol base del Futbol Club Barcelona és una part fonamental del club i per això compta amb una forta política d'inversió i d'esforç en joves jugadors per tal de perfilar-los i ensenyar-los l'estil del Barça a més de formar-los com a persones. Bona part d'aquest esforç econòmic i organitzatiu que fa el club es troba representat per les instal·lacions esportives de la Ciutat Esportiva Joan Gamper i la seva residència per a esportistes de la Masia, situades al municipi veí de Barcelona de Sant Joan Despí.
El treball amb el planter ha tingut sempre l'objectiu de nodrir al primer equip de jugadors joves amb talent suficient per competir al màxim nivell. Diversos d'aquests futbolistes procedents d'aquest planter han assolit un primer nivell mundial, com ara Marià Gonzalvo, Carles Rexach, Ferrer, Pep Guardiola, Puyol, Xavi, Andrés Iniesta o Leo Messi. Segons un estudi de la FIFA el 2007, el Barça era el tercer club en percentatge de jugadors del planter que van participar en el primer equip, només superat per l'Athletic Club i l'Nancyfrancès. Actualment és l'exemple més clar que demostra que es poden guanyar els títols més importants del planeta amb jugadors del planter.[152]
Equips masculins (14 equips): Juvenil B, Cadet A, Cadet B, Infantil A, Infantil B, Aleví A, Aleví B, Aleví C, Aleví D, Benjamí A, Benjamí B, Benjamí C , Benjamí D i Pre-benjamí.
Equips femenins (7 equips): Femení B, Femení C, Juvenil, Infantil C, Infantil D, Aleví E i Aleví F. Aquests quatre últims juguen en categories de futbol base mixtes.
Acadèmies
Barça Escola Barcelona
La Barça Escola Barcelona és una escola de futbol formatiu ubicada a Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Tant els entrenaments com els partits es porten a terme a les instal·lacions de la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Barça Escola Bàsquet
La Barça Escola Bàsquet és l'escola oficial de bàsquet del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 4 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es realitzen al Centre Esportiu Municipal Aristides Maillol Les Corts. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Barça Escola Futsal
La Barça Escola Futsal és l'escola oficial de futbol sala del FC Barcelona. El seu objectiu és dotar nens i nenes d'entre 6 i 12 anys dels conceptes bàsics del futbol per poder afrontar amb garanties d'èxit els reptes esportius que se'ls plantegin en el futur, també se'ls transmeten els valors que representa el Barça: humilitat, esforç, ambició, respecte i treball en equip. Els entrenaments es fan a la Pista interior de parquet de l'INEFC de Barcelona. Els partits es juguen a la Ciutat Esportiva Joan Gamper.
Barça TV fou un canal de televisió esportiu dedicat íntegrament a l'actualitat del club. Va fer la seva primera emissió el 27 de juliol de 1999 sota el nom de Canal Barça. Els eixos principals de la programació del canal eren la informació, entreteniment, partits en directe del primer equip de futbol, dels equips del planter en totes les categories, partits històrics del FC Barcelona i programes específics que observaven i mostraven la realitat del teixit social barcelonista. El canal es produïa i emetia íntegrament en català, tot i que a les plataformes de pagament es disposava de dues pistes d'àudio addicionals que tradueixen a l'anglès i al castellà la programació. Les instal·lacions de la televisió oficial del club estaven al mateix estadi del FC Barcelona, destacant els platós a la zona mixta —a l'àrea dels vestidors— i a la tribuna del Camp Nou.
El mes de febrer del 2004Canal Barça va passar a denominar-se Barça TV, després que el club tornés a adquirir els drets d'exclusivitat, fins aleshores en mans de Telefónica Sports. Des del 2008, Barça TV emet en obert per TDT al Principat de Catalunya. Després de 24 anys d'emissió, el club va anunciar que el canal tancaria el 30 de juny del 2023.[153]
Barça One
Barça One és una plataforma de reproducció en continu amb contingut gratuït sobre el club en tres idiomes: català, anglès i castellà.[154] Es va presentar de forma oficial el 4 d'abril de 2024.[155]
R@dio Barça és una emissora de ràdio per internet pròpia del Futbol Club Barcelona que ofereix les retransmissions dels partits, oficials i amistosos, del primer equip de futbol del club. Les retransmissions són ofertes en català, anglès i castellà.
Plana web
El club disposa d'una pàgina web, que és gestionat sota la supervisió de la direcció del club, s'ocupa de totes les notícies del club i dels resultats dels equips esportius del club, està en sis idiomes: català, anglès, castellà, xinès, japonès i francès.[156] Ampliada informativament amb plataformes a les xarxes socials com Facebook o Twitter.
Revistes i butlletins del FC Barcelona
Tot Barça
Revista de futbol que es publicà a Barcelona el 1979.[157] Estava escrita en castellà amb alguns articles en català. L'any 1979 desaparegué.
Al juny del 1981 s'anuncià la suspensió de la revista R.B. Revista Barcelonista, però la capçalera fou venuda a Joan Gaspart. El setembre del 1981 inicià una nova època amb el nom Barça incorporat a la capçalera. La publicació fou vinculada a la candidatura de Josep Lluís Núñez a la presidència del Futbol Club Barcelona.
Butlletí efímer sobre el FC Barcelona, creat al 1988 només es van editar 3 números.Tenia una periodicitat mensual. Tenia una secció dedicada a les penyes i una altra on s'acostava al perfil més personal dels jugadors emblemàtics de l'època.[158]
Butlletí sobre el FC Barcelona creada a l'octubre de 1998, en l'època del president Josep Lluís Núñez Va començà en format diari i al quart número evoluciona a revista grapada amb més de 32 pàgines amb periodicitat mensual. Es van imprimir 29 números fins al setembre de 2002.[158]
Revista Barça
3a etapa
Barça és una revista bimensual que des de 2002 tracta sobre tots els afers relacionats amb el Futbol Club Barcelona. S'hi poden trobar novetats, història, estudis o anàlisis tècniques, consells, entrevistes, reportatges, món social i institucional, trobades, iniciatives.[159] La revista la reben tots els socis i penyes del club a casa.
La publicació "Barça Camp Nou" és una publicació editada pel mateix club (mitjançant el seu departament de comunicació), que es reparteix gratuïtament coincidint amb els partits de Lliga i Copa del Rei que es juguen a "casa", al Camp Nou. La publicació es començà a editar a finals d'octubre del 2005 i la reben els aficionats del FC Barcelona que acudeixen a l'estadi.
La informació prèvia del partit, amb les últimes notícies relacionades i un ampli informe tècnic del rival, ocupa gran part del contingut habitual de "Barça Camp Nou" on també es poden consultar totes les estadístiques i classificacions. Les seccions del club també tenen cabuda en el diari del Barça, que en cada número dedica les dues pàgines centrals a una anàlisi en profunditat d'un tema monogràfic o a un pòster. Habitualment, el diari té 16 pàgines.
Mitjans propers al club
A més dels diaris esportius actuals més coneguts com l'Sport, El Mundo Deportivo, El 9... destaquen algunes mitjans de comunicació rellevants com: Mundo Gráfico, Stadium, 4-2-4, Barcelona Deportiva, Barrabás, Dicen..., El Once, Futbolín, Hoja del Lunes, Lean, Olimpia, Vida Deportiva, R.B. Revista Barcelonista ... .
Per a l'equip de futbol femení, DAZN LaLiga[v] i GOL PLAY[y] tenen els drets per retransmetre els partits de Liga F. Els partits de la Lliga de Campions Femenina de la UEFA són retransmesos per DAZN.
Per a l'equip de rugbi, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Divisió d'Honor i Copa del Rei.
Per a l'equip de voleibol masculí, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Masculina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.
Per a l'equip de voleibol femení, Teledeporte té els drets per retransmetre els partits de la Superlliga Femenina. Els partits de la Lliga de Campions són retransmesos per Eurosport.
Bàsquet a RAC1, transmissió dels partits d'Eurolliga, de Copa del Rei i els més importants de Lliga amb la narració de Dani Aguilà.
Futsal a RAC1, transmissió dels partits més importants de futbol sala en de la Copa de la UEFA, de Copa del Rei i en la Lliga. Normalment, amb la narració d'Albert Ferran.
