|
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Esdeveniments
- 26 de gener, Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener.[1]
- 20 d'abril, Palma, Mallorca: a Son Tugores s'inaugura la primera planta potabilitzadora de les Illes Balears, amb un efluent de 30.000 m³/dia d'aigua.[2]
- 22 d'abril, a l'Ermita de Sant Jaume Sesoliveres d'Igualada, neix, de manera oficial en la seva primera actuació, la Colla Castellera dels Moixiganguers d'Igualada.
- 1 de maig, Salou, Tarragona: S'inaugura el primer parc temàtic de l'estat, Port Aventura.
- 11 de setembre, Terra Lliure proclama la seva dissolució formal i final, després de 16 anys de lluita armada.
- 28 de novembre, Barcelona: S'inaugura oficialment el Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA).[3]
- Resta del món
- 10 de gener, París, França: el rei d'Espanya, Joan Carles I i l'expresident dels Estats Units, Jimmy Carter obtenen el Premi de la Pau de la UNESCO.
- 16 de gener, Andorra: Se celebra l'Assemblea fundacional del Centre de la Cultura Catalana a Andorra.[4]
- 17 de gener, Kobe, Japó: El Terratrèmol de Kobe, de magnitud 7,3 en l'escala de Richter destrueix la ciutat i hi causa més de 6.400 víctimes.
- 26 de gener, Illes Balears: El Govern de les Illes Balears declara sa Dragonera Parc Natural a través del decret 7/1995 de 26 de gener. Encara avui, l'illa roman deshabitada.
- 18 de març, Sevilla: Helena de Borbó i Grècia, Infanta d'Espanya es casa amb Jaime de Marichalar.
- 8 de juny: La primera versió del llenguatge de programació PHP és alliberada pel seu creador, Rasmus Lerdorf.
- 11 de juliol, Srebrenica, Bòsnia i Hercegovina: Matança de Srebrenica, la massacre més terrible de la història europea recent.[5]
- 14 de juliol, Nuremberg, Alemanya: La Societat Fraunhofer tria el nom mp3 per al nou format d'audio digital comprimit (còdec) que farà possible la gran expansió de la distribució de música per Internet.
- 15 d'octubre, Iraq: Saddam Hussein és reelegit President en un referèndum amb el 99.99% dels vots.[6][7]
- 30 d'octubre, Quebec: Els ciutadans de la regió canadenca voten per escàs marge (50,58% a 49,42%) a favor de continuar sent una província en el seu segon referèndum sobre la sobirania nacional.[8]
- 21 de novembre, Dayton (Ohio), Estats Units: Es signen els Acords de Dayton, l'acord de pau que va posar el punt final als més de tres anys de guerra a Bòsnia.
- 15 de desembre:
Cinema i televisió
- Categoria principal: Pel·lícules del 1995
Música i ràdio
Es formà el grup de música Dadafon. El mateix dia de la publicació de llur segon disc, Radiohead publicà el concert Live at the Astoria en VHS, gravat l'any anterior a Londres, en el qual interpretaven algunes cançons de The Bends, llavors encara inèdites.
Pilota
El 9 de juliol, Genovés guanyà el seu últim Campionat Individual d'Escala i Corda front a Álvaro de Faura;
el 17, el frontó Anoeta canvià de nom en homenatge a Atano III.
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
| Economia
|
|
Videojocs
Naixements
Les persones nascudes el 1995 faran 29 anys durant el 2024.
Països Catalans
-
5/12 Luke Benward
-
11/19 Abella Danger
Resta del món
• 1 de gener, Cabra, Còrdova, Pepa Millán, política espanyola.
• 1 de febrer, Rotterdam, Països Baixos, Oliver Heldens, DJ i productor neerlandès.
- 13 de juny, Saragossa, María Pilar León Cebrián, jugadora de futbol de la primera divisió espanyola; juga com a defensa.[13]
- 8 d'agost - Trondheim, Sør-Trøndelag, Noruegaː Malin Reitan, cantant noruega que participà al Festival d'Eurovisió Júnior 2005.[14]
- 12 de setembre - Nkawkaw: Raphael Dwamena, futbolista ghanès (m. 2023).
- 20 de setembre, Whangarei: Laura Dekker, marinera neozelandesa, la persona més jove a circumnavegar el globus en solitari.[15]
- 3 de desembre - Uccle, Bèlgica: Angèle, cantautora i instrumentista belga francòfona.[16]
- 5 de desembre - Illes Canàries: Taz Skylar, actor britànic.
