|
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
Cinema i televisió
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
|
| Economia
|
|
Naixements
Les persones nascudes el 1971 faran 53 anys durant el 2023
- Països Catalans
- 5 de gener,
- 16 de gener, Barcelona: Sergi Bruguera i Torner, tennista català.
- 18 de gener, Santpedor, Bages: Josep Guardiola i Sala, futbolista i entrenador de futbol català.
- 24 de gener, Terrassa, Vallès Occidental: Sònia de Ignacio-Simó i Casas, jugadora d'hoquei sobre herba catalana.[3]
- 30 de gener, Alacant: Beatriz Gascó Verdier, enginyera agrícola i política valenciana, diputada a les Corts Valencianes en la IX legislatura.[4]
- 6 de febrer, Reus: Elisabeth Cebrián Scheurer, o Betty Cebrián, jugadora catalana de bàsquet professional.[5]
- 25 de febrer, Badalona, Província de Barcelona: Antoni Pinilla i Miranda, futbolista català.
- 13 de març, Esplugues de Llobregat: Carme Chacón, política catalana del PSC, ministra a diversos governs d'Espanya. (m. 2017).[6]
- 24 de març, Barcelona: Maria Dolors Camats, política catalana.[7]
- 6 d'abril, Girona: Anna Caula Paretas, entrenadora esportiva i política catalana, ha estat diputada al Parlament de Catalunya.[8]
- 10 d'abril, Mataró, Maresme: Sílvia Abril Fernández, actriu catalana.[9]
- 19 de maig, Badalona, Barcelonès: Lídia Heredia, periodista catalana.
- 27 de maig, Barcelona: Ricard Torquemada, periodista esportiu català.
- 3 de juny, Reusː Lourdes Ciuró, política i advocada, ha estat regidora a l'Ajuntament de Sabadell i diputada al Congrés.[10]
- 7 de juny, Barcelonaː Névoa, cantant de fados catalana.[11]
- 19 de juny, València: Nacho Fresneda, actor valencià.
- 22 de juny, Sant Feliu de Buixalleu, Selva: Quim Masferrer, actor, director de teatre, guionista i presentador de televisió català.
- 17 de juliol, Artàː Joana Aina Ginard Brunet, "Butlera", actual creadora de l'Argument de Sant Antoni des de l'any 2006.
- 18 de juliol, Barcelonaː Ana María Martínez-Pina, jurista espanyola que ha estat vicepresidenta de la CNMV.[12]
- 3 d'agost, Figueres, Alt Empordà: Àngels Bassas, actriu i escriptora catalana.[13]
- 11 d'agost, Inca, Mallorcaː Francina Armengol, política mallorquina que presideix el Govern de les Illes Balears des de 2015.[14]
- 2 d'octubre, Igualadaː Jordina Sales Carbonell, historiadora i arqueòloga catalana especialista en cristianisme antic.[15]
- 11 d'octubre, Sabadell, Vallès Occidentalː Anna Comellas Vila-Puig, violoncel·lista catalana.[16]
- 11 de novembre, París / València: Christelle Enguix, poeta valenciana que viu i treballa a Arenys de Mar.
- 18 de desembre, Barcelona: Arantxa Sánchez Vicario, tennista catalana retirada.[17]
- 28 de desembre, les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental: Sergi Barjuan i Esclusa, futbolista català retirat i entrenador.
- 31 de desembre, Barcelonaː Iolanda Batallé i Prats, periodista, editora i escriptora catalana, directora de l'Institut Ramon Llull.[18]
- El Vendrell: Roser Pros-Roca, escriptora i periodista catalana
- Bèrgam: Marco Noris, artista italià que viu i treballa a Barcelona.
- València: Josep Chapa Mingo, escriptor
- Resta del món
- 26 de gener, Sevilla: Clara Grima Ruiz, matemàtica, professora i divulgadora científica espanyola.[19]
- 30 de gener: Assaf Amdurski, cantant, compositor i productor musical israelià.
- 3 de febrer, Essex: Sarah Kane, dramaturga britànica, referent del teatre contemporani (m. 1999).[20]
- 4 de febrer, Los Angeles, Califòrnia, EUA: Eric Garcetti, alcalde de Los Angeles.
- 1 de març, Bronx, Nova Yorkː Cara Buono, actriu estatunidenca coneguda pels papers a les telesèries The Sopranos o Mad Men.[21]
- 3 de març, Essex: Sarah Kane, dramaturga britànica, referent del teatre contemporani (m.1999).[20]
- 4 de març, La Esperanza, Hondures: Berta Cáceres, activista ambientalista que morí assassinada (m. 2016).[22]
- 23 de març, Vancouver: Jody Wilson-Raybould, política canadenca kwakiutl, ha estat ministra de Justícia; primera persona indígena a ser nomenada per a aquesta posició.[23]
- 28 de març, Sant Sebastiàː Bakartxo Tejeria, advocada i presidenta del Parlament Basc durant tres legislatures.[24]
- 3 d'abril, Riga, Letònia (aleshores Unió Soviètica)ː Dace Melbārde, política letona, eurodiputada, fou ministra de Cultura.[25]
- 7 d'abril, París, França: Guillaume Depardieu, actor francès.