Difusió en la cultura popular
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
Des dels seus orígens, el Futbol Club Barcelona hagi tingut una estreta relació amb el món de la cultura, especialment, amb la cultura catalana.[169][170][171] Els estatuts del Club de 1932 ja deien que el Barça "és una associació de caràcter cultural i esportiu".[172] El Club i els seus jugadors han estat una font d'inspiració per a escriptors, músics, artistes plàstics, periodistes, dibuixants, gent del teatre i del cinema.[173][174]
En la literatura, alguns grans escriptors catalans es van inspirar en el club. El 1957, amb motiu de la inauguració del Camp Nou, Josep Maria de Sagarra dedicà un poema titulat Blau i grana.[175] El poetaManuel Vázquez Montalbán escrivia regularment sobre la seva visió de l'equip. Van sorgir algunes expressions que van quallar a l'imaginari popular, com la d'identificar el Barça amb "l'exèrcit desarmat de Catalunya". També va deixar escrit que "el Barça és l'única institució legal que uneix l'home del carrer amb la Catalunya que podia haver estat i no va ser".[176][177]
Els grans aniversaris han estat ocasions propícies perquè el Club fes partícip de les seves activitats grans figures del món cultural. Noms com els de Josep Segrelles, Joan Miró i Antoni Tàpies han signat cartells commemoratius, de la mateixa manera que Jaume Picas i l'escriptor Josep Maria Espinàs, amb motiu del 75è aniversari del club, van fer la lletra del Cant del Barça, l'himne actual, amb música de Manuel Valls.[36]
En moments de dificultat política o de manca de llibertats, el Barça ha estat refugi i mitjà d'expressió d'activitats culturals i artístiques. L'any 2013 el Club va posar en relleu el pla 'Barça Cultura', una iniciativa que impulsa l'àrea de relacions institucionals i protocol amb l'objectiu d'oferir el FC Barcelona com a plataforma per promoure la cultura a Catalunya.[180] El 2022, FC Barcelona i Òmnium signen un conveni per promoure la llengua catalana, la cultura i el país.[181]
Són molts els documentals i pel·lícules que s'han creat al llarg de la història per plasmar els èxits i el recorregut del club al llarg dels anys. L'any 1974 es va produir un documental en blanc i negre titulat Barça, 75 años de historia del Fútbol Club Barcelona produït Jordi Feliu, coincidint amb la celebració del setanta-cinquè aniversari de la fundació del club.La durada del film és d'una hora i 46 minuts.[182] Presenta la història del club des de la seva fundació, i la problemes polítics i socials als quals ha estat exposat el club.[183]
L'any 2004 es va produir un altre documental, titulat FC Barcelona Confidential, la pel·lícula tractava de l'arribada del president Joan Laporta a la presidència del club l'any 2003, i del canvi positiu que va viure el club a l'inici de la presidència de Laporta, econòmicament i pel que fa als resultats de l'equip després de quatre anys que l'equip va passar sense campionats abans que Laporta assumís la presidència del club,[184] L'última producció documental va ser la pel·lícula Barça Dreams produït Jordi Llompart el setembre del 2015, té una durada de dues hores, la pel·lícula va tocar el recorregut del club durant els seus 115 anys d'història i els jugadors més importants que van jugar al club, amb clips dels partits del club i diverses entrevistes amb alguns dels jugadors i entrenadors de l'equip, amb alts efectes visuals i tecnologia 3D.[185]
L'any 2012, el canal MBC, dins del programa de televisió Khawater presentat pel periodista saudita Ahmad Al Shugairi, va presentar un episodi de la vuitena temporada del programa titulat Un viatge al cor del FC Barcelona, l'episodi va incloure un reportatge sobre el club i la seva història, i l'Al-Shugairi va recórrer diverses instal·lacions del club, com el Camp Nou i el museu,[186] El setembre de 2016, diversos jugadors de l'equip, entre ells Neymar, Marc-André ter Stegen, Luis Suárez, Andrés Iniesta i Jordi Alba, van aparèixer en un anunci de Gillette, en donar a conèixer l'acord de col·laboració entre el club i l'empresa especialitzada en l'àmbit dels productes d'afaitar i de cura personal.[187]
Més recentment, el desembre de 2022, Amazon Prime Video va llançar una docuserie de cinc capítols anomenada FC Barcelona: A New Era.[188] Va documentar el club passant temps amb el cos tècnic i els jugadors entre bastidors tant dins com fora del camp al llarg de la seva temporada 2021-22. El setembre de 2023, Amazon Prime Video va llançar la segona temporada amb una docuserie de cinc capítols. Es centra en la seva temporada 2022-23 entre bastidors.[189]
S'han publicat desenes de llibres en diversos idiomes que recullen la història del club en els seus més petits detalls, el primer dels quals va ser el llibre Cincuenta años de Barcelona es va publicar l'any 1949, i un dels llibres més importants és El siglo del Barça 100 años en imágenes presentant en imatges la història del club al llarg de cent anys amb motiu del centenari de la fundació del club.
L'estil de joc del FC Barcelona està marcat per l'exigència dels seus socis de veure guanyar l'equip fent un joc atractiu.[194] L'afirmació d'aquesta exigència s'atribueix a l'època de Ladislau Kubala, que durant una dècada (1951-1961) va dirigir brillantment el joc blaugrana.[195]Helenio Herrera, que paradoxalment es va donar a conèixer als anys 60 adaptant el catenaccio, una tàctica basada en una defensa molt sòlida, va alinear un equip al Barça entre els anys 1958 i 1960, disposat en un 4-2-4 especialment centrat en l'atac i bonic. joc, encapçalat per jugadors ràpids i tècnics: Kubala, Sándor Kocsis i Luis Suárez,[196] el primer espanyol a guanyar la Pilota d'Or l'any 1960.
Formació 4-3-3
L'any 1971, després d'una dècada de fracàs, el president Agustí Montal Costa va incorporar l'entrenador dels Països BaixosRinus Michels, que acabava de conduir l'Ajax Amsterdam a la victòria a la Copa de d'Europa. Aquest últim importa a Barcelona els seus principis de joc coneguts com el «futbol total», caracteritzat per alguns fonaments tècnics i tàctics: retenció de pilota, mobilitat i joc d'un sol toc.[197] Més una manera de jugar que una estratègia, el futbol total ve d'un requisit: que els jugadors ataquen i defensen. Michels demana als seus jugadors que ajustin les seves posicions i els seus recorreguts per aprofitar l'espai lliure que deixa l'equip contrari, gràcies a moviments reflexius, automatismes treballats i una excel·lent resistència. L'equip acostuma a jugar en una formació 4-3-3, amb tots els jugadors que han de poder moure's amunt i avall a voluntat. Els laterals, recolzats pels laterals atacants, animen els passadissos i han de poder explotar tota l'amplada del camp per crear buits en la defensa contraria.[198]
Amb el fitxatge del Pilota d'OrneerlandèsJohan Cruyff l'any 1973, el Barça va trobar un jugador capaç d'aplicar aquests principis de joc a la perfecció i portar el seu equip a la conquesta del campionat. Tot i una trajectòria relativament limitada quan van marxar l'any 1978, l'equip de Michels i Cruyff és llegendari als ulls dels barcelonins perquè els havia retornat el seu orgull esportiu, paral·lelament al renaixement de la identitat catalana després de la caiguda del franquisme.[199]
Després dels encanteris poc convincents de Lucien Muller i Rife (que tanmateix van portar el club a la seva primera victòria de la Recopa d'Europa) i els decebedors retorns d'Herrera i Kubala la 1980-81, el president Núñez va incorporar l'alemany Udo Lattek, un dels entrenadors més gloriosos del moment. Tàctic reconegut que busca aprofitar al màxim els defectes del rival, imposa un joc directe i agressiu als barcelonins, als quals exigeix un treball atlètic exigent i una cultura de l'esforç,[200] que no agrada al líder blaugranaMaradona. Tot i guanyar tres copes, inclosa una Recopa d'Europa, en la seva primera temporada, Lattek va ser substituït abans de finalitzar la seva segona temporada per l'argentí César Luis Menotti, guanyador de la Copa del Món 1978. Aquest últim planteja un joc més construït i tècnic, amb l'objectiu de mantenir la pilota, però sempre basat en una important agressivitat per part dels seus jugadors. Aquesta agressivitat arribarà al màxim durant la lluita entre els barcelonins, Maradona al capdavant, i els jugadors de l'Athletic Club a la final de la Copa del Rei 1984.
El 1984, va ser el torn de l'anglès Terry Venables de provar sort. Munta un bloc compacte disposat en 4-4-2,[201] sòlid fins i tot aspre, però terriblement efectiu,[199] que permet al Barça guanyar el campionat per primera vegada des del 1974, per després arribar a la final de Copa d'Europa la temporada següent. Però la derrota del Barça als penals davant el Steaua de Bucarest, sense que el seu equip aconseguís marcar un cop (0-0, 0-2 de penals), després el seu fracàs davant el Reial Madrid a la lliga la temporada següent, malgrat les arribades de Lineker i Hughes, li valdrà la pena ser acomiadat el 1987.[199]
Uns mesos després, Johan Cruyff va tornar al club, aquesta vegada com a entrenador. Busca aplicar les mateixes receptes que el seu mentor Michels:[202] circulació ràpida de la pilota, moviment perpetu dels jugadors,[201] cobertura mútua i ús de les ales per a la màxima ocupació del camp.[199] Renova profundament la plantilla associant joves del centre de formació amb estrelles estrangeres amb talent, que s'adhereixen al sistema de joc proposat. Els jugadors es beneficien d'una gran llibertat, que han d'utilitzar per trobar les millors solucions col·lectives.[201] El 4-3-3 bàsic, proper al de Michels, es converteix en 3-4-3 quan el lliureKoeman puja per donar un cop de mà als seus migcampistes. Josep Guardiola és l'home bàsic del mig, capaç de repartir el joc entre els laterals Laudrup i Hristo Stoítxkov i el davanter Julio Salinas, que aviat serà substituït per Romário. Després de quatre temporades de domini, marcades per la primera victòria del club a la Copa d'Europa, l'equip va esclatar a la final de la Lliga de Campions 1993-94 contra l'AC Milan. Cruyff va ser finalment acomiadat dos anys més tard.[199]
Després d'un reeixit interludi de l'anglès Bobby Robson, el neerlandèsLouis van Gaal, coronat amb la seva victòria a la Lliga de Campions el 1995 amb l'Ajax d'Amsterdam, va ser reclutat. Va establir el mateix sistema que va tenir tant d'èxit per a ell, un 3-4-3 força rígid practicant pressió alta i jugant per les bandes,[199] força proper en el seu disseny al Dream team de Cruyff. Portat pel talent ofensiu de Figo, Rivaldo i Luis Enrique, als quals aviat s'hi van unir Kluivert i molts altres jugadors holandesos, l'equip va guanyar brillantment el campionat el 1998 i el 1999, però va lluitar per concretar el seu domini a la Copa d'Europa, on la seva defensa és massa escassa. li costa eliminacions primerenques. Com que no s'ha adaptat a la vida catalana, van Gaal va ser finalment acomiadat l'any 2000.
