26 de gener, un gran temporal de neu i fred a Espanya. Una de les més grans nevades a Mallorca en el darrers cent anys (també ho van ser les del 1956 i del 1985).
27 de gener, un túnel que havia de servir de cua de maniobres per a l'ampliació del metro de Barcelona i havia estat excavat amb el nou mètode austríac col·lapsa i s'empassa literalment el número 10 del passatge Calafell, i hi provoca un enorme esvoranc. Vegeu: crisi del Carmel.
16 de febrer, empreses privades de l'àmbit de la comunicació presenten un text crític amb l'última llei del sector proposada pel govern. Antena 3 i Tele 5 no volen que s'augmenti la concessió en senyal analògic de retransmissió en obert, ja que això perjudicaria els seus interessos econòmics.
28 de maig, el jove berguedà de 22 anys, Josep Maria Isanta, és assassinat la nit de divendres a dissabte en la Patum a Berga. Tot i que la versió oficial assenyala que l'acció es deu a un acte de violència gratuïta, altres fonts no descarten el mòbil polític de signe anticatalanista.
7 de juliol, es declara l'incendi forestal més gran del que portem d'estiu a Catalunya. En dos dies, cremen unes 1.400 hectàrees a cavall de les comarques del Bages, el Berguedà i el Solsonès, la majoria de les quals són de superfície arbrada.
18 de juliol, es declara el quart incendi forestal de l'estiu a la comarca del Bages. En aquesta ocasió, el sinistre calcina vora 900 hectàrees de bosc de pi blanc, matoll i conreus dels termes municipals de Castellnou de Bages, Sallent i Balsareny.
Agost
17 d'agost, la policia allibera a València un ciutadà italià que havia estat 13 dies segrestat per una organització de narcotraficants colombians i veneçolans.
Setembre
4 de setembre, la jove valenciana atrapada a Nova Orleans ha estat rescatada.
5 de setembre, viticultors del sindicat agrari Unió de Pagesos bloquegen l'entrada i sortida de productes de les plantes de Freixenet i Codorniu a Sant Sadurní d'Anoia, i de Torres a Pacs del Penedès. L'objectiu és protestar pel preu que les indústries els paguen pel raïm blanc i el vi destinat a cava, que no cobreix les despeses de producció.
6 de setembre, el govern aprova la creació de l'Oficina Antifrau, que té com a objectiu la lluita específica contra les actuacions irregulars de les administracions públiques i la creació de nous centres escolars.
6 de setembre, els estibadors del port de Barcelona es declaren en vaga i tanquen tots els accessos al recinte, excepte una porta, des de dos quarts de vuit del matí.
16 de setembre, s'aprova el domini d'internet.cat, el primer que reconeix la comunitat lingüística catalana en internet. Serà operatiu a final d'any.
23 de gener, Víktor Íuchtchenko jura com a nou president d'Ucraïna.
27 de gener, Polònia: celebració del 60è aniversari de l'alliberació del camp d'exterminació nazi d'Auschwitz-Birkenau, en presència de 44 caps d'estat i de govern.
4 de març, Iraq: alliberació de la periodista italiana Giuliana Sgrena. Sorprenents trets amics (dels marines americans) la fereixen i maten l'agent italià Nicola Calipari. Itàlia demana explicacions.
13 de març, des de dijous passat, la policia investiga una banda de blanqueig de diner a Marbella, que podria haver blanquejat 600 milions d'euros. Hi ha 40 detinguts.
14 de març, Xina: una llei antisecessionista ha estat aprovada pel parlament xinès continental, i legalitza la utilització de mitjans "no pacífics" a fi de prevenir tota forma possible de declaració d'independència de Taiwan.
26 de març, Taiwan: al voltant d'un milió de persones es manifesten a Taipei per denunciar els punts amenaçants de la llei antisecessió aprovada per la Xina continental.
26 de març, la candidatura d'Aukera Guztiak ha estat declarada il·legal pel Tribunal Suprem.
28 de març, terratrèmol a Sumatra, amb hipocentre a uns 30 km de profunditat, i una magnitud de 8,2. Pareix que és una rèplica del sisme del mes de desembre, que hauria alliberat 30 vegades menys energia.
8 d'abril, Vaticà: cerimònia funeral del papa Joan Pau II davant més d'un milió de fidels, 200 personalitats vingudes d'arreu del món, i milions de teleespectadors.
