|
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 3 de gener, Estats Units: es publica el quart número de The X-Men on es produeix la primera aparició de Scarlet Witch i Quicksilver.[5]
- 4 de febrer, Estats Units: té lloc la primera aparició de Daredevil al primer número de la sèrie del mateix nom, publicat per Marvel Comics.[6]
- 28 de febrer, Montevideo, Uruguai: Es funda el grup de música tropical Sonora Borinquen.
- 6 de març, Atenes, Grèciaː Constantí II és coronat rei de Grècia.
- 16 d'abril, The Rolling Stones publiquen el seu primer àlbum: The Rolling Stones.[7]
- 26 d'abril, la República de Tanganyika es va unir amb Zanzíbar per formar la República Unida de Tanganica i Zanzíbar, que va canviar el seu nom pel de República Unida de Tanzània.
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
Naixements
- Països Catalans
- 1 de febrer - Terrassa, Vallès Occidental: Mercè Paloma i Sánchez, dissenyadora de vestuari i figurinista.[11]
- 8 de març - Barcelona: Sílvia Marsó, actriu catalana.[12]
- 30 de març - Torelló: Bet Font, biòloga i activista política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[13]
- 3 d'abril:
- 12 d'abril - l'Hospitalet de Llobregat, Barcelonès: Meritxell Borràs i Solé, política catalana.[16]
- 22 d'abril - Maó: Juana Francisca Pons Vila, historiadora i política menorquina, ha estat senadora per Menorca.[17]
- 27 d'abril - Barcelona: Elisenda Pucurull i Caldentey, atleta i maratoniana catalana.[18]
- 13 de maig - Barcelona: Jordi Sànchez i Zaragoza, actor, autor teatral i guionista català.[19]
- 18 de maig - Barcelona: Ignasi Guardans i Cambó, polític català.
- 8 de juliol - Palma: Joan Valent, músic mallorquí.
- 11 de juliol - Palmaː Miquela Forteza Oliver, historiadora de l’art i professora mallorquina.[20]
- 15 d'agost - Barcelonaː Maria Mercè Cuartiella i Todolí, escriptora i dramaturga catalana.[21]
- 21 d'agost - Ciutadella, Menorcaː Esperança Camps Barber, periodista i escriptora menorquina, que ha estat consellera del Govern de les Illes Balears.[22]
- Riudellots de la Selva: Lluís Muntada Vendrell, escriptor.
- Sort: Aleydis Rispa, fotògrafa i professora catalana
- Lleida: Maria Cemeli, artista lleidatana
- Resta del món
- 7 de gener, Long Beach, Estats Units: Nicolas Cage, actor de cinema estatunidenc.
- 9 gener, Istanbul, Turquia: Halide Edib Adıvar, escriptora, defensora dels drets de la dona i líder nacionalista turca (n. 1883).
- 12 de gener, Granadaː Blanca Li, ballarina i coreògrafa espanyola.[23]
- 17 de gener, Chicagoː Michelle Obama, advocada que va ser Primera Dama dels Estats Units entre 2009 i 2017.[24]
- 19 de gener, Xinghua (Xina): Bi Feiyu (Xinès: 毕飞宇), escriptor i guionista de cine i televisió xinès, guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2011.[25]
- 29 de gener, Badajoz: María José Bueno Márquez, –Pepa Bueno–, periodista espanyola.[26]
- 15 de febrer, Madison (Wisconsin), Estats Units: Chris Farley, actor de cinema estatunidenc.[27]
- 19 de febrer, Washington DCː Jennifer Doudna, investigadora nord-americana, Premi Nobel de Química de 2020.[28]
- 21 de febrer: Cilla Benkö, periodista sueca, directora general de Sveriges Radio.[29]
- 27 de febrer: Beiji-Mohe, Heilonhjiang (Xina): Chi Zijian, escriptora xinesa, guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2008 i tres cops del Premi Lu Xun.[30]
- 28 de febrer, Nova Orleans: Fernando del Valle, tenor.
- 7 de març, Los Angeles, Califòrnia: Bret Easton Ellis, escriptor nord-americà.
