|
Esdeveniments
- Països Catalans
- 16 d'abril, Barcelona: S'estrena Cançó d'amor i de guerra, sarsuela de Rafael Martínez i Valls, al Teatre Nou.[1]
- 17 de maig, Manresa: Es publica el darrer número del setmanari esportiu bagenc A ple aire.[2]
- 29 de setembre, Barcelona: Fundació del Col·legi Montserrat, per les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret.
- 25 d'octubre, Barcelonaː s'hi inauguren els Magatzems Jorba, al portal de l'Àngel.[3]
- Francesc Macià, des de l'exili, organitza el complot de Prats de Molló per envair Catalunya.
- Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll publiquen en fascicles el Diccionari català-valencià-balear.
- Barcelona: Inauguració del Ferrocarril Metropolità Transversal de Barcelona, construït per Ferrocarrils de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa.
- Lleida: surt la revista literària i cultural Vida Lleidatana.
- Barcelona: es publica Espigues en flor, el segon llibre de poemes de Maria Antònia Salvà.[4]
- Resta del món
- Espanya: S'emeten per primera vegada per ràdio diaris parlats, anomenats La palabra.[5]
- Bèlgica: Bèlgica deixa la Unió Monetària Llatina i introdueix una nova moneda, el belga.
- 8 de gener: Abd-al-Aziz ibn Saüd és proclamat rei del regne independent de Hijaz,[6] origen de l'Aràbia Saudita.
- 26 de gener - Londres: l'Esbajocaves John Logie Baird efectua la primera demostració pública de televisió en una botiga de Londres utilitzant un captador per disc de Nipkov. La definició és de 30 línies i la imatge mesura 3,8 sobre 5 centímetres
- 31 de gener: En Alemanya conclou l'ocupació de Colònia, amb la sortida de tropes aliades el dia anterior.[7]
- 3 de febrer Espanya: Ascendeix a general de brigada el coronel d'infanteria Francisco Franco, sent el general més jove de l'exèrcit espanyol.[8]
- 6 de febrer:
- 1 de març: S'estableix una línia aèria regular per a transport de passatgers entre Buenos Aires i Montevideo.[11]
- 5 d'abril, Madrid: L'Esquadrilla Elcano surt en direcció a Manila.[12]
- 7 d'abril, Itàlia: Violet Gibson fereix lleugerament a Benito Mussolini d'un tret en el nas.[13]
- 24 d'abril, Berlín, República de Weimar: se signa el Tractat de Berlín entre Alemanya i la Unió Soviètica.
- 17 de maig: El socialdemòcrata Wilhelm Marx és triat canceller del reich alemany.
- 23 de maig: La primera constitució del Líban és adoptada.[14]
- 27 de maig: una acció conjunta dels exèrcits colonials, francès i espanyol, acaba amb la República del Rif.
- 1 de juliol: El Guomindang comença una campanya d'unificació de territoris al nord de la Xina.
- 6 d'agost: Gertrude Ederle, nedadora estatunidenca, esdevé la primera dona en creuar nedant el Canal de la Mànega, batent el rècord masculí existent fins aquell moment.[15]
- 8 de setembre: La República de Weimar ingressa en la Lliga de les Nacions.[16]
- 11 de setembre, Roma, Itàlia: L'anarquista Gino Lucetti fa un atemptat contra Mussolini en què resulten ferits vuit vianants.
- 7 d'octubre, Espanyaː primera celebració del Dia del Llibre, que amb el temps passaria al dia 23 d'abril.[17]
- 26 de novembre, Uruguai: se celebren eleccions, és elegit Juan Campisteguy Oxcoby.
- 17 de novembre: Cop d'estat de 1926 a Lituània, el president Kazys Grinius és deposat i lloc baix arrest domiciliari. Antanas Smetona assumeix el poder 2 dies després.
- 25 de desembre: Després de la mort de l'emperador japonès Yoshihito el príncep regent Hirohito es converteix en el nou emperador.[18]
- Es publica la primera edició del recull de relats Dos arquivos do trasno de Rafael Dieste Gonçalves
- Masrroc, Driss Chraïbi, escriptor.
