|
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Esdeveniments
- Països Catalans
- 1 de gener: Badalona pren el relleu a Figueres (Alt Empordà) com a Capital de la Cultura Catalana durant aquest any.[3]
- 17 de gener: Inauguració de l'aeroport de Lleida-Alguaire.
- 8 de febrer: David Barrufet, porter d'handbol del FC Barcelona, anuncia la seva retirada a final de temporada.
- 3 d'abril: Les emissions de televisió passen d'analògiques a digitals (TDT), fruit de l'apagada analògica.
- 11 de juny-11 de juliol: Celebració de la XIX edició de la Copa del Món de Futbol a Sud-àfrica amb la victòria de la Selecció Espanyola de Futbol.
- 24 de juliol: Sant Pol de Mar s'agermanà amb Andorra la Vella culminant l'acte en el marc de la festa major de Sant Pol quan fallaires andorrans iniciaren el correfoc de la vila.[4]
- 10 de juliol: Més d'un milió de persones es manifesten a Barcelona amb l'objectiu d'aconseguir més autonomia per Catalunya sota el lema "Som una nació. Nosaltres decidim".
- 28 de juliol: El Parlament de Catalunya vota una iniciativa legislativa popular a favor de l'abolició de les curses de braus al territori català (per 68 vots a favor de l'abolició, 55 en contra i 9 abstencions).[5]
- 3 d'agost: El Parlament de Catalunya aprova la Llei de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.
- 13 d'agost, estrena de la pel·lícula Camp Hope
- 13 de setembre: Tanca la distribuïdora de llibres L'Arc de Berà.
- 6 d'octubre, Girona: S'inaugura el nou edifici de la Facultat d'Educació i Psicologia, remodelació de l'antic Seminari Diocesà.[6]
- 13 d'octubre, Andorra: El govern d'Andorra aprova el Nomenclàtor d'Andorra que fixa la “forma oficial dels topònims del Principat d'Andorra”.[7]
- 7 de novembre, Barcelona: El papa Benet XVI consagra el Temple Expiatori de la Sagrada Família durant una pomposa i concorreguda cerimònia.
- 1 de novembre, Vilafranca del Penedès: Diada castellera de Tots Sants 2010.
- 16 de novembre, Mallorca: el Cant de la Sibil·la de Mallorca és declarat Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat pel Comitè Intergovernamental per la Salvaguarda de la UNESCO reunit a Nairobi (Kenya).[8]
- 28 de novembre:
- Resta del món
- 12-28 de febrer: Celebració dels XXI Jocs Olímpics d'Hivern a Vancouver (Canadà).
- 6 d'abril, estat de Rio de Janeiro, Brasil: Un fort temporal de pluja deixa 28,8 cm d'aigua caiguda en 24 hores provocant inundacions i allaus de fang amb un saldo de més de dos-cents morts.[10]
- 10 d'abril: Accident del Tu-154 de la Força Aèria de Polònia hi mor bona part de la cúpula dirigent de Polònia, entre ells el president del país Lech Kaczyński.
- 12 de gener: El Terratrèmol d'Haití provoca el col·lapse de la capital del país i centenars de milers de morts.
- 5 d'agost, Xile: Es produeix l'enfonsament a la Mina San José que deixa atrapats 33 miners a 700m sota terra, són rescatats en una mediàtica operació de rescat vuit setmanes més tard.
- 25 d'octubre, Sumatra: Un terratrèmol i un tsunami afecten la zona.
- 26 d'octubre, illa de Java, Indonèsia: El volcà Merapi entra en erupció, deixant després de dues fortes erupcions i un tsunami més de cinc-cents morts.
- 11 de desembre: Atemptats amb bomba a Estocolm
Cinema i televisió
- Categoria principal: Pel·lícules del 2010
El 28 de juny s'emeté el primer capítol de la sèrie d'animació Bolts i Blip en Teletoon.
El 15 d'octubre s'estrenà als cinemes la pel·lícula Pa Negre, que més tard fou guanyadora de 13 Premis Gaudí i 9 Premis Goya i es convertí en la primera pel·lícula en català candidata als Oscars.[11]
Música i ràdio
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
| Economia
|
|
Política eleccions
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
Necrològiques
- Països Catalans
- 4 de gener - Reus - Baix Camp: Pere Anguera i Nolla, historiador català.
