|
Esdeveniments
- Països Catalans
- 13 de març, Barcelona: atorguen la Lletra d'Or a Nosaltres els Valencians, de Joan Fuster.
- 26 de maig, Mallorca: s'hi celebra l'acabament del Diccionari català-valencià-balear.
- 27 de maig, Barcelona: es publica el nº 628 d'El DDT on es produeix la primera aparició del botones Sacarino.
- 23 d'octubre, Tarragona: fundació del Club Natació Tàrraco.[1]
- 14 de novembre, París, França: Le Monde publica unes declaracions de l'abat de Montserrat, Aureli Maria Escarré, en què defensa la identitat nacional catalana que acabaran comportant que les autoritats franquistes l'expulsin d'Espanya, el 12 de març de 1965.
- 1 de desembre, província d'Alacant: descoberta del Tresor de Villena; és la major troballa àuria de la prehistòria a la península Ibèrica i la segona major de tot Europa, amb quasi 10 quilos i datada al voltant del 1000 aC.[2]
- Resta del món
- 5 de març, Estats Units: es publica Sgt. Fury nº 1 on es produeix la primera aparició de Nick Fury.
- 9 d'abril, Estats Units: es publica Strange Tales nº 110 on es produeix la primera aparició de Doctor Strange.
- 11 d'abril, Ciutat del Vaticà: el Papa Joan XXIII publica l'encíclica Pacem in Terris.[3]
- 13 de maig, Londres: comença la publicació de la sèrie Modesty Blaise a Evening Standard.
- 16 de juny, Valentina Tereixkova s'enlaira en la càpsula espacial Vostok-6, convertint-se en la primera dona cosmonauta.[4]
- 2 de juliol, Estats Units: es publica el primer número de The X-Men on es produeix la primera aparició dels X-Men, el seu mentor Charles Xavier i el seu primer gran enemic, Magneto,[5] el mateix dia que es publica el primer número de The Avengers on es produeix la primera formació dels Venjadors.[6]
- 5 d'agost, Moscou: signatura del Tractat de prohibició parcial de proves nuclears, signat poc de temps després de la crisi de Cuba (p És un conjunt de regles sobre la prohibició d'assajos d'armes nuclears a l'atmosfera i sota l'aigua
- 28 d'agost, Martin Luther King, detractor pacifista del racisme als Estats Units, llegeix el seu històric discurs I Have a Dream (Tinc un somni), on condemna la segregació racial de certs col·lectius als Estats Units.[7]
- 1 de setembre, Bèlgica: fixació de la frontera lingüística.[8]
- 31 d'octubre, França: es publica el número 210 de la revista Pilote on es produeix la primera aparició de Blueberry, personatge de còmic de l'oest.
- 23 de novembre, Regne Unit: s'emet el primer episodi de la cèlebre sèrie de ciència-ficció de la BBC Doctor Who.
- 12 de desembre, Kenya s'independitza del Regne Unit.[8]
- 19 de desembre, Zanzíbar va obtenir la seva independència del Regne Unit, com a monarquia constitucional.
- Es funda l'Associació de Congressos i Convencions Internacionals
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
Naixements
- Països Catalans
- 14 de gener - Lleida: Rosa Maria Molló i Llorens, periodista catalana, vicepresidenta del CAC des del març de 2022.
