|
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
Naixements
- Països Catalans
- 10 de gener, Eivissa: Marià Villangómez Llobet, poeta, traductor, mestre i escriptor.[6]
- 20 de gener, Mollerussa: Maria Manonelles i Riera, activista política i sindical catalana.[7]
- 2 de febrer, Sueca, País Valencià: Virtudes Cuevas, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück (m. 2010).
- 7 de febrer, Barcelona: Ramon Mercader, militar i polític català, conegut per ser l'assassí de Lev Trotski.
- 28 de febrer, Sabadell: Joan Maurí i Espadaler, pintor català
- 4 de març, València: Artur Llàcer Pla, compositor valencià.[cal citació]
- 10 de març, Sabadell: Miquel Casablancas i Juanicó, periodista i polític.
- 31 de març, Barcelona: Mari Josep Colomer, la primera aviadora catalana de la història i la tercera d'Espanya[8]
- 5 d'abril, Barcelona: Antoni Clavé i Sanmartí, artista català [9]
- 18 d'abril, Cervera: Isabel Solsona i Duran, poetessa i traductora catalana (m. 2011).[10]
- 22 d'abril, Girona: Maria Assumpció Soler i Font, mestra, escriptora i periodista.[11]
- 26 d'abril, Barcelona: Creu Casas i Sicart, farmacèutica i primera dona a l'IEC (m. 2007).[12]
- 31 de maig, Sabadell: Joan Clavell i Corominas, mestre sabadellenc
- 1 de juny, València: Vicente Escrivá Soriano, productor, guionista i director de cinema i televisió valencià
- 16 de juny, Vic, Osona: Andreu Colomer i Munmany, empresari i mecenes català [13]
- 22 de juny - Girona: Antònia Adroher i Pascual, mestra i activista política catalana fundadora del POUM [14]
- 26 de juny, Cebreros, Espanya: Joaquim Viola i Sauret, polític català, afusellat per EPOCA
- 1 de juliol, Barcelona: Joana Raspall i Juanola, escriptora i bibliotecària.[15]
- 8 de juliol, València: Alejandra Soler Gilabert, mestra valenciana durant la Segona República Espanyola[16]
- 10 de juliol, Santa Coloma de Farners, la Selva: Salvador Espriu i Castelló, escriptor català [17]
- 19 de juliol, Sabadell: Jaume Viladoms i Valls, pedagog i militant socialista català.
- 20 de juliol, Granollers, Vallès Oriental: Maria Josefa de Riba i Salas, tenista catalana (m. 2008).[18]
- 3 d'agost, Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, escriptor català
- 7 d'agost, Barcelona: Aurora Díaz-Plaja Contestí, bibliotecària i escriptora catalana[19]
- 11 d'agost, Sabadell: Lluís Mimó i Espinalt, esperantista català, militant del POUM i víctima dels camps de concentració
- 13 d'agost, Palma: Bartomeu Rosselló-Pòrcel, poeta i traductor mallorquí [20]
- 31 d'agost, Albuixech, Horta Nord: Miguel Ambrosio Zaragoza, conegut com a Ambrós, dibuixant de còmics valencià i autor d'El Capitán Trueno entre altres
- 1 de setembre, Barcelona: Mary Santpere, actriu polifacètica catalana[21]
- 12 de setembre, Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora[22]
- 20 de setembre, Palafrugell: Rosa Granés i Noguer, bibliotecària catalana (m. 2007).[23]
- 8 d'octubre, el Masnou, Maresme: Walda Pla i Rosés, novel·lista catalana (m. 2014).[24]
- 26 d'octubre, L'Alguer: Verdina Pensè, pintora i joiera algueresa (m. 1984).[25]
- 21 de novembre, Barcelona: Aurora Casanovas i Puig, historiadora del gravat catalana.[26]
- 22 de novembre, Manresa, Bages: Joaquim Amat i Piniella, escriptor [27]
- Vic: Camil Riera i Canudes, filòsof i teòleg
- Barcelona: Dolors Castelltort i Vila, atleta i jugadora de bàsquet (m. 1999).[28]
- Resta del món
- 9 de gener, Yorba Linda, Califòrnia, EUA: Richard Nixon, president dels Estats Units
- 25 de gener, Varsòvia, Polònia: Witold Lutosławski, compositor polonès [29]