- 13 de gener - Tiana: Encarnació Sanahuja i Yll, prehistoriadora i arqueòloga catalana.[17]
- 16 de gener - Barcelona: Carme Espona i Grau, soprano i pedagoga catalana (n. 1919).[18]
- 23 de gener - Palafrugell: Maria Lluïsa Borràs, doctora en Història de l'Art, escriptora, crítica i comissària d'exposicions (n. 1931).[19]
- 20 de febrer - Barcelona, Barcelonès: Ricard Palmerola, periodista de ràdio i actor de doblatge català.
- 21 de febrer - Barcelona, Barcelonès: Odette Pinto, periodista de ràdio catalana.
- 23 de març - Barcelona: Núria Folch i Pi, fou una editora catalana (n. 1916).[20]
- 31 de març - Canet de Rosselló: Arlette Franco, política nord-catalana (n. 1939).[21]
- 15 d'abril - Barcelona: Bet Figueras, una arquitecta especialitzada en paisatgisme (n. 1957).[22]
- 21 d'abril - Barcelona, Barcelonès: Joan Antoni Samaranch i Torelló, gestor i polític català.
- 30 d'abril - Barcelona, Barcelonès: Jordi Estadella i Gràcia, periodista, gastrònom i actor de doblatge català.
- 13 de maig - València, l'l'Horta: Rafael Sanus Abad, teòleg catòlic valencià, bisbe de València (n. 1931).[23]
- 15 de maig - Barcelona, Barcelonès: Maria Rosa Virós i Galtier, advocada, primera rectora d'universitat a Catalunya, Creu de Sant Jordi (n. 1935).[24]
- 7 de juny - Xàbia, Marina Alta: Josep Albi, poeta, novel·lista i traductor valencià.
- 8 de juny - Montadin: Sara Berenguer Lahosa, militant anarcosindicalista i feminista llibertària catalana, activa en el moviment de les Mujeres Libres (m. 2010).
- 21 de juny - Barcelona, Barcelonès: Jordi Bruguera i Talleda, lingüista i filòleg català.
- 5 de juliol - Sueca, País Valencià: Virtudes Cuevas, supervivent del camp d'extermini nazi de Ravensbrück (n. 1913).[25]
- 6 de juliol - Alacant, Alacantí: José Rico Pérez, empresari valencià, president de l'Hèrcules CF.
- 17 de juliol - Mataró: Teresa Borràs i Fornell, compositora, concertista de piano i professora (n. 1923).[26]
- 25 de juliol - La Garriga, Vallès Oriental: Josep Segú i Soriano, ciclista català.
- 28 de juliol - Barcelona, Barcelonès: Maria Canals i Cendrós, pianista catalana.
- 31 de juliol - Romaː Suso Cecchi d'Amico, guionista italiana de cinema (n. 1914).[27]
- 9 d'agost - València, l'Horta: José María López Piñero, historiador valencià.
- 17 d'agost - València, l'Horta: Francesc Santacatalina Alonso, polític i sindicalista anarquista valencià.
- 22 d'agost - Tavertet, Osona: Raimon Panikkar i Alemany, filòsof i teòleg català.
- 7 de setembre:
- 28 de setembre - Barcelona, Barcelonès: Jaume Vallcorba i Rocosa, enginyer i lingüista català.
- 29 de setembre - Barcelona, Barcelonès: Eduard Manchón i Molina, futbolista català.
- 30 de setembre - Barcelona, Barcelonès: Joan Triadú i Font, escriptor, pedagog i activista cultural català.[28]
- 10 d'octubre - Barcelona, Barcelonès: Adán Martín, enginyer industrial i polític espanyol, 7è President de les Canàries.
- 22 d'octubre - València, l'Horta: Arturo Tuzón Gil, empresari valencià, president del València CF.
- 26 d'octubre - Barcelona, Barcelonès: Llàtzer Escarceller i Sabaté, actor de teatre, cinema i televisió català.