- 27 de gener - Barcelonaː Magda Casamitjana, política catalana, de professió filòloga.[10]
- 14 de febrer - Barcelona: Elisenda Roca, periodista i presentadora de televisió catalana.[11]
- 6 de març - Granollers, Vallès Oriental: Eulàlia Canal i Iglésias, psicòloga de professió, autora de literatura infantil i juvenil, i poetessa.[12]
- 11 de març - Manacorː Bàrbara Duran Bordoy, música, musicòloga, professora i escriptora manacorina.[13]
- 3 d'abril - la Seu d'Urgell: Ester Capella, advocada i política catalana, ha estat senadora, diputada i Consellera de la Generalitat de Catalunya.[14]
- 10 d'abril - Isona: Maria Rosa Amorós i Capdevila, mestra i política catalana. Ha estat diputada, delegada territorial del Govern, alcaldessa i regidora.[15]
- 21 d'abril - Sabadell: Rosa Renom, actriu catalana de teatre, cinema i televisió.[16]
- 1 de maig - Barcelona, Barcelonès: Màrius Serra, escriptor, periodista, autor de mots encreuats, traductor de l'anglès i enigmista català.[17]
- 10 de juny - València: Cristina Moreno Fernández, economista i política, diputada a Corts.[18]
- 29 de juny - Perpinyà: Joan-Lluís Lluís, escriptor nord-català.[19]
- 4 de juliol, Figueres: Anna Junyer Genover, jugadora i entrenadora de bàsquet catalana.[20]
- 6 de juliol, Lleida: Maria Àngels Cabasés i Piqué, economista, professora i política catalana.[21]
- 11 d'agost -
- 7 de setembre - Barcelona: Àngels Barceló Suárez, periodista catalana.[24]
- 14 de setembre, Palma: Antònia Real Horrach, nedadora mallorquina campiona d'Espanya.[25]
- 15 de setembre - Barcelona: Teresa Helbig, dissenyadora de moda catalana.[26]
- 2 d'octubre - Sueca, Ribera Baixa: Manuel Baixauli Mateu, escriptor i pintor valencià.
- 22 d'octubre - Vilafranca del Penedès: Eulàlia Valldosera, artista catalana contemporània.[27]
- 28 d'octubre - Barcelona: Queco Novell, periodista, actor i humorista català.
- 5 de novembre, Figueres: Montserrat Aguer i Teixidor, experta en la figura de Salvador Dalí.[28]
- 19 de novembre - Vila-sana: Carles Porta i Gaset, periodista i escriptor català.
- 14 de desembre - Figueres: Vicenç Pagès i Jordà, escriptor i crític literari català (m. 2022).
- 26 de desembre - l'Hospitalet de Llobregat: Núria Marín Martínez, política catalana, alcaldessa de la seva ciutat des de 2008.[29]
- Xavier Adserà i Gebelli, empresari català
- Maria Àngels Boyero Cruz, Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, nedadora paralímpica.
- Cardona, Joan Caellas Fernández, directiu financer
- Resta del món
- 4 de gener, Fosnavåg, Noruega: May-Britt Moser, neurocientífica i psicòloga noruega, Premi Nobel de Medicina 2014.[30]
- 23 de gener: Suzhou, Jiangsu (Xina): Su Tong, escriptor xinès, Premi Mao Dun de Literatura de l'any 2015.[31]
- 30 de gener, Viena, Àustria: Thomas Brezina, escriptor.
- 2 de febrer, Oxon Hill, Washington DC (EUA): Eva Cassidy, cantant de jazz i soul.[32]
- 17 de febrer: Brooklyn, Nova York, EUA: Michael Jordan, jugador de bàsquet estatunidenc.
- 6 de març, Ribadavia, província d'Ourenseː Ángela Rodicio, periodista gallega.[33]
- 8 de març, Karlsruhe, Alemanya Occidental: Sasha Waltz, coreògrafa, ballarina i directora d'òpera alemanya.[34]
- 14 de març, Varsòvia: Anna Osmakowicz, actriu i cantant polonesa.
- 26 de març,
- 27 de març:
- 2 d'abril, Vietnam del Sud: Phan Thị Kim Phúc, activista vietnamita, “la nena del napalm”.[38]
- 5 d'abril - Holyoke, Massachusetts, Estats Units: Arthur Adams, dibuixant i escriptor de còmics estatunidenc.[39]
- 13 d'abril, Garri Kaspàrov: jugador d'escacs rus (soviètic fins al 1991).[40]
- 6 de maig, Milà: Alessandra Ferri, ballarina italiana considerada la més gran ballarina italiana des de Carla Fracci.[41]
- 11 de maig,
- 9 de juny, Owensboro, Kentucky: Johnny Depp, actor nord-americà.
- 10 de juny, Tulsa, Oklahoma, EUA: Jeanne Tripplehorn, actriu Estatunidenc.