- 11 de març, Vesanto: Leena Lehtolainen, escriptora finlandesa de novel·la detectivesca.[31]
- 16 de març, Birmingham: Sadie Plant, filòsofa i escriptora anglesa.[32]
- 19 de març, Sendai, Japó, compositora, arranjadora de música per a videojocs i anime.[33]
- 24 de març, París: Chantal Mauduit, destacada alpinista francesa (m. 1998).[34]
- 30 de març: Tracy Chapman, cantant afroamericana.[35]
- 8 d'abril, Zhenjiang, Jiangsu (Xina): Ge Fei, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de 2015.[36]
- 18 d'abril, Boulogne-Billancourt, Françaː Zazie, cantant i compositora francesa.[37]
- 23 d'abril, Qiryat Bialiq, Israel: Aviv Kochavi, militar israelià. Cap de l'Estat Major de les Forces de Defensa d'Israel desde 2019.[38]
- 25 d'abril, Clarmont d'Alvèrnia: Fadela Amara, activista feminista francesa d'ètnia amazic, fundadora del moviment Ni Putes ni Submises.[39]
- 23 de maig, Istanbul: Ali İsmet Öztürk, pilot turc d'acrobàcia aèria.
- 2 de juny, Bad Nauheim, HessenːCaroline Link, directora i guionista de cinema alemanya.[40]
- 9 de juny, Dakar: Fatou Guewel, cantant senegalesa.
- 22 de juny, Exeter, Nou Hampshire, Estats Units: Dan Brown, escriptor nord-americà.
- 5 de juliol,
- 9 de juliol, San Francisco: Courtney Love, cantautora, actriu i pintora estatunidenca.[43]
- 3 d'agost, Newcastle upon Tyne, Regne Unit: Abhisit Vejjajiva, polític tailandès, líder del Partit Demòcrata (Phak Prachathipat) i primer ministre del país des de 2008.
- 26 d'agost, Sliema, Maltaː Daphne Caruana Galizia, periodista i blogger maltesa assassinada (m. 2017).[44]
- 2 de setembre, Beirut, Líban: Keanu Reeves, actor anglocanadenc.
- 7 de setembre, Salamanca: María Fernanda Espinosa, diplomàtica i poeta equatoriana; Presidenta de l'Assemblea de l'ONU.[45]
- 26 de setembre, Moscou: Andrei Babitski, periodista rus.
- 20 d'octubre, Oakland, Califòrniaː Kamala Harris, advocada i política pel Partit Demòcrata.[46]
- 31 d'octubre, Tskhinvali, Geòrgia: Eduard Kokoiti, polític osset, 2n president d'Ossètia del Sud.
- 3 de novembre: Milly D'Abbraccio, actriu porno.
- 14 de novembre, Ciutat de Mèxic: Raúl Araiza Herrera, actor.
- 16 de novembre, Roma, Itàlia: Luciano Floridi, filòsof i lògic italià.
- 20 de desembre, Ciutat de Mèxic: Gabriela Ortiz, compositora i professora mexicana.
- Madrid: Mateo Maté, artista.
- Fuyang: Mai Jia, escriptor i periodista xinès.
- Wuhan, província de Hubei : Zēng Fànzhì, artista contemporani.
- Puertollano: María Dueñas Vinuesa, escriptora.
- 29 de desembre - Long Island: Michael Cudlitz, actor estatunidenc.
Necrològiques
- Països Catalans
- 2 de gener, Barcelona: Pius Font i Quer, botànic, farmacèutic i químic català (75 anys).
- 5 de febrer, Barcelona: Ramona –o Ramoncita– Rovira, cupletista al Paral·lel, una de les primeres figures de la seva època (n. 1902).
- 16 de febrer, Petròpolis, Brasil): Emili Mira i López, psicòleg català.
- 17 de febrer, Tolosa de Llenguadoc: Maria Baldó i Massanet, mestra, feminista, folklorista i política liberal, primera directora de l'escola La Farigola (n. 1884).[47]
- 3 de març, Barcelona: Antoni Pérez i Moya, músic.