- 12 d'abril, Ciutat de Luxemburgː Myriam Muller, actriu de cinema i teatre luxemburguesa.[26]
- 24 d'abril, Torí, Itàliaː Stefania Rocca, actriu italiana.[27]
- 26 d'abril, Romaː Giorgia, cantautora i cantant italiana.[28]
- 2 de maig, Cuntisː Ana Miranda Paz, política i jurista gallega, que ha estat diputada del BNG al Parlament Europeu.[29]
- 7 de maig, Clichy: Thomas Piketty, economista francès.[30]
- 14 de maig, Nova Yorkː Sofia Coppola, directora de cinema, guionista, productora i dissenyadora de moda estatunidenca.[31]
- 31 de maig, Günzburgː Diana Damrau, soprano de coloratura alemanya.[32]
- 4 de juny, Londres, Anglaterra: James Callis, Actor britànic.
- 10 de juny, Valladolidː Soraya Sáenz de Santamaría, política i jurista que fou ministra i vicepresidenta del Govern d'Espanya.[33]
- 16 de juny, East Harlem, Nova York, (EUA): Tupac Shakur, raper estatunidenc, considerat com l'artista del seu gènere amb major quantitat de discos venuts de rap a nivell mundial (m. 1996).[34]
- 20 de juny, Little Rock, Arkansas, EUA: Josh Lucas, actor estatunidenc.
- 23 de juliol, Decatur, Illinois, EUA: Alison Krauss, cantant i violinista de bluegrass estatunidenca.[35]
- 4 d'agost, Hokkaido: Sou Fujimoto, arquitecte.
- 7 d'agost, Segòvia: Eva Hache, actriu, presentadora, comediant i locutora espanyola.[36]
- 9 d'agost, Alep, Síriaː Carolin Tahhan Fachakh, monja siriana, Premi Internacional Dona Coratge 2017.[37]
- 19 d'agost, Santo Domingoː Mary Joe Fernández, tennista estatunidenca guanyadora de tres medalles olímpiques.[38]
- 22 d'agost, Leicester, Anglaterra: Richard Armitage Actor britànic.
- 28 d'agost, Fullerton, Califòrnia, USAː Janet Evans, nedadora nord-americana, campiona olímpica en diverses edicions dels Jocs.[39]
- 29 d'agost, Lisboa: João Lopes Marques, periodista
- 3 de setembre - Chandigar (Índia): Kiran Desai, escriptora índia. La seva novel·la L'herència de la pèrdua va guanyar el Premi Man Booker i el premi del National Book Critics Circle.[40]
- 18 de setembre - Krasnodar (Rússia): Anna Netrebko (en rus: Анна Юрьевна Нетребко), soprano russa nacionalitzada austríaca des del 2006.[41]
- 20 d'octubre:
- 22 d'octubre, East Providence, Rhode Islandː Jennifer Lee, guionista, directora i productora estatunidenca.[44]
- 27 d'octubre, Le Raincy: Thierry Démarez, dibuixant.
- 13 de setembre, Londres, Anglaterra: Stella McCartney, dissenyadora britànica.[45]
- 18 de setembre, Plano (Texas), EUA: Lance Armstrong, ciclista estatunidenc.
- 6 de novembre,
- 10 de novembre, Holstebro, Dinamarca: Anne Fortier, escriptora canadencodanesa.[47]
- 15 de novembre - Wellesley: Jay Harrington, actor estatunidenc.
- 2 de desembre, Hobokenː Pia Guerra, dibuixant de còmics estatunidenca.[48]
- 3 de desembre,
- 21 de desembre - Malmö, Suècia: Alice Bah Kunke, presentadora de televisió i política.[51]
- Nicaragua: Jessica Lagunas, artista i dissenyadora gràfica
- Noemí Villamuza, il·lustradora espanyola.
Necrològiques
- Països Catalans
- 26 de gener, Sabadell: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
- 1 d'abril, Sabadell: Gertrudis Artigas i Setó, professora de l'Escola Industrial i directora de l'Escola de Sargidores.[52]
- 5 de maig, Barcelona: Manuel Rius i Rius ,polític català, fill de Francesc de Paula Rius i Taulet i segon marquès d'Olèrdola (n. 1883).[53]
- 19 de maig, Barcelona: Ferran Soldevila i Zubiburu, historiador i escriptor català (n. 1894).[54]
- 26 de juny, Barcelona: Joan Manén i Planas, virtuós del violí i compositor.[55]
- 8 d'agost, Sabadell: Joan Sallarès i Castells, llibreter, escriptor i editor català.[56]
- 15 d'agost, Viena, Àustria: Joan Prat i Esteve, àlies Armand Obiols, periodista i crític literari català.[57]
- 24 de setembre, Barcelonaː Mercè Rubiés Monjonell, mestra i escriptora catalana (n. 1884).[58]
- 11 de novembre, València: Nicolau-Primitiu Gómez i Serrano, historiador i empresari valencià (94 anys).
