Filipines té una població estimada de 113 milions d'habitants el 2022; a més, és el 12è país més poblat del món sense tenir en compte els 12 milions de filipins que viuen a l'estranger.[3][10][11] Diverses ètnies i cultures conviuen en les seves illes.[3][12] Catalogat com un país recentment industrialitzat, la seva economia continua el constant creixement que va iniciar des de la seva independència.[3][13] Les reformes econòmiques implementades a inicis del segle xxi van aconseguir que el sector serveis desplacés l'agricultura com a principal activitat econòmica, i ara aporta més de la meitat del PIB.[14] No obstant això, encara enfronta diversos reptes en obres públiques: la falta de desenvolupament en el sector turístic, l'educació, l'atenció a la salut i el desenvolupament humà.
En temps prehistòrics, els negritos van ser alguns dels primers habitants de l'arxipèlag, seguits per onades successives de pobles austronèsics que van portar tradicions i costums de Malàisia, Índia i el món islàmic, mentre que el comerç va introduir alguns aspectes culturals xinesos.[15][16][17]
En 1521, l'arribada de l'explorador ibèric Fernando de Magallanes va marcar el començament d'una era d'influència i posterior domini espanyol.[18]Miguel López de Legazpi va establir el primer assentament espanyol a les Filipines el 1565, amb la fundació de Cebú. En 1571, va fundar la ciutat de Manila, que es convertí en centre administratiu i econòmic de l'Imperi espanyol a Àsia i port de partida del galeón de Manila amb destinació a Acapulco.[19] Tres segles de colonització espanyola van donar lloc a una cultura hispano-asiàtica, que s'observa en l'art, música, gastronomia i costums de les Filipines, i en la seva religió catòlica. També va sorgir una variant filipina de l'idioma espanyol, que es va estendre en la segona meitat del segle xix i primera del segle xx.
A la fi del segle xix va esclatar la Revolució filipina, recolzada per Estats Units, i després la guerra hispà-nord-americana que va donar lloc a la cessió de les illes d'Espanya als EUA el 1898. Les desavinences entre la nova República Filipina i els EUA van desembocar en la guerra filipino-estatunidenca que va acabar amb la victòria nord-americana el 1903. Així, els Estats Units van reemplaçar Espanya com a potència dominant.[20][21] A excepció del periode d'ocupació japonesa, els nord-americans van mantenir la sobirania sobre les illes fins a la fi de la Segona Guerra Mundial el 1946. D'ençà de la independència, el país va travessar diverses crisis polítiques que van servir per definir les característiques d'una repúblicaconstitucional.[4][22][23]
El llegat dels diferents períodes històrics es reflecteix en l'actual cultura del país, que és una combinació de la indígena prehispànica amb elements xinesos i la cultura hispànica, a causa de tres segles de presència espanyola. Aquesta cultura mestissa està present en la gastronomia, en la música, els balls i l'art filipí. El caràcter hispànic és més evident en la seva religió catòlica, en el seu llegat arquitectònic, sobretot les esglésies i cases d'estil colonial i en molts topònims del país, i en noms i cognoms.[24] L'herència dels Estats Units perdura en l'idioma anglès i en una major afinitat amb la cultura popular.
Segons la teoria Out of Taiwan ("sortida de Taiwan"), cap al 4000 aC els habitants de la costa del sud de la Xina, cultivadors de mill i arròs, van començar a creuar l'estret per establir-se a Taiwan, estenent-se cap al 2500 aC des de Taiwan fins a les Filipines, després des de les Filipines fins a Cèlebes i Timor i des d'allà, les altres illes de l'arxipèlag indonesi. Cap al 1500 aC un altre moviment porta des de les Filipines fins a Nova Guinea i més enllà, les illes del Pacífic.[25]
Abans que els europeus arribessin a l'illa, els habitants ja mantenien relacions comercials amb Indonèsia i Xina. El primer europeu que va arribar a les Filipines fou Fernão de Magalhães. Espanya (1565-1898) i els Estats Units (1898-1946) van colonitzar el país i han significat les majors influències sobre la cultura filipina.[26]
Les Filipines són un arxipèlag de 7.641 illes,[28][29] amb una extensió total d'aproximadament 300.000 km² i una població de 113 milions d'habitants (2022).[30] Habitualment les illes es divideixen en tres grans grups: Luzon (que inclou l'illa homònima, la més gran de les Filipines, i d'altres entre les quals destaquen Palawan, Mindoro i Masbate), les Visayas (que inclou, de major a menor, les illes de Negros, Samar, Leyte, Panay, Cebú, Bohol i altres de menors) i Mindanao (l'altra gran illa filipina, que inclou també l'arxipèlag de Sulu).
El port de Manila, a l'illa de Luzon, és la capital del país i el centre d'una gran àrea metropolitana de més de deu milions d'habitants que inclou, entre d'altres, Quezon City, l'antiga capital (1948-1976). També són importants Davao, a l'illa de Mindanao, amb més d'un milió d'habitants, i Cebú, a l'illa homònima, amb uns 750.000.