- 12 d'abril, Barcelona: Gaziel, pseudònim d'Agustí Calvet i Pascual, escriptor i periodista català (n. 1887).[48]
- 18 d'abril, Sabadell, Vallès Occidental: Ramon Balcells i Basomba, metge sabadellenc.
- 1 de maig, Barcelona: Cristòfor Taltabull i Balaguer fou un pedagog musical i compositor català (n. 1888).[49]
- 4 de juny, Solsonaː Dolors Fàbrega Costa, la Caputxina, empresària catalana (n. 1888).[50]
- 2 de novembre, Barcelonaː Emília Baró, actriu teatral catalana de llarga trajectòria professional (n. 1884).[51]
- Resta del món
- 1 de febrer, Nàpols (Itàlia): Antonio Aliotta, filòsof italià (n. 1881).
- 9 de març, Madrid (Espanya): José Capuz Mamano, escultor valencià (n. 1884).
- 12 de març, Ciutat de Mèxic, Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada.[55]
- 5 d'abril, Washington D.C. (EUA): Douglas MacArthur, militar estatunidenc conegut sobretot per dirigir la Guerra del Pacífic contra l'Imperi Japonès (n. 1880).[56]
- 9 d'abril, Kırıkhan, Turquia: Nuriye Ulviye Civelek, defensora dels drets de les dones turques i otomanes (n. 1893).
- 14 d'abril, Silver Spring, EUA: Rachel Carson, biòloga marina i ecòloga nord-americana (n. 1907).[57]
- 15 d'abril, Ottawa (Canadà)ː Alice Wilson, primera geòloga canadenca i paleontòloga (n. 1881).[58]
- 24 d'abril, Burgberg (Alemanya): Gerhard Johannes Paul Domagk, patòleg i bacteriòleg alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1939 (n. 1895).[59]
- 25 d'abril, Bonnː Wera Meyer-Waldeck, arquitecta alemanya, alumna de la Bauhaus.[60]
- 26 d'abril, Anglaterraː Lucy Wills, hematòloga anglesa que descobrí l'àcid fòlic.[61]
- 2 de maig, Lincolnshire, Anglaterraː Nancy Astor, política britànica, primera dona a ocupar un escó en la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic (n. 1879).[62]
- 9 de maig, Hollywoodː Naomi Childers, actriu estatunidenca de cinema mut (n.1892).[63]
- 12 de maig, Ciutat de Mèxic: Luisa Carnés, escriptora i periodista espanyola de la Generació del 27, exiliada a Mèxic.[64]
- 21 de maig, Göttingen (Alemanya): James Franck, físic i químic alemany, Premi Nobel de Física de 1925 (n. 1882).[65]
- 27 de maig, Nova Delhi (Índia): Jawaharlal Nehru, un dels líders principals del moviment d'independència de l'Índia els anys 1930 i 40, primer ministre de l'Índia des de la independència el 15 d'agost de 1947 fins a la seva mort (n. 1889).[56]
- 3 de juny, Hèlsinki (Finlàndia): Frans Eemil Sillanpää, escriptor finlandès, Premi Nobel de Literatura el 1939 (75 anys).[66]
- 18 de juny, Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (n. 1890).[67]
- 25 de juny, Utrech (Països Baixos): Gerrit Rietveld, arquitecte i dissenyador neerlandès (n. 1888).[67]
- 3 de juliol, Londres, Regne Unit: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (n.1892).
- 11 juliol, Mar Negra: Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (n. 1900).[68]
- 21 de juliol, Châtenay-Malabry (França): Jean Fautrier, pintor i escultor francès. Fou un dels més importants representants del taquisme, tendència dins de l'Art informel (n. 1898).[69]
- 3 d'agost, Milledgeville: Flannery O'Connor, escriptora i assagista nord-americana (n. 1925).[70]
- 12 d'agost, Londres (Regne Unit): Ian Lancaster Fleming, actor i novel·lista britànic (56 anys).[71]
- 27 d'agost, Florencio Varela (Argentina): Félix Scolati compositor, director d'orquestra i folklorista italià instal·lat a l'Argentina.