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
Naixements
- Països Catalans
[22]
- 3 d'abril - Sitges, Garraf: Lolita Mirabent i Muntané, bibliotecària que visqué i exercí com a tal a Sitges (m. 2014).[23]
- 5 d'abril - Calonge, Empordà: Lluís Vilar i Subirana, historiador i activista cultural català.
- 17 d'abril - Barcelona: Montserrat Torrent i Serra, organista catalana.[24]
- 7 de maig - Sabadell, Vallès Occidental: Miquel Civil i Desveus, assiriòleg català (m. 2019).[25]
- 22 de maig - Valènciaː Concha Alós, escriptora valenciana en llengua castellana (m. 2011).[26]
- 22 de juny - Barcelona: Marta Mata, pedagoga i diputada socialista al Parlament, les Corts Espanyoles i el Senat.
- 8 de juliol - Zúric: Elisabeth Kübler-Ross, psicòloga suïssa-americana, escriptora, pionera en l'estudi d'experiències properes a la mort.[27]
- 11 de juliolː
- 29 de juliol - Ciutadella de Menorcaː Antoni Moll Camps, escriptor i traductor, considerat el «Patriarca de les lletres menorquines» (m. 2023).
- 2 d'agost - Barcelona: Maria Teresa Llorens i Crusat, mestra i compositora catalana (m. 2009).[29]
- 13 d'agost - Barcelona: Josep Sazatornil, conegut com a Saza, actor de teatre i cinema català resident a Madrid.
- 21 de setembre - Les Borges Blanques: Joan Botam i Casals, sacerdot i caputxí, pare de l'ecumenisme a Catalunya (m. 2023).
- 20 d'octubre - Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental: Josep Dalmau i Olivé, sacerdot, escriptor, teòleg i activista català (m. 2018).[30]
- 10 de desembre - Santanyí, Mallorca: Blai Bonet, poeta i escriptor mallorquí.
- 15 de desembre - Barcelona: Josep Maria Castellet, escriptor, crític literari i editor català.
- 16 de desembre - So N'Armadans, Palma: Caty Juan de Corral, escriptora, pintora, articulista i gastrònoma (m. 2014).
- 20 de desembre - Barcelona: Maria Víctor Gil, atleta catalana, campiona de la Cursa Jean Bouin cinc anys seguits, del 1947 al 1951 (m. 2016).
- 31 de desembre - Barcelona: Elena Blume i Carreras, gimnasta barcelonina, primera campiona de Catalunya de la història.[31]
- Resta del món
- 12 de gener, Nova York (EUA): Morton Feldman, compositor estatunidenc (m. 1987).[32]
- 13 de gener, Kansas City, Missouriː Melba Liston, trombonista, arranjadora i compositora de jazz estatunidenca (m. 1999).[33]
- 15 de gener, Viena: Maria Schell, actriu austro-suïssa (m. 2005).[34]
- 17 de gener, Dunfermline: Moira Shearer, famosa ballarina i actriu escocesa (m. 2006).[35]
- 20 de gener, Packard, Kentuckyː Patricia Neal, actriu estatunidenca de teatre i cinema, guanyadora d'un Oscar (m. 2010).[36]
- 29 de gener, Santokdas, Pakistan: Abdus Salam, físic pakistanès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1979, Premi Internacional Catalunya del 1990.
- 2 de febrer, Coblença, Alemanya: Valéry Giscard d'Estaing, president de la República Francesa.[37]
- 17 de febrer, Viena (Àustria): Friedrich Cerha, compositor, violinista i director d'orquestra austríac.[38]
- 18 de febrer, Budapest: Susanna Egri, ballarina hongaresa, coreògrafa i professora de dansa.[39]
- 20 de febrer,
- 27 de febrer, Windsor, Ontario, Canadà: David Hunter Hubel, neurobiòleg nord-americà d'origen canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981 (m. 2013)[41]
- 3 de març, Rupperswil, Suïssa: Lys Assia, cantant suïssa, guanyadora del primer Festival de la Cançó d'Eurovisió (m. 2018).[42]
- 6 de març,
- 8 de març:
- 16 de març, Newark, Nova Jersey, EUA: Jerry Lewis, actor i director de cinema estatunidenc (2017)[43]
- 18 de març, Ançã, Beira: Augusto Abelaira, novel·lista i periodista portuguès.