- 31 de desembre, Newport News, Virgínia: Gabrielle Douglas, gimnasta artística estatunidenca, medalla d'or als JJOO de 2012.[17]
Necrològiques
Entre les morts destacades de l'any hi ha les de l'actor i cantant Ovidi Montllor, l'humorista Jaume Perich, l'escriptora Patricia Highsmith o el polític Isaac Rabin.
- Països Catalans
- 3 de gener - Barcelonaː Margarita Wirsing i Bordas, primera dona llicenciada en Ciències Físico-Químiques a Espanya (n. 1911).[18]
- 17 de gener - Madrid: Juan Bosch Marín, pediatre, fundador i director d'UNICEF-Espanya (n. 1902).[19]
- 18 de gener - Benassal, Alt Maestrat: Sofia Salvador i Monferrer, escriptora i mestra (n. 1925).[20]
- 1 de febrer - Mataró: Jaume Perich, humorista gràfic català (n. 1941).
- 15 de febrer - Palma, Mallorca: Guillem d'Efak, escriptor en català i cantant de la Nova Cançó mallorquí (n. 1929).
- 10 de març - Barcelona: Ovidi Montllor, actor i cantant alcoià (n. 1942).[21]
- 18 de març, Barcelonaː Maria Teresa Pelegrí i Marimon, compositora catalana (n. 1907).[22]
- 31 de maig - Buenos Aires. Argentina: Montserrat Campmany i Cortés, pianista i compositora catalana (n. 1901).[23]
- 19 de juliol - València: Beatriu Civera, novel·lista valenciana (n. 1914).[24]
- 14 de setembre - Barcelona: Maria Matilde Almendros i Carcasona, actriu i locutora de ràdio catalana (n. 1922).[25]
- 19 d'octubre - L'Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat: Lluís Ferran de Pol, escriptor català (n. 1911).
- 1 de desembre - Ciutat de Mèxicː Elena Verdes Montenegro, pintora alacantina de la Generació del 27 (n. 1904).[26]
- 21 de desembre - València: Vicent Badia i Marín, advocat, articulista, cronista i escriptor valencià (n. 1919).
- 23 de desembre - Barcelona: Artur Bladé i Desumvila, periodista i escriptor català (n. 1907).
- Resta del món
- 1 de gener - Princeton, Nova Jersey (EUA): Eugene Paul Wigner, físic etsatunidenc d'origen hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1963 (n. 1902).
- 18 de gener - Múnic (Alemanya): Adolf Friedrich Johann Butenandt, bioquímic alemany Premi Nobel de Química de 1939 (n. 1903)
- 27 de gener - Créteil, França: Jean Tardieu, poeta i dramaturg francès (n. 1903).
- 4 de febrer - Locarno, Suïssa: Patricia Highsmith, escriptora nord-americana de novel·la negra (n. 1921).[27]
- 6 de febrer -
- 2 de març - Parísː Suzanne Basdevant-Bastid, professora francesa de dret, especialista del dret internacional públic (n. 1906).[30]
- 3 de març - Salt Lake City, Utah, EUA: John William Hunter, religiós estatunidenc, president de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (n. 1907).[31]
- 28 de març - Madridː Ana Mariscal, actriu, directora i productora cinematogràfica espanyola (n. 1923).[32]
- 2 d'abril - Djursholm (Suècia): Hannes Alfvén, astrònom i físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1970 (n. 1908).[33]
- 4 d'abril - Bombai, Índia: Hansa Jivraj Mehta, política i activista feminista (n. 1897).