- 5 de setembre, Moscou: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (n. 1890).[72]
- 17 de setembre, Londres (Anglaterra): Clive Bell, crític d'art anglès.(n. 1881).[73]
- 6 de novembre, Estocolm (Suècia): Hans von Euler-Chelpin, bioquímic suec, Premi Nobel de Química de 1929 (n. 1873).
- 20 de novembre - París: Sophie Fillières, Guionista i director francès (m. 2023).
- 23 de novembre, Nova York (EUA): Harpo Marx, actor i comediant estatunidenc (n. 1888).
- 3 de desembre, Madridː Elisa Soriano Fisher, oftalmòloga i mestra espanyola, figura destacada del feminisme associatiu (n. 1891).[74]
- 9 de desembre, Londresː Edith Sitwell, poeta modernista anglesa molt influent (n. 1887).[75]
- 11 de desembre,
- 17 de desembre, Mount Vernon (Nova York) (EUA): Victor Franz Hess, físic austríac. Premi Nobel de Física pel descobriment de la radiació còsmica l'any 1936.
Referències
- ↑ Jané Rius, Rosalia «'Ràdio-Scope', 50 anys». La Vanguardia, 16-01-2014.
- ↑ «Lector del primer número del diari "Tele/Exprés" a la Rambla 02». Històrics de la Rambla, 14-09-1964. [Consulta: 5 agost 2024].
- ↑ «Història – Club Nàutic Cambrils». [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ «Esbart Comtal | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «X-Men #4» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ «Daredevil #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 18 juliol 2023].
- ↑ «the Rolling Stones | Songs, Albums, Members, & Facts» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ (2045) Peking (en anglès). Minor Planet Center.
- ↑ Service, Robert (2009). History of Modern Russia: From Tsarism to the Twenty-first Century. Penguin Books Ltd, 377. ISBN 978-0674034938
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 130. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ Ventura, Enric. «Mercè Paloma, la terrassenca rere el vestuari de la nova sèrie de Movistar+», 09-04-2020. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Silvia Marsó» (en castellà). Decine21, 26-01-2024. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 134 -135
- ↑ «María Jesús Yago Casas». Ajuntament de Catarroja. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ «Enric Morera i Català | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Meritxell Borràs i Solé | enciclopedia.cat». [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ Bover Sánchez, Juan Pedro. «La representació política menorquina en les institucions democràtiques. Juana Francisca Pons Vila». Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «Elisenda Pucurull Caldentey | enciclopedia.cat». [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Jordi Sánchez i Zaragoza | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Forteza Oliver, Miquela». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans, Actualització: 06/06/2016. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Comellas Vila-Puig, Anna». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 226-227. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Biografia Esperança Camps». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ Goiz, Mercedes. «La bailarina Blanca Li interpreta Diosas y demonias en los Teatros del Canal con la estrella rusa Maria Alexandrova» (en castellà). Expansión. Fuera de serie, 01-06-2017. [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ «Michelle Obama» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ Leung, Laifong, 1948-. Contemporary Chinese fiction writers : biography, bibliography, and critical assessment. ISBN 978-1-317-51619-4.
- ↑ «La periodista Pepa Bueno se estrena como escritora con 'Vidas arrebatadas', una historia sobre dos víctimas de ETA» (en castellà). 20minutos, 07-02-2021. [Consulta: 6 desembre 2023].
- ↑ Guse, Joe. The Tragic Clowns-An Analysis of the Short Lives of John Belushi, Lenny Bruce, and Chris Farley (en anglès). Lulu.com, p.75. ISBN 1427616132.
- ↑ «Jennifer Doudna» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 12 febrer 2021].
- ↑ «Moraltestet: Cilla Benkö» (en suec). Sveriges Radio, 13-11-2012.
- ↑ Duzan, Brigitte. «Chi Zijian. Prsentation» (en francès), 08-05-2015. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Leena Lehtolainen - 375 Humanists» (en anglès), 25-03-2015. [Consulta: 28 gener 2024].
- ↑ «Sadie Plant» (en castellà). Historia-biografia.com, 30-09-2021. [Consulta: 29 gener 2024].