9 d'abril, Regne Unit: casament del príncep Carles amb Camilla Parker Bowles, ajornat un dia a causa de les cerimònies fúnebres del papa Joan Pau II.
10 d'abril, Sumatra, Indonèsia: un nou sisme d'una magnitud de 6,7 sobre l'escala de Richter sacseja de nou el país.
12 d'abril, Nova Delhi: un acord sino-indi ha estat signat a fi de definir els grans principis d'una reconciliació entre aquests dos estats. L'Índia i la Xina esperen millorar les seves relacions per tal d'afavorir els seus intercanvis i els seus desenvolupaments.
15 d'abril, Mònaco: funerals del príncep Rainier III de Mònaco, mort el dia 6 d'abril de 2005.
15 d'abril, França: 22 persones, de les quals 10 eren nens, han perdut la vida en l'incendi d'un hotel a París.
15 d'abril, Xina-Japó: tensió entre els dos gegants asiàtics; es parla de moviment anti-japonès a la Xina, així com d'una guerra de manuals, perquè tot prové del contingut d'un manual escolar japonès.
18 d'abril, Vaticà: inici del conclave per escollir un nou papa. El fum negre aparegut a les 11 hores 50 (CET) el 19 d'abril indica que les dues rondes de l'escrutini del dimarts no ha donat fruit.
22 de maig, celebració del 36è aniversari de la fundació de la ciutat de Mont-real.
23 de maig, Izaskun Bilbao (PNB) és elegida presidenta del Parlament Basc sorgit de les eleccions realitzades el 17 d'abril d'enguany. La situació s'ha desbloquejat en el moment en què Atutxa ha renunciat a la candidatura i, en lloc seu, el PNB ha presentat la jove parlamentària Izaskun Bilbao, que ha obtingut el vot decisiu dels parlamentaris del Partit Comunista de les Terres Basques (PCTB).
31 de maig, un helicòpter italià s'estavella al sud de la ciutat meridional iraquiana de Nasiriyah, amb un resultat de 4 militars morts.
Ruptura definitiva de la banda de música de Melbourne, Clann Zú.
Juny
1 de juny, el periodista Bob Woodward ha confirmat la identitat de "Deep Throat" (Gola Profunda): es tracta de W. Mark Felt, i ha estat revelat després que ell mateix ho fes a la revista "Vanity Fair". "Deep Throat" era el pseudònim amb què era conegut l'informador secret de Woodward, que divulgà informació del president dels Estats UnitsRichard Nixon, implicat en l'afer Watergate.
1 de juny, els Països Baixos se sumen a França i també voten majoritàriament no en el referèndum sobre la Constitució europea. Amb una participació del 63,4%, el no ha obtingut el 61,6% de vots, mentre que el sí ha tingut el suport del 38,4% de l'electorat.
11 de juny, alliberament de Florence Aubenas i de Hussein Hanoun.
19 de juny, eleccions al parlament de Galícia. Amb una participació rècord del 68,1% de l'electorat i a l'espera de l'escrutini del vot emigrant, el PP perd la majoria absoluta que tenia i obté 37 diputats; el PSOE n'aconsegueix 25 i el BNG es queda amb 13 diputats.[10]
2 de juliol, Escòcia: una manifestació amb prop més de 200.000 persones té lloc a Edimburg. Té com a objectiu incitar els països del G8 perquè es reuneixin a partir del 13 de juliol a Gleneagles Hotel, per lluitar contra la pobresa al món. És una de les manifestacions més gran que s'ha fet a Escòcia.[12]
6 de juliol: en una votació final, el Parlament Europeu rebutja, per una gran majoria (648 vots a favor del rebuig, 14 en contra, i 18 abstencions, d'un total de 729), una proposta de directiva sobre patents de programes d'ordinador, amb la qual cosa no acaba pas aquesta polèmica.
17 de juliol, 11 persones moren durant les tasques d'extinció d'un incendi forestal declarat a la província de Guadalajara per culpa d'una barbacoa mal apagada.
22 de juliol: a conseqüència del terror provocat pels atemptats a Londres, un home és abatut al metro de Stockwell per la policia londinenca a la fi d'una cursa de persecució.[16]Jean Charles de Menezes mor a trets per la policia metropolitana, quan va ser confós per un terrorista.