- 27 d'octubre - Barcelona, Barcelonès: Joan Solà i Cortassa, lingüista i filòleg català.
- 31 d'octubre - Palma: Isabel Cerdà Soler, cantant i activista cultural mallorquina (n. 1945).[29]
- 5 de novembre - Palmaː Catalina Valls Aguiló de Son Servera, actriu i escriptora mallorquina (n. 1920).[30]
- 24 de novembre - Olot, Garrotxa: Joan Grau i Verdaguer, locutor de ràdio català.
- Resta del món
- 1 de gener, Vermont, EUAː Freya von Moltke, activista alemanya membre del grup antinazi Cercle de Kreisau (n. 1911).[31]
- 11 de gener,
- 15 de gener, Ciutat de Nova York, EUA: Marshall Warren Nirenberg, bioquímic i genetista estatunidenc.
- 22 de gener, S. Monica, Califòrnia: Jean Simmons, actriu anglesa, nominada a l'Oscar.[33]
- 25 de gener, Bagdad, Iraq: Ali Hassan al-Majid ("Alí el Químic"), general iraquià.
- 27 de gener, Cornish, EUA: Jerome David Salinger, escriptor estatunidenc.
- 27 de gener, Santa Monica, EUA: Howard Zinn, historiador estatunidenc.
- 11 de febrer, Londres, Anglaterra: Alexander McQueen, dissenyador de moda anglès.
- 4 de març, Moscou, Rússia: Vladislav Àrdzinba, polític abkhaz, 1r President d'Abkhàzia.
- 12 de març, Valladolid, Espanya: Miguel Delibes, escriptor i periodista espanyol.
- 16 de març, París, França: José Vidal-Beneyto, filòsof, sociòleg i politòleg valencià.
- 20 de març, Kathmandu, Nepal: Girija Prasad Koirala, polític nepalès, Primer Ministre del Nepal.
- 21 de març, Londres, Anglaterra: James Whyte Black, farmacòleg i professor universitari escocès.
- 23 de març, San Francisco, EUA: Blanche Thebom, mezzosoprano estatunidenca d'origen suec (n. 1915).[34]
- 25 de març, Allensbach, Alemanyaː Elisabeth Noelle-Neumann, politòloga alemanya (n.1916).[35]
- 27 de març, Moscou, Rússia: Vassili Smislov, escaquista rus.
- 10 d'abril:
- 25 d'abril:
- 5 de maig, Roma, Itàlia: Giulietta Simionato, mezzosoprano italiana.
- 9 de maig:
- 17 de maig, Saint-Denis, Françaː Yvonne Loriod, pianista francesa (n. 1924).[40]
- 22 de maig, Norman, EUA: Martin Gardner, matemàtic estatunidenc.
- 24 de maig, Münsterlingen, Turgòvia, Suïssaː Anneliese Rothenberger, soprano alemanya (n. 1924?).[41]
- 29 de maig, Los Angeles, EUA: Dennis Hopper, actor i director de cinema estatunidenc.
- 30 de maig, Madrid, Espanya: Josep Manuel Casas i Torres, geògraf valencià.
- 31 de maig, Nova York, EUA: Louise Bourgeois, artista francesa instal·lada a Nova York (n. 1911).[42]
- 3 de juny, París: Vladímir Arnold, matemàtic (n. 1937).[43]
- 9 de juny, Moscou, Rússiaː Marina Semjonova, ballarina soviètica (n. 1908).[44]
- 16 de juny, Toronto, Canadà: Maureen Forrester, contralt canadenca (n. 1930).[45]
- 18 de juny, Lanzarote, Espanya: José Saramago, escriptor portuguès, premi Nobel de literatura.[46]
- 19 de juny, Charlottesville, EUA: Manute Bol, jugador de bàsquet sudanès.
- 24 de juny, Needham, EUA: Elise M. Boulding, sociòloga estatunidenca (n. 1920).[47]
- 2 de juliol, Londres, Anglaterra: Beryl Bainbridge, novel·lista i actriu de teatre anglesa (n. 1932).[48]
- 12 de juliol, Miami, EUA: Olga Guillot, cantant cubana (n. 1922).[49]
- 14 de juliol, Londres, Anglaterra: Charles MacKerras, director d'orquestra australià.
