Març és el tercer mes de l'any al Calendari Gregorià i té 31 dies. En el primitiu calendari romà era el mes que obria l'any fins a la instauració del calendari julià, quan va passar a ser el tercer mes, després de gener i febrer. En llatí es deia martius, nom que derivava del déu Mart.[1] A vegades s'associa al color verd perquè era quan la neu es començava a fondre a l'hemisferi nord. En aquest mes es fa un dels dos ajustaments horaris. En catala prefabrià s'escrivia «Mars».[2]
En finès és el mes de la terra, ja que comença la primavera i es veu la terra sota la neu.
Origen
El nom de març prové de Martius, el primer mes del primer calendari romà. Va rebre el nom de Mart, el déu romà de la guerra, i un avantpassat del poble romà a través dels seus fills Ròmul i Rem. El seu mes "Martius" era el començament de la temporada de guerra,[3] i les festes celebrades en honor seu durant el mes van ser reflectides per altres a l'octubre, quan s'acabava la temporada d'aquestes activitats.[4]Martius va romandre el primer mes de l'any calendari romà fins potser al 153 aC,[5][6] i diverses celebracions religioses de la primera meitat del mes eren originàriament les celebracions del cap d'any.[7] Fins i tot a l'antiguitat tardana, mosaics romans que mostren els mesos de vegades encara situaven el primer mes a març.[8]
Esdeveniments del març
Comença l'any escolar als països de l'hemisferi sud.[9][10]
El 15 de març del 44 aC, quan Cèsar entrava al Senat, el grup de conspiradors el va apunyalar.[14] Cèsar va morir als peus de l'estàtua de Pompeu, el seu gran rival.[15]