- ↑ «Yoko KANNO» (en anglès). Anime News Network. [Consulta: 4 febrer 2024].
- ↑ «Chantal Mauduit (1964-1998) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 18 març 2024].
- ↑ «Tracy Chapman» (en castellà). Discogs. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ Duzan, Brigitte. «Ge Fei. Presentation» (en francès), 16-06-2018. [Consulta: gener 2019].
- ↑ «Chanson française: chanson francophone» (en castellà). France Madrid, 20-06-1979. [Consulta: 9 febrer 2024].
- ↑ «New Israeli Military Chief Aviv Kochavi Vows to Make IDF 'Deadly, Efficient Army'» (en anglès). Haaretz, 15-01-2019. [Consulta: 3 agost 2022].
- ↑ ROTMAN, Charlotte. «Portraitsː Soumission impossible» (en francès). Libération, 26-02-2003. [Consulta: 10 febrer 2024].
- ↑ «Caroline Link» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ «Uxue Barkos, nueva presidenta de Navarra» (en castellà). Navarra Capital, 20-07-2015. [Consulta: 10 maig 2024].
- ↑ «TaekwondoData» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011-05-27. ISBN 978-0-85712-595-8.
- ↑ «Daphne Caruana Galizia (1964-2017) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2022].
- ↑ Fernández de Cano, J. R. «Espinosa Garcés, María Fernanda (1964-VVVV)». MCNBiografias.com. [Consulta: 14 juliol 2020].
- ↑ Pérez Cruz, Carlos. «Qui és Kamala Harris, la dona "orgullosa de ser negra" amb qui Biden vol arribar a la Casa Blanca». Ara, 12-08-2020. [Consulta: 12 agost 2020].
- ↑ Gelonch Viladegut, Antoni. 100 pioneres catalanes. Viena Edicions, 11-02-2020, p. 224. ISBN 978-84-17998-28-8.
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Cristòfor Taltabull i Balaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ Hornos, Isabel. «Dolors Fàbrega i Costa - La Caputxina». Casal de la Dona - Ajuntament de Lleida, 14-05-2020. [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Vila Fernández, Anna Maria. «Emília Baró Sanz». Institut del Teatre. [Consulta: 26 abril 2021].
- ↑ «Rosa Hernáez Esquirol (1887-1964)». Find A Grave Memorial. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Diccionari biogràfic de dones». Xarxa Vives d'Universitats, Generalitat de Catalunya, Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-01-26. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Alan Ladd | American actor» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ Hernández Cano, Eduardo «Carnés Caballero, Luisa Genoveva». Diccionario biográfico español. Real Academia de la Historia, XI, 2009, pàg. 529-530.
- ↑ 56,0 56,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Rachel Carson | American biologist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Alice Wilson». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 1r juliol 2021].
- ↑ «Gerhard Domagk. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Hervás y Heras, Josenia «Vivir… así (So… Wohnen). Wera Meyer Waldeck como parte de una red de arquitectas implicadas en la forma de habitar». ASTRÁGALO Nº 33-34, 9-2023, pàg. 99. ISSN: 2469-0503.
- ↑ Bastian, H. «Lucy Wills (1888-1964), the life and research of an adventurous independent woman.» (en anglès). Lucy Wills (1888-1964), la vida i la recerca d'una dona independent i aventurera. Butlletí The James Lind Library, 2007. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Nancy Witcher Astor, Viscountess Astor» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 11-03-2024. [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ «Naomi Childers (1892-1964) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ del Álamo Corbacho, Elena. «Luisa Carnés: feminismo republicano» (en castellà). Revista Contrapunto, 14-03-2019. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès americà). [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1939» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ 67,0 67,1 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Maurice Thorez» (en francès). [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Flannery O’Connor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Ian Fleming» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Elizabeth Gurley Flynn | American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Clive Bell | British critic» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «Elisa Soriano Fischer - Real Academia de Doctores de España». [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ «Edith Sitwell | enciclopedia.cat». [Consulta: 11 juliol 2022].
- ↑ «Alma Mahler» (en castellà). Huellas De Mujeres Geniales, 01-06-2017. [Consulta: 6 juliol 2020].
|
