El 19 de juliol és el dos-centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents primer en els anys de traspàs . Queden 165 dies per finalitzar l'any .
Esdeveniments
Països Catalans Resta del món 64 - Roma , Imperi Romà : Comença el gran incendi de Roma 711 - riu Guadalete , Andalusia , Espanya : hi comença la batalla de Guadalete 26 ), en què les tropes del cabdill musulmà Tàriq ibn Ziyad derroten les del rei visigot Roderic , fet que conduirà a la invasió musulmana d'Hispània .1808 - Bailén , província de Jaén , Espanya : hi té lloc la batalla de Bailén [ 2] 1828 - Berlín (Prússia): comença el primer congrés científic internacional, convocat per Alexander von Humboldt ; acaba el dia 24.1848 - Seneca Falls , estat de Nova York , Estats Units : s'hi reuneix la primera Convenció dels Drets de la Dona .[ 3] 1870 - Inici de la guerra francoprussiana .1903 - París , França : Maurice Garin guanya la I edició del Tour de França 1919 - Grenoble , França : S'instaurà el mallot groc en el Tour de França de 1919 . El ciclista Eugène Christophe és el primer a vestir-lo.1936 - Espanya : Santiago Casares Quiroga Segona República Espanyola .1949 - Laos s'independitza de França .1979 - Managua , Nicaragua : el FSLN ocupa la ciutat i enderroca la dictadura d'Anastasio Somoza .
Naixements
Països Catalans 1893 - Cerdanyola del Vallès : Josep de Togores i Llach 1970 ).[ 4] 1902 - San Cristóbal de la Laguna , Tenerife ː Olimpia Arozena Torres Universitat de València (m. 1971 ).[ 5] 1913 - Sabadell : Jaume Viladoms i Valls pedagog i militant socialista català .1941 - València : Alfons Cucó 1958 - Portbou , Alt Empordà : Maria Mercè Roca [ 6] 1960 - Sabadell : Anna Cabeza [ 7] 1967 ː
1980 - Alzira : Isabel Vallet jurista valenciana , militant d'Endavant (OSAN) ; ha estat diputada al Parlament de Catalunya .[ 8] Resta del món 1688 - Milà : Giuseppe Castiglione 1759 - Viena ː Marianna Auenbrugger 1782 ).[ 9] 1783 - Tilburg ː Henriëtte Geertruida Knip neerlandesa especialitzada en pintura de bodegons de flors (m. 1842 ).[ 10] 1803 - Madrid , Espanya : Ramón Mesonero Romanos escriptor .1819 - Zúric (Suïssa ): Gottfried Keller escriptor suís (m. 1890 ).[ 11] 1885 - París , França : Madeleine Bunoust pintora francesa (m. 1974 ).[ 12] 1893 - Bagdadi , Geòrgia : Vladímir Maiakovski 1930 ).[ 13] 1906 - Montevideo ː Susana Soca Blanco uruguaiana resident a França (m. 1959 ).[ 14] 1908 - Arenas de San Pedro , Àvila : Josefina Carabias advocada , escriptora , locutora i periodista espanyola (m. 1980 ).[ 15] 1921 - Nova York , EUA : Rosalyn Sussman Yalow Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977 (m. 2011 ).[ 16] 1923 - Aberdeen , Dakota del Sud , Estats Units : Joseph Hansen escriptor estatunidenc .1927 , Montrove , Espanya : María Wonenburger matemàtica i investigadora gallega.[ 17] 1929 ː
1941 - Rotterdam , Països Baixos ː Neelie Kroes política i professora universitària neerlandesa.[ 20] 1943 - Pasadena , Califòrnia , EUA: Thomas J. Sargent Premi Nobel d'Economia de 2011 .[ 21] 1945 ː