- 6 d'abril - Madrid: Pilar de Madariaga Rojo, pionera en el camp de la química (n. 1903).[34]
- 10 d'abril -Qingpu, Jiangsu (Xina): Chen Yun, nascut amb el nom de Liao Chenyun,polític xinès (n. 1905)[35]
- 25 d'abril - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Ginger Rogers, actriu i ballarina guanyadora d'un Oscar (n. 1911).[36]
- 3 de maig - Francisco Moreno Capdevila ,artista mexicà d'origen català, més conegut pel seu gravat i altra obra gràfica (n. 1926).[37]
- 7 de maig - Buenos Aires: María Luisa Bemberg, directora de cinema i guionista argentina (n. 1922).[38]
- 14 de maig - Randallstown, Maryland (EUA): Christian Boehmer Anfinsen, químic i bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1972 (n. 1916).[39]
- 15 de maig - Faenzaː Pia Tassinari, soprano italiana (n. 1903).[40]
- 16 de maig, Alcobendas, Espanya: Lola Flores, cantant i ballarina de flamenc espanyola (n. 1923).[41]
- 21 de maig - Amsterdamː Annie M. G. Schmidt, escriptora neerlandesa, una de les més grans escriptores del seu país (n.1911).[42]
- 24 de maig - Londres (Anglaterra): Harold Wilson, polític anglès, Primer Ministre del Regne Unit (1964 - 1970 i 1974 - 1976) (n. 1916).[43]
- 30 de maig - Alcobendas (Espanya): Antonio González Flores, actor, compositor i cantant espanyol, fill de Lola Flores i del Pescaílla (n. 1961).[44]
- 14 de juny - Tallinn: Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (n. 1917).[45]
- 29 de juny - Century City, Califòrnia: Lana Turner, actriu estatunidenca de Hollywood (n. 1921).[46]
- 4 de juliol - Madrid: Irene Gutiérrez Caba, actriu espanyola (n. 1927).[47]
- 17 de juliol, Bratislava: Máša Haľamová, poetessa, escriptora infantil i traductora
- 20 de juliol - Brussel·les, Bèlgica: Ernest Mandel, economista i polític belga.
- 7 d'agost - Londres, Anglaterraː Brigid Brophy, novel·lista, crítica i activista britànica (n. 1929).[48]
- 13 d'agost - K2, Pakistanː Alison Hargreaves, alpinista britànica que coronà l'Everest sense oxigen suplementari (n. 1962).[49]
- 19 d'agost - Viana de Cega, Valladolid, Mercedes Rueda Sabater, arqueòloga i conservadora, numismàtica (n. 1956).[50]
- 28 d'agost, Stuttgart, Alemanya: Michael Ende, escriptor alemany de literatura fantàstica i infantil conegut per títols com Momo o La història interminable (65 anys).
- 1 de setembre, Santiagoː María de la Cruz Toledo, política xilena i la primera senadora del seu país (n.1912).[51]
- 8 de setembre, Los Angeles, Estats Units: Eileen Chang, escriptora en llengua xinesa i anglesa (n. 1920).
- 5 d'octubre - Englewood, EUA: Lillian Fuchs, violista, mestra i compositora.
- 9 d'octubre -
- 21 d'octubre - Cripple Creek, Colorado, EUA: Linda Goodman, astròloga i escriptora estatunidenca.
- 4 de novembre - Tel-Aviv, Israel: Isaac Rabin, cap d'estat d'Israel (n. 1922).[53]
- 9 de desembre - Pennsilvània (EUA)ː Toni Cade Bambara, escriptora, productora de documentals, activista social i professora d'universitat afroamericana (n.1939).[54]
- 18 de desembre - Hünfeld, Hessen, Alemanya: Konrad Zuse, pioner de la computació.
- Londres: Christoph von Fürer-Haimendorf, etnòleg especialitzat en el subcontinent indi.
- França: Louis Corman, psiquiatre.
Referències
- ↑ «Departament d'Estudis Autonòmics - Decret 7/1995, de 26 de gener, pel qual es declara parc natural sa Dragonera». Govern de les Illes Balears, 26-01-1995. [Consulta: 26 novembre 2024].
- ↑ «La planta potabilitzadora de Son Tugores compleix 20 anys produint aigua per al consum humà a la ciutat». Ajuntament de Palma, 20-04-2015. Arxivat de l'original el 4 de febrer 2022. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Inauguració del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 octubre 2020].
- ↑ «Història del CCC». Centre de la Cultura Catalana, 02-02-2010. [Consulta: 28 novembre 2024].
- ↑ «Cómo fue la masacre de Srebrenica por la que fue condenado por genocidio Radovan Karadzic» (en castellà). BBC News, 25-03-2016. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ Reuters «No Surprise in Iraqi Vote (Published 1995)» (en anglès). The New York Times, 17-10-1995. ISSN: 0362-4331.
- ↑ ch, Beat Müller, beat (at-sign) sudd (dot). «Irak, 15. Oktober 1995 : Saddam Hussein als Präsident -- [en alemany]» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «DGE - DGEQ | Référendum du 30 octobre 1995», 30-09-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 219. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «Ficha de Maitane López Millán (Maitane) perteneciente a Real Sociedad Femenino» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2021].