El 2003, el nou president Laporta va contractar Frank Rijkaard. L'entrenador es basa molt en les lliçons de Cruyff, el seu antic entrenador a l'Ajax i assessor de Laporta, i les del seu exentrenador italià Arrigo Sacchi: pressió molt alta i línies més ajustades, per a la recuperació de la pilota més ràpida possible.[199] El joc del Barcelona també recorda el toque sud-americà, fet de passades curtes i ràpides.[199] Va optar per una composició 4-3-3 propera a la de Michels, amb com a pedra angular un migcamp amb tres jugadors tècnics, resistents i dotats d'una excel·lent visió de joc (Deco, Xavi, Edmílson, etc.) responsables de conjunt. el ritme del seu equip i obert sobre els laterals Messi i Ronaldinho, amb el suport de laterals, o el davanter Eto'o.[194] A causa del seu altíssim nivell individual, aquests dos últims queden deliberadament molt lliures en els seus moviments, essent la resta de l'equip l'encarregat de cobrir-los.[194] L'equip va obtenir excel·lents resultats del 2004 al 2006, any de la consagració europea, després es va ensorrar amb la baixada del nivell dels seus principals actors.
El Barça el 2008-2009.
Rijkaard va ser substituït el 2008 per Josep Guardiola, que com a jugador va ser el cor del Dream Team de Cruyff abans d'acabar la seva carrera a Itàlia. Reprèn en gran manera els principis de joc del seu predecessor,[203] als quals afegeix una disciplina de ferro i uns estàndards elevats.[204]Iniesta i Busquets s'uneixen a Xavi pel mig, mentre que la marxa de Ronaldinho es compensa amb l'aparició dels joves Pedro i Bojan que porten el club a resultats excepcionals en la primera temporada.[205]Carlos Alberto Parreira, tècnic de la Selecció de futbol del Brasil guanyador del Mundial 1994, considera el desembre del 2010 que el FC Barcelona és el millor equip del món perquè s'ha inventat amb el temps una nova manera de concebre el futbol basant-se en sis aspectes essencials: el lideratge del capità Carles Puyol al terreny de joc, el lideratge de Pep Guardiola fora del terreny de joc, el talent de dos jugadors com Xavi i Iniesta, l'eficiència davant els gols de Messi i Villa, obra de Pedro Rodríguez i finalment imposar el seu joc. independentment de l'oponent.[206]
Sota la direcció de Luis Enrique, l'equip guarda els preceptes heretats del període Guardiola. A més, l'atac, format pel trio Messi, Neymar i Luis Suárez, esdevé la clau de l'equip en relació al mig del camp. El joc del Barça, més ràpid, té com a objectiu servir als atacants pel centre en un mínim de passades que els permetin utilitzar la seva habilitat per eliminar el rival en un contra un i la seva capacitat golejador.[207]
El Torneig Joan Gamper és un torneig amistós de futbol, organitzat anualment pel club des de 1966 al seu estadi.[208] El torneig es disputa normalment durant el mes d'agost i serveix de preparació de l'equip abans de començar la temporada. El seu nom es deu al fundador del club, Joan Gamper i la copa. El dominador de la competició és el FC Barcelona amb quaranta-cinc triomfs.
L'agost 2021 es va començar, l'edició femenina del torneig, a l'estadi Johan Cruyff amb el nom de Torneig Joan Gamper femení. Resultat: Barcelna 6 - 0 Juventus.
La Font de Canaletes (1892), a la Rambla amb la plaça de Catalunya, que amb el temps s'ha convertit en un símbol de la ciutat, és sol ser lloc de reunió dels afeccionats del Futbol Club Barcelona en les celebracions de l'equip.[210]. I els jugadors brinden els seus trofeus al Camp Nou després de conquerir una competició important, a l'inici de partit de la secció de futbol, amb una ovació de tot el barcelonista. A més, al Museu del FC Barcelona ubicat al Camp Nou, es custodien els triomfs de la seccions juntament amb la resta de trofeus conquistats pel club.
Amb l'arribada de Ladislau Kubala el 1950, i èxits, incloent-hi les cinc copes de la temporada 1951-52, malgrat la seva capacitat per a 60.000 persones, el camp de les Corts resultava insuficient, i el 14 de novembre de 1950, el president Agustí Montal i Galobart comprar uns nous terrenys a l'extrem de la Travessera de Les Corts. Degut a l'existència d'uns possibles terrenys alternatius, el projecte del Camp Nou es va retardar tres anys i les obres començaren l'any 1954, amb Miró-Sans com a president, i finalitzaren el 1957. Finalment, el Camp Nou, fou inaugurat el 24 de setembre del 1957, amb una capacitat de 93.053 espectadors.
En el partit inaugural, el club s'enfrontà a una selecció de jugadors de Varsòvia en què els blaugranes van vèncer per 4-2 (Eulogio Martínez fou l'autor del primer gol).
Noces de plata del club
A principis de desembre de 1924 es commemoren les noces de plata de l'entitat blaugrana, que té un total d'11.277 associats.
Noces d'Or del club
Actes de celebració del 50è Aniversari o les Noces d'Or:
26 de november de 1949. Amistós Barcelona - Kjøbenhavns Boldklub 1-0
26 de november de 1949. Amistós Barcelona - Palmeiras 2-2
4 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Barcelona - Martinenc 8-0
8 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Mataró - Barcelona 0-4
11 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Granollers - Barcelona 0-1
18 de desembre de 1949. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sant andreu 2-0
8 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Espanyol - Barcelona ajornat
15 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Badalona - Barcelona 3-9
20 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Sabadell - Barcelona 1-1
22 de gener de 1950. Torneig Noces d'Or Mataró - Barcelona sense dades
5 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Terrassa - Barcelona 2-1
12 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sants 2-0
19 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Jupiter sense dades
26 de febrer de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sabadell sense dades
12 de març de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Granollers 6-1
23 de març de 1950. Torneig Noces d'Or sant andreu - Barcelona 0-5
26 de març de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Espanyol 7-2
2 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Badalona sense dades
16 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Mataró sense dades
23 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Terrassa 2-2
30 d'abril de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sants sense dades
11 de maig de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Martinenc 5-0
21 de maig de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Espanyol 4-4
26 de maig de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Jupiter 4-2
8 de juny de 1950. Torneig Noces d'Or Barcelona - Sabadell 6-0
75è aniversari
El 1974, el Barça celebrà el seu 75è aniversari, i per a l'ocasió, un nou himne va ser cantat en català per un cor de 3.500 veus, abans que el Barça s'enfrontés en partit amistós amb l'equip nacional d'Alemanya de l'Est, a qui derrotà per 2 a 1.
Centenari del club
El 28 de novembre de 1998 van començar els actes de celebració del Centenari del Club. Entre els esdeveniments programats més destacats en la celebració figuren els:
8 de novembre del 1998. Partit d'inauguració dels actes commemoratius del centenari del FC Barcelona, amb l'assistència de S.A.R. Infanta Cristina. Va enfrontar Barcelona i Atlètic de Madrid, en partit corresponent a la jornada 14 del Campionat Nacional de Lliga, que es va acabar amb victòria visitant per 0-1, gol de Jugović.
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
Llengua
L'acta de la primera Junta directiva presidida per Gaspar Rosés l'1 de juliol del 1916 va ser la primera redactada en català en la història del Barça, que a partir d'aleshores seria la llengua oficial de l'entitat i a poc a poc va evolucionar cap a un símbol important del catalanisme. Per a molts aficionats, el club era un símbol cultural i nacional més enllà del futbol.
Seus socials
Vista d'època del complex del Gimnàs Solé al final del carrer Fortuny, del lloc on es va fundar el FC Barcelona, però no de la seu del gimnàs on es va fundar el club.Seu Social del club
1899–1910 Carrer de Montjuïc del Carme, 5 (Gimnàs Solé)
1910–1914 Plaça de Goya (cerveseria Moritz)
1914–1915 Rambla de Canaletes, 9, 1r.