1947 - Hampton (Middlesex) , Regne Unit : Brian May Queen .1948 - Tianzhen , Shanxi (Xina ): Wang Qishan Pequín (2003-2007), vicepresident de la Republica Popular de la Xina .[ 24] 1965 ː
1970 - Irvine : Nicola Sturgeon primera ministra d'Escòcia des de 2014, líder del Partit Nacional Escocès (SNP).[ 27] 1972 - Umlazi , Sud-áfrica ː Zanele Muholi ,fotògrafa , artista visual i activista LGBT sud-africana.[ 28] 1981 - Košice , Txecoslovàquia : Juliana Sokolová eslovaca .1989 - Rio de Janeiro : Bruna Karla cantant brasilera de música cristiana contemporània
Països Catalans 1131 - Barcelona : Ramon Berenguer III Barcelona .1364 - Barcelona : Elisenda de Montcada Jaume II el Just i fundadora del Monestir de Pedralbes .[ 29] 1936 ː
1966 - Barcelona : Anselm Maria Albareda i Ramoneda monjo , historiador , bibliotecari , arxiver i cardenal català (n. 1892 ).1990 - Barcelona : Lluís Maria Millet i Millet Orfeó Català (n. 1906 ).[ 31] 1995 - València : Beatriu Civera novel·lista valenciana (n. 1914 ).[ 32] 2005 - Barcelona : Rosa Ricart i Ribera 1911 ).[ 33] 2011 - Barcelona : Carles Sentís 1911 ).2014 - Monestir de Montserrat : Francesc Xavier Altés i Aguiló 1948 ).2022 :
2024 - Calella ː Montserrat Candini i Puig Resta del món 1374 - Pàdua (Itàlia ): Francesco Petrarca xiv . És autor del Canzoniere.[ 34] 1810 - Schloss Hohenzieritzː Lluïsa de Mecklenburg-Strelitz Prússia (n. 1776 ).[ 35] 1824 - Tamaulipas , Mèxic : Agustí I de Mèxic Primer Imperi Mexicà . Fou afusellat.[ 2] 1901 - Saint Albans , Anglaterra ː Eleanor Anne Ormerod entomòloga britànica (m. 1828 ).[ 36] 1935 - Hèlsinki : Selma Kajanus 1860 ).[ 37] 1944 - Nova York , Estats Units : Marion Cook violinista , saxofonista i director d'orquestra estatunidenc de jazz tradicional (n. 1869 ).[ 38] 1965 - Honolulu (Hawaii ) Syngman Rhee Yi Seung-man (en coreà hangul : 이승만): fou el primer president del Govern Provisional de la República de Corea , a l'exili (1919-1925), i també el primer de la República de Corea o Corea del Sud (1948-1960) (n. 1875 ).[ 39] 1987 - Valença, Rio de Janeiro : Clementina de Jesus cantant brasilera (n. 1901 ).[ 40] 1991 - Rabat , Marroc ː Odette du Puigaudeau etnòloga i exploradora francesa .[ 41] 2003 ː
2010 - Dourdan : Cécile Aubry escriptora , guionista , directora i actriu francesa (n. 1928 ).[ 44] 2013 - Istanbul : Leyla Erbil 1931 ).[ 45] 2017 - Villanueva del Rey , Còrdova , Espanya : Miguel Blesa de la Parra consell d'administració de Caja Madrid entre 1996 i 2009.2019 ː
Festes i commemoracions
Sants al Martirologi romà (2011): Epafras de Colosses , bisbe i màrtir (s. I); Macedoni, Teòdul i Tacià de Meros, màrtirs (362); Macrina la Jove , germana (380); Dió el Taumaturg , abat a Constantinoble (s. V); Símmac I , papa (514); Àurea de Còrdova , màrtir (856); Bernulf d'Utrecht , bisbe (1054); Pietro Crisci de Foligno , pelegrí (1323); John Plessington , prevere màrtir (1679); Joan Baptista Zhou Wurui, màrtir (1900); Elisabet Qin Bianzhi, Simó Qin Chunfu i els seus 14 fills, màrtirs (1900).
Beats: Stilla d'Abenberg, verge (1140); Achilles Joszef Puchalla i Herman Karol Stepien, preveres màrtirs (1943).
