Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Rotterdam

Plantilla:Infotaula geografia políticaRotterdam
Imatge
Tipusgran ciutat, ciutat, lloc amb drets i privilegis, ciutat portuària, entitat de població dels Països Baixos i assentament humà Modifica el valor a Wikidata

SobrenomRotjeknor Modifica el valor a Wikidata
Epònimpresa d'aigua Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 51° 55′ N, 4° 29′ E / 51.92°N,4.48°E / 51.92; 4.48
EstatRegne dels Països Baixos
PaísPaïsos Baixos
ProvínciaHolanda del Sud
MunicipiRotterdam Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Població humana
Població664.311 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.080,2 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície319,35 km² Modifica el valor a Wikidata
Aigua35,52 % Modifica el valor a Wikidata
Banyat perNieuwe Waterweg (en) Tradueix i Nieuwe Maas Modifica el valor a Wikidata
Altitud10 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Esdeveniment clau
Organització política
• Cap de governAhmed Aboutaleb (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal3000–3089 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic010 Modifica el valor a Wikidata
Codi BAG3086 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webrotterdam.nl Modifica el valor a Wikidata


Rotterdam és una ciutat dels Països Baixos, la segona en nombre d'habitants després d'Amsterdam. Situada a les ribes del Nieuwe Maas, és, amb prop de 600.000 habitants, la ciutat més important d'Holanda Meridional, i un dels ports més importants del món. Limita al nord-oest amb Westland, Midden-Delfland i Delft, al nord amb Pijnacker-Nootdorp i Lansingerland, al nord-est amb Zevenhuizen-Moerkapelle i Nieuwerkerk aan den IJssel, a l'oest amb Schiedam, Vlaardingen, Maassluis i Rozenburg, a l'est amb Capelle aan den IJssel i Krimpen aan den IJssel, al sud-oest amb Spijkenisse, Bernisse, Brielle i Westvoorne, al sud amb Barendrecht i Albrandswaard, i al sud-est amb Ridderkerk.

El nom prové d'una presa o resclosa (dam) que fou feta al Rotte, un petit riu que s'uneix al Nieuwe Maas en aquell punt.

El cor de la ciutat fou bombardejada per la Luftwaffe el 1940, i unes 900 persones van morir durant els bombardeigs.[1]

Nuclis de població

La ciutat es compon d'11 districtes:

Cool, Dijkzigt, Kop van Zuid, Oude Westen, Scheepvaartkwartier, Stadsdriehoek, C.S. kwartier
Carnisse, Heijplaat, Oud-Charlois, Pendrecht, Tarwewijk, Wielewaal, Zuidwijk
Bospolder/Tussendijken, Delfshaven/Schiemond, Middelland, Nieuwe Westen, Spangen, het Witte Dorp, Oud-Mathenesse
Afrikaanderwijk, Bloemhof, Feijenoord, Hillesluis, Katendrecht, Noordereiland, Vreewijk
Hillegersberg, Honderd en Tien Morgen, Kleiwegkwartier, Molenlaankwartier, Nieuw Terbregge, Schiebroek, Terbregge
Hoek van Holland, Oude Hoek
Cases cúbiques del centre de la ciutat
Boomgaardshoek, Meeuwenplaat, Middengebied, Nieuw Engeland, Oudeland, Tussenwater, Westpunt, Zalmplaat
Beverwaard, De Veranda, Groenenhagen-Tuinenhoven, Hordijkerveld, Kreekhuizen, Lombardijen, Oud-IJsselmonde, Reyeroord, Sportdorp, Zomerland
Crooswijk, De Esch, Kralingen, Rubroek, Struisenburg
Agniesebuurt, Bergpolder, Blijdorp, Blijdorpse polder, Liskwartier, Oude Noorden, Provenierswijk
Kandelaar, Kleinpolder, Landzicht
Het Lage Land, Kralingseveer, Nesselande, Ommoord, Oosterflank, Prinsenland, Zevenkamp

Arquitectura

Joc de llums fet el 15 de maig de 2007 en commemoració del bombardeig nazi de 1940 a la ciutat.

L'arquitectura de la ciutat, especialment el centre, és moderna i contrasta amb el tradicionalisme preeminent a la majoria de ciutats del país. Aquest fet es deu en gran part al bombardeig de la Luftwaffe alemanya, que devastà el centre de la ciutat la nit del 14 de maig de 1940, i que va ser el més important sofert pels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial. Actualment, el centre compta amb nombrosos gratacels, entre els quals el més alt dels Països Baixos, el De Zalmhaven, de 215 metres, completat en 2022.[2]

Ajuntament

Composició del consistori
Partit 1962 1966 1970 1974 1978 1982 1986 1990 1994 1998 2002 2006
PvdA 23 18 19 24 25 21 24 18 12 15 11 18
Leefbaar Rotterdam - - - - - - - - - - 17 14
CDA 13 12 12 10 10 8 8 9 6 6 5 3
SP - - - - - - - - 1 4 1 3
VVD 4 5 5 7 6 9 7 6 6 9 4 3
GL 4 6 3 3 1 4 2 2 3 4 3 2
CU/SGP 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1
D66 - - 4 - 2 2 2 7 7 3 2 1
Stadspartij Rotterdam - - - - - - - - 2 2 1 -
CP (86)/CD - - - - - - 1 2 6 - - -
Altres - 3 1 - - - - - 1 1 - -
Total 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45 45

Port

El port de Rotterdam és el més important d'Europa i el segon en volum de mercaderies del món, després del de Xangai. El port deu la seva prosperitat a la tradició marinera del país i a la situació estratègica de la ciutat, al punt de confluència dels rius Rin i Mosa, que ha contribuït a fer de Rotterdam un importantíssim nus de comunicacions que canalitza l'intercanvi de mercaderies entre el continent i la resta del món, mitjançant enllaços per carretera, barcassa (fluvial), tren i, sobretot, vaixell (oceànic).

Fills il·lustres

Referències

  1. «Veel meer gewonden in mei 1940» (en neerlandès). NOS Nieuws, 10-12-2008. [Consulta: 15 octubre 2011].[Enllaç no actiu]
  2. «The Hague’s tallest residential towers will be shorter than planned» (en anglès). Den Haag: NL Times, 25-04-2024. [Consulta: 29 abril 2024].

Vegeu també

Enllaços externs


Precedit per:
Avinyó (Valclusa)

Bergen
Bolonya
Brussel·les
Cracòvia
Hèlsinki
Praga
Reykjavík
Santiago de Compostel·la

Capital Europea de la Cultura
2001
Succeït per:
Bruges

Salamanca

Kembali kehalaman sebelumnya