|
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- Fred Hoyle formula, amb l'astrònom Thomas Gold i el matemàtic Hermann Bondi, la teoria de l'Univers quasiestacionari.[2]
- 4 de febrer, Sri Lanka: el país assoleix la independència del Regne Unit.[3]
- 15 de febrer, Paraguai: Natalicio González, del Partit Colorado, resulta elegit president.[4]
- 15 de febrer, Veneçuela: Rómulo Gallegos assumeix la presidència.
- 18 de febrer, Irlanda: Éamonn de Valera no és reelegit com taoiseach,[5] sent escollit John A. Costello.
- 25 de febrer, Txecoslovàquia: Hi triomfa el Cop de Praga, cop d'estat que implanta un règim comunista que durarà fins al 1989 (Revolució de Vellut).[6]
- 17 de març, Tractat de Brussel·les és un tractat internacional signat a la ciutat de Brussel·les per part de Bèlgica, França, Luxemburg, Països Baixos i el Regne Unit i que donà lloc a la Unió Europea Occidental (UEO).[3]
- 1 d'abril, Illes Fèroe (Dinamarca)ː Entra en vigor la llei d'autonomia de les Fèroe.
- 7 d'abril, Ginebra (Suïssa): constitució i primera reunió de L'Organització Mundial de la Salut (OMS) (WHO en el seu acrònim en anglès). Es una agència de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) (Nacions Unides) amb seu a Ginebra (Suïssa) que actua com a autoritat coordinadora en temes de salut públicainternacional.[3]
- 16 d'abril, creació de l'OCDE.[3]
- 30 d'abril, Washington (EUA): creació de l' Organització dels Estats Americans (OEA).[3]
- 14 de maig, Mandat Britànic de Palestina, Declaració d'Independència d'Israel
- 15 d'agost, Creació de Corea del Sud, oficialment la República de Corea (en coreà 대한민국 Daehan Minguk, hanja: 大韓民國) país de l'Àsia que ocupa la regió meridional de la península de Corea.[3]
- 10 de desembre, seu de les Nacions Unides, Nova York: l'ONU hi proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
No atorgat
|
Naixements
- Països Catalans
- 4 de gener - Barcelona: Oriol Solé Sugranyes, activista revolucionari català.
- 10 de gener - Castelló de la Plana, Plana Alta: Guillermo Montesinos, actor valencià.
- 12 de gener - Palma, Mallorca: Carme Riera, escriptora mallorquina.[7]
- 31 de gener - Girona: Joaquim Nadal i Farreras, Alcalde de Girona i Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat (2003 -2010).
- 6 de febrer - Barcelona: Encarnació Sanahuja i Yll, prehistoriadora i arqueòloga catalana.[8]
- 7 de febrer - Vilamacolum: Miquel Diumé i Vilà, periodista català.
- 26 de febrer - València, Horta: Rodolf Sirera Turó, traductor, guionista i dramaturg valencià.
- 15 de març -
- 24 d'abril - Barcelona: Júlia Costa i Coderch, narradora i poeta catalana.[10]
- 30 d'abril - Barcelona: Fradogo, pintor.
- 7 de maig - Verges, Baix Empordà: Lluís Llach i Grande, cantautor.[11]
- 13 de maig, Cardona: Àngela Gassó i Closa, política catalana que fou diputada al Parlament.[12]
- 15 de maig - Sallent, Bages: Jaume Sorribas i Garcia, actor català
- 21 de maig - Godella, l'Horta: Vicent Alonso i Catalina, assagista, poeta i traductor valencià.[13]
- 22 de maig - Barcelona: Pilar Viñas Torres –Jacinta–, és una cantant catalana.[14]
- 23 de maig - Terrassa: Àngels Poch i Comas, actriu catalana.[15]
- 26 de maig - Barcelona: Carme Nieto, futbolista pionera del futbol femení a Catalunya.[16]
- 30 de maig - Barcelona: Salvador Puig i Antich, activista autònom català, executat pel règim franquista (m. 1974).[17]
- 8 de juliol - Cervelló: Carles Camps Mundó, poeta català.
- 13 de juliol - Barcelona: Jorge Trías Sagnier, advocat i polític català (m. 2022).
- 14 de juliol - Bellpuig, l'Urgell: Isidor Cònsul i Giribet, editor i crític literari i escriptor català.
- 23 de juliol - Barcelona: Enric Cormenzana Bardas, pintor, dibuixant i gravador.
- 7 d'agost - Palma, Mallorca: Pau Riba i Romeva, cantant polifacètic.[18]
- 14 d'agost - Barcelona: Mercè Escardó i Bas, escriptora i bibliotecària catalana.[19]
- 30 d'agost - Girona: Josep Pau Garcia Castany, futbolista català (m. 2022).
