L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge. En el calendari gregorià és el 2012è any de l'era comuna o de l'era cristiana, l'11è any del tercer mil·lenni i del segle xxi, i el 3r any de la dècada del 2010.
Coincideix amb l'últim any computat del compte llarg vigent durant els últims mil·lennis pel Calendari maia i que s'acaba el 21 o el 23 de desembre del 2012 a les 12 del migdia.
Esdeveniments
- Aquests son esdeveniments del 2012
- Gener
- Febrer
- 29 de febrer: Vaga general d'universitats per a denunciar la transformació estructural de la universitat, que posa en suspens el dret a l'educació pública de les properes generacions i per a demanar un ensenyament públic i de qualitat.
- Març
- Abril
- Maig
- Juny
- Juliol
- Setembre
- Octubre
- Novembre
- 6 de novembre: Eleccions presidencials dels Estats Units.
- 13 de novembre: Eclipsi solar total (visible al nord d'Austràlia i al Pacífic Sud).[10]
- 18 de novembre, Alexandria, Egipte: Tauadros II, assumeix el càrrec de 118é papa copte i Patriarca Copte d'Alexandria.
- 20 de novembre: El grup armat Moviment 23 de març pren la ciutat congolesa de Goma a la frontera amb Ruanda.[11]
- 25 de novembre: Les Eleccions al Parlament de Catalunya, motivades per la impossibilitat del govern de Catalunya d'assolir el pacte fiscal per a Catalunya amb el govern espanyol, i influïdes per la multitudinària manifestació d'aquell onze de setembre, es converteixen en una mena de "plebiscit" sobre l'encaix de Catalunya respecte a Espanya. De resultes, l'arc parlamentari patí una sotragada, castigant els partits majoritaris - CiU i PSC - i el creixement de la resta de forces: ERC, ICV, PP, Ciutadans i l'entrada de la CUP al parlament.
- 14 de novembre: Vaga general europea.
- 18 de novembre: emissió del primer programa de la sèrie Cocineros sin estrella
- 19 de novembre: apareix l'operador de telefonia mòbil The People's Operator
- Desembre
- Data desconeguda
Cinema i televisió
- Categoria principal: Pel·lícules del 2012
Música
- Categoria principal: Discs del 2012
Aquest any es fundà el grup estatunidenc de rock Greta Van Fleet.
El 9 de desembre, Dmitri Batin estrenà l'òpera Malakhítovaia xkatulka.
Premis Nobel
Camp
|
Guardonats
|
Física
|
|
Química
|
|
Medicina o Fisiologia
|
|
Literatura
|
|
Pau
|
|
Economia
|
|
Tecnologia i videojocs
El primer congrés de City Protocol tingué lloc a Barcelona.
Naixements i defuncions
Naixements
Les persones nascudes el 2012 faran 12 anys durant el 2024.
-
Alan Kurdi
-
Estela de Suècia
Defuncions
- Categoria principal: Morts el 2012
Entre les morts destacades de l'any hi ha la de l'arquitecte Oscar Niemeyer, l'artiste Antoni Tàpies, les cantants Whitney Houston, Etta James i Chavela Vargas, el compositor Ramon Ramos, l'escriptor Ray Bradbury, l'escultor Andreu Alfaro, el pianiste Dave Brubeck o el sitariste Ravi Shankar.
-
Josep Lluís Bausset
Països Catalans
- 2 de gener, Rennes: Mathilde Bensoussan (de soltera Matilde Tubau), filòloga i traductora francesa d'origen català (n. 1929).[16]
- 16 de gener, Barcelona: Carlos Pujol Jaumeandreu, poeta, traductor, editor i historiador català (n. 1936).
- 27 de gener, Alacant: Asunción Cruañes Molina, política valenciana (n. 1925).[17]
- 28 de gener, Barcelonaː Mercè Pàniker i Alemany, empresària i activista social catalana (n. 1920).[18]
- 31 de gener, Lleó, Espanya: Fabià Estapé i Rodríguez, economista polític, professor universitari català (n. 1923).