1915–1916 Rambla de les Flors, 18, 2n.
1916–1919 Xalet del camp del carrer de la Indústria (entre París i Urgell)
1919–1921 Carrer d'Aribau, 21, entresòl
1921–1924 Carrer del Pintor Fortuny, 1, 1r.
1924–1928 Plaça del Teatre, 2, 2n.
1928–1929 Via Laietana, 28, 2n.
1929–1932 Xalet al passeig de Gràcia a la cantonada amb Diputació
1932–1938 Carrer del Consell de Cent, 333 1r.
1938–1939 Ronda de Sant Pere, 2 1r.
1939–1941 Gran Via de les Corts Catalanes, 629 bis 1r.
1941–1960 Xalet al passatge de Méndez Vigo, 4
1960–1966 Pau Claris, 180, a la cantonada amb Provença
El president escull els membres de la Junta directiva, que són ratificats per una assemblea de "socis compromissaris": 300 socis majors de 18 anys elegits per sorteig i que, durant un període de dos anys, participen en les assemblees anuals de socis, amb veu i vot, en representació de tots els socis del club.
La Junta Directiva inicial, constituïda a 19 de març de 2021, està formada pels directius següents:[211][212][213]
Nike, Inc. i el FC Barcelona, que van començar la relació comercial en 1998 quan va finalitzar l'acord amb Kappa[214] van anunciar en 9 de novembre de 2024 la renovació del contracte de patrocini fins el 2038 sense precisar imports econòmic, tot i que fonts del FC Barcelona l'avaluaven en 1.700 milions d'euros, depenent de variables no fetes públiques.[215]
El club sempre s'ha significat per activitats i gestos en defensa de la cultura i la llengua catalana, la qual ha estat la llengua oficial de tots els documents del club, tret dels anys de dictadura franquista, en la qual va condecorar tres vegades a Francisco Franco.[221] Excepte en aquest mateix període, el capità de l'equip sempre ha lluït igualment la bandera catalana com a braçalet distintiu.[222]
El FC Barcelona s'ha manifestat públicament a favor del reconeixement internacional de les seleccions esportives catalanes, promovent l'organització de partits amistosos entre la selecció de Catalunya i altres seleccions internacionals com Brasil o Argentina, sinó que ha cedit gratuïtament les seves instal·lacions com a seu de les trobades i ha prestat tots els seus esportistes.[223] A més, el club ha signat manifestos públics a favor de la causa. Durant la presidència de Joan Laporta, ell mateix i algun jugador com Oleguer Presas van participar en una campanya publicitària de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes que, sota l'eslògan «una nació, una selecció», va ocupar espais publicitaris en una gran quantitat de mitjans de comunicació escrits i audiovisuals de Catalunya. Alguns historiadors i assagistes, com Manuel Vázquez Montalbán, van arribar a apuntar que, per a molts catalans, el FC Barcelona compleix a Catalunya el paper substitutori de la selecció catalana al concert internacional, malgrat la llarga tradició d'esportistes espanyols d'origen no català i d'estrangers que ha tingut el club.[224] Aquests assagistes apunten que aquest és un dels motius pels quals el club barcelonista té equips en tantes disciplines esportives diferents com el bàsquet, handbol, hoquei sobre patins, atletisme, voleibol, etcètera.[224]
Tot i la seva vinculació amb idees catalanistes, el club ha comptat sempre amb gran quantitat d'aficionats i fins i tot socis a tot Espanya, atrets pels valors esportius del club[cal citació], els quals detalla el mateix club. Alguns historiadors[Qui?], tot i això, han apuntat que, a més de l'admiració pels valors esportius, molts aficionats espanyols simpatitzaven amb el Barcelona en veure al club català l'alternativa al «centralisme polític» amb què identificaven el Reial Madrid[cal citació],[225] especialment durant els anys de la dictadura franquista, fonament equivocat,[226] ja que va repercutir a tots els clubs del país.[227] Va ser aquells anys quan es va encunyar la frase que el F. Barcelona era més que un club, que es va convertir en l'eslògan més conegut de l'entitat.[228]
D'altra banda, i com han apuntat diversos historiadors, el club també va aglutinar, especialment durant les primeres dècades de vida, els simpatitzants del republicanisme.[229] Des de principis del segle xx diferents fets apunten la complicitat dels dirigents del club amb els ideals republicans.[229]
El moment de major distanciament entre el club i la monarquia espanyola va tenir lloc sota el regnat d'Alfons XIII i durant la dictadura de Primo de Rivera. A l'estadi de les Corts, els aficionats del Barcelona havien manifestat crítiques a la dictadura i exhibit algunes pancartes contra el règim. Finalment, el 14 de juny de 1925 els 14.000 aficionats de l'estadi van escridassar la Marxa Reial, interpretada per una banda de música.[230] Dies més tard, el capità general i governador civil de Barcelona Joaquim Milans del Bosch va dictar una ordre que va clausurar l'estadi durant sis mesos i va obligar a dimitir Hans Gamper com a president del club i exiliar-se a Suïssa durant una temporada.[230] L'ordre de cloenda de l'estadi justificava la mesura indicant que «en la societat esmentada hi ha persones que combreguen amb idees contràries al bé de la Pàtria»,[230] com recull l'historiador Jaume Sobrequés a la seva obra F.C. Barcelona: cent anys d'història. Va ser la sanció més dura que ha rebut el club en tota la història. Com assenyala el mateix Sobrequés, el punt culminant del compromís del club amb els principis republicans va tenir lloc a partir del 1931, quan es va proclamar la Segona República Espanyola i, sobretot, a partir de l'inici de la Guerra Civil espanyola quan, el 1936, el FC Barcelona es va convertir voluntàriament en «Entitat al servei del govern legítim de la República».[231]
Després del restabliment de la democràcia a Espanya el 1977, el club ha anat perdent aquesta connotació política. Va normalitzar les seves relacions amb la corona espanyola i en diverses ocasions expedicions formades per dirigents i esportistes del club han ofert els seus trofeus al Palau de la Zarzuela.[232] El festeig i posterior matrimoni de la Infanta Cristina de Borbó i de Grècia amb el jugador d'handbol del FC Barcelona Iñaki Urdangarin va fer freqüent a finals dels anys 1990 i principis dels anys 2000 la presència de membres de la família reial espanyola al Palau Blaugrana, inclòs el Rei Joan Carles I.[233] L'últim gest de complicitat entre el club i la Casa Reial va tenir lloc el 17 de maig de 2006, amb motiu de la final de la Lliga de Campions de la UEFA 2005-06, quan els Reis van acudir a París per mostrar la seva suport al conjunt blaugrana i, conclòs el matx, van baixar a la gespa a felicitar els jugadors de l'equip amb el president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, declarat seguidor del conjunt barcelonista, i el president de la Generalitat de CatalunyaPasqual Maragall.[234]
En el terreny religiós, i malgrat que el fundador del club, Hans Gamper i els seus primers dirigents eren protestants, el club va adquirir a partir dels anys 1940, després de la Guerra Civil espanyola, un caràcter marcadament catòlic. Van ser habituals les ofrenes del club al Monestir de Montserrat,[235] i fins i tot l'estadi del Camp Nou compta amb una capella al costat dels vestidors, amb una reproducció de la Verge de Montserrat.[236] El 1982, el papaJoan Pau II va rebre el carnet de soci número 108.000 del club, amb motiu d'una missa multitudinària que va oficiar al Camp Nou.[237]
En els darrers temps el club s'ha significat pels seus gestos solidaris. A principi dels anys 1980 ja va organitzar un partit amistós en benefici d'Unicef, en què el Barça es va enfrontar al Camp Nou a l'equip Human Stars, una selecció dels millors futbolistes del món.[238] A mitjan els anys 90 va tornar a repetir-se l'experiència. També en aquesta dècada el club es va implicar en la lluita contra la droga, organitzant diversos partits en col·laboració amb la Fundació d'Ajuda contra la Droga, els beneficis de la qual es van destinar al Projecte Home.[239]
Amb l'arribada de Joan Laporta a la presidència, el club va manifestar la intenció d'incrementar la seva implicació en causes socials, expressant el desig que el club sigui reconegut mundialment pel seu tarannà solidari. En aquest sentit, a finals de l'any 2005, el FC Barcelona va organitzar un partit amistós al Camp Nou davant d'una selecció conjunta de jugadors israelians i palestins, que per primera vegada van compartir equip.[240]
El 13 de desembre del 2008, coincidint amb la disputa del Clàssic, el club va iniciar l'emissió del seu canal de televisió Barça TV de manera gratuïta a TDT per a tot Catalunya fruit d'un acord amb el Grup Godó.[241] El canal temàtic del club es va crear fa gairebé una dècada i continua les emissions en la modalitat de pagament per a la resta d'Espanya.[cal citació]
Aficionats celebrant un gol en la final de la Champions a Roma del 2009
El terme culer és el nom col·loquial que reben els seguidors del Futbol Club Barcelona.[244]
Hom situa l'origen de la denominació "culers" en una anècdota referida al primer camp de futbol en el qual jugà el club, situat al carrer Indústria de Barcelona. Aquest camp no tenia graderies i els afeccionats s'havien d'asseure a la part alta del mur que envoltava el camp, de manera que la gent que caminava pel carrer en un dia de partit, veia una fila de culs arrenglerats. Malgrat haver canviat d'estadi dues vegades fins a l'actual Camp Nou, el sobrenom ha perdurat.[245]