- ↑ «Beatriu Ortiz Muñoz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Alba Pomares López - Delantera Fundación Albacete - Futboleras» (en castellà). [Consulta: 27 març 2021].
- ↑ «María León». Futbol Club Barcelona. [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Malin Reitan» (en anglès). Junior Eurovision Song Contest, 19-03-2009. Arxivat de l'original el 2020-06-08. [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Laura Dekker completa la vuelta al mundo en solitario con 16 años» (en castellà). ABC, 22-01-2012. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ «Angèle, chanteuse compositrice» (en francès). Mokaddict. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Hollar, Sherman. «Gabby Douglas» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Esquela necrològica». La Vanguardia, 05-01-1995. [Consulta: 30 abril 2022].
- ↑ Bosch de la Peña, J. V. «Ha fallecido Juan Bosch Marín, un gran pediatra». ABC, 02-02-1995, p. 80. Arxivat de l'original el 4 de març 2016 [Consulta: 6 juny 2022].
- ↑ «Sofia Salvador i Monferrer (Benassal, 22 de juny de 1925 – 18 de gener de 1995)». Pere-Enric Barreda, 21-10-2013. [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Ovidi per Ovidi». CCMA. TV3, 24-02-2015. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Maria Teresa Pelegrí Marimón». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Montserrat Campmany | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Empar Beatriu Martínez i Civera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Maria Matilde Almendros i Carcasona | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ Sellers Albaladejo, Consuelo. Biografía de la pintora Elena Verdes Montenegro (en castellà). Consuelo Sellers, 2023-08-25. ISBN 978-84-09-52908-7.
- ↑ «Patricia Highsmith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 novembre 2020].
- ↑ Corredor, Paloma. Grandes mujeres de la historia : personajes entre el mito y el olvido que cambiaron el mundo (en castellà). Alcobendas, Madrid: Libsa, 2018, p. 109. ISBN 978-84-662-3880-9.
- ↑ Gastgeber, Christian. «Simposi internacional Mira Lobe (1913-1995)». Science. Orf.at. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Lallement, Catherine. «BASTID Suzanne» (en francès). Comité des travaux historiques et scientifiques (CTHS), 08-02-2013. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ Reeve, W. Paul. Mormonism: A Historical Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2010, p.148. ISBN 1598841076.
- ↑ «Ana Mariscal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Hannes Alfvén. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Báguena Cervellera, María José. «Pilar de Madariaga Rojo». Real Academia de la Historia. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ Spence, Jonathan D. The search for modern China. First Norton Paperback edition, 1991. ISBN 0-393-30780-8.
- ↑ «Ginger Rogers | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «Francesc Moreno i Capdevila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 maig 2020].
- ↑ «María Luisa Bemberg: pionera del cine argentino hecho por mujeres» (en castellà). Ministerio de Cultura. Argentina. [Consulta: 28 febrer 2022].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Wagner-Semrau, Laura. «Pia Tassinari». Opera Vivrà. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Lola Flores | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ Linders, Joke. «Schmidt, Anna Maria Geertruida (1911-1995)» (en neerlandès). Digitaal Vrouwenlexicon van Nederland, 12-06-2017. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Harold Wilson | Biography, Achievements, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Antonio Flores | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ Els Aarne. Centre d'informació musical estoniana, 2012, accedit a l'11 d'abril de 2020.
- ↑ «Lana Turner | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ «Muere en Madrid la actriz Irene Gutiérrez Caba, a los 65 años». La Vanguaardia, 06-07-1995, pàg. 51.
- ↑ «Brigid Brophy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Alison Hargreaves» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «Recuerdo». NVMlSMA, núm. 236. Sociedad ibero-americana de Estudios Numismáticos, Enero - Diciembre 1995, pàg. 7.
- ↑ «María De la Cruz Toledo. Reseñas biográficas parlamentarias» (en castellà). BCN Biblioteca del Congreso Nacional de Chile, 2020. [Consulta: 7 agost 2022].
- ↑ «Sir Alec Douglas-Home | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 12 octubre 2020].
- ↑ «Yitzhak Rabin | Biography, Nobel Peace Prize, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Toni Cade Bambara». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 març 2020].
|
.jpg)
.jpg)