- 19 de juliol, Dourdan: Cécile Aubry, escriptora, guionista, directora, actriu francesa (n. 1928).[50]
- 8 d'agost, Edgartown, EUA: Patricia Neal, actriu estatunidenca de teatre i cinema, Oscar a la millor actriu (n. 1926).[51]
- 13 d'agost, San Antonio, EUA: Lance Cade, lluitador professional estatunidenc.
- 14 d'agost, Ciutat de Nova York, EUA: Abbey Lincoln, actriu, cantant i compositora de jazz estatunidenca (n. 1930).[52]
- 17 d'agost, Roma, Itàlia: Francesco Cossiga, polític sard, President d'Itàlia.
- 21 d'agost, Berlín, Alemanya: Christoph Schlingensief, director de cinema, teatre i òpera alemany.
- 21 d'agost, Courmayeur, Itàlia: Chloé Graftiaux, escaladora belga.
- 22 d'agost, Belgrad, Sèrbia: Stjepan Bobek, jugador i entrenador de futbol iugoslau.
- 22 d'agost, Annemasse, França: Michel Montignac, dietista francès.
- 24 d'agost, Tòquio, Japó: Satoshi Kon, director de cinema japonès.
- 30 d'agost, La Plata, Argentina: Francisco Antonio Varallo, futbolista argentí.
- 31 d'agost,
- 5 de setembre, Riccione, Itàlia: Shoya Tomizawa, motociclista japonès.
- 9 de setembre, Buenos Aires, Argentina: Bent Larsen, escaquista danès, Gran Mestre d'escacs (n. 1935).[54]
- 12 de setembre, París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
- 19 de setembre, Saragossa, Espanya: José Antonio Labordeta, escriptor, cantautor i polític espanyol.
- 22 de setembre, La Macarena (Meta), Colòmbia: Mono Jojoy, guerriller colombià, militant de les FARC.
- 26 de setembre, Los Angeles, EUA: Gloria Stuart, actriu de cinema estatunidenca.
- 28 de setembre, Ciutat de Nova York, EUA: Arthur Penn, director de cinema estatunidenc.
- 29 de setembre:
- 1 d'octubre, Madrid, Espanya: José Ángel Ezcurra, periodista i editor valencià.
- 3 d'octubre, Oxford, Anglaterra: Philippa Foot, filòsofa anglesa (n. 1920).[56]
- 5 d'octubre, Chambéry, França: Bernard Clavel, assagista i escriptor francès, premi Goncourt de 1968 (n. 1923).
- 6 d'octubre, Saint-Rémy-lès-Chevreuse, França: Colette Renard, actriu i cantant francesa (n. 1924).[57]
- 9 d'octubre, Saint-Cloud, França: Maurice Allais, economista, físic i professor francès.
- 10 d'octubre, Schipol, Països Baixos: Solomon Burke, músic estatunidenc.
- 10 d'octubre, Ginebra, Suïssa: Joan Sutherland, soprano australiana (n. 1926).[58]
- 12 d'octubre, Madrid, Espanya: Manuel Alejandre Abarca, actor espanyol.
- 14 d'octubre, Cambridge (Massachusetts), EUA: Benoît Mandelbrot, matemàtic polonès.
- 20 d'octubre, Newcastle upon Tyne, Anglaterra: Eva Ibbotson, escriptora britànica.
- 23 d'octubre, Mapps, Barbados: David Thompson, 6è Primer Ministre de Barbados.
- 24 d'octubre, Montpeller, Occitània: Georges Frêche, polític francès.
- 25 d'octubre, Londres, Anglaterra: Gregory Isaacs, cantant de reggae jamaicà.
- 26 d'octubre, Oberhausen, Alemanya: pop Paul, pop oracle.
- 27 d'octubre, El Calafate, Argentina: Néstor Kirchner, polític argentí, President de l'Argentina.
- 28 d'octubre, Nuuk, Groenlàndia: Jonathan Motzfeldt, polític groenlandès, 1r Primer Ministre de Groenlàndia.