Penyes i massa social
Massa social
Una de les principals característiques distintives del FC Barcelona és la seva naturalesa jurídica: és un dels quatre únics clubs professionals d'Espanya (juntament amb Reial Madrid, Athletic Club i CA Osasuna) que no és una Societat anònima esportiva (SAD), conservant des dels seus orígens el seu caràcter d'associació esportiva sense ànim de lucre, la propietat del qual recau en els seus socis. En aquest sentit, l'òrgan suprem de govern de l'entitat és l'Assemblea i els socis elegeixen el president per sufragi universal directe.[246]
Al juny de 2022 el FC Barcelona registrava al voltant de 143.000 socis, una xifra que el situa com el desè club de futbol amb més associats del món.[247] Així mateix, és el club espanyol amb més abonats: 83.116 al setembre de 2019,[248] per davant dels aproximadament 61.000 del Reial Madrid.[249]
A la temporada 2010-11, el club va aconseguir ingressos propers als 51 milions d'euros per conceptes de socis i abonats.[250]
L'afició pel club ha arribat al punt que una parella belga ha posat el nom de Barça com a nom de pila al seu primer fill, que a més han fet soci del club, el 19 de juliol del 2010 via Internet amb el número 185.508. Es tracta de Barça Beeckman, nascut el 26 d'abril del 2010 a Sint-Truiden, ciutat de Bèlgica. Segons el web del FC Barcelona, Barça Beeckman és el primer soci que es diu com l'equip i no tenen constància que ningú més al món es digui així.[251]
Actualment, segons un estudi alemany, el Barcelona és el club amb més seguidors a Europa.[252]
Les penyes són una part molt important del barcelonisme, La primera d'elles fou la Penya Solera de Castellar del Vallès fundada l'any 1946.[253] En 2023 hi ha constituides 1.265 penyes amb 170.000 penyistes,[254] mentre en 2006 eren 1.333 penyes actives i 165.000 penyistes,[253] formades com a associacions independents sense ànim de lucre, amb la finalitat de mantenir i projectar el sentiment i la història del club arreu del món. D'altra banda, també ajuden a fomentar la germanor entre els seus socis i simpatitzants mitjançant les diferents activitats que realitzen al llarg de l'any. Un cop l'any el club juntament amb una penya organitzen la trobada mundial de penyes (normalment, el setembre o l'octubre). Altres trobades, com les de zona o organitzades per diferents motius, són comunicades també al club, el qual envia un o més representants. Els grups de suport més destacats[cal citació] son la degana i ja desapareguda Penya Solera, Sang Culé, Penya Almogàvers, Boixos Nois i Dracs 1991 Supporters.
Els Boixos Nois son un d'grup radical de suport fundat el 1981.[255] La Comissió Estatal contra la Violència els declarà grup radical violent en 2019, prohibint-ne l'exhibició de simbologia en els camps de futbol.[256] Els Casuals, presumptament liderats per Ricardo Mateo Lucho,[257] van enfocar la seva activitat al crim organitzat durant la dècada de 1990 i la dècada de 2000 dedicant-se a la seguretat de clubs nocturns, tràfic de drogues i robatoris a narcotraficants, pallisses i apunyalaments per encàrrec, entre d'altres.[258]
Agermanaments i rivalitats de futbol
L'afició del Barcelona està agermanada amb aquells del Tenerife, l'amistat entre els dos clubs va néixer a l'inici dels anys noranta quan el Tenerife va vèncer l'última jornada Reial Madrid la 1991-1992 i la 1992-1993 va regalar dos títols al blaugrana. El FC Barcelona manté una forta rivalitat futbolística amb el Reial Club Deportiu Espanyol, equip de la ciutat de Barcelona.[259] El derbi barceloní és el nom que descriu els partits entre ambdós clubs, els més representatius de la ciutat.[259] S'han enfrontat en 216 ocasions, comptant dos partits europeus disputats a la Copa de Fires, amb un balanç de 126 partits guanyats pel Barcelona, davant de 44 de l'Espanyol. Xavi Hernández és el futbolista amb més partits disputats, amb un total de 36, mentre que l'argentí Lionel Messi és el màxim golejador, amb 25 gols.
La rivalitat va néixer en part pels continus enfrontaments que, entre altres coses, eren aguerrits i tenien bons jugadors. Un altre dels fets és perquè van ser pioners del futbol a Barcelona, els més representatius, a això també cal afegir que històricament es van consolidar com els dos millors equips a les competicions organitzades per la Federació Catalana de Futbol.[260]
L'equip culer també disputa l'anomenat clàssic de futbol espanyol davant del Reial Madrid Club de Futbol, uns dels partits més importants i transcendents del món.[261] L'audiència supera els 500 milions d'espectadors i s'acrediten més de 750 periodistes;[262] sovint, és conegut per la premsa especialitzada com el Partit del segle.[263] Al balanç general els madrilenys han guanyat 102 partits davant dels 100 dels barcelonistes, d'un total de 254 trobades oficials. El primer duel oficial es va donar en la semifinal de la Copa de la Coronació, amb un resultat favorable per als barcelonistes per 2-1. La popularitat i importància també rau en la quantitat de trofeus guanyats i la qualitat de jugadors dels dos clubs. A escala estatal destaquen altres equips com l'Athletic Club i l'Atlètic de Madrid. Barcelona i Athletic són els dos clubs més premiats de la Copa del Rei i han disputat set finals, amb un balanç de cinc victòries i dues derrotes per als blaugranes.
Logo de la Fundació Futbol Club Barcelona, entitat creada pel club.
El club destina el 0,7 % del pressupost anual a la Fundació Futbol Club Barcelona, encaminada a projectes humanitaris.[270] A partir de 2006, el club es va comprometre a realitzar una donació no inferior a 1,5 milions d'euros a Unicef, perquè aquesta ho destini a millorar les condicions de vida dels nens de tot el món.[271] El primer projecte conjunt dels dos organismes va estar destinat als nens víctimes de la sida a Swazilàndia.[272] A més, va posar el nom de l'organització a l'espai central del seu primer equipatge, sent la primera vegada que lluïa publicitat a les samarretes de l'equip de futbol.[273]
L'Agrupació Barça Jugadors neix doncs com una entitat sense ànim de lucre per ajudar econòmicament o socialment els exjugadors que ho necessitin. Per tal de fer realitat aquests fins socials, l'any 1995 es va crear La Fundació Barça Veterans, la presidència de la qual va ser assumida per Ladislau Kubala. El capital fundacional va ser donat per entitats i particulars molt sensibilitzats amb els antics jugadors i amb els colors del FCB. Aquest fons és intocable i això garanteix la supervivència de la Fundació, una de les joies més preuades de l'entitat blaugrana. L'objectiu és ajudar els exjugadors en tot allò que els faci falta, a partir de les rendes que genera aquest capital fundacional.
El Barça i la dona
Aquest article (o secció) és manifestament incomplet. Ajudeu a desenvolupar-lo de manera que l'exposició de conceptes o idees sigui coherent, o com a mínim sigui un esborrany amb una estructuració acceptable.
Enfrontaments de futbol contra equips dels Països Catalans
La taula següent mostra el rècord dels partits oficials del primer equip de futbol amb els equips de futbol masculí dels països de parla catalana:
Jugador més jove a debutar amb el primer equip: Paulino Alcántara, 15 anys, 4 mesos i 18 dies. El debut va ser el 25 de febrer de 1912 al partit FC Barcelona 9 - Català 0 del Campionat de Catalunya, en el qual va fer tres gols.
Futbolista amb més títols guanyats com a jugador i tècnic: Josep Guardiola, jugador (1990-2001) i entrenador (2008-2012), ha guanyat amb el Barça 30 títols, 16 com a jugador i 14 com a entrenador.
El 2 de juny de 2007, el director tècnic Martin van Geel va anunciar que els dos clubs treballarien més junts, compartint valors i filosofies futbolístiques similars, l'objectiu de l'associació serà intercanviar informació entre el personal tècnic, mèdic i tècnic dels dos clubs.[278][279] L'associació amb el Barcelona és única per a l'Ajax, ja que és l'únic club afiliat, on l'Ajax no és el club mare. La relació se centra més en el desenvolupament juvenil dels jugadors barcelonins. Els joves jugadors del FC Barcelona B, que encara no estan preparats per fer el pas al primer equip, poden ser cedits a l'Ajax per una temporada per obtenir un temps de joc valuós a l'Eredivisie, en lloc de jugar a Segona divisió a Espanya. Antics jugadors com Gabri i Oleguer també s'han traslladat a Amsterdam després d'exits estades a Barcelona també.[280]
El 31 de gener de 2013 sota la direcció del recentment nomenat director tècnic de l'Ajax Marc Overmars, el jove extrem Isaac Cuenca va ser cedit des del Barcelona per a la resta de la temporada,[281] mentre que Bojan Krkić va ser cedit a l'Ajax la temporada següent.[282] El 4 de novembre de 2014 es va publicar una entrevista amb el president del Barcelona, Josep Maria Bartomeu, a l'informatiu holandès De Telegraaf, on es refereix al club espanyol com el "fill de l'Ajax". Va explicar la influència que Michels i Cruijff van tenir en el club com a imprescindible per crear la infraestructura i la cultura presents al club avui en dia.[283]
El futbol, motiu de la fundació del club, continua sent l'esport principal del FC Barcelona i l'activitat que acapara més del setanta-cinc per cent del pressupost del club.
