1 de novembre

El primer^[1] de novembre o primer de santandria^[2] és el tres-centè cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents sisè en els anys de traspàs. Queden 60 dies per finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1874 - Nova York: primer número de la revista mensual il·lustrada, editada en català, La Llumanera de Nova York.^[3]
• 1924 - Gelida: S'inaugura el Funicular de Gelida, que uneix el centre urbà amb l'estació de tren de la població, situada en una cota inferior.^[4]
• 1995 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca fan per primer cop a la història del món casteller el 4 de 9 amb folre i l'agulla.
• 1999 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca carreguen per primer cop al segle XX el 2 de 8 sense folre.
• 2002 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca intenten per primer cop a la història del món casteller el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals.
• 2008 - Finalitza el procés de substitució a Catalunya del Cos Nacional de Policia i Guardia Civil pels Mossos d'Esquadra.^[5]
• 2010 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca descarreguen per primer cop a la història del món casteller el 2 de 8 sense folre.
• 2010 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Sants descarreguen per primer cop el 4 de 9 amb folre.
• 2022 - Vilafranca del Penedès (Catalunya): Els Castellers de Vilafranca aconsegueixen carregar per primer cop a la història el pilar de 9 amb folre, manilles i puntals.^[6]

Resta del món

• 1290 - Londres (Anglaterra): Eduard I expulsa els jueus d'Anglaterra.
• 1478 - El Vaticàː Butlla Exigit sincerae devotionis affectus, de Sixt IV, que constitueix la partida de naixement de la Inquisición espanyola.^[7]
• 1604 - Londres (Anglaterra): William Shakespeare hi estrena Otel·lo.
• 1610 - Roma: Pau V canonitza Sant Carles Borromeo.
• 1755 - Lisboa (Portugal): un gran terratrèmol i un tsunami destrueixen la ciutat gairebé del tot.
• 1803 - Laswari (Rajasthan, Índia): els britànics van guanyar la batalla de Laswari durant la Segona Guerra Anglo-Maratha.
• 1870 - Vaticà: El Papa Pius IX excomunica els responsables de l'annexió de Roma al Regne d'Itàlia.
• 1922 - Imperi Otomà: Atatürk n'aboleix el soldanat i Mehmed VI ha d'exiliar-se: és la fi de l'Imperi Otomà i el naixement de la Turquia moderna.
• 1950 - Vaticà: Pius XII declara com a dogma l'Assumpció de Maria.
• 1981 - Antigua i Barbuda: el país s'independitza del Regne Unit.
• 1993 - Entrada en vigor del Tractat de Maastricht, signat el 7 de febrer de 1992.
• 2003 - Madrid: la Casa Reial espanyola fa públic el compromís matrimonial del príncep Felip amb la periodista Letizia Ortiz.

Països Catalans

• 1764, València: Josepa Domènica Català de Valeriola, aristòcrata valenciana^[8]
• 1923, Barcelona: Victòria dels Àngels, soprano, catalana ^[9]
• 1940, Algaida, Mallorca: Gabriel Janer Manila, escriptor mallorquí.^[10]
• 1947, Banyuls de la Marenda, Rosselló: Nadine Cosentino, pintora i dissenyadora nord-catalana^[11]
• 1955, Menàrguens: Joan Barceló i Cullerés, escriptor català ^[12]

• 1965, Girona: Gemma Nierga, periodista.^[13]
• 1967, Girona: Marta Madrenas i Mir, advocada i política catalana.^[14]
• 1968, Simat de la Valldigna, la Safor: Lourdes Boïgues i Chorro, escriptora valenciana fonamentalment de literatura infantil i juvenil.^[15]
• 1975, Fuenlabrada, Espanya: Roberto Dueñas Hernández, jugador de bàsquet que guanyà fama jugant per al Barça.^[16]