- 29 d'octubre, Madrid, Espanya: Marcelino Camacho, sindicalista espanyol, militant de CCOO.
- 30 d'octubre, Amsterdam, Països Baixos: Harry Mulisch, escriptor neerlandès.
- 3 de novembre, Moscou, Rússia: Víktor Txernomirdin, polític i empresari rus, Primer Ministre de Rússia.
- 5 de novembre:
- 8 de novembre, Buenos Aires, Argentina: Emilio Massera, militar argentí, membre de la Junta Militar governant dels 1970.
- 13 de novembre, Pozuelo de Alarcón, Espanya: Luis García Berlanga, director de cinema valencià.
- 17 de novembre, Tòquio, Japó: Isabelle Caro, model i actriu francesa.
- 27 de novembre, Los Angeles, EUA: Irvin Kershner, director de cinema estatunidenc.
- 28 de novembre, Fort Lauderdale, EUA: Leslie Nielsen, actor canadenc.
- 29 de novembre, Peredelkino, Moscou, Rússia: Bel·la Akhmadúlina, poeta russa (n. 1937).[60]
- 4 de desembre, Sant Sebastià, País Basc: Xabier Lete, escriptor i cantant en èuscar basc.
- 13 de desembre:
- 15 de desembre, Santa Monica, EUA: Blake Edwards, director de cinema, guionista i productor estatunidenc.
- 18 de desembre, Chartres: Jacqueline de Romilly, hel·lenista, escriptora i professora francesa i grega (n. 1913).[61]
- 25 de desembre, Miami, EUA: Carlos Andrés Pérez polític veneçolà, 55è i 58è President de Veneçuela.
2010 en la ficció especulativa
La pel·lícula 2010 (1984), continuació de 2001: una odissea de l'espai, està ambientada l'any del títol, com també Banlieue 13 (2004).
Referències
- ↑ Declaració de l'Any Internacional de la Biodiversitat
- ↑ Declaració de l'Any Internacional d'Acostament de les Cultures
- ↑ Figueres passa el testimoni de la Capital de la Cultura Catalana a Badalona, Avui, 20 de desembre 2009.
- ↑ «Andorra la Vella i Sant Pol de Mar oficialitzen el seu agermanament». Diari d'Andorra, 24-07-2010. [Consulta: 26 juliol 2010].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El parlament de Catalunya prohibeix les corregudes de bous». Vilaweb, 28-07-2010 [Consulta: 29 juliol 2010].
- ↑ NacióGirona. «La UdG inaugura la facultat d'Educació i Psicologia amb la xifra rècord de 2.200 alumnes | NacióGirona». [Consulta: 6 setembre 2020].
- ↑ Govern d'Andorra. «Decret del 13-10-2010 d'aprovació del Nomenclàtor d'Andorra». Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, 20-10-2010. Arxivat de l'original el 27 d'agost 2017. [Consulta: 7 gener 2014].
- ↑ «La Sibil·la». Consell de Mallorca. Arxivat de l'original el 2020-10-02. [Consulta: setembre 2020].
- ↑ «2010». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Brasil: Al menos 200 personas enterradas por alud de lodo, La Tercera, 8 d'abril de 2010, <http://www.latercera.com/contenido/678_240261_9.shtml> Arxivat 2014-04-06 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-04-06. [Consulta: 11 setembre 2012].«Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-04-06. [Consulta: 11 setembre 2012].
- ↑ «Pa Negre competirà per l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa». CCMA, 28-09-2011. [Consulta: 1r gener 2021].
- ↑ RIVAS, FORMENTERA | PABLO. «4 de Copes presenta su nuevo disco el día de Sant Jaume» (en castellà), 23-07-2010. [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ «Dijous Paella presenta nou disc a La Mirona». Sies.tv, 27-09-2007. Arxivat de l'original el 2012-03-16. [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ 324cat. «Sanjosex presenta nou disc amb un concert on el públic decidirà quant val l'entrada», 18-01-2010. [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ Ter, El. «Glòria Terricabras presenta nou disc a Calldetenes», 23-03-2010. [Consulta: 28 setembre 2024].