El clima és càlid, humit i tropical, amb una temperatura mitjana anual de 26,5 °C.[31]
La majoria de les illes, muntanyoses, solien estar cobertes de boscos tropicals i són d'origen volcànic. La màxima altitud és el mont Apo, a Mindanao, amb 2.954 m.[32] Molts dels volcans del país, com ara el Pinatubo, són actius. El país es troba al cinturó de tifons[33] del Pacífic occidental i és castigat per una mitjana de dinou cada any.
L'espanyol i l'àrab s'usen de "forma voluntària i opcional"[37] però no tenen la condició d'idioma oficial.
Subdivisió administrativa
La divisió administrativa de primer nivell està composta per 81 províncies,[38] 34 ciutats i 1 municipi que no pertanyen a cap província.
La divisió administrativa de segon nivell està composta per 136 ciutats[38] i 1.494 municipis.[38]
La divisió administrativa de tercer nivell està composta de 41.995 barangays,[38] que són l'ens local de rang inferior, equivalent a un poble o un barri, segons els casos.
Havent estat el país més desenvolupat d'Àsia immediatament després de la Segona Guerra Mundial, amb els anys va caure en una forta crisi de la qual està intentant sortir tot just ara, amb un creixement econòmic moderat, gràcies als diners que envia la gran força de treball filipina emigrada a l'estranger[39] i al boom de les tecnologies de la informació i la comunicació.[40] Els principals problemes del país són el moviment separatista musulmà al sud de Mindanao, les revoltes de signe comunista a les àrees rurals (New People's Army, o Nou Exèrcit del Poble), les polítiques governamentals històricament inconsistents i una forta degradació del medi ambient a causa de la desforestació i la contaminació marina i litoral.
Demografia
El país està superpoblat, a causa d'una alta taxa de naixements, molt més elevada que la de mortalitat i que fins no fa gaire era la més alta d'Àsia.[41] El govern i l'Església catòlica s'han enfrontat sobre les possibles solucions al problema, amb mètodes artificials (anticonceptius, esterilització, etc.) i naturals (abstinència i espaiament de les relacions) respectivament.
Les illes són, juntament amb el Timor Oriental, una de les dues nacions predominantment catòliques del sud-est d'Àsia,[42] i una de les més occidentalitzades, una barreja única entre Orient i Occident.
↑ 3,03,13,23,33,4CIA. «Philippines» (en anglès). The World Factbook, 2011. Arxivat de l'original el 2015-07-19. [Consulta: 20 juliol 2011].
↑ 4,04,14,2Gobierno de Filipinas. «General Information» (en anglès). Gov.ph, 2007. Arxivat de l'original el 22 d'octubre de 2007. [Consulta: 20 juliol 2011].
↑Williams, Jann, Cassia Read, Tony Norton, Steve Dovers, Mark Burgman, Wendy Proctor y Heather Anderson «Biodiversity Theme Report» (en anglès). CSIRO on behalf of the Australian Government Department of the Environment and Heritage, 2001 [Consulta: 22 juliol 2011].
↑Oficina Nacional de Estadísticas. «The Philippines in Figures 2009» (PDF) (en anglès). Census.gov, 2009. Arxivat de l'original el 2 de febrer de 2014. [Consulta: 26 gener 2014].
↑Russell D Gray, Simon J Greenhill, Robert M Ross «The Pleasures and Perils of Darwinizing Culture (with Phylogenies) Article in Biological Theory». Biological Theory ·, 10-2007, pàg. 5 [Consulta: 20 maig 2024]. «Figure 2: A map of the Pacific showing the “Out of Taiwan” scenario of Austronesian expansion, and a majority rule consensus tree concordant with this expansion scenario (adapted from Greenhill and Gray 2005).»
↑ «Urban legends will be retold when Pinoys meet for undas» (en anglès). Manila Bulletin, 29-10-2021 [Consulta: 22 febrer 2022]. «Librada Avelino who died in 1934 was an educator and one of the founders of Centro Escolar University, along with Carmen De Luna.»
↑Administración Filipina de Servicios Atmosféricos, Geofísicos y Astronómicos. «Climate of the Philippines» (en anglès). DOST.gov.ph. Arxivat de l'original el 09-12-2013. [Consulta: 23 febrer 2022].
↑Encyclopædia Britannica. «Mount Apo» (en anglès). [Consulta: 19 febrer 2022].
↑«1987 Philippine Constitution» (en anglès). Republic of the Philippines, 24-09-2009. Arxivat de l'original el 2022-02-22. [Consulta: 22 febrer 2022]. «Spanish and Arabic shall be promoted on a voluntary and optional basis.»
↑ 38,038,138,238,338,4Embassy of the Philippines in Budapest, Hungary. «About the Philippines» (en anglès), desembre 2007. Arxivat de l'original el 2021-05-18. [Consulta: 19 febrer 2022]. «The country [The Philippines] is divided into three geographical areas: Luzon, Visayas, and Mindanao. It has 17 regions, 81 provinces, 136 cities, 1,494 municipalities, and 41,995 barangays. [...] Data as of December 2007.»
.svg&lang=ca)