- 6 de febrer:
- 4 de març: Felícia Fuster i Viladecans, poeta, pintora i traductora catalana (n. 1921).[20]
- 13 de març, Granada, Espanya: Teresa Pàmies i Bertran, escriptora catalana (92 anys).[21]
- 27 de març, Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana (n. 1924).[22]
- 19 de juny, Barcelona: Emili Teixidor i Viladecàs, pedagog, periodista i escriptor en llengua catalana. (78 anys).
- 30 de juny, La Vall de Boí: Toni Nadal i Segura, meteoròleg de TV3 (n. 1971).
- 3 de juliol, Buenos Aires: Adolfo Teodoro Álvarez, militar
- 23 de juliol, Barcelona:
- 30 de juliol, Dublín: Maeve Binchy, escriptora i periodista irlandesa (n. 1940).[24]
- 4 de setembre: Lola Bosshard, pintora valenciana.[25]
- 13 de setembre, Gandia, País Valencià: Francesc Candela i Escrivà, advocat i polític valencià, referent del valencianisme d'esquerra a la comarca de la Safor.[26]
- 23 de setembre, Manāslu, Nepal: Martí Gasull i Roig, activista de la llengua catalana.
- 10 d'octubre: Barcelona: Oriol Casassas i Simó, pediatre català.
- 11 de novembre, Barcelona: Maria Ferret i Espanyol, fundadora del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (n. 1924).[27]
- 26 de desembre, Calonge, Baix Empordà: Dolors Hubach i Vilarrodà, mestra catalana.
- 31 de desembre: Moisès Broggi i Vallès, metge (n. 1908).
- Resta del món
- 4 de gener, Londres: Eve Arnold, fotoperiodista estatunidenca que va treballar per a l'agència Magnum (n. 1912).[28]
- 5 de gener, Sant Diego, Califòrnia: Frederica Sagor Maas, guionista de cinema nord-americana (n. 1900).[29]
- 13 de gener, Belgrad, Sèrbia: Miljan Miljanić, futbolista i entrenador iugoslau (81 anys).
- 14 de gener:
- 15 de gener,
- 16 de gener:
- 20 de gener, Los Angeles: Etta James –Jamesetta Hawkins–, cantant estatunidenca de blues, soul, gospel, jazz… (n. 1938).[31]
- 31 de gener, Manhattan, Nova Yorkː Dorothea Tanning, pintora, il·lustradora, escultora i escriptora estatunidenca (n. 1910).[32]
- 1 de febrer, Cracòvia (Polònia): Wisława Szymborska, poeta polonesa, Premi Nobel de Literatura de l'any 1996 (n. 1923).[33]
- 6 de febrer, Pacific Palisades, Califòrnia: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (n. 1926).[34]
- 11 de febrer - Beverly Hills (EUA): Whitney Houston, cantant nord-americana.[35]
- 19 de febrer,
- 10 de març,
- 13 de març, Cochabamba, Bolíviaː Domitila Chúngara, líder obrera i feminista boliviana (n. 1937).[38]
- 21 de març, Santarcangelo di Romagna, Itàlia: Tonino Guerra, escriptor i guionista italià (92 anys).
- 27 de març, Santa Cruz, Califòrnia (EUA): Adrienne Rich, poeta, intel·lectual, crítica i activista lesbiana estatunidenca.(n. 1929)[39]
- 1 d'abril, Naples, Florida, EUA: Giorgio Chinaglia, futbolista italià (n. 1947).[40]
- 7 d'abril - New Haven: Mike Wallace, periodista, guionista i actor estatunidenc (n. 1918).
- 14 d'abril, Pescara, Itàlia: Piermario Morosini, futbolista italià (25 anys).
- 28 d'abril, Santander, Espanya: Matilde Camus poetessa i investigadora (96 anys).[41]
- 1 de maig, Fragstaff, EUA: Alexander Dale Oen, nedador noruec (26 anys).[42]
- 15 de maig, Ciutat de Mèxic, Mèxic: Carlos Fuentes Macías, advocat i escriptor mexicà (83 anys).[43]
- 17 de maig, Key West, Florida: Donna Summer, cantant i compositora musical afroamericana (n. 1948).[44]
- 27 de maig, EUA: Johnny Tapia, boxador.
