|
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 19 de gener: L'exèrcit de l'URSS conquereix Cracòvia, Polònia.[6]
- 15 de març, Guatemala: Juan José Arévalo Bermejo és escollit nou president.[7]
- 26 de març, Segona Guerra Mundial: forces dels EUA declaren Iwo Jima segur.[8]
- 1 d'abril, illa d'Okinawa, Japó: Les tropes estatunidenques desembarquen a l'illa, etapa prèvia a l'entrada en territori japonès, iniciant la batalla d'Iwo Jima.
- 9 d'abril, Tercer Reich: El pastor i teòleg luterà Dietrich Bonhoeffer, membre de la resistència alemanya contra el nazisme és penjat al Camp de concentració de Flossenbürg.
- 11 d'abril, Buchenwald, Tercer Reich: El camp de concentració de Buchenwald és alliberat per les tropes americanes de l'exèrcit aliat.
- 12 d'abril: Harry S. Truman esdevé president dels Estats Units.
- 15 d'abril, Belsen, Tercer Reich: Alliberament del camp de concentració de Bergen-Belsen.
- 18 d'abril, Heligoland (petita illa Frisona Alemanya): Prop de mil bombarders aliats bombardegen la base naval, l'aeroport i el poble.[9]
- 21 d'abril, Rothenburgsort, Hamburg, Tercer Reich: 20 nens jueus de 5 a 12 anys, els seus quatre curadors i 20 presoners russos del qual el nom és desconegut, moren assassinats per les SS a la cava de l'escola desafectada de l'Escola del Bullenhuser Damm.
- 29 d'abril: Adolf Hitler es casa amb Eva Braun.
- 5 de maig: és alliberat pels aliats el camp de concentració de Mauthausen.
- 8 de maig: Rendició del Tercer Reich en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a Europa.
- 18 de juny: San Francisco: Mèxic denuncia el cop militar feixista a la primera Conferència Internacional de les Nacions Unides, a la que la Junta Española de Liberación va participar d'espectadora,[10] i Espanya és rebutjada com a membre de la Societat de Nacions,[11] i no serà acceptada fins deu anys més tard.[12]
- 21 de juny, illa d'Okinawa, Japó: fi de la batalla d'Okinawa, que esdevindrà l'única batalla terrestre sobre territori japonès de la Segona Guerra Mundial.[13]
- 26 de juny, San Francisco (Califòrnia): se signa la Carta de les Nacions Unides i l'Estatut de la Cort Internacional de Justícia.[14]
- 16 de juliol, desert d'Alamogordo, Nou Mèxic, EUA: Prova Trinity primera explosió nuclear de la història dins del programa secret Manhattan.
- 17 de juliol, Potsdam, Alemanya: Inici de la Conferència de Potsdam. Els participants van ser la Unió Soviètica, el Regne Unit i els Estats Units.[8]
- 6 d'agost, Hiroshima, Japó: El dispositiu nuclear Little Boy arrasa la ciutat causant desenes de milers de morts.[15]
- 9 d'agost, Nagasaki, Japó: L'exèrcit dels Estats Units hi fa esclatar Fat Man la segona bomba atòmica usada sobre una ciutat.
- 15 d'agost: Rendició del Japó en la Segona Guerra Mundial. Fi de la guerra a l'Àsia.
- 17 d'agost, Indonèsia: es proclama la independència del país.[16]
- 2 de setembre, s'anuncia la Proclamació d'independència del Vietnam[8]
- 16 d'octubre, Creació de l'Organització per l'Alimentació i l'Agricultura.[8]
- 22 d'octubre. S'aprova la llei de referèndum per consultar directament al poble espanyol assumptes d'especial transcendència.[17]
- 24 d'octubre, Nova York: Fundació de l'ONU (Nacions Unides).