- 24 de març, Leggiuno-Sangiano, Itàlia: Dario Fo, dramaturg italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1997.
- 28 de març, Madridː Cayetana Fitz-James Stuart, aristòcrata espanyola, cap de la Casa d'Alba (m. 2014).[46]
- 7 d'abril, Ciutat de Mèxic: Julio Scherer García, periodista i escriptor mexicà, director del periòdic Excélsior (1968 -76) i fundador del setmanari Proceso.
- 15 d'abril, Harlem, Nova York: Norma Merrick Sklarek, arquitecta afroamericana (m. 2012).[47]
- 21 d'abril, Londres, Anglaterra: Elisabet II del Regne Unit, aristòcrata anglesa, reina de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.[48]
- 23 d'abril, Brooklyn, Nova York, Estats Units: James Patrick Donleavy, escriptor estatunidenc nacionalitzat irlandès (m. 2017)[49]
- 28 d'abril, Monroeville (Alabama): Harper Lee, escriptora nord-americana.[50]
- 16 de maig, Kalisz, Polòniaː Alina Szapocznikow, escultora polonesa, supervivent de l'Holocaust (m. 1973).[51]
- 26 de maig, Alton, Illinois (EUA: Miles Davis, trompetista, i compositor de jazz, un dels músics més influents del segle xx (m. 1991).[52]
- 1 de juny, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Marilyn Monroe, actriu estatunidenca esdevinguda mite de l'erotisme i icona de l'art pop (m. 1962).
- 5 de juny, Ninotsminda: Gurguèn Dalibaltaian, militar armeni.[53]
- 8 de juny, Iași: Anatol Vieru ,compositor, teòric i educador romanès (m. 1998).[38]
- 15 de juny, Juan Griego, Illa Margaritaː Modesta Bor, compositora veneçolana de gran rellevància, pianista i directora coral (m. 1998).[54]
- 19 de juny, Nova Jerseyː Erna Schneider Hoover, matemàtica nord-americana, inventora d'un automatisme de commutació telèfònica.[55]
- 25 de juny, Klagenfurt, Caríntia: Ingeborg Bachmann, escriptora austríaca (m. 1973).[56]
- 30 de juny, Nova York: Paul Berg, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 1980.
- 1 de juliol:
- 9 de juliol, Chicago, Illinois (EUA): Ben Roy Mottelson, físic danès d'origen estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1975.[58]
- 15 de juliol,Caseros, província de Buenos Aires: Leopoldo Galtieri Castelli, militar argentí que va ocupar de facto la presidència de la Nació entre 1981 i 1982, durant el període conegut com a Procés de Reorganització Nacional (m. 2003).[37]
- 16 de juliol, Nova York: Irwin Rose, bioquímic nord-americà, Premi Nobel de Química de l'any 2004 (m. 2015).[59]
- 18 de juliol, Boston, Lincolnshire: Elizabeth Jennings, bibliotecària, escriptora i poetessa anglesa (m. 2001).[60]
- 5 d'agost, París, França: Betsy Jolas, compositora francesa.[61]
- 10 d'agost -
- 11 d'agost, Zelvas, Lituània: Aaron Klug, químic britànic d'origen lituà, Premi Nobel de Química de l'any 1982 (m. 2018).[64]
- 13 d'agost, Mayarí, Holguín, Cuba: Fidel Castro, polític cubà, president de Cuba (m. 2016).[37]
- 14 d'abril, Madrid, Espanya: Leopoldo Calvo-Sotelo, polític espanyol, President del Govern d'Espanya
- 17 d'agost, Pamplonaː María Luisa Elío, escriptora i actriu navarresa exiliada (m. 2009).[65]
- 3 de setembre,
- 14 de setembre, Mons-en-Barœul (França): Michel Butor, poeta, assagista i novel·lista francès (m. 2016).
- 19 de setembre, Toyohshi, Aichi, Japó: Masatoshi Koshiba, físic japonès, Premi Nobel de Física de l'any 2002.[68]
- 21 de setembre, Cleveland, Ohio (EUA): Donald Arthur Glaser, físic i neurobiòleg estatunidenc, Premi Nobel de Física de l'any 1960 (m. 2013).