- 30 de maig, Cambridge, Cambridgeshire, Anglaterra: Sir Andrew Fielding Huxley, metge, biofísic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1963 (n. 1917).[45]
- 6 de juny, Los Angeles, Califòrnia: Ray Bradbury, escriptor de ciència-ficció (81 anys).[46]
- 6 de juny, Rio de Janeiro, Brasil: Anna Maria Niemeyer, arquitecta, dissenyadora i galerista brasilera (82 anys).
- 7 de juny, València: Manuel Preciado Rebolledo, futbolista i entrenador càntabre (55 anys).
- 12 de juny, Bloomington, Indiana (EUA): Elinor Ostrom, economista estatunidenca, Premi Nobel d'Economia de l'any 2009 (n. 1933).[47]
- 13 de juny, Chesterfield (Missouri), EUA: William Standish Knowles, Premi Nobel de Química de l'any 2001 (95 anys).[48]
- 14 de juny, Arcadia, Califòrniaː Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora (n. 1920).[49]
- 15 de juny: Anouar Abdel-Malek, científic i polític egipci-francès d'ascendència copta.
- 26 de juny, Nova York, EUA: Nora Ephron, productora, guionista i directora de cinema nord-americana (n. 1941).[50]
- 30 de juny, Tel-Aviv, Israel: Yitshaq Xamir, primer ministre d'Israel de 1983 a 1984 i de 1986 a 1992 (96 anys).[51]
- 23 de juliol,
- 5 d'agost,
- 16 d'agost, París: Martine Franck, fotògrafa belga, membre de l'Agència Magnum (n. 1938).[55]
- 25 d'agost, Columbus, Ohio, Estats Units: Neil Alden Armstrong, astronauta, pilot de proves, enginyer aeronàutic, professor d'universitat i aviador naval estatunidenc. Va ser la primera persona a trepitjar la Lluna (82 anys).
- 27 d'agost, Madridː Aurora Bautista, actriu espanyola de formació teatral i èxit cinematogràfic (n. 1922).[56]
- 10 de setembre, Santiago de Xileː Raquel Correa, periodista xilena (n. 1934).[57]
- 13 de setembre, Ankara, Turquiaː Dilhan Eryurt, astrofísica turca que treballà per a la NASA en la missió Apollo 11 (n. 1926).[58]
- 16 de setembre: Roman Kroitor, cineasta canadenc.
- 18 de setembre, Madrid: Santiago Carrillo Solares, secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE).[59]
- 12 d'octubre, Praga, República Txeca: Břetislav Pojar, titellaire, animador i director cinematogràfic txec.
- 17 d'octubre: Amsterdam (Països Baixos): Sylvia Kristel actriu neerlandesa (n. 1952).
- 21 d'octubre: Sioux Falls, Dakota del Sud (EUA) :George McGovern, polític i historiador estatunidenc (n. 1922)[60]
- 26 d'octubreː L'Havana, Cubaː Eloy Gutiérrez Menoyo, guerriller cubà i anticastrista (n. 1934).[61]
- 27 d'octubre: Dresden, Alemanya: Hans Werner Henze, compositor alemany (n. 1926).[62]
- 31 d'octubre, Milà: Gaetana Aulenti, arquitecta italiana (n. 1927).[63]
- 5 de novembre: Nova York (EUA): Elliott Carter, compositor estatunidenc (n. 1908) (103 anys).[64]
- 23 de novembre, Dallas, EUA: Larry Hagman, actor nord-americà (n. 1931).
- 26 de novembre, Boston, Massachusetts (EUA): Joseph Edward Murray, cirurgià estatunidenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1990 (n. 1919).