- 24 de setembre - Barcelona: Jaume Sisa, cantautor català.
- 25 de setembre - Barcelona: Isabel Rodà de Llanza, epigrafista i arqueòloga catalana.[20]
- 10 d'octubre - Sant Vicent del Raspeig: Luísa Pastor Lillo, política valenciana, primera dona alcaldessa del seu municipi (m. 2018).[21]
- 14 d'octubre - Barcelona: Mercè Boada i Rovira, neuròloga catalana dedicada a les malalties neurodegeneratives, en especial a la malaltia d'Alzheimer.[22]
- 22 d'octubre - Rià, Conflent: Jean-Pierre Mas, compositor i pianista català.
- 23 d'octubre - Barcelona: Jordi Sabatés, pianista català.
- 27 de setembre - Mataró, Maresme: Joan Pera, actor de cinema i teatre català.
- 13 de novembre - Banyoles: Gemma Rigau i Oliver, filòloga i lingüista catalana.[23]
- 27 de novembre - Barcelona: Rosa Maria Martín i Ros, historiadora de l'art, especialitzada en l'estudi del teixit, el brodat i els ornaments litúrgics medievals.[24]
- 5 de novembre - Vila-sacra, Alt Empordàː Maria Josepa Arnall i Juan, investigadora i professora catalana (m. 2002).[25]
- 2 de desembre - Barcelona, Jorge Wagensberg, físic i museòleg català (m. 2018).[26]
- Resta del món
- 3 de febrer:
- 4 de febrer, Màlaga: Pepa Flores, actriu i cantant espanyola.[27]
- 19 de febrer, O Carballiño, Ourense: Ma Teresa Miras Portugal, científica espanyola, catedràtica de Bioquímica i Biologia molecular.[28]
- 20 de febrer, Nicòsia, Xipre: Christopher A. Pissarides, economista, Premi Nobel d'Economia de l'any 2010.
- 28 de febrer, Saint Louis, Missouri (EUA): Steven Chu, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1997.
- 4 de març, Los Angeles, Califòrnia (EUA): Lee Earle, conegut popularment com a James Ellroy, assagista escriptor de ficció de novel·la negraamericà.[29]
- 9 de març,
- 17 de març, Conway (Carolina del Sud), EUA: William Gibson, autor de novel·les de ciència-ficció. Un dels líders del moviment ciberpunk.
- 22 de març, Londres (Anglaterra): Andrew Lloyd Webber, Baró Lloyd-Webber, compositor de teatre musical britànic[32]
- 30 de març, S. Cruz de Tenerife: Ana María Crespo de Las Casas, biòloga espanyola, professora, acadèmica de la RAC.[33]
- 31 de març, Washington DC, Estats Units: Al Gore, polític estatunidenc.[3]
- 1 d'abril, Tunísia: Hélé Béji, professora de Literatura, assessora de la UNESCO, escriptora i presidenta del Collège International de Tunis.[34]
- 9 d'abril, Metz (França): Bernard-Marie Koltès, dramaturg francès.(m. 1989).[35]
- 11 d'abril - Zbójno Władysław Lisewski, polític polonès.
- 13 d'abril: Michael Hammer: enginyer nord-americà, conegut com un dels fundadors de la teoria de gestió de la reenginyeria de processos d'empresarials.
- 18 d'abril, Nova York: Catherine Malfitano, soprano estatunidenca.[36]
- 21 d'abril, Parísː Claire Denis, directora de cinema francesa.[37]
- 23 d'abril, Verneuil-sur-Avre, França: Pascal Quignard, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 2002.[38]
- 28 d'abril:
- 15 de maig, Woodbridge (Anglaterra): Brian Eno, teclista i compositor de música electrònica.[39]
- 19 de maig, Spanish Town, Jamaica: Grace Jones, cantant, compositora, supermodel, productora i actriu jamaicana.[40]
- 28 de maig, Elsene, Bèlgica: Pierre Rapsat, cantautor belga.
- 31 de maig, Stanislav, URSS: Svetlana Aleksiévitx, escriptora belarussa, Premi Nobel de Literatura de l'any 2015.[41]
- 9 de juny, Nàpols: Costanzo Di Girolamo, filòleg romanista italià (m. 2022).