El primer equip de futbol juga a la Primera divisió espanyola, i és un dels tres clubs que sempre han competit en aquesta categoria juntament amb l'Athletic Club i el Reial Madrid. El Barcelona ha guanyat el Campionat de Lliga en un total de vint-i-set ocasions, la darrera la temporada 2022-23.
El FC Barcelona té el rècord de ser l'únic europeu que ha participat de forma ininterrompuda en les competicions continentals des de la seva creació l'any 1955.
El club compta amb una important planter de jugadors, des de la categoria d'alevins. El filial del primer equip de futbol és el FC Barcelona B, que milita a la Segona divisió.
A més de la seva secció principal, la de futbol, el club compta amb altres quatre seccions professionals: les de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala.[288] Entre les cinc seccions professionals, el FC Barcelona suma trenta-nou Lligues de Campions (o Eurolligues en el cas del bàsquet) la qual cosa el converteix en el segon club poliesportiu més llorejat d'Europa i, juntament amb Dinamo de Moscou i CSKA Moscou, l'únic que ha aconseguit el màxim títol continental en cinc esports diferents.[289]
Una de les dades rellevants del club va ser la consecució de la Lliga de Campions consecutivament durant disset anys, des de la temporada 1995-96 fins a la 2011-12 amb alguna de les seves seccions professionals, a més ha guanyat un «triplet» europeu amb les seccions de Futbol, Handbol i Hoquei Patins a la temporada 2014-15 i sis «doblets» europeus amb les seccions d'Handbol i Hoquei Patins a les temporades 1996-97, 1999-2000 i 2004-05 amb les seccions de Bàsquet i Hockey Patins a la temporada 2009-10, amb les seccions de Futbol i Handbol a la temporada 2010-11 i amb les seccions de Futbol Sala i Hoquei Patines a la temporada 2013-14. Destaca també el fet que des de la temporada 1988-89 que s'inicia amb la victòria de l'equip de futbol, a la final de la Recopa d'Europa a Berna contra la Sampdoria fins a la 2011-12, cada temporada durant 24 anys, algun dels esports del club va aixecar algun títol europeu. Quant a temporades es refereix, en el còmput global de títols aconseguits per totes les seccions sense comptar els regionals, la temporada 2011-12 va ser la més reeixida del club, ja que va aconseguir la conquesta de disset campionats (rècord històric per al club),[290] seguit de la temporada 2010-11 amb 14 i la 2009-10 amb 13.
El Barcelona organitza, des del 1966,[291] un torneig de futbol amistós anual, el Torneig Joan Gamper, que es disputa habitualment al mes d'agost com a part de la pretemporada.
El Futbol Club Barcelona és una institució poliesportiva que, a més a més d'equips de futbol, compta amb equips en dotze disciplines esportives més. Aquestes disciplines s'estructuren com a seccions esportives dins del club. El FC Barcelona distingeix des d'un punt de vista estructural entre les seccions masculines professionals, les masculines no professionals i les seccions femenines. Des de José Samitier a Neymar són 62 les medalles olímpiques (11 d'or, 23 de plata i 28 de bronze)[cal citació] que han aconseguit esportistes de l'entitat amb contracte en vigor.
Les seccions professionals masculines són quatre, les de bàsquet, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala. Són les quatre seccions més professionalitzades i prestigioses, que participen en les competicions de més categoria de les seves respectives disciplines a Espanya. A més, els equips masculins d´aquestes quatre seccions formen part de l´elit dels millors clubs d´Europa, per la quantitat de títols de caràcter continental que han aconseguit. Entre aquestes quatre seccions i els equips de futbol masculí i femení, el FC Barcelona suma 16 copes mundials o intercontinentals i 48 copes d'Europa. Els equips d'aquestes quatre seccions tenen la seu i disputen els seus partits al Palau Blaugrana, pavelló poliesportiu annex al Camp Nou amb capacitat per a 8.500 espectadors.
La secció debàsquet (creada el 1926) és el primer club en nombre de títols de Catalunya, el segon d'Espanya i un dels de major prestigi d'Europa. La secció de bàsquet va viure els seus millors anys en les dècades dels '80 i els '90, en les quals va aconseguir diversos títols espanyols i europeus. El seu títol més preuat, no obstant això, l'Eurolliga (o Copa d'Europa), no el va aconseguir fins a la temporada 2002-2003, quan va guanyar la Final Four celebrada a la mateixa ciutat de Barcelona. El directiu responsable de la secció és Josep Cubells, el director general és Juan Carlos Navarro, el director tècnic és Mario Bruno Fernández, i l'entrenador de l'equip sènior és Roger Grimau.
La secció d'handbol va ser fundada el 1943, i és l'equip que acumula més títols d'Espanya, d'Europa i del món. El 2022 va tornar a coronar-se com el millor equip europeu en conquistar la seva onzena Copa d'Europa. El directiu responsable de la secció és Joan Solé, el director tècnic i de gestió és Xavier O'Callaghan, i l'entrenador de l'equip sènior és Carlos Ortega.
La secció defutbol sala que va ser fundada el 1978 és considerada professional des del retorn de l'equip a la Divisió d'Honor. A la temporada 2010/2011 va obtenir el seu primer títol professional: la Copa d'Espanya.
El FC Barcelona ha estat potenciant en els darrers anys les seves seccions femenines, atesa la creixent participació de les dones a l'esport, i la professionalització de les estructures competitives. Les seccions femenines del club són les de futbol, bàsquet, atletisme, patinatge artístic, voleibol i hoquei herba.
La secció defutbol femení milita a Primera Divisió. És un dels millors equips femenins de fútbol d'Europa i l'equip femení de futbol més llorejat de l'estat espanyol. Al seu palmarès figuren tres Lligues de Campions, nou lligues, deu copes de la Reina, quatre supercopes d'Espanya, deu copes de Catalunya i una Copa Generalitat.[292] La temporada 2023-24 l'equip femení va aconseguir una gesta històrica alçant quatre títols en una mateixa temporada (Lliga de Cmpions, Lliga espanyola de futbol, Copa espanyola de futbol i Supercopa d'Espanya)[293]
El primer partit de futbol que jugà un equip femení fou el dia de Nadal de 1970, amb motiu d'un festival benèfic. El partit enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugranes, entrenades per Antoni Ramallets, contra la UE Centelles.[294] Posteriorment participà en el primer campionat oficiós de Catalunya (1971-72).[295]
El 2002 el Futbol Club Barcelona va incorporar definitivament el futbol femení com a secció oficial i va continuar competint a Primera Nacional, la segona categoria espanyola, però allò no es va traduir en la consolidació. A la temporada 2006-07, l'equip va perdre la categoria i fins i tot s'arribava a plantejar la seva desaparició.[296]
Amb l'arribada a la banqueta de Xavi Llorens la temporada següent l'equip va retornar a la Superlliga. Des del 2010 la secció ha encadenat un èxit després d'un altre aconseguint quatre Lligues consecutives (2011-12, 2012-13, 2013-14 i 2014-15), quatre Copes de la Reina (2011, 2013, 2014 i 2017) i set Copes Catalunya (2009, 2010, 2011, 2012, 2014, 2015 i 2016). El 2021 i 2022 Alexia Putellas va ser guardonada amb la Pilota d'Or, la primera jugadora espanyola a aconseguir-ho.