- 10 de desembre, Burgdorf, Berna: Lisa della Casa, soprano suïssa (93 anys).[65]
- 11 de desembre, Sant Petersburg, Rússia: Galina Vixnévskaia, soprano russa (n. 1926).[66]
- 15 de desembre, Sanà: Jamala al-Baidhani, activista iemenita que donà suport a les dones amb diversitat funcional.[67]
- 29 de desembre, Moscou, Rússia: Aleksandra Akimova, navegant d'esquadró russa (n. 1922).[68]
- 30 de desembre, Roma, (Itàlia): Rita Levi-Montalcini, neuròloga italiana, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1986 (n. 1909)[69]
2012 en la ficció
Entre les pel·lícules distòpiques ambientades en 2012 hi ha Acción mutante (1993).
Referències
- ↑ «JPL Close-Approach Data: 433 Eros (1898 DQ)», 2011-11-13 last obs (arc=48.3 years days). [Consulta: 14 novembre 2011].
- ↑ Moffett, Sebastian. «EU criticizes shortcomings in Russian election» (en anglès). Brussel·les: Reuters, 05-03-2012. Arxivat de l'original el 17 de gener 2013. [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ «Assemblea Nacional Catalana: un any de mobilització i lluita per la independència». La República, 09-03-2013. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Yerevan named World Book Capital, 2012» (en anglès). UNESCO, 02-07-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ «La justícia absol el periodista grec Kostas Vaxevanis, acusat de "violació de dades personals"». 324.cat, 02-11-2012. [Consulta: 16 novembre 2013].
- ↑ «El partido oficialista gana las elecciones en República Dominicana» (en castellà). RTVE, 21-05-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ «Millions witness Pacific 'ring of fire' eclipse» (en anglès). BBC News, 21-05-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ «Sant Pere de Torelló, declarat 'territori català lliure'». Vilaweb, 03-09-2012. [Consulta: 7 setembre 2012].
- ↑ «Veneçuela reflexiona de cara a unes eleccions que prometen més Chávez, però que donen joc a l'oposició». 324.cat, 05-10-2012. [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ «L'eclipsi total de Sol, en directe». El Periódico de Catalunya, 14-11-2012.
- ↑ «Goma: Els rebels M23 capturen la ciutat congolesa». BBC News, 20-11-2012. Arxivat de l'original el 2012-11-22. [Consulta: 18 novembre 2012].
- ↑ «Delhi gang rape case: chronology of events» (en anglès). The Hindu. [Consulta: 11 desembre 2020].
- ↑ «我国目光超越月球 "夸父计划"雄心勃勃» (en xinès). People's Daily, 25-07-2006. Arxivat de l'original el 2016-06-10. [Consulta: 23 febrer 2013].
- ↑ «IBM prepara un nuevo superordenador de 20 petaflops» (en castellà). El País, 03-02-2009. [Consulta: 19 maig 2012].
- ↑ «KARS-TBILISI-BAKU CONSTRUCTION SLOWS DOWN» (en anglès). Weekly Georgian Journal, 20-10-2012. Arxivat de l'original el 2016-12-20. [Consulta: 20 maig 2012].
- ↑ Trenc, Eliseu. «Mathilde Bensoussan». Visat, 01-10-2012. [Consulta: 23 novembre 2021].
- ↑ «Cruañes Molina, Asunción» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias, 12-04-2013. [Consulta: 21 novembre 2024].
- ↑ «2012». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 3 abril 2017].
- ↑ «Il ricordo della poetessa Maria Lai» (en italià). Cagliari oggi, 07-02-2012. [Consulta: 21 desembre 2021].
- ↑ «Felícia Fuster i Viladecans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Teresa Pàmies i Bertran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Granero i Sierra, Lluïsa». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Esther Tusquets i Guillén | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Maeve Binchy | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ de Javier i Marí, Juan Luís. «Adiós Lola Bosshard». Arca Iberica Asociacion Nacional, 08-09-2012. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Fallece Paco Candela, padre del nacionalismo en la Safor» (en castellà). Las Provincias, 14-09-2012.
- ↑ «Qui era Maria Ferret?». Fundació Maria Ferret. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Eve Arnold | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 novembre 2021].