- 23 de setembre, Hamlet, North Carolina (EUA):John Coltrane, saxofonista i compositor estatunidenc de jazz.(m. 1967).[69]
- 2 d'octubre - Chicago (EUA): Ramona Fradon, artista de còmics estatunidenca.[70][71]
- 11 d'octubre: Thich Nhat Hanh, monjo budista vietnamita i activista per la pau, promotor del budisme zen a occident.
- 15 d'octubre, Poitiers, França: Michel Foucault, filòsof francès (m.1984).[72]
- 18 d'octubre, Saint Louis, Missouri (EUA): Chuck Berry, compositor, intèrpret i guitarrista afroamericà de rock and roll (m. 2017).[73]
- 24 d'octubre, Logronyo, La Rioja: Rafael Azcona, guionista espanyol
- 25 d'octubre, Sant Petersburg, Rússia: Galina Vixnévskaia, soprano russa (m. 2012).[74]
- 7 de novembre, Sydney, Austràlia: Joan Sutherland, soprano australiana (m. 2010).[75]
- 9 de novembre, París: Rachel Rosenthal, animalista
- 11 de novembre,
- 14 de novembre, Londres: Quentin Crewe, escriptor.
- 29 de novembre, Esmirna, Turquiaː Dilhan Eryurt, astrofísica turca que treballà per a la NASA en la missió Apollo 11 (m. 2012).[77]
- 30 de novembre, Vílnius, República de Polònia (avui Lituània): Andrew Victor Schally, metge, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977
- 9 de desembre, Boston, Massachusetts, EUA: Henry Way Kendall, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1990
- 11 de desembre, Montgomery, Alabama: Willie Mae Thornton, coneguda com a Big Mama Thornton, cantant estatunidenca de blues i rhythm and blues (m. 1984).[78]
- 12 de desembre: Roman Kroitor, cineasta canadenc
- 19 de desembre, Bagdad: Abd al-Wahhab al-Bayati, poeta iraquià.
- 28 de desembre, Missouri: Donna Hightower, cantant nord-americana (m. 2013).[79]
- Lima (Perú): Francisco Espinoza Dueñas, artista plàstic
- Nàuplia, Grècia: Nikos Karuzos, poeta en grec
- Gloria Stewart, cantant de jazz.
- Iola (Kansas): Don Coldsmith, escriptor
Necrològiques
- Països Catalans
- 29 de gener - Barcelonaː Ángeles López de Ayala, activista política espanyola, la principal intel·lectual de finals del s. XIX (n. 1858).[80]
- 23 de febrer - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860).[81]
- 25 de febrer - Palma, Mallorca: Joan Alcover i Maspons, escriptor i polític mallorquí.
- 17 de març - Sant Mateu (Baix Maestrat): Manuel Betí Bonfill, historiador valencià (n. 1864).
- 12 d'abril - Santa Cruz de Tenerife: Clotilde Cerdà i Bosch, arpista, compositora, activista per millorar les condicions de les dones (n. 1861).[82]
- 8 de maig - Barcelona: Josep Collaso i Gil, polític i filantrop català (n. 1857).[83]
- 1 de juny - Barcelona: Ramon Turró i Darder, veterinari, biòleg i filòsof català (n. 1854).[84]
- 10 de juny - Barcelona: Antoni Gaudí i Cornet, arquitecte català.[85]
- 15 de setembre - Jena, Alemanya: Rudolf Christoph Eucken, filòsof i escriptor alemany, Premi Nobel de Literatura 1908 (n. 1846).
- 20 d'octubre - Sabadell (Vallès Occidental), Josep Mir i Marcet, metge i regidor de Sabadell.
- 20 de desembre - Barcelona: Narcisa Freixas i Cruells, compositora catalana i pedagoga musical.[86]
- Resta del món
- 21 de gener - Pavia, (Itàlia): Camillo Golgi, metge italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1906 (n. 1843).
- 10 de febrer - Zwickau: Reinhard Vollhardt, compositor alemany.