- Fundació del FK Bačka Bačka Palanka
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
Naixements
- Països Catalans
- 29 de març - Costoja (Vallespir): Llorenç Planes, escriptor i polític nord-català
- 4 d'abril - Sabadell, Vallès Occidental: Antoni Farrés i Sabater, advocat i polític català, alcalde de Sabadell del 1979 al 1999 (m. 2009).[18]
- 6 d'abril -
- 16 d'abril - El Guinardó, Barcelona: Alegria Julià i Danés, escriptora catalana que ha conreat la literatura infantil i juvenil.[21]
- 19 de maig - Granada, Andalusia, Espanya: Manel Pousa Engroñat, pare Manel, sacerdot català conegut pel seu treball social.[22]
- 21 de maig - Barcelonaː Carme Valls i Llobet, metgessa endocrinòloga i política catalana.[23]
- 31 de maig - Valls, Alt Campː Flora Sanabra i Villarroya, mestra i política catalana.[24]
- 5 de juny - Paiportaː Blanca Cassany, escriptora de narrativa infantil, traductora i editora valenciana.[25]
- 17 de juny - Barcelona: Rosa Maria Calaf, periodista que ha treballat bona part de la seva carrera com a corresponsal de televisió.[26]
- 5 de juliol - Badalona: Maria del Mar Arnús de Urruela, historiadora i crítica d'art catalana.[27]
- 25 de juliol - Barcelona: Ventura Pons, director de cinema, guionista i productor català (m. 2024).
- 25 d'agost - Sabadell: Antoni Taulé i Pujol, pintor català.
- 30 d'agost - Barcelona: Eulàlia Vintró Castells, política i filòloga catalana; ha estat regidora, tinenta d'alcade i diputada.[28]
- 29 de setembre - Capellades: Gemma Romanyà i Valls, empresària de les arts gràfiques i important mecenes cultural (m. 2018).[29]
- 17 de novembre - Barcelona: Jaume Fuster, escriptor, assagista i traductor català.
- 27 de novembre - Barcelona: Arcadi Oliveres i Boadella, economista i activista català (m. 2021).
- 11 de desembre - Barcelona: Magda Oranich, advocada i política catalana, defensora de molts presos polítics durant el franquisme.[30]
- 14 de desembre - Benimeli, Marina Alta: Joan Baptista Mengual i Llull, conegut com a Isa Tròlec, escriptor valencià.
- 31 de desembre - Barcelonaː Regina Sáinz de la Maza Lasoli, destacada historiadora i medievalista catalana (m. 1997).[31]
- Barcelona: Rosa Amorós Bernadó escultora i ceramista catalana.[32]
- Resta del món
- 4 de gener - Berne, Indiana, EUA: Richard Royce Schrock, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2005.
- 10 de gener - Londres, Anglaterra: Rod Stewart, cantant anglès.
- 22 de gener - Jerusalem, Israel: Else Lasker-Schüler, escriptora i dibuixant alemanya (n. 1869).[33]
- 26 de gener - Oxford, Anglaterra: Jacqueline du Pré, excepcionl violoncel·lista anglesa (m. 1987).[34]
- 28 de gener - Beverly Hills, Califòrnia, EUA: Karen L. Gorney, actriu Estatunidenca.
- 4 de febrer - Nine Mile, Jamaica: Bob Marley, cantant jamaicà de reggae.
- 9 de febrer
- 26 de febrer, Madrid, Espanya: Tina Sainz, actriu espanyola.[35]
- 7 de març - Schaan, Liechtenstein: Gerta Keller, paleontòloga.[36]
- 17 de març - Porto Alegre, Rio Grande do Su: Elis Regina, compositora i cantant brasilera (m. 1982).[37]
- 18 de març - São Paulo, Brasil: Marta Suplicy, política i psicòloga brasilera, ha estat ministra de Turisme i alcaldessa de São Paulo.[38]
- 30 de març - Ripley, Anglaterra: Eric Clapton, músic i guitarrista anglès.[39]
- 2 d'abril - Millville, Nova Jersey: Anne Waldman, poeta americana de la generació de la poesia beat, escriptora i activista política.[40]
- 10 d'abril - Anna Perry –després Anna Ferrer–, cooperant britànica establerta a Anantapur, presidenta de la Fundació Vicente Ferrer.[41]
- 27 d'abril: Robert Cialdini, psicòleg i escriptor estatunidenc
- 5 de maig - Linares, Andalusia, Espanya: Miguel Rafael Martos Sánchez (Raphael), cantant andalús.