- 4 de febrer, Tuskegee, Alabama: Rosa Parks, pionera dels drets civils estatunidenca.[30]
- 6 de febrer, Londres, Anglaterra: Mary Leakey, paleontòloga i arqueòloga britànica[31]
- 26 de març -
- 25 de maig, Buford, Geòrgiaː Brownie Wise, llegendària venedora i empresària, responsable de l'èxit de Tupperware [34]
- 8 de juny, Santander: María Cristina Gonzalo Pintor, arquitecta, física, matemàtica i i segona meteoròloga d'Espanya.[35]
- 12 de juny:
- 26 de juny, Beirut: Anissa Rawda Najjar, activista libanesa pels drets de les dones (m. 2016).[38]
- 27 de juny, Mont-real, Canadà: Philip Guston, pintor nord-americà. Primer va destacar com a muralista [39]
- 12 de juliol, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Willis Lamb, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de 1955 [40]
- 14 de juliol, Omaha, Nebraska, (EUA: Gerald Rudolph Ford, Jr.,va ser el 38è (1974-1977) president dels Estats Units [41]
- 9 d'agost, Cadisː Mercedes Formica, jurista, novel·lista i assagista espanyola que lluità pels drets de la dona a Espanya[42]
- 10 d'agost, Lorenzkirch, Alemanya: Wolfgang Paul, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1989 [43]
- 16 d'agost, Brest-Litovsk, Polònia: Menahem Beguín, Primer Ministre d'Israel, Premi Nobel de la Pau de 1978 [44]
- 20 d'agost, Hartford, Connecticut, EUA: Roger Wolcott Sperry, psicòleg i neurobiòleg nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 [45]
- 30 d'agost, Londres, Anglaterra: Richard Stone, economista, Premi Nobel d'Economia de 1984 [46]
- 3 de setembre, Hot Springs, Arkansas, EUA: Alan Ladd, actor estatunidenc [47]
- 4 de setembre:
- 12 de setembre, Oakville: Jesse Owens, guanyador de quatre medalles d'or (100m, 200m, 4x100m i salt de llargada) als Jocs Olímpics de Berlín'36 [50]
- 17 de setembre, Görlitz, Silèsia, Alemanya: Mira Lobe, escriptora austríaca de més d'un centenar de llibres infantils [51]
- 6 d'octubre, Berlín: Meret Oppenheim, artista surrealista suïssa d'origen alemany (m. 1985).[52]
- 10 d'octubre, Antananarivo, Madagascar: Claude Simon, escriptor francès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1985
- 12 d'octubre, Hermanowa, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Leo Fleider, director de cinema i guionista figura important del cinema argentí.
- 15 d'octubre, Fuping, Shaanxi) Xina: Xi Zhongxun, dirigent polític xinès pare de Xi Jinping. [cal citació]
- 19 d'octubre, Rio de Janeiro, Brasil: Vinícius de Moraes, poeta, cantautor, compositor i escriptor brasiler [53]
- 22 d'octubre, Budapest, Hongria: Robert Capa, fotògraf hongarès.
- 2 de novembre, Ciutat de Nova York (els EUA: Burt Lancaster, actor estatunidenc [54]
- 5 de novembre, Darjeeling, Raj Britànic: Vivien Leigh, actriu anglesa de teatre i cinema.[55]
- 7 de novembre, Mondovi, Algèria: Albert Camus, escriptor en francès
- 18 de novembre, Damiata, Egipte: Aisha Abd al-Rahman, escriptora i professora de literatura egípcia[56]
- 22 de novembre, Lowestoft, Suffolk, Anglaterra: Benjamin Britten, compositor anglès [57]
- 4 de desembre, Mont-real, Quebec, Canadà: Mark Robson, director de cine canadenc[58]
- 9 de desembre, Navsari, Gujarat, Índia: Homai Vyarawalla –Dalda 13–, primera dona fotoperiodista de l'Índia[59]
- 17 de desembre, Buenos Aires: Alicia Lourteig, botànica argentina (m. 2003).[60]
- 18 de desembre, Lübeck, Alemanya: Willy Brandt, polític alemany
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 22 de febrer - Vufflens-le-Château: Ferdinand de Saussure, lingüista suís considerat el pare de la lingüística moderna.