- 21 de febrer - Leiden, Alemanya: Heike Kamerlingh Onnes, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1913 (n.1853).
- 23 de febrer - Barcelona: Joan Llimona i Bruguera, pintor català (n. 1860).
- 5 de març - Tolosa de Llenguadoc, Occitània: Clément Ader, enginyer occità.
- 25 d'abril - Ödeshög (Suècia): Ellen Key, feminista i sufragista sueca (n. 1849).[87]
- 4 de juny - Milàː Carolina Ferni, violinista i soprano italiana (n. 1846).[88]
- 14 de juny - Le Mesnil-Théribus, Illa de Françaː Mary Cassatt, pintora americana impressionista, establerta a París (n.1844).[89]
- 26 de juny - Stuttgart, Alemanya: Anna Peters, pintora alemanya (n. 1843).[90]
- 12 de juliol - Bagdad (Iraq): Gertrude Bell, viatgera, espia agent de l'Imperi britànic, arqueòloga i escriptora britànica (n. 1868).[91]
- 13 de juliol - Ankara: Ahmed Shukri Bey, polític turc (executat).
- 31 de juliol - Nova Yorkː Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (n. 1881).[92]
- 9 de setembre - Hamburg, Alemanya: Bernhard Schädel, filòleg, fonetista i dialectòleg que influí molt en els filòlegs catalans contemporanis.
- 31 d'octubre - Detroit, els EUA: Harry Houdini, mag nord-americà d'origen hongarès (n. 1874).
- 5 de desembre - Giverny (França): Claude Monet, pintor impressionista francès (n. 1840).[93]
- 22 de desembre, París: Geneviève Halévy, influent salonnière francesa (n. 1849).[94]
- 25 de desembre - Hayama, Japó - Yoshihito, l'emperador Taishō del Japó (n. 1879).[95]
- 29 de desembre - Valmont (Suïssa): Rainer Maria Rilke, escriptor austríac (n. 1875).
- Massachusetts: Samuel Winkley Cole, músic.
- Madrid, Espanya: Maria Luisa de la Riva i Callol-Muñoz, pintora espanyola especialitzada en pintura de natura morta i de flors (n. 1859).[96]
Referències
- ↑ Puig i Moreno, Gentil. Art i Història al Pirineu.13es Trobades Culturals Pirinenques. Societat Andorrana de Ciències, Andorra. IEC, 2017, p. 81-84. DOI 10.2436/15.8060.10.10. ISBN 978-99920-61-36-7.
- ↑ Solernou Puig, Aleix. L'etapa manresana de Josep Maria Planes (tesi), pàg. 35-43, esp.
- ↑ «El dia 25 del corriente mes la "Casa Jorba...» (en castellà) p. 10. La Vanguardia, 22-10-1926. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «Espigues en flor». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ Barrera, Carlos. Historia del periodismo universal (en castellà). Ariel, 2004, p.288. ISBN 8434413000.
- ↑ Leatherdale, Clive. Britain and Saudi Arabia, 1925-1939: the Imperial Oasis (en anglès). Routledge, 1983, p.59. ISBN 0714632201.
- ↑ Maisel, Ephraim. The Foreign Office and foreign policy, 1919-1926 (en anglès). Sussex Academic Press, 1994, p.287. ISBN 1898723044.
- ↑ Fernández Santander, Carlos. El general Franco: un dictador en tiempo de infamia. Editorial Critica, 2005, p.47. ISBN 848432690X.
- ↑ Cendán Pazos, Fernando. La fiesta del libro en España: crónica y miscelánea (en castellà). Fundación Germán Sánchez Ruipérez, 1989, p.269. ISBN 8486168430.
- ↑ Woolman, Davis S. Rebels in the Rif: Abd El Krim and the Rif Rebellion (en anglès). Stanford University Press, 1968, p.197. ISBN 0804706646.
- ↑ Trabajos y conclusiones del segundo Congreso Argentino de Economía del Transporte Aereo (en castellà). Aerolíneas Argentinas, 1980, p. vol.2, p.361.
- ↑ «Los héroes del Madrid-Manila» (en castellà). El Mundo, 21-01-2011. [Consulta: 14 gener 2012].