- 21 de juny, Aldershot (Anglaterra): Ian McEwan, novel·lista i guionistaanglès.[42]
- 23 de juny, Torí: Lucetta Scaraffia, historiadora i periodista italiana, reclama un tracte igualitari de l'Església a homes i dones en tots els àmbits.[43]
- 28 de juny, Memphis, Tennessee: Kathy Bates, actriu de teatre i cinema nord-americana.[44]
- 6 de juliol, São Paulo, Brasil: Arnaldo Dias Baptista, músic i compositor brasiler de música rock.
- 18 de juliol, Ludwigsburg, Baden-Wüttemberg (Alemanya): Harmut Michel, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1988.[45]
- 19 de juliol, Tianzhen, Shanxi (Xina): Wang Qishan, polític xinès, alcalde de Pequín (2003-2007), vicepresident de la Republica Popular de la Xina.[46]
- 3 de setembre, Rostov del Don: Lyudmila Karachkina, astrònoma ucraïnesa.[47]
- 15 de setembre, Feldkirch (Vorarlberg), Àustria: Haimo Leopold Handl, politòleg, editor, artista i escriptor austríac.
- 20 de setembre, Bayonne (Nova Jersey, EUA): George R. R. Martin, escriptor creador de la sèrie de llibres en què es basa la sèrie televisiva Joc de Trons.[48]
- 26 de setembre, Cambridge, Anglaterra: Olivia Newton-John, cantant i actriu Britànic-Australiana-Estatunidenca.
- 6 d'octubre, Belfast, Irlanda del Nord: Gerry Adams, polític nord-irlandès, representant de Belfast Oest al Parlament del Regne Unit i president del Sinn Féin.[49]
- 8 d'octubre, Queens, Nova York (EUA): Johnny Ramone, guitarrista i compositor nord-americà, conegut sobretot per ser guitarrista del grup punk The Ramones (m. 2004).[50]
- 9 d'octubre, Londres, Anglaterra: Oliver Hart, economista americà, Premi Nobel d'Economia 2016.[51]
- 27 d'octubre, Baltimore, Maryland, EUA: Bernie Wrightson, dibuixant de còmics especialitzat en el gènere de terror (m. 2017).
- 11 d'octubre, El Pardo, Espanya: Cecilia, cantautora espanyola (m. 1976).[52]
- 5 de novembre, Wilkes-Barre, Pennsilvània, EUA): William Daniel Phillips, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1997.
- 11 de novembre - Madrid: Victoria Prego, periodista espanyola (m. 2024).
- 18 de novembre, L'Havana: Ana Mendieta, artista cubana (m. 1985).[53]
- 26 de novembre, Hobart, Tasmània, Austràlia: Elizabeth Blackburn, metgessa i bioquímica australiana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 2009.[54]
- 8 de desembre - Buenos Aires, Argentina: Luis Caffarelli, matemàtic argentí-estatunidenc, Premi Abel de 2023.
- 9 de desembre - Managua: Gioconda Belli, escriptora i revolucionària nicaragüenca.[55]
- 21 de desembre, Washington D.C. (EUA): Samuel L. Jackson, actor.[56]
- 27 de desembre, Châteauroux, Indre, França: Gerard Depardieu, actor francès.[57]
- 29 de desembre, Liverpool, Anglaterra: Edward Hugh, economista anglès.
- 31 de desembre, Boston, Estats Units: Donna Summer, cantant i compositora musical afroamericana.[58]
- París: Hervé Loilier, pintor francès.
- Mataro: Perecoll, artista
- Desert del Nègueb: Salim Alafenisch, escriptor palestí.
- Freetown: Dele Charley, escriptor
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 30 de gener - Nova Delhi, Delhi, l'Índia: Mohandas Karamchand Gandhi, conegut com a Mahatma Gandhi, independentista indi, líder de la resistència pacífica.
