Setembre
El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies. El setembre a l'hemisferi nord i el març a l'hemisferi sud són estacionalment equivalents. A l'hemisferi nord, l'inici de la tardor meteorològica és l'1 de setembre. A l'hemisferi sud, l'inici de la primavera meteorològica és l'1 de setembre.[1] Setembre marca l'inici de l'any eclesiàstic a l'Església ortodoxa oriental. És l'inici del curs acadèmic de molts països de l'hemisferi nord, en què els nens tornen a l'escola després de les vacances d'estiu, de vegades el primer dia del mes. Setembre (del llatí septem, "set") era originàriament el setè dels deu mesos del calendari romà més antic conegut, el calendari de Ròmul c. 750 aC, amb March (llatí Martius) com a primer mes de l'any potser fins al 451 aC.[2] Després de la reforma del calendari que va afegir gener i febrer a principis d'any, setembre es va convertir en el novè mes, però va conservar el seu nom. Faltaven 29 dies per a la reforma juliana, que va afegir un dia. Actes històricsLes celebracions romanes antigues per al setembre inclouen el Ludi Romani, que originalment se celebrava del 12 al 14 de setembre, posteriorment ampliat del 5 al 19 de setembre. Al segle I aC es va afegir un dia addicional en honor al divinitzat Juli Cèsar el 4 de setembre. Epulum Jovis es va celebrar el 13 de setembre. Ludi Triumphales es va celebrar del 18 al 22 de setembre. El Septimontium se celebrava al setembre, i l'11 de desembre en calendaris posteriors. Aquestes dates no corresponen al calendari gregorià modern. Setembre s'anomenava "mes de la collita" al calendari de Carlemany. Setembre correspon en part al Fructidor i en part al Vendémiaire de la primera república francesa. El setembre s'anomena Herbstmonat, mes de la collita, a Suïssa. Els anglosaxons anomenaven el mes Gerstmonath, mes de l'ordi, aquest cultiu essent llavors collit habitualment.[4] El 1752, l'Imperi Britànic va adoptar el calendari gregorià. A l'Imperi Britànic aquell any, el 2 de setembre va ser seguit immediatament pel 14 de setembre. A Usenet, es diu que setembre de 1993 (Setembre etern) no va acabar mai. Astronomia i astrologiaL'equinocci de setembre té lloc en aquest mes i al seu voltant s'organitzen diverses celebracions. És l'equinocci de tardor a l'hemisferi nord i l'equinocci de primavera a l'hemisferi sud. Les dates poden variar del 21 de setembre al 24 de setembre (en UTC). Setembre es troba principalment en el sisè mes del calendari astrològic (i la primera part del setè), que comença a finals de març/Mart/Àries. SímbolsHi ha una tradició que relaciona pedres precioses amb mesos, que en el cas del setembre el relaciona amb el safir. Les flors de naixement de setembre són el myosotis, la glòria del matí i l'àster.[7][8] Els signes del zodíac del mes de setembre són Verge (fins al 22 de setembre) i Balança (a partir del 23 de setembre).[9][10] Esdeveniments als Països Catalans
Referències
|