- 12 de juny, Tomar: Margarida Cardoso, directora de cinema i realitzadora portuguesa.[44]
- 13 de juny, Ciutat de Mèxicː Olvido Gara –Alaska–, cantant i compositora hispanomexicana, representativa de la movida madrileña.[45]
- 18 de juny, Hestra, Suècia: Iréne Theorin, soprano dramàtica sueca.[46]
- 20 de juny, Écija, Sevilla: Mercedes Alaya Rodríguez, jutgessa espanyola.[47]
- 24 de juny, Milà, Itàlia: Benedetta Tagliabue, arquitecta italiana establerta a Catalunya.[48]
- 25 de juny, Londres: Georgios Kyriacos Panayiotou, cantant anglòfon (m. 2016).[49]
- 29 de juny, Rheinfelden, Alemanya: Anne-Sophie Mutter, violinista alemanya.[50]
- 4 de juliol, Münsterː Ute Lemper, cantant i actriu alemanya, coneguda per la seva interpretació del treball de Kurt Weill.[51]
- 1 d'agost - Boulder: John Carroll Lynch, actor i director estatunidenc.
- 9 d'agost - Newarkː Whitney Houston, cantant nord-americana (m. 2012).[52]
- 1 de setembre, Madrid: Almudena Ariza Núñez, periodista espanyola.[53]
- 27 de setembre, Negreiraː Minia Manteiga, astrofísica gallega, membre Real Academia Galega das Ciencias.[54]
- 11 d'octubre - Alausí: Fernando Villavicencio, Polític i periodista equatorià (m. 2023).
- 15 d'octubre, Kaélé, Camerun: Marthe Wandou, advocada i activista camerunesa.[55]
- 1 de novembre:
- 5 de novembre - Los Angeles, Califòrnia (EUA): Tatum O'Neal, actriu nord-americana[56]
- 5 de desembre: Alberto Nisman, advocat argentí que va treballar com a fiscal federal, que destacà per ser el cap de la investigació de l'atemptat de 1994 del centre jueu a Buenos Aires.
- 9 de desembre - Tòquio, Japóː Masako Owada, emperadriu del Japó per matrimoni amb emperador Naruhito.[57]
- 18 de desembre, Shawnee (Oklahoma), EUA: Brad Pitt, actor estatunidenc.
- 20 de desembre, Madrid: Helena de Borbó i Grècia, Infanta d'Espanya, germana del rei Felip VI
- Bulawayo: Wellington Chibebe, és un sindicalista zimbabuès.
Necrològiques
- Països Catalans
- 15 de gener, Palma: Antoni Torrandell i Jaume, compositor mallorquí.
- 20 de gener, Barcelona: Joaquim Dualde i Gómez, advocat i polític valencià, ministre d'Instrucció Pública i Belles Arts, 1934-1935) durant la Segona República Espanyola (n. 1875).
- 6 de març, Bellaterra, Vallès Occidental: Joan Vila i Puig, pintor paisatgista català.
- 24 de març, Barcelona: Anna Rubiés Monjonell, mestra, pedagoga i escriptora (n. 1881).[58]
- 4 d'abril, Sabadell, Vallès Occidental: Josep Maria Marcet i Coll, alcalde de Sabadell entre 1940 i 1960.
- 8 d'abril, Petra: Miriam Astruc, arqueòloga francesa, pionera en l'arqueologia feniciopúnica.[59]
- 8 de maig, Els Monjos, Alt Penedès: Palmira Jaquetti i Isant, poeta, folklorista i compositora catalana (n. 1895).[60]
- 3 de juny, Ciutat del Vaticà: Joan XXIII, Papa de l'Església catòlica (n. 1881).[61]
- 16 de juny, Lausana, Suïssa: Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i crític d'art, assagista, poeta i agitador cultural (n. 1881).[62]
- 20 de juny, Madrid, Espanya: Manuel Benedito Vives, pintor valencià, perpetuador de l'escola valenciana del segle xix
- 8 de setembre, Madrid: Rafael Benedito Vives, compositor i pedagog musical valencià (n. 1885).
- 7 de novembre, Barcelona: Joaquim Folch i Torres, museòleg, historiador i crític d'art.