- ↑ Rocío Ayuso. «Frederica Sagor Maas, guionista de cine mudo», 22-01-2013. [Consulta: 6 juny 2013].
- ↑ «Un objetivo que retrató a figuras claves en la India» (en castellà). Deia, 25-01-2012. [Consulta: 4 desembre 2021].
- ↑ «Etta James | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r desembre 2020].
- ↑ «Tanning, Dorothea» (en castellà). Vaso roto S.L.U.. [Consulta: 2 juliol 2020].
- ↑ «Wislawa Szymborska. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Morton, Patricia. «Norma Merrick Sklarek» (en anglès). Beverly Willis Architecture Foundation. Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Whitney Houston». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ Fox, Margalit «Ruth Barcan Marcus, Philosopher and Logician, Dies at 90» (en anglès). The New York Times, 13-03-2012 [Consulta: 13 març 2019].
- ↑ Tsolakidou, Stella «Famous Greek Folk Artist Domna Samiou Passes Away». Greek Reporter, 11-03-2002.
- ↑ «La democracia en Bolivia tiene nombre de mujer, el de Domitila Chungara» (en castellà). Mundo. SputnikNews, 02-09-2020. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ «Chinaglia, Giorgio» (en italià). Treccani. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Homenaje a Matilde Camus» (en castellà). Sociedad Cántabra de Escritores. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Alexander Dale Oen | Norwegian swimmer» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Carlos Fuentes Macías | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Donna Summer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Sir Andrew Fielding Huxley | British physiologist» (en anglès). [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Ray Bradbury | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Elinor Ostrom. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2001» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
- ↑ «Passings Yvette Wilson, Margie Hyams». The Los Angeles Times, 16-06-2012.
- ↑ Bergan, Ronald «Nora Ephron obituary» (en anglès). The Guardian, 27-06-2012. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Yitzḥak Shamir | prime minister of Israel» (en anglès). [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ «Margaret Mahy (1936-2012)» (en anglès). Find A Grave Memorial. [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ «Doctora Sally Ride». StarChild. HEASARC. Nasa. [Consulta: 29 març 2021].
- ↑ «Las mejores canciones de Chavela Vargas reunidas en su centenario». La Vanguardia, 07-08-2019.
- ↑ «Martine Franck. Biographie» (en francès). Fondation Henri Cartier-Bresson. [Consulta: 6 març 2023].
- ↑ Rodríguez Fuentes, Carmen. «Aurora Bautista Zúmel». Real Academia de la Historia. [Consulta: 7 juliol 2022].
- ↑ «Raquel Correa Prats. Premio nacional de Periodismo - 1991» (en castellà). Pontificia Universidad Católica de Chile. [Consulta: 22 maig 2024].
- ↑ ireklo, Rose. «NASA'daki ilk Türk bilim kadını sessizce veda etti (El primer científic turc de la NASA es va acomiadar en silenci)» (en turc). Sabah, 19-11-2012. [Consulta: octubre 2021].
- ↑ EFE «Mor Santiago Carrillo». Ara. EFE, 18-09-2012 [Consulta: 3 octubre 2012].
- ↑ «George McGovern | Biography, Presidential Candidacy, & Opposition to Vietnam War» (en anglès). [Consulta: 21 octubre 2021].
- ↑ «Comandante Menoyo» (en castellà). El País, 26-10-2012. [Consulta: 10 febrer 2022].
- ↑ «Hans Werner Henze». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Samassa, Francesco. «AULENTI, Gaetana Emilia». Institut Giovanni Treccani. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «Elliott Carter». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Blyth, Alan. «Lisa Della Casa obituary» (en anglès). The Guardian, 11-12-2012. [Consulta: 3 gener 2022].
- ↑ «Galina Višnevskaja | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Jamal Saleh Al Baidani». Al Tahadi. Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 4 agost 2015].
- ↑ Simonov, A. Zhenshchiny--geroi Sovetskogo Soi︠u︡za i Rossii, 2017, p. 283. ISBN 978-5-9909607-0-1.
- ↑ «Rita Levi-Montalcini. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
|