- ↑ Kipling, Rudyard; Pinney, Thomas. Letters of Rudyard Kipling, Volum 5;Volums 1920-1930 (en anglès). University of Iowa Press, 2004, p.288. ISBN 0877458987.
- ↑ Grafton, David D. The Christians of Lebanon: political rights in Islamic law (en anglès). David D. Grafton, 2003, p.100. ISBN 1860649440.
- ↑ «Olympedia – Trudy Ederle». [Consulta: 29 desembre 2022].
- ↑ Best, Antony. International history of the twentieth century and beyond (en anglès). Routledge, 2008, p. 52. ISBN 0415438969.
- ↑ «El Día del Libro nació en España en 1926 y al principio se celebraba el 7 de octubre» (en castellà). La Vanguardia, 20-04-2018. [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ «[http://www.iri.edu.ar/wp-content/uploads/2017/09/Ef%C3%A9merides-diciembre-2016-Adriss1.pdf 25 de desembre de 1926
A 90 años del ascenso de Hirohito al trono imperial japonés.]» (en castellà). IRI. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Adeu a Arnau Puig, el filòsof "antiacadèmic" de Dau al Set i generós amb els joves», 29-03-2020. [Consulta: 29 març 2020].
- ↑ «Pascual i Xufré, Griselda». Galería de Científics Catalans. Arxivat de l'original el 2021-03-04. [Consulta: desembre 2020].
- ↑ «Dolors Condom i Gratacòs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ esport3. «Mor Guillem Timoner, llegenda del ciclisme mallorquí», 17-08-2023. [Consulta: 4 setembre 2023].
- ↑ «Maria Dolors Mirabent i Muntané | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑ «Montserrat Torrent i Serra | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 abril 2021].
- ↑ «Miquel Civil i Desveus | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Wilson, Katharina M.; Schlueter, Paul; Schlueter, June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 7. ISBN 978-1-135-61670-0.
- ↑ Broom, Sarah M. «Milestones». TIME, 30-08-2004. Arxivat August 17, 2013, a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el de febrer 24, 2009. [Consulta: de maig 10, 2021].
- ↑ «La Barceloneta guanya un nou espai públic al carrer de Balboa, el Jardí Antònia Vilàs». Ajuntament de Barcelona. Servei de Premsa. [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ «Llorens i Crusat, Maria Teresa». Músics per la Cobla. [Consulta: 12 juny 2021].
- ↑ «Josep Dalmau i Olivé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Elena Blume Carreras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Morton Feldman». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Oliver, Myrna. «Melba Liston; Jazz Trombonist, Composer» (en anglès americà), 28-04-1999. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Maria Schell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 novembre 2020].
- ↑ «Moira Shearer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 novembre 2020].
- ↑ «Patricia Neal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 juny 2020].
- ↑ 37,0 37,1 37,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ 38,0 38,1 Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ Koegler, Horst. Dizionario della danza e del balletto (en italià). Gremese Editore, 1998, p. 164. ISBN 978-88-7742-262-0.
- ↑ «Dame Gillian Lynne obituary» (en anglès). The Guardian, 02-07-2018. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «David Hunter Hubel. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Pons, Miguel. «Lys Assia, Suiza 1956.» (en castellà). ESCplus, 11-11-2011. Arxivat de l'original el 2021-01-28. [Consulta: 6 gener 2021].
- ↑ 43,0 43,1 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Marietta Alboni». HistoricOpera.com. Arxivat de l'original el 2021-09-24. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ lecturalia.com. «Josefina Aldecoa: libros y biografía autora» (en castellà). [Consulta: 2 març 2020].
- ↑ «María del Rosario Cayetana Fitz-James Stuart y de Silva | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ Morton, Patricia. «Norma Merrick Sklarek» (en anglès americà). Beverly Willis Architecture Foundation. Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Elizabeth II» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Llort, Lluís. «Mor Harper Lee». El Punt-Avui, 20-02-2016. [Consulta: 21 abril 2020].
- ↑ «Alina Szapocznikow» (en anglès). Culture.pl. Institut Adam Mickiewicz. Ministeri de Cultura i Patrimoni Polonès. [Consulta: 17 març 2021].