- 19 de novembre, Begur: Carmen Amaya, ballarina i cantant de flamenc catalana (n. 1918).[63]
- 18 de desembre, Gràcia, Barcelona: Maria Vila, primera actriu catalana (n. 1897).[64]
- Resta del món
- 30 de gener, París, França: Francis Poulenc, compositor francès (n. 1899).[65]
- 11 de febrer, Londres, Regne Unit: Sylvia Plath, escriptora estatunidenca (n. 1932).[66]
- 4 de març, Rutherford, Nova Jersey, EUA: William Carlos Williams, poeta estatunidenc (n. 1883).[67]
- 5 de març:
- 11 de març, Johannesburg: Rhoda Rennie, nedadora sud-africana que va competir durant els anys vint (n. 1909).[69]
- 12 d'abril, Varsòvia, Polònia: Kazimierz Ajdukiewicz, filòsof polonès de l'escola de Lviv-Varsòvia (n. 1890).[70]
- 20 d'abril, Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme.
- 11 de maig, Nova York (EUA): Herbert Spencer Gasser, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1944 (n. 1888).[71]
- 19 de maig, Califòrnia, Estats Unitsː Margarete Matzenauer, soprano-contralt hongaresa (n. 1881).[72]
- 9 de juny, Getxo (Biscaia): José Félix de Lequerica Erquiza, polític i diplomàtic espanyol, ministre d'Afers exteriors durant el primer franquisme (n. 1891).[73]
- 12 de juny, Jackson, Mississipi (EUA): Medgar Evers, activista defensor dels drets humans estatunidenc (n. 1925).[74]
- 17 de juny, Hartley Wintney (Anglaterra): Alan Brooke, 1r Vescomte Alanbrooke, Mariscal de Camp de l'Exèrcit Britànic. Va ser Cap de l'Estat Major Imperial General durant la Segona Guerra Mundial (n. 1883).
- 27 d'agost, Accra, Ghana: William Edward Burghardt Du Bois, activista afroamericà (n. 1868).[75]
- 31 d'agost, Washingtonː Edith Hamilton, escriptora i hel·lenista nord-americana (n. 1867).[76]
- 3 de setembre, Londres (Anglaterra): Louis MacNeice, poeta i dramaturg irlandès (n. 1907).[77]
- 11 de setembre, Neuilly-sur-Seine: Suzanne Duchamp, pintora dadaista francesa (n. 1889).[78]
- 8 d'octubre, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Remedios Varo, pintora surrealista mexicana, d'origen català.[79]
- 10 d'octubre, Grasse, Provença: Édith Giovanna Gassion, coneguda com a Édith Piaf, cantant francesa (tot i que oficialment consta que va morir a París l'endemà, el mateix dia que el seu amic Jean Cocteau) (n. 1915).[80]
- 11 d'octubre, Milly-la-Forêt, Illa de França, França: Jean Cocteau, escriptor, dibuixant i director de cinema francès (n. 1889).[81]
- 13 d'octubre, Nova York: Ida Helen Ogilvie, geòloga estatunidenca (n. 1874).[82]
- 5 de novembre, Ciutat de Mèxic: Luis Cernuda, poeta i crític literari espanyol (m. 1902).
- 13 de novembre, Hertfordshire: Margaret Murray, antropòloga britànica i egiptòloga; investigà a Menorca les restes megalítiques de l'illa (n. 1863).[83]
- 22 de novembre:
- 12 de desembre:
- 25 de desembre, París, França: Tristan Tzara, assagista i poeta. Fundador del moviment dadaista (n. 1896).
- 28 de desembre, Frankfurt del Main, Alemanya: Paul Hindemith, compositor alemany (n. 1895).[85]
- El Caire, Egipte: Abd el Krim, cabdill rifeny (n. 1882).