- 7 de març - Vancouver (Canada): Pauline Johnson, també coneguda com a Tekahionwake escriptora iroquesa. Era filla del cabdill mohawk Teyonnhehkewea i d'una anglesa. (n. 1861).[63]
- 25 de març - Menton, Provença (França): Garnet Wolseley, militar britànic (n. 1833).[64]
- 31 de març - Hartford, Connecticut (EUA): J.P. Morgan, financer i banquer estatunidenc (n. 1837)[64]
- 17 d'abril - Istanbul: Ahmad Niyazi Bey, militar otomà, assassinat per un anarquista.
- 8 de juliol - Ontario, Canadà: Louis Hémon, escriptor francès (n.1880).[65]
- 29 de juliol - La Haia (Països Baixos): Tobias Michael Carel Asser, advocat neerlandès, Premi Nobel de la Pau 1911 (n. 1838).[66]
- 3 d'agost, Chicago: Josephine Cochrane, inventora estatunidenca del rentaplats (n.1839).[67]
- 13 d'agost - Trenton, Nova Jerseyː Julie Hart Beers, pintora paisatgista estatunidenca (n. 1834).[68]
- 8 de setembre - Rättvik, Suècia: Emma Sparre, pintora sueca (n. 1851).[69]
- 7 de novembre - Broadstone, Dorset (Anglaterra): Alfred Russel Wallace, geògraf, botànic i naturalista gal·lès (n. 1823).[70]
- 17 de novembre - Londres: Mathilde Marchesi, mezzosoprano i professora de cant alemanya.[71]
- 22 de novembre - Japó: Tokugawa Yoshinobu, 45è i últim shogun.
- 18 de desembre - Nova Yorkː Louise Bethune, primera americana arquitecta professional (n. 1856).[72]
- 28 de desembre - El Caire: Nazlı Fazıl, princesa i salonnière egípcia (n.1853).[73]
- Dresden: Heinrich Germer, pianista i professor.
Referències
- ↑ «Normes ortogràfiques 1913». IEC. Institut d'Estudis Catalans, 2013. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Apareix “El Dia Gráfico” | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Georges Kévorkian. La France chassée de l'Empire ottoman : une guerre oubliée, 1918-1923 (en francès). Harmattan, 2013, p. 42.
- ↑ Lilly Marcou. Staline, vie privée (en francès). Calmann-Lévy, 1996, p. PT34. ISBN 9782702150665.
- ↑ «Study for Woolworth Building, New York», 10-12-1910. [Consulta: 25 juliol 2013].
- ↑ «Presentació de l'Obra poètica completa de Marià Villangómez Llobet». Institut Ramon Llull, 18-06-2013.
- ↑ «Manonelles Riera, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 23-12-2016. [Consulta: 24 gener 2024].
- ↑ «Maria Josep Colomer i Luque | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020].
- ↑ «Antoni Clavé i Sanmartí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ Ramilo, Carme «Maria Assumpció Soler, mestra i escriptora entre dues dictadures». Revista de Girona, núm. 235, març-abril 2006, pàg. 77-81.
- ↑ Terradas i Serra, Jaume. «Creu Casas i Sicart. Semblança biogràfica». IEC, 2020. [Consulta: 15 febrer 2023].
- ↑ «Andreu Colomer i Munmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ Rovira, M. «Mor Antònia Adroher, la primera regidora de la història a l'Ajuntament de Girona». Diari de Girona, 16-09-2007.
- ↑ «Joana Raspall i Juanola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Soler Gilabert, Alejandra» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 9 gener 2022].
- ↑ «Salvador Espriu i Castelló | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «María Josefa de Riba de Salas | Real Academia de la Historia». [Consulta: 4 setembre 2022].