Sants: santes Justa i Rufina , màrtirs; Martí de Trèveris , bisbe (ca. 210); Arseni el Gran , eremita (450); Fèlix de Verona , bisbe (s. VII); Ambròs Autpert , abat (784); Jeroni de Pavia , bisbe (787); Bernat de Rodés , abat i cardenal (1079)
Beats: Popó de Schleswig , bisbe (s. XI); Godofreu de la Roche , abat i bisbe de Langres (1164); Esteve de Lupo, abat (1191); beat Pere de Cadireta , màrtir (1279).
Venerats a l'Orde de la Mercè : beat Pascasi de Lió , bisbe; Antonio de Valladolid (1514).
12 Abib: Abahour de Seriakus, màrtir a Antinoe; Miquel arcàngel , vencedor del diable.
Se celebren els corresponents a l'1 d'agost del calendari gregorià.
Corresponen als sants del 6 de juliol del calendari julià.
Sants: Habacuc, Àudifax, Màrius i Marta, Cire, Valentí, Asteri i companys màrtirs (270); Coint de Frígia, màrtir (ca. 283); Anatoli, Serè, Àpamos, Víctor, Neasos, Apol·loni i Pampià, màrtirs; Llúcia de Campània i 24 companys màrtirs a Roma (301); Isauri, Innocenci, Fèlix, Hèrmias, Basili, Peregrí, Ruf i Rufí d'Apol·lònia de Macedònia, màrtirs (s. III); Juliana, verge i màrtir; Astios, bisbe; Sisoi el Gran, monjo (429); Gleb Vsevolodòvitx de Kíev (s. XII); Sisoi de Petxerska, monjo (segle xiii ); Ciril de l'Atos, màrtir (1566); Juliana d'Ol'xansk, princesa (s. XVI); Bernabeu del monestir de Sergi (1906); Simon d'Ufa, bisbe màrtir (1921); Eutimi, màrtir (1931); Teodor, monjo màrtir (1943); Sinaxis dels Sants Pares de Ràdonezh.
Sants: Arquip, Filemó i Onèssim de Colosses, màrtirs; Apol·loni, Alexandre i Epímac, màrtirs.
↑ de Bayac , Jacques Delperrié. Les Brigades internationles ↑ 2,0 2,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX ISBN 84-460-1848-9 ↑ McMillen , Sally Gregory. Seneca Falls and the origins of the women's rights movement Oxford University Press , 2008, p. 90. ISBN 0-19-518265-0 ↑ «Josep de Togores i Llach ». CIVTAT. Ideari d'Art i Cultura. [Consulta: 26 abril 2020]. ↑ «La Universitat commemora el Dia Internacional de la Dona ». Universitat de València, 07-03-2011. [Consulta: 22 novembre 2016]. ↑ «Maria Mercè Roca i Perich | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 maig 2020]. ↑ «Anna Maria Cabeza ». Ajuntament de Sabadell, 01-10-2002. [Consulta: 23 maig 2020]. ↑ «Sra. Isabel Vallet Sànchez ». Parlament de Catalunya. [Consulta: maig 2020]. ↑ «Auenbrugger, Marianna ». Sophie Drinker Institut. [Consulta: 28 maig 2024]. ↑ Lesuis , Jeroen. «Henriëtta Geertruij Knip » (en neerlandès). Brabant Erfgoed, 30-09-2019. [Consulta: 2 abril 2022].↑ «Gottfried Keller | Swiss author » (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020]. ↑ «- Bunoust, Madeleine ». Arxivat de l'original el 2019-10-28. [Consulta: 28 abril 2020]. ↑ «Vladimir Vladimirovič Majakovskij | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 23 maig 2020]. ↑ Galemire , Julia. «Susana Soca Poetisa, crítica literaria y difusora generosa de la literatura » (en castellà). La onda digital. Arxivat de l'original el 2021-05-26. [Consulta: 26 maig 2021].↑ Marteles , Elvira. «Josefina Carabias Sánchez-Ocaña ». Real Academia de la Historia. [Consulta: 23 maig 2020].