- Moscou: Deborin, filòsof soviètic
Referències
- ↑ «Club Natació Tàrraco | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Ministerio de Cultura y Educación. «RESOLUCIÓN de 7 de gener de 2003, de la Dirección General de Patrimonio Artístico de la Consejería de Cultura y Educación, por la que se incoa expediente de declaración de bien de interés cultural a favor de la colección arqueológica del Tesoro de Villena» (pdf) (en castellà). BOE p. 7798-7802, 1 2003. [Consulta: 6 desembre 2009]. «Desde el punto de vista histórico, artístico y arqueológico, el Tesoro de Villena constituye un depósito no normalizado, por su peso y contenido (A. Perea). De hecho, se trata del segundo tesoro de vajilla áurea más importante de Europa, tras el de las Tumbas Reales de Micenas en Grecia (A. Mederos). [Des del punt de vista històric, artístic i arqueològic, el Tresor de Villena constituïx un «unicum», un dipòsit no normalitzat, pel seu pes i contingut (A. Perea). De fet, es tracta del segon tresor de vaixella àuria més important d'Europa, darrere del de les Tombes Reials de Micenes a Grècia (A. Mederos).]»
- ↑ «Pacem-in-terris: documenti, foto e citazioni nell'Enciclopedia Treccani». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ Huguet, Guiomar. «Valentina Tereshkova, la primera mujer en el espacio» (en castellà). National Geographic, 16-06-2019. [Consulta: 14 abril 2021].
- ↑ «The X-Men #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «The Avengers #1» (en anglès). Grand Comics Database. [Consulta: 16 febrer 2019].
- ↑ «I Have a Dream | Date, Quotations, & Facts» (en anglès). [Consulta: 28 agost 2020].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 106,107. ISBN 978-84-17114-70-1.
- ↑ «I. Sra. Magda Casamitjana i Aguilà». Parlament de Catalunya. Legislatura XI (2015-2017). [Consulta: gener 2021].
- ↑ lecturalia.com. «Elisenda Roca: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 27 febrer 2020].
- ↑ xtec Biografia Eulàlia Canal http://www.xtec.cat/centres/c5008212/projectescentre/biblioteca/Eulalia%20Canal.htm
- ↑ «Biografia Bàrbara Duran». AELC. Associacció d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 25 gener 2021].
- ↑ «Ester Capella i Farré | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ «Maria Rosa Amorós i Capdevila». Secció Local d'Esquerra Republicana a Cubelles. [Consulta: 7 febrer 2024].
- ↑ «Rosa Renom i Grau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Màrius Serra i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada | Cristina Moreno Fernández». Corts Valencianes. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Joan-Lluís Lluís | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l’Alt Empordà. JUNYER GENOVER, Anna. Diputació de Girona, 2009, pàg. 440. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ PARLAMENT DE CATALUNYA, 30 ANYS. 1980-2010. Parlament de Catalunya. Direcció d’Estudis Parlamentaris, juliol de 2010, p. 76.
- ↑ «Mari Pau Huguet, periodista i presentadora de TV3». acrfals.com. Associació Cultural Recreativa. Arxivat de l'original el 16 d’agost 2018. [Consulta: 29 novembre 2014].
- ↑ «Natàlia Mas Masdefiol». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Àngels Barceló» (en anglès). Roca Libros. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Antonia Real Bio, Stats, and Results» (en anglès). Arxivat de l'original el 2009-03-18. [Consulta: 24 desembre 2018].
- ↑ «La firma de Teresa Helbig, la diseñadora que puso de moda las plumas, cumple 20 años» (en castellà), 11-10-2016. [Consulta: 19 setembre 2023].
- ↑ «Ontdek beeldhouwer, fotograaf Eulàlia Valldosera» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 17 agost 2023].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà. Girona: Diputació, 2009, p. 37.
- ↑ «Núria Marín Martínez» (en castellà). Senado de España. [Consulta: 5 novembre 2023].
- ↑ «May-Britt Moser» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: novembre 2022].
- ↑ «chinese-shortstories.com». [Consulta: 14 gener 2021].
- ↑ Neira, Fernando «La voz que se apagó a deshora» (en castellà). El País [Madrid], 26-04-2002. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «La otra verdad de la periodista» El Mundo, 11/1/2004 (castellà)
- ↑ González, Carlos Jesús. «Sasha Waltz». Centro Alemán de Información para Latinoamérica̟. Ministerio Federal de Relaciones Exteriores, 09-10-2018. [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «Irène Frachon» (en castellà). La Vanguardia, 14-04-2022. Arxivat de l'original el 2023-01-24. [Consulta: 24 gener 2023].