- ↑ Hungría castiga a los socialistas y da un triunfo rotundo a la derecha, en El Mundo de España.
- ↑ «Encarnació Sanahuja i Yll». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: desembre 2024].
- ↑ El 9 Nou.cat "Mor a Barcelona la soprano Carme Espona, de Torelló" 18.01.2010
- ↑ «Maria Lluïsa Borràs i Gonzàlez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ «Mor l'editora Núria Folch i Pi als 94 anys». El Punt-Avui, 23-03-2010. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco». Le Figaro, 01-04-2010.
- ↑ «Bet Figueras, arquitecta paisatgista». El Punt-Avui, 24-04-2010.
- ↑ «Rafael Sanus i Abad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020].
- ↑ «Maria Rosa Virós i Galtier». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Un llibre recorre l’apassionant lluita de la republicana suecana Virtudes Cuevas per una societat més justa | RiberaBaixa.info». Riberabaixa.info, 02-12-2018. [Consulta: 21 gener 2023].
- ↑ «Teresa Borràs» (en castellà). Mujer y guitarra española, 12-06-2009. [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «2010». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joan Triadú i Font | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ Llabrés, Jaume «Bel Cerdà: Una dona de caràcter al servei de la música i de la cultura popular de Mallorca». Caramella: revista de música i cultura popular, núm. 25, 2011, pàg. 59-63.
- ↑ G., P. «Catalina Valls Aguiló». El Punt Avui, 06-11-2010. [Consulta: 13 febrer 2022].
- ↑ «Freya Gräfin von Moltke» (en alemany). German Resistance Memorial Center. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Miep Gies» (en anglès). Anne Frank House. [Consulta: 27 desembre 2023].
- ↑ «Jean Simmons | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Mor la mezzosoprano Blanche Thebom als 94 anys» (en anglès). Teatral.net, 03-04-2010. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
- ↑ Childs, David. «Elisabeth Noelle Neumann: Pioneer of public-opinion polling and market» (en anglès). The Independent, 23-10-2011. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ «Anna Walentynowicz» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 08-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Décès de Baya Gacemi» (en francès). Le Matin d'Algérie, 26-04-2010. [Consulta: 30 juny 2021].
- ↑ «Lena Mary Calhoun Horne | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 abril 2020].
- ↑ ShengliOctober 16, Native name 孙力Name Sun LiPeriod 1984-2010Language ChineseOccupation NovelistBorn Sun; 1949Guangxi; May 9, chinaDied. «Sun Li (writer) - Alchetron, The Free Social Encyclopedia» (en anglès americà), 18-08-2017. [Consulta: 5 juliol 2021].
- ↑ «Yvonne Loriod». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Anneliese Rothenberger». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ «Louise Bourgeois». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 març 2020].
- ↑ «Vladimir Igorevich Arnold | Soviet mathematician» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020].
- ↑ «Marina Timofejevna Semjonova | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «Maureen Forrester | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «José Saramago | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Elise Boulding | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2020].
- ↑ «Beryl Bainbridge | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Olga Guillot obituary» (en anglès). The Guardian, 02-08-2010. [Consulta: 19 maig 2020].
- ↑ «Cécile Aubry» (en castellà). La Vanguardia, 13-02-2023. [Consulta: 25 juny 2023].
- ↑ «Patricia Neal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ «Abbey Lincoln, singer emancipator (August 6, 1930-August 14, 2010)» (en anglès). National Museum of American History, 24-08-2010. [Consulta: 6 juny 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Laurent Fignon» (en francès). [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «(Jørgen) Bent Larsen | Danish chess grandmaster» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ White, Martin L. «Philippa Foot» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 setembre 2020].
- ↑ «Colette Renard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Joan Sutherland | Biography, Roles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Shirley Verrett, cantant nord-americana de sorprenent amplitud i profunditat, de 79 anys, ha mort». Opera News, 05-11-2010. Arxivat de l'original el 2020-10-27. [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «Bella Akhmadulina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 octubre 2020].
- ↑ «Jacqueline de Romilly | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
|