28 de juliol: l'Exèrcit Republicà Irlandès (IRA, Irish Republican Army) emet un comunicat oficial en què ordena als seus militants abandonar les armes a partir de les 16 h UTC d'avui, després de 35 anys de conflicte. El comunicat insta les unitats operatives de l'organització armada a treballar per la reunificació d'Irlanda des d'opcions democràtiques i pacífiques.[17]
7 d'agost, Londres realitza la primera acusació formal contra tres dels sospitosos de l'intent d'atemptat en un autobús i al metro de Warren Street el 21 de juliol a la capital britànica. La policia ha presentat càrrecs contra Yassin Hassan Omar, Ibrahim Muktar Said i Ramzi Mohammad.
12 d'agost: segon enlairament del coet Ariane-5 d'enguany, a les 10.20 h, llançat des del centre espacial guaianès, que ha posat en òrbita el satèl·lit més gran de telecomunicacions al món aquest dia, Thaicom-4 (Tailàndia).
15 d'agost: el desmantellament de les colònies jueves prop de la franja de Gaza s'inicia d'acord amb el Pla de retirada dels territoris ocupats. Esdevé il·legal per als israelians de residir-hi. Hamas ha fet saber que no deixarà pas la lluita armada.
16 d'agost: accident aeri a Veneçuela d'un avió de la companyia West Caribbean, del model MD-80. A bord de l'avió: 161 persones.[18]
29 d'agost: publicació de la llista negra de companyies aèries prohibides a França.
29 d'agost: l'huracàKatrina toca els estats de Louisiana i Mississipi, provocant centenes de víctimes i enormes danys. Un dic al nivell del llac Pontchartrain s'ha rebentat, i ha provocat la inundació de Nova Orleans.
31 d'agost, almenys 965 persones han mort i 815 han resultat ferides, en un aldarull al pont Al-Aaimmah, situat sobre el riu Tigris, a Bagdad.
31 d'agost, conseqüències de l'huracà Katrina a Nova Orleans: segons Ray Nagin, alcalde de Nova Orleans, «sabem que hi ha un nombre important de cadàvers a l'aigua, i a les golfes de les cases. Almenys centenars, però més probablement, milers».
Setembre
1 de setembre, publicació de la llista negra suïssa de les companyies aèries dolentes.
5 de setembre, un Boeing 737-200 s'estavella en un centre habitat de Sumatra, Indonèsia, i mata les 117 persones a bord, així com al voltant de 30 persones que hi havia a terra.
11 de setembre, Japó: després de la dissolució de la Cambra de representants pel primer ministre Junichiro Koizumi, els japonesos estan convocats a escollir els seus 480 diputats. Aquest escrutini s'anuncia molt ajustat per al partit liberal democràtic (PLD), que podria perdre la meitat dels seus 250 diputats, i en conseqüència perdre la majoria absoluta que té des de fa 49 anys al Parlament.
18 de setembre, Alemanya: eleccions legislatives molt ajustades, que comportaran setmanes de confusió i de negociació entre els dos grans partits.
22 de setembre, el governador de l'estat de Texas anuncia que l'huracà Rita, de categoria 4 (la mateixa que el Katrina), anava en direcció cap a Galveston i Houston i ha ordenat l'evacuació de la primera ciutat. Desenes de milers de persones surten de la ciutat, generant tràfic i cues enormes a les autopistes.
25 de setembre, Polònia: victòria del partit conservador en les eleccions legislatives.
21 d'octubre, l'huracà Wilma, el més poderós huracà que s'ha registrat en la història, va arribar a les costes de Quintana Roo, Mèxic, i afectà la població de Cancun, Cozumel i Playa del Carmen. Més de 4.000 espanyols es troben als centres de refugi establerts pel govern mexicà
26 d'octubre, pareix que no hi cap motiu que faci pensar que la grip aviària es pugui contagiar pel menjar. El virus d'aquesta malaltia tampoc no seria el mateix que el de la grip contra el qual es vacuna a les persones a l'estat, ni el mateix que causa aquesta malaltia en la majoria de casos.
1 de desembre: Sud-àfrica esdevé el cinquè estat del món on els matrimonis homosexuals són reconeguts.
5 de desembre: atac terrorista en un centre comercial de Netanya, Israel. 5 persones mortes, i 60 ferides.
6 de desembre: un avió iranià C-130 Hércules s'estavella en un bloc de pisos a Teheran, la capital de l'Iran, i mata les 94 persones que hi havia a bord de l'avió, i les 34 persones que hi havia dins l'edifici; el balanç definitiu és de 128 persones mortes.