- 26 de febrer - Brescia, Itàlia: Virginia Guerrini, mezzosoprano italiana (n. 1871).[62]
- 4 de març - Cambridge: Elsa Brändström, infermera i filantropa sueca, coneguda com l'«Àngel de Sibèria» (n. 1888).[63]
- 24 de març - Estocolmː Sigrid Hjertén, pintora sueca, adscrita a l'expressionisme (n. 1885).[64]
- 19 de maig, Mèxic: Julia Álvarez Resano, mestra, advocada, política socialista navarresa (n.1903).[65]
- 29 de maig - Beverly Hills, Califòrnia: May Whitty, actriu anglesa, eminentment de teatre (n. 1865).[66]
- 10 de juny - Brighton: Philippa Fawcett, matemàtica i educadora anglesa (n.1868).[67]
- 12 de juny - La Corunya: Celia Brañas, científica gallega pionera. (n. 1880).[68]
- 5 de juliol - Neuilly-sur-Seine (França): Georges Bernanos, escriptor francès (n. 1888).[69]
- 21 de juliol - Connecticut, EUA: Arshile Gorky, pintor abstracte armeni (n. 1904).[70]
- 30 de juliol - República de Florència: Clarice Orsini, noble italiana de la Casa de Mèdici.[71]
- 3 d'agost - Nova York: Rózsa Schwimmer, pacifista i feminista hongaresa (n. 1877).[72]
- 30 d'agost - Nova Yorkː Alice Salomon, reformadora social alemanya i pionera del treball social com a disciplina acadèmica (n. 1872).[73]
- 1 de setembre - Salóː Giuseppina Cobelli, soprano italiana (n. 1898).[74]
- 3 de setembre --Sezimovo Ústi (República Txeca): Edvard Beneš, polític txec, segon President de la República Txeca (n. 1884).[75]
- 17 de setembre - Nova Yorkː Ruth Benedict, antropòloga nord-americana (n. 1887).[76]
- 22 de setembre, Washington, DC: Florence Merriam Bailey, ornitòloga nord-americana i escriptora, autora de la primera guia d'ocells moderna il·lustrada (n. 1863).[77]
- 24 d'octubre - Bad Ischl, Àustria: Franz Lehár, compositor austríac d'origen hongarès (78 anys).
- 5 de novembre, Tànger: Marga d'Andurain, aventurera, presumpta criminal (n.1893).[78]
- 2 de desembre - Parísː Germaine Gargallo, model pictòrica de molts artistes (n. 1880).[79]
- 9 de desembre - Buenos Aires: María Luisa Navarro Margati, pedagoga espanyola i defensora dels drets de les dones.[80]
- 23 de desembre - Tòquio (Japó): Hideki Tojo, polític i militar de l'Imperi del Japó executat a la forca (n. 1884).[81]
- 30 de desembre: Rosina Buckman, soprano
Referències
- ↑ «Qui som? | Esbart Dansaire Santvicentí» (en castellà). [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ Kox, Anne J.; Eisenstaedt, Jean. The Universe Of General Relativity (en anglès). Springer Science & Business, 2005, p.241. ISBN 081764380X.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ González Casanova, Pablo. América Latina: Historia de medio siglo (en castellà). Siglo XXI, 1977, p. vol.1, p.359. ISBN 9682302803.
- ↑ Gallagher, Michael. Irish elections 1948-77: results and analysis (en anglès). Routledge, 2009, p.47. ISBN 0415548306.
- ↑ Vega, Pedro, 1951-. Crónica del antifranquismo : 1939-1975 : todos los que lucharon por devolver la democracia a España. 1. ed. en esta presentación. Barcelona: Planeta, 2007. ISBN 978-84-08-07456-4.
- ↑ «Carme Riera i Guilera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Encarnació Sanahuja i Yll». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ «Necrológicas. Dolors Palau» (en castellà). El País [Madrid], 20-01-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Júlia Costa». Bellaterra.cat, 07-04-2021. [Consulta: 19 febrer 2023].
- ↑ «Lluís Llach i Grande | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 139
- ↑ «Vicent Alonso i Catalina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 setembre 2021].
- ↑ «Jacinta». Viasona. [Consulta: 27 març 2023].
- ↑ «Àngels Poch i Comas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «1948». Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Salvador Puig i Antich | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Moreno, Ramon. Pau Riba en 20 cançons. Figueres: Edicions Cal·lígraf, 2018, pàg. 23 [Consulta: 7 juny 2020]. Arxivat 2020-09-28 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «Llista d'honor de la literatura infantil i juvenil catalana. Teresa Duran Armengol» p. 33-34. Institució de les Lletres Catalanes. [Consulta: 22 juny 2023].
- ↑ «Rodà i de Llanza, Isabel». Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2023-07-23. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ Santacreu Cortés, Irene Elisa. «La ciutat de la Carta d'Atenes: Sant Vicent del Raspeig». El temps de les Arts, 19-10-2021. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «Mercè Boada i Rovira | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 setembre 2023].
- ↑ «Gemma Rigau i Oliver | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 setembre 2023].
- ↑ «Martín i Ros, Rosa M.». Diccionari d’historiadors de l’art català, valencià i balear (DHAC). Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ «Josepa Arnall i Juan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Jorge Wagensberg Lubinski | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 363. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «Miras Portugal, Mª Teresa» (en castellà). Real Academia Nacional de Farmacia. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ 29,0 29,1 Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Bonino,Emma» (en italià). Treccani. [Consulta: març 2020].