- 14 de maig - Kiryat Bialik, Israel: Yochanan Vollach, futbolista i entrenador israelià.
- 19 de maig - Yangon, Birmania: Aung San Suu Kyi, política i activista birmana, Premi Nobel de la Pau de 1991.
- 22 de maig: Gary Aldrich, espia.
- 28 de maig - Berkeley (Califòrnia, EUA): John Fogerty, guitarrista, cantant i compositor nord-americà, líder de Creedence Clearwater Revival.[42]
- 1 de juny - Somerville, Nova Jerseyː Frederica von Stade, mezzosoprano estatunidenca.[43]
- 9 de juny - Alma, Michiganː Betty Mahmoody, escriptora estatunidenca i confereciant, coneguda pel seu llibre No sense la meva filla.[44]
- 11 de juny - El Caire, Egipte: Roland Moreno, inventor francès (m. 2012).[45]
- 17 de juny - Meensel-Kiezegem, Flandes, Bèlgica: Eddy Merckx, ciclista belga.[46]
- 19 de juny - Yangon, Birmania: Aung San Suu Kyi, política i activista birmana, Premi Nobel de la Pau de l'any 1991.[8]
- 25 de juny - Bronx (Nova York): Carly Simon, cantant nord-americana.[47]
- 29 de juny - Colombo: Chandrika Kumaratunga, política de Sri Lanka; n'ocupà la presidència, sent la primera dona en el càrrec.[48]
- 1 de juliol - Miami, Florida, EUA: Debbie Harry, cantautora i actriu estatunidenca, líder de Blondie.[49]
- 2 de juliol - Villeneuve-le-Roi (França): Tony Duvert, escriptor i periodista francès, Premi Médicis de l'any 1973 (m. 2008).[50]
- 8 de juliol - Sion (Valais): Micheline Calmy-Rei, política suïssa.[51]
- 19 de juliol -
- 22 de juliol, Cleveland (Ohio): Adele Goldberg, matemàtica i científica de la computació.[54]
- 23 de juliol, Lima (Perú): Virginia "Gina" Vargas, sociòloga peruana i líder del moviment de dones al seu país.[55]
- 26 de juliol, Chiswick, Anglaterra, Regne Unit: Helen Mirren, actriu anglesa de teatre, cinema i televisió.[56]
- 30 de juliol - Boulogne-Billancourt, França: Patrick Modiano, novel·lista francès, Premi Nobel de Literatura del 2014.[57]
- 1 d'agost - Aberdeen, Washington, EUA: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.[58]
- 9 d'agost - Cookham Dene, Berckshire, Anglaterraː Posy Simmonds, autora de còmics anglesa.[59]
- 14 d'agost - Múrciaː Elisa Séiquer, escultora espanyola (m. 1996).[60]
- 15 d'agost -Lo Mont, Aquitània (França): Alain Juppé, polític francès, Primer Ministre de França entre 1995 i 1997.[61]
- 21 d'agost - Nova Yorkː Patty McCormack, actriu estatunidenca, de teatre, cinema i televisió.[62]
- 23 d'agost - Torí: Rita Pavone, cantant i actriu italiana, popularíssima durant els anys seixanta.[63]
- 27 d'agost - Starnberg, Bavieraː Marianne Sägebrecht, actriu alemanya.[64]
- 29 d'agost - Griffin, Estats Units: Wyomia Tyus, atleta nord-americana guanyadora de quatre medalles olímpiques.[65]
- 11 de setembre:
- 1 d'agost - Aberdeen, Washington, EUA: Douglas Dean Osheroff, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1996.
