Hoquei sobre herba
L'hoquei sobre herba (IPA: [uˈkɛj ˈso.βɾə ˈer.bə]) és un esport de conjunt practicat entre dos equips d'onze jugadors cadascun, que consisteix a impulsar una bola amb l'estic cap a la porteria defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu de marcar gols. Per altres esports relacionats, vegeu hoquei. HistòriaCom en altres manifestacions esportives podem trobar modalitats properes en èpoques llunyanes, es té registre gràfic de dues persones utilitzant pals amb una pilota en l'Antic Egipte, fa 4.000 anys. Molts museus ofereixen proves que Grecs i Romans hi jugaven. Igualment existeix un relleu de l'Edat Mitjana a Europa on es poden veure dues persones jugant. Es creu també, que es va poder haver originat a Àsia, en el que avui es coneix com a Pakistan i Índia, solien fer el pal de fusta d'hoquei amb una canya i el seu rizoma i les pilotes de cautxú de bambú.[1] A la fi del segle xix es conforma la primera associació d'hoquei sobre gespa, com els Jocs Ístmics, a Grècia, o els indis americans, tant del nord com del sud, els àrabs, que tenien un joc anomenat 'koura' o els xilens un d'anomenat 'cineca'. A Anglaterra trobem referències cap a l'any 1175 o unes vidrieres a les catedrals de Canterbury i Gloucester que daten del segle xiii. Els anglesos feien derivar l'hoquei d'un altre jocs irlandès anomenat 'hurley' o 'hurlino'. L'hoquei modern feu la seva aparició a inicis de la segona meitat del segle xix als col·legis privats anglesos. El primer reglament escrit apareix el 1852. L'any 1875 una societat londinenca dita 'The Men Hockey Association' donà un bon pas per a corregir les antigues regles per tal de millorar el joc. El pas definitiu es donà el 16 de gener de 1886 quan els clubs Blackheath, Molesey, Wimbledom, Earling, Surbiton, Teddington, Eliot Place School, de Blackhead; i Trinity College de Cambridge constituïren la 'Federació d'Hoquei'. A finals del segle xix ja era un esport molt popular, fins i tot entre les dones. La 'Federació Internacional d'Hoquei' començà a funcionar a París el 7 de gener de 1924, amb assistència de les delegacions d'Àustria, Bèlgica, Espanya, França, Hongria, Suïssa i Txecoslovàquia. Índia i Pakistan han estat els principals dominadors, encara que actualment els països d'Europa occidental dominen els campionats. També és molt popular a Oceania i, des de 1908, forma part dels Jocs Olímpics. A Espanya es començà a practicar abans de la Primera Guerra Mundial, però no fou fins al 1923 que es constituí oficialment la 'Federació Espanyola d'Hoquei' a Barcelona. Conceptes bàsics del reglament
Terreny de joc[2]L'hoquei sobre herba es practica en un camp rectangular a l'aire lliure, amb unes mides de 91,40 metres de llarg i 55 metres d'ample. Dividint el camp, trobem tres línies paral·leles entre si: la línia de mig camp o de centre i les línies de 23, que estan a 22,90 metres de les línies de fons, on se situen les porteries. Les porteries tenen unes dimensions de 3,66 metres d'ample i 2,14 metres d'alt i al seu voltant trobem les àrees dibuixades circularment a 15 metres. El punt de penal stroke és un cercle que es troba a 6,40 metres de la línia de porteria. CompeticionsCompeticions de clubs nacionalsCatalunya
Espanya
Competicions de Clubs InternacionalsCompeticions de SeleccionsClubsCatalunya
Filials
Vegeu tambéReferències
Enllaços externs
|