- ↑ Morillas, Ana. «Petra Deimer y sus ballenas» (en castellà). Oceánicas. Instituto Español de Oceanografía y Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) del Ministeri de Ciència i Innovació, 09-03-2020. [Consulta: 19 gener 2023].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Excelentísima Señora Doña Ana María Crespo de Las Casas» (en castellà). Real Academía de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ «Hélé Beji» (en francès). Larousse. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ «Catherine Malfitano (Soprano) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Montalt, Salvador. «Claire Denis: molt de cinema no prou conegut per aquests rodals». Els blocs de Vilaweb. Club 7 cinema, 04-07-2011. [Consulta: 4 març 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pascal Quignard» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Brian Eno | Biography, Albums, Collaborations, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Grace Jones» (en castellà). Decine21. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Svetlana Alexievich. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Journeys without Maps : An Interview with Ian McEwan. Continuum. ISBN 978-0-8264-9721-5.
- ↑ Paiusco, Paolo. «http://cinquantamila.corriere.it/storyTellerThread.php?threadId=SCARAFFIA+Lucetta#federation=archive.wikiwix.com&tab=url Lucetta Scaraffia». Cinquanta mila giorni, 19-08-2014. [Consulta: 25 abril 2023].
- ↑ «Kathy Bates | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1988» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Who's Who in China's Leadership: Wang Qishan» (en anglès). China.Org. [Consulta: març 2018].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Lyudmila Georgievna Karachkina, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 03-09-2016. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «George R.R. Martin | Biography, Books, Game of Thrones, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Gerry Adams | Biography, Books, IRA, & Troubles» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Johnny Ramone | American musician» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2016» (en anglès). [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ Domingo, Marta R. ««Mi querida Cecilia»: 41 años de su muerte» (en castellà). ABC, 08-11-2017. [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Ana Mendieta» (en anglès). The Solomon R. Guggenheim Foundation, 14-03-2013. [Consulta: 14 juliol 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Elizabeth Blackburn y Carol Greider: la excelente colaboración de dos biólogas que mereció el Nobel de 2009» (en castellà). Mujeres con ciencia, 25-04-2017. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ López, Julia. «“La revolució sandinista va trair les dones”». La independent, 17-05-2017. [Consulta: 3 novembre 2023].
- ↑ «Samuel L. Jackson | Biography, Films, & Facts» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Gérard Depardieu» (en francès). [Consulta: 10 desembre 2020].
- ↑ «Donna Summer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Història». XTEC. Escola Carme Auguet. [Consulta: 8 abril 2021].
- ↑ «Acte de record i homenatge a Joaquim Pecanins i Fàbregas». Etnologia.cat. Gencat, 27-09-2018. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Anna Durà Batlle». Patrimoni Musical Català. [Consulta: 8 març 2022].
- ↑ Di Fazio, Giovanna. «GUERRINI, Virginia». Institut Giovanni Treccani. Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 60, 2003. [Consulta: 26 febrer 2020].
- ↑ «Elsa Brandstrom Ulich». Find a Grave. [Consulta: 1r desembre 2018].
- ↑ «Mujeres Pintoras: La expresionista sueca Sigrid Hjertén». Trianarts, 01-04-2022. [Consulta: 16 gener 2023].
- ↑ Vázquez Osuna, Federico. «Julia Álvarez Resano». Real Academia de la Historia. [Consulta: 31 març 2023].
- ↑ «May Whitty (1865-1948)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «Philippa Garrett Fawcett. Biographies of Women Mathematicians» (en anglès). Agnes Scott College, 01-01-2014. [Consulta: 5 agost 2015].
- ↑ Rolland, Eduardo. «Celia Brañas, científica e divulgadora» (en gallec). GCiencia, 03-09-2022. [Consulta: 1r maig 2023].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Bernanos» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ Arrighi, Vanna. «ORSINI, Clarice» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 27 maig 2023].
- ↑ «Rosika Schwimmer» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2023].
- ↑ «Alice Salomon» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ «Cobelli, Giuseppina» (en italià). Treccani. Dizionario Biografico. [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ «Edvard Beneš | president of Czechoslovakia» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Ruth Benedict» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Florence Augusta Merriam Bailey» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ d'Andurain, Julie. «Marga d'Andurain (1893-1948), une occidentale d'avant-garde en Orient» (en francès). Les clés du Moyen-Orient, 18-01-2012. [Consulta: 30 abril 2023].
- ↑ Massanés, Cristina. Germaine Gargallo. Cos, pintura i error. Girona: Llibres del segle, 2014 (Què us diré, 35). ISBN 978-84-89885-78-3.
- ↑ Cotelo Guerra, María Dolores. «María Luisa Navarro Margati». Real Academia de la Historia. [Consulta: 20 juny 2022].
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
|