- 11 de setembre, Badajoz: María Coronada, soprano lírica espanyola.[cal citació]}
- 15 de setembre,
- 24 de setembre - Londres, Anglaterra: John Rutter, compositor anglès.
- 26 de setembre - Salvador de Bahia: Gal Costa, cantant brasilera de música popular.[68]
- 28 de setembre, Sainte-Maxime, França: Christine Goitschel, esquiadora alpina francesa que destacà a la dècada de 1960.[69]
- 1 d'octubre:
- 19 d'octubre - Edimburg, Escòcia: Angus Deaton, economista, Premi Nobel d'Economia de 2015.
- 22 d'octubre - S'aprova la llei de referèndum per consultar directament al poble espanyol assumptes d'especial transcendència.
- 12 de novembre - Winnipeg, Canadà: Neil Young, músic canadenc.[70]
- 15 de novembre - Anni-Frid Lyngstad, coneguda com a Frida Lyngstad, cantant de pop i jazz sueca, membre del grup ABBA.[71]
- 26 de novembre - Pequín (Xina): Huo Da, periodista, guionista i escriptora xinesa. Guanyadora del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1991.
- 1 de desembre - Honolulu, Hawaii (EUA): Bette Midler, cantant, actriu i comediant estatunidenca.[72]
- 4 de desembre - Sault Ste. Marie, Ontario (Canadà): Roberta Bondar, neuròloga, investigadora i astronauta canadenca.[73]
- 12 de desembre - Wood Hall, Jamaica: Portia Simpson-Miller, política jamaicana, dos cops Primera Ministra de Jamaica.[74]
- 13 de desembre - Morelia, Mèxic: Ludivina García Arias, historiadora i política socialista espanyola, filla d'exiliats de la guerra civil.[75]
- 15 de desembre, Tunis: Selma Baccar, cineasta, productora i política tunisenca, primera dona a fer un llargmetratge a Tunísia.[76]
- 27 de desembre - Londres, Regne Unit: Rozsika Parker, psicoterapeuta, historiadora de l'art i escriptora britànica (m. 2010).
- Anglaterra: Susan Haack, filòsofa anglesa establerta als Estats Units.
Necrològiques
- Països Catalans
- 13 de gener, Barberà del Vallès: Josep Maria Arnella i Gallego, periodista català.
- 11 d'abril, Barcelona: Alfons Sala i Argemí, industrial, advocat i polític català.
- 4 de maig, Barcelona: Joan Baptista Lambert i Caminal, compositor, director d'orquestra i pedagog català [77]
- 27 de novembre, Barcelona: Josep Maria Sert i Badia, pintor i decorador català.
- 5 de desembre, Barcelona: Elena Jordi, actriu i empresària teatral de vodevil catalana, primera directora de cinema d'Espanya.[78]
- 14 de desembre, Mataróː Miracle Andreu i Boigues, una de les primeres metgesses catalanes, ginecòloga i pediatra (n. 1880).[79]
- Trinitat Torné i Pujol, corredora de finques i pintora catalana (n. 1879).[80]
- Resta del món
- 22 de gener, Jerusalem: Else Lasker-Schüler, escriptora i dibuixant alemanya (n. 1869).[81]
- 2 de març, Victoria, Canadà: Emily Carr, pintora i escriptora canadenca (n. 1871).[82]
- 12 de març, Bergen-Belsen, Alemanya: Anne Frank, estudiant jueva morta en un camp de concentració nazi.[83]
- 13 de març: Günther Degen, Hauptsturmführer.