Controvèrsia
Sportswashing
Luis Suárez amb una samarreta del FC Barcelona amb el logotip de Qatar Airways com a patrocinador
El 24 de maig de 2013, el Santos va anunciar que havia rebut dues ofertes per Neymar. L'endemà, Neymar va anunciar que signaria amb el Barcelona el 27 de maig de 2013 i que s'incorporaria a l'equip després de disputar la Copa Confederacions 2013. Ni Neymar ni els clubs van donar detalls sobre el preu del traspàs o les condicions personals, tan sols que va signar un contracte de cinc anys.[298] El 3 de juny de 2013, Neymar va ser presentat pel Barcelona després de passar les proves mèdiques i firmar un contracte que el mantindria al club fins al juny de 2018.[299]
El gener del 2014, la fiscalia de Madrid va començar el preu del fitxatge de Neymar per Barcelona.[303] Els documents presentats a les autoritats a petició contenien informació contradictòria.[303] El 23 de gener de 2014, Rosell va dimitir del seu càrrec de president.[304] Un dia després, el Barcelona va revelar els detalls del fitxatgei i va admetre que el seu cost havia estat de 86,2 M€,[305] amb els pares de Neymar confirmats haver rebut una suma de 40 milions d'euros.[306][307] Com a conseqüència, Barcelona, Rosell i Bartomeu van ser acusats de frau fiscal.[308] El fiscal va demanar set anys i mig de presó per a Rosell i dos anys i tres mesos per a Bartomeu. La multa que va demanar el fiscal, José Perals, per al club blaugrana, va ser de 22 milions, a més dels 11 a què haurien de fer front solidàriament el club, l'expresident Rosell i el president Bartomeu.[309] El procediment judicial iniciat pel jutge Pablo Ruz, de l'Audiència Nacional, va ser traslladat posteriorment als jutjats de Barcelona.[310][311]
L'any 2016, ja com a president del club i amb el procediment del Cas Neymar als jutjats de Barcelona, Josep Maria Bartomeu va negociar amb la fiscalia la resolució del cas amb un pacte que implicava l'exoneració de culpa de l'expresident Sandro Rosell i del mateix Josep Maria Bartomeu i carregava tota la responsabilitat al FC Barcelona imputant-li una condemna de dos delictes fiscals i el pagament d'una multa de 5,5 milions d'euros, els interessos de demora i les costes judicials.[312][313] El pacte no es va sotmetre a l'assemblea de compromissaris i va ser la junta directiva qui el va aprovar amb el vot favorable de catorze directius, dos vots en contra i dues abstencions.[314]
El 14 de desembre de 2016, l'Audiència Provincial de Barcelona va publicar la sentència definitiva un cop evacuat el tràmit de conformitat entre la fiscalia, l'advocacia de l'estat i els lletrats del Futbol Club Barcelona.[315][316]
El novembre de 2016, la fiscalia va formular escrit d'acusació, per estafa i corrupció en la contractació del jugador Neymar, contra Josep Maria Bartomeu, Sandro Rosell, Neymar, els pares de Neymar i els clubs Santos del Brasil i FC Barcelona. L'Audiència Nacional havia admès a tràmit la querella presentada pel fons brasiler DIS, que era el propietari del 40% dels drets econòmics del jugador Neymar, denunciant ser víctimes d'estafa en haver-se amagat el valor real del seu fitxatge.[317][318] El juny de 2019, el cas DIS, també conegut com a cas Neymar 2, va ser traslladat als jutjats de Barcelona. L'abril de 2020 seguia pendent de resolució.[319]
Publicitat i màrqueting
Alguns exemples d'anuncis publicitaris del club des de l'any 2000:[320]
MasCasanovas, Equip 1900-1901 Escut del FC Barcelona a un dels vitralls de Santa Maria del Mar. Velòdrom de la Bonanova. Situat entre Via Augusta, Modolell, Valero, J.S. Bach, i Calvet.
Història del club a la ciutat de la qual va néixer i va adoptar el nom:
1. Carrer de Joan Gamper, 28, el nom de la qual ret homenatge al fundador del club.
2. El pi de les Corts: Situat a la Travessera de les Corts des
1908, 2 de desembre: Gamper assoleix la Presidència per primer cop i salva el club de la desaparició.
1909, 14 de març. Barcelona: Inauguració del Camp del carrer Indústria, primer terreny de joc propietat del club, amb capacitat per a 3.000 espectadors. Primer partit amb el Barcelona 2 Català 2, del Campionat de Catalunya.
1924, 23 de novembre: Campionat de Catalunya. Jornada 6. El partit Barça-Espanyol a Les Corts és suspès per l'àrbitre per un llançament massiu de monedes. El parit es torna a jugar el 15 de gener de 1925, a porta tancada. Guanya l'Espanyol per 0-1.
1924, 7 i 8 de desembre: Celebració de les noces de plata de l'entitat, amb 11.277 socis.
1928, 20, 22 de maig i 29 de juny: Conquesta del Campionat d'Espanya a Santander després de dos empats en els dos primers partits: Barcelona 3 Reial Societat 1; Destaca la valentia del porter barcelonista, Plattko, que roman en el camp a pesar d'haver rebut una puntada de peu en el cap.
1936, 15 d'agost: Creació del Comitè d'Empleats del FC Barcelona, que substitueix a la Junta Directiva.
1937, 20 de juny: Inici de la gira a Amèrica amb el partit Amèrica 2 - FC Barcelona 0 que reportarà 461.799'10 pessetes, que es dipositen en un banc de París. Algun jugadors decideixen quedar-se a Mèxic i França.
1938, 16 de març. Barcelona: Una bomba llençada sobre la ciutat per les tropes franquistes destrueix la seu social del club.
1943, 13 de juny. Madrid: Després del vergonyós 11 a 1 que el Barça contra el Reial Madrid va encaixar a Chamartín, en la tornada de la semifinal de Copa, Piñeyro va dimitir.
1965, 25 d'abril: Debut de Carles Rexach en el partit de Copa d'Espanya Racing de Santander-FC Barcelona (1-4)
1965, 10 de juliol: Darrer partit jugat en el Camp de Les Corts abans del seu enderrocament: Final del Campionat de Futbol Infantil O.A.R., disputada entre l'Infantil A de el FC Barcelona i l'Infantil de l'UB Catalonia. Van vèncer els blaugranes per 3-1.
1970, 6 de juny: 'Cas Guruceta'. En la quarts de final de la Copa, l'àrbitre Emilio Gurucetaa xiula un penal contra el Barça clarament fora de l'àrea. A cinc minuts del final, saltaven al camp espectadors.[333]
1973, 8 de juliol: Es guanya la primera Copa d'Europa d'hoquei patins després de derrotar l'Sporting de Lisboa en una final a doble partit (5-3 al Palau i 7-7 a Lisboa).
1977, 7 de desembre: Victòria en la tornada dels vuitens de final de la Copa de la UEFA (3-0 amb al Ipswich Town en el Camp Nou), igualant així l'advers 3-0 de l'anada. Els blaugranes es classifiquen per penals.
1977, 18 de desembre: Montal deixa la Presidència, que ja conta amb 77.683 socis
1978, 1 de novembre: Victòria en la tornada dels vuitens de final de la Recopa (3-0 amb l'Anderlecht en el Camp Nou) i iguala aixi el 3-0 advers de l'anada. Els blaugranes es classifiquen per penals.
1986, 16 d'abril: Victòria en la tornada de les semifinals de la Copa d'Europa, (3-0 amb al Göteborg) i iguala aixi el 3-0 advers de l'anada. Els blaugranes passen a la final per penals.
1991, 19 de maig: Es guanya la primera Copa d'Europa d'handbol. El Barca remunta dos gols en el partit de tornada al Palau Blaugrana davant del Proleter Zrenjanin (20-17).
2000, 1 de gener: El Museu arriba al primer lloc en el ranquing de museus mes visitats de Catalunya, amb un total de 1.154.604 visitants en tot l'any 1999.
2001, 17 de juny: Un espectacular gol de xilena de Rivaldo al darrer minut dona la victoria al Barca a la ultima jornada de Lliga davant el Valencia (3-2) i classifica l'equip barcelonista per a la Lliga de Campons.
2002, 22 de gener: Inici de les obres de la Ciutat Esportiva Joan Gamper de Sant Joan Despi, els terrenys de la qual havien estat adquirits l'estiu del 1987,[338] pero que degut a llargues traves burocratiques fins aleshores no s'havia pogut tirar endavant.
2003, 12 de febrer: Joan Gaspart renuncia a la presidencia del club i el succeeix Enric Reyna de manera interina a l'espera de la convocatoria de noves eleccions.
2003, 6 de maig: La dimissio de Reyna dona pas a una Comissió Gestora que convoca eleccions per al 15 de juny.
2006, 19 de juliol: Un jutge de Barcelona dictamina que el mandat de la directiva va acabar el passat 30 de juny i obliga la club a convocar eleccions.
2006, 26 de juliol: Joan Laporta i tota la seva Junta Directiva dimiteixen en ple. Constituida una Comissió Gestora que convoca eleccions per al 3 de setembre.
2006, 3 d'agost: Joan Laporta es presenta a les eleccions a la presidencia del club.
2006, 22 d'agost: Proclamació de Joan Laporta com a president del Barça per a un segon mandat en ser l'únic precandidat que aconsegueix les signatures necessàries.
2007, 18 d'abril: El davanter barcelonista Leo Messi marca un dels millors gols de la historia del futbol al Camp Nou davant el Getafe, a la Copa del Rei. El jugador argenti marxa de quatre adversaris i del porter abans de picar la pilota per sobre d'un defensa visitant.
2008, 6 de juliol: Joan Laporta supera la moció de censura promoguda pel soci Oriol Giralt en obtenir el 37'75 % de vots favorables pel 60'60 % adversos. Estatutàriament es necessitaven dos terços parts dels vots per a que la moció prosperés, malgrat la seva derrota a les urnes Laporta i la seva junta directiva poden romandre al capdavant del club.