↑ «Rosalyn Yalow | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 6 març 2020]. ↑ «María Josefa Wonenburger Planells ». Muller e Ciencia de Galiza. [Consulta: abril 2024]. ↑ «The loss of Sarah Maldoror, pioneer of pan-African cinema » (en anglès). Institut français, 30-04-2020. [Consulta: 20 maig 2021]. ↑ «Emmanuel Le Roy Ladurie » (en francès). Babelio. [Consulta: 13 desembre 2021]. ↑ «Speaker Profilesː Neelie Kroes » (en anglès). Economic Club of Canada. [Consulta: 18 maig 2021]. ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2011 » (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020]. ↑ «Anna Enquist ». Kunstbus. Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 13 abril 2016 2015]. ↑ «Paule Baillargeon ». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 23 maig 2020]. ↑ «Who's Who in China's Leadership: Wang Qishan » (en anglès). China. Org. [Consulta: març 2018]. ↑ Bailey , John. «Evelyn Glennie, Musician ». The American Society of Cinematographers, 28-02-2010. [Consulta: 23 maig 2020].[Enllaç no actiu ] ↑ «Ana Labordeta - Biografía ». Biografías.es. [Consulta: 23 maig 2020]. ↑ Torrance , David. Nicola Sturgeon: A Political Life ISBN 978-0-85790-846-9 ↑ Corbal , M. «Zanele Muholi: “Las comunidades negras LGTBI asistimos a más funerales que fiestas” » (en castellà). Afroféminas. Revista antirracista, 22-07-2018. [Consulta: 29 maig 2022].↑ Julio Giménez , Teresa. Catalanes del IX al xix ISBN 978-84-9766-383-0 ↑ Ainaud de Lasarte , Josep M. «Apel·les Mestres. L'home ». Nadala de la Fundació Jaume I , 1985, pàg. 26.↑ «Lluís Maria Millet i Millet | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 28 abril 2020]. ↑ «Empar Beatriu Martínez i Civera | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 14 abril 2020]. ↑ «Rosa Ricart i Ribera | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 26 maig 2020]. ↑ «Francesco Petrarca | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 23 maig 2020]. ↑ «Duchess Louise of Mecklenburg-Strelitz, Queen consort of Prussia ». Royal.Myorigins.org. [Consulta: 14 gener 2021]. ↑ «Eleanor Anne Ormerod (1828-1901) » (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 18 maig 2021]. ↑ Hillila , Ruth-Esther; Hong , Barbara Blanchard. Historical Dictionary of the Music and Musicians of Finland ISBN 978-0-313-27728-3 ↑ «Will Marion Cook Family Residence Site, African American Heritage Trail - www.culturaltourism.org ». Arxivat de l'original el 2019-02-12. [Consulta: 27 gener 2021]. ↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX ISBN 84-89784-57-4 ↑ «Clementina de Jesus » (en portuguès). Diccionari Cravo Albin De Música Popular Brasilera. [Consulta: 10 maig 2023]. ↑ Vérité , Monique «De la Bretagne à la Mauritanie: Biographie d'Odette du Puigaudeau » (en francès). Bérose - Encyclopédie internationale des histoires de l'anthropologie , 2019.↑ «Maruchi Fresno ». IMDb. [Consulta: febrer 2020]. ↑ Dodson , Sean «Judith Milhon » (en anglès). The Guardian , 08-08-2003. ISSN : 0261-3077 .↑ «Cécile Aubry » (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2023. [Consulta: 25 juny 2023]. ↑ Arsiya , İzlem. «Leyla Erbil: Influences on the modern reader and Turkish literature » (en anglès). Daily Sabah, 18-03-2015. [Consulta: 24 maig 2020].↑ «Mor la filòsofa Agnes Heller als 90 anys ». Núvol, 19-07-2019. [Consulta: 20 juliol 2019]. ↑ «Kalender - 19. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon » (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon . [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.↑ Santi, beati e testimoni .