- 23 de març, Iwo Jima, Japóː Tadamichi Kuribayashi, militar de l'Exèrcit Imperial Japonès, conegut per haver dirigit la defensa de l'illa d'Iwo Jima durant la batalla d'Iwo Jima
- 26 de març, Nova York, EUA: Béla Bartók, compositor hongarès.[84]
- 26 de març - Llanystumdwy, Gwynedd, Gal-les: David Lloyd George, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1916-1922) [8]
- 31 de març, Múnic, Alemanya: Hans Fischer, químic, metge, Premi Nobel de Química de 1930
- 8 d'abril, Viena, Àustria: Leopold Reichwein, se suïcida després d'haver estat un nazi convençut i director de la música durant el III Reich.
- 11 d'abril, Dorking, Anglaterra: Frederick John Dealtry Lugard, 1r Baró de Lugard, conegut com a Sir Frederick Lugard entre 1901 i 1928, fou un soldat, mercenari, explorador d'Àfrica i administrador colonial britànic [8]
- 12 d'abril, Warm Springs, Geòrgia (Estats Units): Franklin Delano Roosevelt, President dels Estats Units [8]
- 12 d'abril: Maurice Besly, compositor i director d'orquestra anglès.
- 16 d'abril: Maruf al-Rusafi, poeta iraquià.
- 22 d'abril: Moritzburg: Käthe Kollwitz, pintora, gravadora i escultora expressionista alemanya (n. 1867).[85]
- 26 d'abril, Château-Gontier: Lucie Delarue-Mardrus, periodista, poeta, novel·lista, escultora, historiadora i dissenyadora francesa.[86]
- 28 d'abril, Giulino di Mezzegra, Llombardia, Regne d'Itàlia: Benito Mussolini, dictador italià [87]
- 30 d'abril, Berlín, Tercer Reich: Adolf Hitler, dictador alemany i líder del partit nazi se suïcida en el búnquer de l'Estat Major assetjat per les tropes soviètiques [8]
- 1 de maig, Berlín: Joseph Goebbels, ministre de Propaganda i Il·lustració Popular del Tercer Reich d'Adolf Hitler [8]
- 2 de maig, Berlín: Martin Bormann, polític i militar alemany, cap de la cancelleria del Tercer Reich i secretari d'Adolf Hitler [8]
- 23 de maig, Lüneburg, Alemanya: Heinrich Himmler, polític de l'Alemanya Nazi i cap dels Schutzstaffel.[8]
- 8 de juny, París, França: Robert Desnos, poeta surrealista francès [50]
- 18 de juny, Williamstown, Massachusettsː Florence Bascom, geòloga cèlebre per les seves aportacions a la petrografia (m. 1862).[88]
- 20 de juliol, París, França: Paul Valéry, escriptor francès [89]
- 24 de juliol, Milà: Rosina Storchio, soprano lírica Italiana [90]
- 18 d'agost,
- 20 d'agost, Torsnes: Katti Anker Møller, feminista noruega, defensora dels drets de la infància i dels drets reproductius [92]
- 9 de setembre, París: Zinaïda Guíppius, escriptora i poeta russa de l'edat de plata, figura clau del simbolisme rus [93]
- 15 de setembre, Mittersill, Àustria: Anton Webern, compositor austríac[94]
- 17 de setembre:
- 24 de setembre:
- 3 d'octubre, Châtillon-sur-Seine, França: Joseph Darnand, militar i polític francès (n. 1897).[98]
- 8 d'octubre, Zúric, Suïssa: Felix Salten, escriptor austríac, autor del llibre infantil Bambi, una vida al bosc i de la novel·la eròtica Josefine Mutzenbacher (n. 1869).[99]
- 15 d'octubre, Fresnes, França: Pierre Laval, polític francès (n. 1883).[100]
- 16 d'octubre, París: Berta Zuckerkandl-Szeps, escriptora, periodista, crítica i salonnière austríaca (n. 1864).[101]
- 31 d'octubre, Madrid: Ignacio Zuloaga Zabaleta, pintor basc[102]
- 2 de novembre, Ginebra: Hélène de Pourtalès, regatista suïssa, primera dona a guanyar una medalla en uns Jocs Olímpics [103]
- 10 de novembre: Hermenegildo Estevan y Fernando, pintor
- 20 de novembre, Cambridge, Regne Unit: Francis William Aston, físic i químic anglès, Premi Nobel de Química de 1922
- 21 de novembre, Richmond, Virgínia: Ellen Glasgow, escriptora estatunidenca[104]
- 4 de desembre, Pasadena, Califòrnia, EUA: Thomas Hunt Morgan, genetista nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1933, desenvolupador de la teoria cromosòmica de l'herència.