- ↑ «Aurora Díaz-Plaja i Contestí | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Biografia Bartomeu Rosselló-Pòrcel». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «Maria Santpere i Hernáez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ «Full dels dijous. Antiga publicació setmanal de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació». Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals - Universitat de Barcelona, 07-02-2022. [Consulta: 16 agost 2023].
- ↑ «EXPOSICIÓ Dones destacades del Masnou». Arxiu Municipal del Masnou, novembre / desembre 2022. Arxivat de l'original el 2023-09-01. [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ Murgia, Giangavino. «OLZAI. Un bel dipinto di Verdina Pensè nella mostra «Arte in rosa a Casa Floris»» (en italià). La Barbagia, 15-12-2017. [Consulta: 28 abril 2019].
- ↑ Quílez i Corella, Francesc M. «Casanovas Puig, Maria Aurora». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: setembre 2019].
- ↑ «Joaquim Amat-Piniella | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Dolors Castelltort Vila | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 març 2023].
- ↑ «Witold Lutosławski». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Rosa Parks» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 05-02-2024. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Mary Douglas Leakey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ «Jacqueline de Romilly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Pavel Erdös» (en francès). Larousse. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Wise, Brownie» (en anglès). Detroit Historical Society. [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ González de León, Isabel; Núñez Valdés, Juan. «Mujeres pioneras de la arquitectura española». A: Investigación y género reflexiones desde la investigación para avanzar en igualdad : VII Congreso Universitario Internacional Investigación y Género, Sevilla 28 y 29 de Junio de 2018, 2018, pàg. 264-282. ISBN 978-84-948975-3-5.
- ↑ «Elisabeth Eidenbenz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 febrer 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Anissa Rawda Najjar» (en anglès). Vintage Beirut Lebanon. [Consulta: 9 maig 2023].
- ↑ «Philip Guston | American painter» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1955» (en anglès americà). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Gerald Ford | Biography, Presidency, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ Soler Gallo, Miguel. «Mercedes Formica, la abogada y escritora que puso voz a las mujeres en el franquismo» (en castellà). El Correo de Andalucía, 29-07-2018. [Consulta: 2 febrer 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1989» (en anglès americà). [Consulta: 9 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1978» (en anglès americà). [Consulta: 13 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 1984» (en anglès americà). [Consulta: 5 agost 2020].
- ↑ «Alan Ladd | American actor» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Jesse Owens | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Meret Oppenheim, amb la vitalitat i profunditat intacta». Fahrenheit Magazine, 27-09-2022. Arxivat de l'original el 2023-08-19. [Consulta: 19 agost 2023].
- ↑ «Marcus Vinícius Melo de Moraes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Burt Lancaster | Biography & Movies» (en anglès). [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ «Vivien Leigh» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Obituary: Aisha Abdul-Rahman» (en anglès), 23-10-2011. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ «Benjamin Britten». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mark Robson | American director» (en anglès). [Consulta: 4 desembre 2020].
- ↑ «Who was Homai Vyarawalla?» (en anglès). The Indian Express, 09-12-2017. [Consulta: 14 desembre 2019].
- ↑ Sastre, C. «Alicia LOURTEIG (1913-2003)». ADANSONIA, sér. 3, 2003.
- ↑ «Dolors Aleu i Riera». Galeria de Metges Catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Ginko Ogino» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 4 novembre 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ 64,0 64,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Hémon» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1911» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Sadurní, J. M. «Josephine Garis Cochrane, la inventora del lavavajillas» (en castellà). National Geographic, 14-06-2022. [Consulta: 27 juny 2023].
- ↑ Past and Promise: Lives of New Jersey Women (en anglès). Syracuse University Press, 1997-05-01, p. 159. ISBN 978-0-8156-0418-1.
- ↑ «Emma Sparre» (en suec). Nationalmuseum Stockholm. [Consulta: maig 2020].
- ↑ «Alfred Russel Wallace | British naturalist» (en anglès). [Consulta: 26 novembre 2020].
- ↑ «Mathilde Marchesi de Castrone». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 març 2020].
- ↑ «Louise Blanchard Bethune» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 maig 2021].
- ↑ «Fazil Mausoleum». Samir W Raafat. [Consulta: 19 desembre 2022].
|