- ↑ «Miles Davis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Dedicated Serviceman: Gurgen Dalibaltayan dead, aged 89 Arxivat 2015-09-12 a Wayback Machine. (en anglès)
- ↑ «Modesta Bor» (en castellà). Fundación Modesta Bor, 14-02-2012.
- ↑ «Invent Now | Hall of Fame | Induction | 2008 Inductees», 28-04-2012. Arxivat de l'original el 2012-04-28. [Consulta: 8 desembre 2017].
- ↑ «Ingeborg Bachmann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Hans Werner Henze». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès americà). [Consulta: 29 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 2004» (en anglès americà). [Consulta: 31 juliol 2020].
- ↑ «Elizabeth Jennings | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020].
- ↑ «Betsy Jolas». Ressources. Ircam-Centre Pompidou, 29-10-2007. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Blanca Varela Gonzales | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Marie Claire Alain | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1982» (en anglès americà). [Consulta: 10 agost 2020].
- ↑ Cruzado Soria, Maribel. «María Luisa Elío Bernal». Real Academia de la Historia. [Consulta: 27 maig 2024].
- ↑ «Alison Lurie» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Irini Papàs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2002» (en anglès americà). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ «John Coltrane | Biography, Songs, & Albums» (en anglès). [Consulta: 23 setembre 2021].
- ↑ U.S. Public Records Index Vol. 1 (Provo, UT: Ancestry.com Operations, Inc.), 2010.
- ↑ Horn, Maurice. 100 Years of American Newspaper Comics. Nova York, Nova York: Gramercy Books, 1996, p. 64. ISBN 978-0517124475.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Michel Foucault» (en francès). [Consulta: 27 octubre 2020].
- ↑ «Chuck Berry | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
- ↑ «Galina Višnevskaja | enciclopedia.cat». [Consulta: 6 novembre 2022].
- ↑ «Joan Sutherland | Biography, Roles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 novembre 2020].
- ↑ Leal, Tolo. «María Teresa de Filippis, la primera mujer de la Fórmula 1» (en castellà). libertaddigital.com, 08-03-2020. [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Dilhan Eryurt». www.biyografya.com.
- ↑ Caneda, Javier. «“Big Mama” Thornton 1926-1984» (en castellà). Cultura Blues, 01-03-2021. [Consulta: 28 maig 2024].
- ↑ «Muere la cantante de jazz Donna Hightower» (en castellà). Efeeme.com, 24-08-2013. [Consulta: 26 juny 2023].
- ↑ «Ángeles López de Ayala y Molero 1858» (en castellà). Logia Justicia VII nº 38. [Consulta: 7 agost 2021].
- ↑ «Joan Llimona: Modernismo y misticismo catalán» (en castellà). Trianarts. [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ Segura Soriano, Isabel. «Cerdà i filla, units en l'oblit». El País, 23-12-2015. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Josep Collaso i Gil | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Ramon Turró i Darder | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 juny 2020].
- ↑ «Antoni Gaudí i Cornet | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ Berenguer, Arnau. «Cruells Freixas, Narcisa». Història de Sabadell S.XIX-XX, 07-12-2019. [Consulta: 17 maig 2020].
- ↑ «Ellen Key | Swedish writer» (en anglès). [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ «FERNI» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 22 juny 2021].
- ↑ «Mary Cassatt | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ Riepl-Schmidt, Maja. Wider das verkochte und verbügelte Leben: Frauen-Emanzipation in Stuttgart seit 1800 (en alemany), 1990. ISBN 978-3-925344-64-0.
- ↑ «Gertrude Bell | English politician and writer» (en anglès). [Consulta: 23 juliol 2020].
- ↑ «Carlota Matienzo Román (1881-1926)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 11 abril 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Monet» (en francès). [Consulta: 6 desembre 2020].
- ↑ Brisman, Shira. «Geneviève Straus» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 28 desembre 2023].
- ↑ «Funeral of Emperor Yoshihito» (en castellà). Getty Images. [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Riva y Callol, María Luisa de la. Zaragoza, 1859 - Madrid, 1926 Museu del Prado Consulta 4 d'abril del 2017
|