- ↑ «Quentin Tarantino» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: març 2020].
- ↑ Parra, Mari Carmen. «¿Qué fue de Xuxa?». Sur, 08-08-2015. [Consulta: 25 març 2020].
- ↑ Martineau, Frédéric. «8 juin 1972: Phan Thị Kim Phúc est bombardée au napalm et devient un symbole de la guerre du Viêt Nam (1954-1975)» (en francès). La porte de l'histoire, 08-06-2020. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Cooke, Jon B. «The Art of Arthur Adams». Comic Book Artist. TwoMorrows Publishing [Raleigh, NC], 17, 1-2002. Arxivat de l'original el 3 novembre 2013.
- ↑ «Garry Kasparov | Chess & Games» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Fèrri, Alessandra nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ Pulleine, Tim «Obituary: Natasha Richardson». The Guardian, 19-03-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Nina Stemme». Allmusic. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Leitão Ramos, Jorge. «Margarida Cardoso» (en portuguès). Memoriale Cinema Portugues. [Consulta: 27 abril 2023].
- ↑ «Alaska | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 abril 2020].
- ↑ «Iréne Theorin». Opera Online. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Alaya y Núñez Bolaños, las carreras judiciales de dos polos opuestos» (en castellà). La Información, 15-09-2015. [Consulta: 24 abril 2023].
- ↑ «En Perspectiva: Benedetta Tagliabue» (en castellà). Arch Daily, 24-06-2016. [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «George Michael | British singer and composer» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2020].
- ↑ «Anne Sophie Mutter | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ «Ute Lemper» (en anglès). Discogs. [Consulta: 31 maig 2021].
- ↑ «Whitney Houston». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Almudena Ariza» (en castellà). Bekia. [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Minia Manteiga | SoyPoeta.com». [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ «Cameroonian girls’ and women’s rights defender Marthe Wandou receives 2021 Right Livelihood Award» (en anglès). Right Livelihood. [Consulta: 26 febrer 2023].
- ↑ «Tatum O’Neal | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Hills, Ben. Princess Masako: Prisoner of the Chrysanthemum Throne (en anglès). Penguin, 2006, p. 40. ISBN 1585425680.
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà, p. 734. ISBN 978-84-96747-54-8.
- ↑ Almagro Gorbea, María José. «Miriam Astruc» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 16 febrer 2023].
- ↑ «Palmira Jaquetti i Isant | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «GIOVANNI XXIII, papa in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Josep Pijoan i Soteras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Porter, Marta. «Carmen Amaya». Institut del Teatre. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ «1963». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Francis Poulenc». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Sylvia Plath». Encyclopaedia Britannica, 07-02-2020. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Brinnin, John Malcolm. William Carlos Williams (en anglès). U of Minnesota Press, 1963, p.10. ISBN 0816602875.
- ↑ Everitt, Rich. Falling stars: air crashes that filled rock and roll heaven (en anglès). Harbor House, 2004, p.24. ISBN 1891799045.
- ↑ «Rhoda Rennie. Bio, Stats, and Results». Sports Reference. SR/Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2011-05-19. [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Kazimierz Ajdukiewicz | Polish philosopher» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Margaret Matzenauer (1881-1963) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2021].
- ↑ «Lequerica Erquiza, José Félix - Auñamendi Eusko Entziklopedia» (en castellà). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ «Medgar Evers | American civil-rights activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «W.E.B. Du Bois | Biography, Education, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ «Edith Hamilton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Louis MacNeice | British poet» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Suzanne Duchamp (1889-1963) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 20 agost 2024].
- ↑ Ferrer, Jordi. «Rere les passes de Remedios Varo - 24 oct 2016». El Punt-Avui, 24-10-2016. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Édith Piaf | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Jean Cocteau | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 maig 2020].
- ↑ Ogilvie, Marilyn Bailey; Harvey, Joy Dorothy. The Biographical Dictionary of Women in Science: L-Z (en anglès). Taylor & Francis, 2000. ISBN 978-0-415-92040-7.
- ↑ Díaz-Andreu, Margarita. «Margaret Murray» (en castellà). Arqueólogas. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Paul Hindemith». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
|