- 14 de desembre, Dresden: Elisabeth Andrae, pintora alemanya [105]
- 21 de desembre, Heidelberg, Baden-Württemberg, Alemanya: George Smith Patton, militar estatunidenc. (n. 1885).[106]
- 24 de desembre, Milà: Adelina Stehle, soprano operística austríaca [107]
- 28 de desembre, Los Angeles, EUA: Theodore Dreiser, escriptor i periodista estatunidenc
- Dresden: Elisabeth Andrae, pintora alemanya.
- EUA: Ruthyn Turney, violinista.
Referències
- ↑ «CHRONOLOGIE DU DROIT DE VOTE ET D'ÉLIGIBILITÉ DES FEMMES» (en francès). Assembleé Nationale, 15-02-2014.
- ↑ «Història. Ultònia i Girona». Hotels Ultònia. [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ «Esbart Verdaguer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Esbart Sant Martí - Ballet Folklòric dels Països Catalans | Cultura Popular». [Consulta: 28 abril 2020].
- ↑ «Associació Excursionista d'Etnografia i Folklore | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Cichopek-Gajraj, Anna. Jews, Poles, and Slovaks: A Story of Encounters, 1944-1948 (en anglès). ProQuest, 2008, p. 79. ISBN 0549980822. [Enllaç no actiu]
- ↑ Villagrán Kramer, Francisco. Biografía Política de Guatemala (en castellà). FLACSO Guatemala, 1933, p.411. ISBN 9993972819.
- ↑ 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Graham-Dixon, Francis. The Allied Occupation of Germany: The Refugee Crisis, Denazification and the Path to Reconstruction (en anglès). I.B.Tauris, 2013, p. 246. ISBN 1780764650.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Cartes de l'exili, 1939-1949. L'Abadia de Montserrat, 2002, p. 325. ISBN 8484154068.
- ↑ «Historia de España - Cronología». [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ «Secretaría». [Consulta: 20 juny 2012].
- ↑ Akamatsu, Paul,. Histoire du Japon. ISBN 978-2-85229-932-0.
- ↑ Kinder, Hermann, 1920-1968.. Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días. 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4.
- ↑ «Bomba atòmica sobre Hiroshima | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ H. J. Van Mook «Indonesia». Royal Institute of International Affairs, 25, 3, 1949, pàg. 274–285.
- ↑ Pedro Martínez Ruano. La Administración Electoral. Universidad Almería, 26 gener 2009, p. 403–. ISBN 978-84-8240-908-5.
- ↑ «Antoni Farrés i Sabater | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Franco, Enrique «Montserrat Alavedra, soprano» (en castellà). El País [Madrid], 04-04-1991. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Muriel Casals i Couturier». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Alegria Julià. Biografia». AELC. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Manuel Pousa i Engroñat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «145. I. Sra. Carme Valls i Llobet» p. 296 i 297. Parlament de Catalunya. Diputats de la VI Legislatura. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «II legislatura (17/05/1984 - 04/04/1988).Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades» p. 102. Parlament de Catalunya. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Rosa Serrano i Llàcer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
- ↑ «Rosa Maria Calaf i Solé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ Fontbona, Francesc; Bassegoda, Bonaventura (Dirs.). «Maria del Mar Arnús de Urruela». Diccionari d'historiadors de l'art català-valencià-balear. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Eulàlia Vintró | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Gemma Romanyà i Valls | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ «Magdalena Oranich i Solagran | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 octubre 2020].