2008, 4 de desembre: El Club s'uneix a Nike i l'ACNUR (l'agencia de l'ONU per als refugiats) per tal de posar en marxa una campanya solidaria, anomenada MES, amb l'objectiu de fomentar l'educacio a traves de l'esport de joves vulnerables i refugiats de tot el mon.
2009, 27 de maig. Roma: Triomf en la Lliga de Campions (2-0 amb el Manchester United). El Barca assoleix una fita historica en aconseguir a la temporada 2008/09 la triple corona (Lliga. Copa i Copa d'Europa), una cosa que cap equip espanyol ho havia pogut fer fins ara.
2009, 19 de desembre. Abu Dhabi: Triomf en la primera Mundial de Clubs (2-1 amb l'Estudiantes de La Plata). Amb aquest titol el Barca aconsegueix una fita historica que mai ha assolit cap equip del mon: guanyar els sis titols que disputa en un any: Copa, Lliga, Champions, Supercopa d'Espanya, Supercopa d'Europa i Mundial de Clubs. Es el Barca de les Sis Copes.
2010, 9 de maig: Triomf en la segona Eurolliga de bàsquet (86-68 amb Paris l'Olympiacos)
↑S'entén per Socis del Futbol Club Barcelona els membres oficials adscrits a l'entitat esportiva i són a la facultat de decidir sobre la destinació i projectes del propi club.
↑La IFFHS elabora el rànquing de la manera següent: «Els campionats nacionals del món es reparteixen en quatre grups segons el nivell d'acompliment. En aquesta classificació, cada país (d'on el club és originari) s'identifica amb un nombre que mostra el nivell d'importància del campionat nacional, basat en el nivell de joc. Per això, els clubs del país el nivell dels quals sigui el més alt, reben 4 punts per victòria, 2 per un empat i 0 per una derrota. El nivell 2 rep respectivament 3 (victòria), 1.5 (empat), 0 (derrota) i així successivament. Els partits de lligueta es comptabilitzen de manera similar». Pàgina web de la IFFHS
↑A la Pilota d'Or, són 34 les vegades que el club ha figurat a través d'algun dels seus jugadors entre els tres primers guardonats en aquest premi (12 vegades primer, 12 vegades segon i 10 vegades tercer). Al FIFA World Player són 19 els podis que han aconseguit diferents jugadors del club al llarg de la seva història (7 vegades primer lloc, 7 vegades segon lloc, i 5 vegades tercer lloc).
↑Otrora G-14, una organització internacional que agrupava alguns els clubs més influents i poderosos del futbol europeu.
↑Entre les sis seccions professionals esmentades, el FC Barcelona deté més de 350 títols oficials estatals i més de 100 títols oficials internacionals, incloent-hi un total de 48 Copes d'Europa, 128 Lligues i 130 Copes del Rei, als quals cal afegir més de 450 títols oficials professionals.
↑FIGO, El TRAIDOR. Luis Figo ha sido uno de los mejores extremos de la historia del Barça. Su especialidad era el uno contra uno, y desde sus inicios conectó con la grada. Aterrizó el 1995 de rebote, después de haber firmado un contrato con la Juventus y otro con el Parma, y cinco años después, cuando atravesaba su mejor momento, pagó la cláusula de 10.000 millones de pesetas y se fue al Madrid (Las mejores fotos de la historia del Barça (2004) El Mundo Deportivo S.A. (pàg. 63). Dipòsit legal: B-14468-2004)
↑Ronaldo (1997) i Figo (2000), van guanyar la Pilota d'Or per una temporada que jugant al Barça però la van rebre quan pertanyien a un altre equip (Inter i Madrid respectivament)
↑La samarreta dorsal 21, que va vestir Luis Enrique durant la seva etapa al Barcelona, va estar vacant durant 2 anys, des de la retirada del migcampista el 2004, ja que la Lliga no permetia que els números es retiressin permanentment. La va tornar a utilitzar el 2006, per la defensa Lilian Thuram. Des de la seva arribada al club l'any 2020, Frenkie de Jong ostenta actualment la samarreta número 21, agafant-la de Carles Aleñá.
↑Com apunta el periodista anglès Jimmy Burns al seu llibre Barça, la passió d'un poble
↑DECRET 52/1992, de 17 de febrer, de concessió de les Creus de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya; DECRET 162/1992, de 20 de juliol, de concessió de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya al Futbol Club Barcelona.
↑ 9,09,1«Camp Nou». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
↑ 11,011,1Fernández Paradas, Antonio Rafael; Fernández Paradas, Mercedes «El registro de entidades religiosas de 1887 y sus aplicaciones prácticas. La Hermandad de Nuestra Señora del Consuelo de Antequera y la búsqueda de su personalidad jurídica». Baetica. Estudios de Arte, Geografía e Historia. Facultad de Filosofía y Letras, Universidad de Málaga, 33, 2011, pàg. 413–425.
↑Lanz, Luis Miguel; Calatay, Ketty «Núñez quiere regresar a Madrid» (en castellà). La Vanguardia, 08-04-1996, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2020-10-31 [Consulta: 13 agost 2020].
↑Luque, Xavier G. «Los colores suizos del Barça» (en castellà). La Vanguardia, 04-11-2008. Arxivat de l'original el 5 de setembre 2023. [Consulta: 5 setembre 2023].
↑Pérez i Alejandre, Jaume «Origen i evolució de l'escut del F.C. Barcelona». Paratge, 22, 2009, pàg. 115.
↑Viñas, Carles. Barcelona Blaugrana. Editorial Angle, 2012. ISBN 9788415307020.
↑ 194,0194,1194,2Coulaud, Vincent; Prieto, Sébastien «Rijkaard et la manière (entretien)». So Foot, 32, abril 2006, pàg. 42-43.
↑Machenaud, Vincent «Entretien avec Sandro Rosell: « Un Ballon d'or, ça vaut la Ligue des champions. »» (en francès). France Football, 3379 (supplément), 11-01-2011, pàg. 26-27.
↑Machenaud, Vincent «La Masía : « Le seul critère c'est le talent ! »». France Football, 3379 (supplément), 11-01-2011, pàg. 24-25.
↑«Còpia arxivada» (en anglès). FIFA. Arxivat de l'original el 26 de juny 2012. [Consulta: 13 gener 2011].
↑ 199,0199,1199,2199,3199,4199,5199,6199,7Ghemmour, Ghérif; Gonzalez, Alexandre; Pietro Santos, Javier «Barça: gustar y gagnar» (en francès). So Foot, 32, abril 2006, pàg. 34-40.
↑«MEMORIA ANUAL 2003/2004» (PDF) (en castellà) p. 72. Barcelona: FC Barcelona. [Consulta: 3 novembre 2023]. «A lo largo de la temporada los jugadores del primer equipo han lucido en la manga izquierda de la camiseta el logotipo del Fórum 2004, como una forma de colaborar en la difusión internacional de este importante evento cultural que se está celebrando este año en nuestra ciudad.»
↑José Perals Calleja, Fiscal Audiencia Nacional. «Diligencias Previas 122/2013» (en castellà). El Mundo, 23-03-2015. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020. [Consulta: 7 maig 2020].
↑«Antic Hotel Casanovas (CEIP Mas Casanovas)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Lainz, Lluís. De puertas adentro. Roca Editorial, 2012. ISBN 9788415242376.
Michonneau, Stéphane; Núñez-Seijas, José-María. Imaginarios y representaciones de España durante el franquismo. Casa de Velázquez, 2014. ISBN 978-8-4156-3665-6.
Roca, Miquel. Van Barça. El FC Barcelona i Holanda, més que una relació. Cossetània Edicions, 2007. ISBN 9788497912723.
Desbordes, Michel. Global Sport Marketing: Contemporary Issues and Practice (en anglès). Routledge, 2012. ISBN 9780415507202.
Niqui, Cinto. Los primeros 20 años de contenidos audiovisuales en Internet. 1000 obras y webs. Editorial UOC, 2014. ISBN 9788490644867.
Rivera Camino, Jaime; Molero Ayala, Víctor. Marketing y fútbol: el mercado de las pasiones. ESIC Editorial, 2012. ISBN 9788473568500.
Lecea, Ignasi de; Fabre, Jaume; Grandas, Carme; Huertas, Josep M.; Remesar, Antoni; Sobrequés, JaumeArt públic de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona i Àmbit Serveis Editorials, 2009. ISBN 978-84-96645-08-0.
Gaarskjær, Jesper. Barc̦a: historien om FC Barcelona (en danès). Gyldendal A/S, 2010. ISBN 9788702087642.
_(Barcelona)_-_1.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
![Lionel Messi, el futbolista més determinant de la història del club.[135]](Fitxer:Leo_Messi_2016.PNG)
.jpg)
.jpg)
_(cropped).jpg)
![Aitor Egurrola, jugador d'hoquei patins amb més títols de l'entitat blaugrana amb 78.[136]](Fitxer:2012_2013_-_Aitor_Egurrola_-_Flickr_-_Castroquini-FCB.jpg)
.jpg)
.jpg)
.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_pictogram.svg){kind=small}
_2021-05-16.svg)
_2023-06-03.svg)
_2024-05-25.svg)
.svg){kind=small}