Resta del món

• 1220, Poissy, Regne de França: Alfons de Poitiers, príncep francès, germà i mà dreta del rei Lluís IX ^[17]
• 1542, Mòdenaː Tarquinia Molza, compositora, poeta, cantant, filòsofa i virtuosa italiana, implicada en el Concerto delle donne ^[18]
• 1757, Possagno, Vèneto: Antonio Canova, escultor venecià.^[19]
• 1797, Carlsruhe (ara Pokój), Silèsia: Maria Dorothea de Württemberg, arxiduquessa d'Àustria
• 1841, Freyenstein, Província de Brandenburg: Minna Cauer, pedagoga, periodista i escriptora feminista alemanya ^[20]
• 1850, Madrid: Rosario de Acuña, escriptora, pensadora i periodista espanyola (m. 1923).^[21]
• 1864, Darmstadt, Gran ducat de Hessen i del Rin, Confederació Germànica: Elisabet de Hessen-Darmstadt, gran duquessa de Rússia, princesa alemanya i santa màrtir canonitzada; germana gran d'Alexandra Feodorovna^[22]
• 1878, Buenos Aires, Argentina: Carlos Saavedra Lamas, polític argentí, Premi Nobel de la Pau de 1936 ^[23]
• 1880, Berlín, Imperi Alemany: Alfred Wegener, meteoròleg alemany que el 1912 va proposar la teoria de la deriva dels continents ^[24]
• 1887, Stretford, Gran Manchester, Anglaterra: L.S. Lowry, pintor modernista anglès ^[25]
• 1889,
  • Londres, Anglaterra: Philip Noel-Baker, atleta, polític i diplomàtic britànic, Premi Nobel de la Pau de l'any 1959 ^[26]
  • Gotha, Imperi Alemany: Hannah Höch, artista plàstica i fotògrafa integrada en el moviment dadà, pionera del fotomuntatge ^[27]
• 1903, Saint-Germain-de-Joux, Ain, França: Jean Tardieu, poeta i dramaturg francès ^[28]
• 1907, Xangai, Xina: Wu Yonggang, director de cinema xinès ^[29]
• 1919, Àustria: Hermann Bondi, matemàtic i cosmòleg anglès ^[30]
• 1921, Viena: Ilse Aichinger, escriptora austríaca^[31]
• 1924,
  • Isparta, Turquia: Süleyman Demirel, President i set vegades Primer Ministre turc^[32]
  • Ermont: Colette Renard, actriu i cantant francesa^[33]
• 1932, Bilbao, País Basc: Joaquin Achúcarro, pianista basc.^[34]
• 1933, Madrid, Espanya: Ramón Tamames Gómez, economista i polític espanyol.^[35]
• 1943, Comiso, Sicília, Regne d'Itàlia: Salvatore Adamo, cantautor italià.^[36]
• 1946, Jinjiang, Xina: Zhang Gaoli, polític xinès, es el primer dels quatre viceprimers Ministres del govern de la Xina (2017).^[37]
• 1950:
  • Brooklyn, Nova York, EUA: Mitch Kapor, informàtic i empresari estatunidenc, dissenyador de Lotus 1-2-3.
  • Visalia, Califòrnia, EUA: Robert B. Laughlin, físic nord-americà, Premi Nobel de Física de l'any 1998.^[38]
• 1953, Cocoa Beach, Florida: Jan Davis, astronauta estatunidenca.^[39]
• 1958:
  • Nova York, EUA: Charlie Kaufman, guionista estatunidenc.^[40]
  • Leningrad, Unió Soviètica: Maria Semiónova, escriptora i traductora literària russa.^[41]
• 1960, Mobile (ciutat d'Alabama): Tim Cook, director general (CEO) d'Apple.^[42]
• 1962, Michigan, EUA: Anthony Kiedis, cantant de la banda californiana "Red Hot Chili Peppers".^[43]
• 1963:
  • Ruabon, Gal·les: Leslie Mark Hughes, futbolista i entrenador de futbol gal·lès.^[44]
  • Weyhe, Alemanya: Katja Riemann, actriu alemanya.^[45]
• 1972, Sydney, Austràlia: Toni Collette, actriu australiana.^[46]
• 1973, Mangalore, Karnataka, Índia: Aishwarya Rai, actriu i model índia.^[47]
• 1978, Nova Brunswick, Canadà: Sonja Lang, lingüista i traductora, creadora de la llengua artificial toki pona.
• 1979, Londres, Anglaterra: Rachel Yankey, futbolista britànica.^[48]

Països Catalans

• 1956, Sitges: Joaquim Sunyer i de Miró va ser un pintor català, considerat un dels màxims representants de l'estètica noucentista.^[49]
• 1989, Sabadell: Maria Vinyes i Mayola, professora catalana (n. 1902).^[50]

Resta del món

• 1155, El Barco de Ávila: Sant Pedro del Barco, prevere anacoreta.
• 1546, Màntua (Itàlia): Giulio Pippi, més conegut com a Giulio Romano,un pintor, arquitecte i decorador italià (n. 1499?)^[51]
• 1700, Madrid, Corona de Castella: Carles II de Castella, monarca d'Espanya (1665-1700), rei de Castella, d'Aragó, de València, de Sicília, de Nàpols, de Sardenya; duc de Borgonya i de Milà i comte de Barcelona (n. 1661).^[52]
• 1903, Berlín: Theodor Mommsen, jurista, professor universitari i historiador alemany, Premi Nobel de Literatura 1902 (n.1817).^[53]
• 1921, Madrid: Francisco Pradilla y Ortiz, pintor espanyol.^[54]
• 1950, Santiago, Xileː Eloísa Díaz Insunza, primera metgessa de Xile i d'Amèrica del Sud (n. 1866).^[55]
• 1968, Atenes,(Grècia): Georgios Papandreu (en grec: Γεώργιος Παπανδρέου), economista i polític grec, que va fundar el partit socialista democràtic i que va exercir en diverses ocasions la tasca de primer ministre d'aquest país (n. 1888).^[56]
• 1972, Venècia, Itàlia: Ezra Pound, poeta nord-americà (n. 1885).^[57]
• 1975, Southampton (Nova York): Philip James, organista, compositor i director d'orquestra estatunidenc.
• 1982, Paso Robles, Califòrnia (EUA): King Vidor, director de cinema nord-americà, màxim exponent del cinema social dels anys vint i trenta (n. 1894).^[58]
• 1993, Madrid: Severo Ochoa, metge i bioquímic de nacionalitat espanyola –i a partir del 1956 també nord-americana–, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1959 pels seus estudis sobre la replicació de l'ADN (n. 1905).^[59]
• 2008, Los Angeles, Califòrniaː Yma Sumac, cantant soprano peruana amb un registre de cinc octaves (n. 1922).^[60]
• 2009, Milà, Alda Merini, poeta i escriptora italiana.^[61]

• Dia mundial del veganisme
• Diada de Tots Sants
  • Fira de Tots Sants de Cocentaina
  • Diada castellera de Tots Sants, a Vilafranca del Penedès.
• Santoral: Tots Sants; Nehemies, escriba; Austremoni de Clarmont, bisbe; Harald I de Dinamarca, rei; Benigne de Dijon, bisbe; Nuno Álvares Pereira, carmelita; Pere Almató, dominic màrtir; beat Amadeu de Portugal, fundador dels franciscans amadeïtes; persones no beatificades, venerades tradicionalment com a beats: Joan Fort, cartoixà; Arnau de Pinós, dominic.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:1 de novembre.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1 de novembre