- ↑ Ferrer i Mallol, María Teresa. «Biografía de Regina Sainz de la Maza Lasoli (1945-1997)». Anuario de Estudios Medievales, Vol. 28, Núm. 1, 1998, pàg. XVII-XXIV [Consulta: 2 abril 2017].
- ↑ «Rosa Amorós i Bernadó». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 17 gener 2016].
- ↑ «Else Lasker-Schüler». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «La passió de Jacqueline du Pré». Catorze, 02-06-2022. [Consulta: 18 agost 2022].
- ↑ Aguilar, Carlos. Las estrellas de nuestro cine: 500 biofilmografías de intérpretes españoles (en castellà). Madrid: Alianza Editorial, 1996, p. 571. ISBN 84-206-9473-8.
- ↑ «DINOSAUR WARS: Extinction by Asteroid or Volcanism? Are we the Dinosaurs of the 6th Mass Extinction?». Pacific Institute for the Mathematical Sciences (PIMS). [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ Muñoz Sarmiento, Luis Carlos. «Elis Regina: La música no es un asunto de glamour». El Espectador, 21-01-2019. [Consulta: 15 març 2020].
- ↑ «Marta Suplicy». IMDb. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Eric Clapton» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 26-03-2020. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Poet Anne Waldman». Poets.org. Academy of American Poets [Nova York, NY] [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Anna Ferrer, arquitecta de sueños imposibles | Fundacion Vicente Ferrer». [Consulta: 16 febrer 2022].
- ↑ «John Fogerty | American musician» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Frederica von Stade | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r abril 2020].
- ↑ «Not Without My Daughter. About Betty Mahmoody». Goodreads. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Roland Moreno» (en francès). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Eddy Merckx» (en francès). [Consulta: 3 juny 2020].
- ↑ Larkin, Colin. The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011-05-27. ISBN 978-0-85712-595-8.
- ↑ «Chandrika Bandaranaike Kumaratunga | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ Deborah Harry Biography (1945-) Film Reference
- ↑ 50,0 50,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Leisinger, Benjamin K. Human Security & Business (en anglès). BoD – Books on Demand, 2007, pàg. 293. ISBN 978-3-907625-39-2.
- ↑ «Anna Enquist». Kunstbus. Arxivat de l'original el 2015-02-07. [Consulta: 13 abril 2016 2015].
- ↑ «Paule Baillargeon». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Adele Goldberg» (en anglès). Computer Hope. [Consulta: 26 maig 2020].
- ↑ Waterman, Peter. From Coldwar Communism to the Global Emancipatory Movement (en anglès). eBook Partnership, 2014-12-12. ISBN 978-1-78301-623-5.
- ↑ «Helen Mirren» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Patrick Modiano | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1996» (en anglès). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Simmonds, Posy (1945-)». A: Dictionnaire de la Bande dessinée: Les Dictionnaires d'Universalis (en francès). Encyclopaedia Universalis, 2015-10-27. ISBN 978-2-341-00230-1.
- ↑ «Elisa Séiquer - Región de Murcia Digital». [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Alain Juppé» (en francès). [Consulta: 15 agost 2020].
- ↑ Loomis, Nicky. «Patty McCormack» (en anglès). Los Angeles Times, 06-07-2010. [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Pavone, Rita. Tutti pazzi per Rita: La mia vita, i miei sogni, la mia voglia di cantare (en italià). Rizzoli, 2015-09-10. ISBN 978-88-586-8215-9.
- ↑ «Marianne Sägebrecht» (en alemany). steffi-line. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Wyomia Tyus» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Jessye Norman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Carmen Maura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 juliol 2020].
- ↑ Adler Vainsencher, Semira. «Gal Costa». Fundação Joaquim Nabuco. Pesquisa Escolar. Arxivat de l'original el 2020-07-28. [Consulta: 28 juliol 2020].
- ↑ Lagrue, Pierre. «Marielle Goitschel» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «Neil Young | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ «Un 15 de novembre de 1945 nace Frida (Abba) - Súper Radio 102.3 Fm» (en castellà). [Consulta: 23 setembre 2020].
- ↑ «Bette Midler». Brittanica Online. [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Roberta Bondar» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 octubre 2020].
- ↑ «Portia Simpson Miller». CIDOB - Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: 6 novembre 2020].
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
- ↑ Hillauer, Rebecca. «BACCAR, SELMA (1945-)». A: Encyclopedia of Arab Women Filmmakers. American Univ in Cairo Press, 2005, p. 375 i ss.. ISBN 9789774249433.
- ↑ «Joan Baptista Lambert i Caminal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Elena Jordi (1882-1945) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 16 octubre 2020].
- ↑ «Miracle Andreu i Boigues. Fotografies». Galeria de Metges Catalans. Col·legi de Metges de Barcelona. [Consulta: 13 abril 2021].
- ↑ «ULAN Full Record Display (Getty Research)». [Consulta: 20 setembre 2021].
- ↑ «Else Lasker-Schüler». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 22 febrer 2020].
- ↑ «Emily Carr | Canadian painter and author» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Anne Frank | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Blumberg, Naomi. «Käthe Kollwitz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 9 gener 2021].
- ↑ «Genealogía de Lucie DELARUE-MARDRUS» (en castellà). Geneastar. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Mussolini, Benito» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 2012. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Knopf, Eleanora Bliss «Memorial of Florence Bascom». American Mineralogist, 31 (3-4). Mineralogical Society of America, 1946, pàg. 167-172.
- ↑ «Paul Valéry | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 maig 2020].
- ↑ Patrón Marchand, Miguel. 100 grandes gantantes del pasado (en castellà). Editorial Andrés Bello, 1989.
- ↑ Shinwari, Nazo. «Founder Of India's First Women's Organisation - Sarala Devi Chaudhurani | #IndianWomenInHistory» (en anglès). Feminism In India, 06-11-2017. [Consulta: 5 agost 2022].
- ↑ Lønnå, Elisabeth «Katti Anker Møller» (en noruec). Store norske leksikon, 25-02-2020.
- ↑ «La decadente Madonna. Zinaida Hippius». Jurescort. [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ Puffett, Kathryn Bailey. «Webern, Anton (Friedrich Wilhelm von)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.29993 [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ «Charles E. Spearman | British psychologist» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2021].
- ↑ «La Argentinita». Discogs. [Consulta: 26 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Darnand» (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
- ↑ Éditions Larousse. «Encyclopédie Larousse en ligne - Siegmund Salzmann dit Felix Salten» (en francès). [Consulta: 26 octubre 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Laval» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ Shapira, Elana. «Berta Zuckerkandl» (en anglès). Shalvi/Hyman Encyclopedia of Jewish Women. Jewish Women's Archive, 23-06-2021. [Consulta: 14 octubre 2022].
- ↑ «Ignacio Zuloaga y Zabaleta» (en castellà). Fundación Zuloaga. [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Hélène de Pourtalès Bio, Stats, and Results». Olympic Sports. Arxivat de l'original el 2014-02-21. [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Ellen Glasgow» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 octubre 2020].
- ↑ «Vita» (en alemany). Elisabeth Andrae. Ingelore Helbig. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «George Patton | Facts, Biography, & Death» (en anglès). [Consulta: 21 desembre 2020].
- ↑ Macy, Laura Williams. The Grove Book of Opera Singers (en anglès). Oxford University Press, 2008, p. 464. ISBN 978-0-19-533765-5.
|