- 1 de desembre, Valènciaː Olimpia Arozena Torres, primera professora de la Universitat de València (n- 1902).[59]
- 3 de desembre, Madrid: Rafael Rivelles Guillem, actor valencià (72 anys).
- Resta del món
- 10 de gener, París, França: Coco Chanel, modista francesa (n. 1883).[60]
- 25 de febrer, Kopparberg, Suècia: Theodor Svedberg, químic suec, Premi Nobel de Química de 1926 (n. 1884).
- 7 de març, Londres, Stevie Smith, poeta i novel·lista britànica (n. 1902).[61]
- 11 de març,
- 3 d'abril, Höllriegelskreuth, Alemanyaː Gertrud Kappel, cantant d'òpera alemanya, especialista en les òperes de Wagner (n. 1884).[64]
- 6 d'abril, Nova York, EUA: Ígor Stravinski, compositor rus (n. 1882).[65]
- 12 d'abril, Vladivostok (Rússia): Ígor Tamm, físic sovietic, Premi Nobel de Física de l'any 1958 (n. 1895).[66]
- 21 d'abril, Port-au-Prince, Haití: François Duvalier - Papa Doc - President d'Haití (1957-71) instaurà un règim basat en el terror mediatitzat pels Tonton Macoutes (n. 1907).[67]
- 5 de maig, Oxford, Anglaterra: William David Ross KBE, filòsof (94 anys).[68]
- 6 de maig, Berlín: Helene Weigel, actriu i directora del Berliner Ensemble (n. 1900).[69]
- 24 de maig, Japó: Raichō Hiratsuka, activista social, escriptora i pionera del femenisme al Japó (n. 1886).
- 11 de juny: Bert Ambrose, director d'orquestra
- 15 de juny, Salamanca (Espanya): Wendell Meredith Stanley, químic i bioquímic estat-unidenc, Premi Nobel de Química de l'any 1946 (n. 1904).[70]
- 18 de juny, Zúric (Suïssa): Paul Karrer, Premi Nobel de Químic de 1937 (n. 1889).[71]
- 25 de juny:
- 1 de juliol, Ipswich, Anglaterra: William Lawrence Bragg, físic australià, Premi Nobel de Física de l'any 1915 (n. 1890).[73]
- 3 de juliol, París, França: Jim Morrison, músic de rock, cantant de The Doors (28 anys).
- 6 de juliol, Nova York, EUA: Louis Armstrong, trompetista i cantant de jazz estatunidenc (69 anys).[74]
- 26 de juliol, Greenwich (Nova York)ː Diane Arbus, fotògrafa estatunidenca (n. 1923).[75]
- 27 d'agost,
- 6 de setembre, Nova Yorkː Elizabeth Hawes, dissenyadora de roba nord-americana.[77]
- 11 de setembre, Moscou, URSS: Nikita Khrusxov, primer secretari del PCUS i primer ministre de la Unió Soviètica (76 anys).[78]
- 16 de setembre, Virginiaː Agnes Meyer Driscoll, coneguda com a Madame X, criptoanalista estatunidenca (n. 1889).
- 20 de setembre, Atenes, Grècia: Giorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (71 anys).[79]
- 21 de setembre, Buenos Aires (Argentina): Bernardo Alberto Houssay, farmacèutic i metge argentí, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1947 (n. 1887).
- 23 de setembre, Princeton, Nova Jersey, Estats Units: James Alexander, matemàtic estatunidenc (83 anys).
- 27 de setembre, Avilés, Astúriesː Julia Montoussé Fargues, inventora, juntament amb la seva filla, del pal de fregar.[80]
- 2 d'octubre, Anglaterraː Marie Lebour, biòloga marina i il·lustradora científica britànica (n. 1876).[81]
- 29 d'octubre, Uppsala (Suècia): Arne Tiselius, bioquímic suec, Premi Nobel de Química de 1948 (n. 1902).[82]
- 5 de novembre, Istanbul, Turquia: Yaşar Nezihe Hanım, poetessa turca (n. 1882).
- 28 de novembre, Caire Wasfi al-Tall, tres cops primer ministre de Jordània assassinat per l'organització Setembre Negre
- 9 de desembre, Nova York (EUA): Ralph Bunche, politòleg i diplomàtic nord-americà, Premi Nobel de la Pau de l'any 1950 (n.1904).
Referències
- ↑ «8th parliamentary term | Carolina PUNSET | MEPs | European Parliament» (en anglès). [Consulta: 8 novembre 2020].
- ↑ «María Trinidad Amorós Fillol» (en castellà). Ajuntament d'Alacant. [Consulta: novembre 2020].
- ↑ «Sònia de Ignacio-Simó Casas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Fitxa del diputat/ada. Beatriz Gascó Verdier». Corts Valencianes. [Consulta: 29 novembre 2020].
- ↑ «Elisabeth Cebrián Scheurer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 desembre 2020].
- ↑ «Carme Chacón i Piqueras | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ VIII legislatura. Càrrecs parlamentaris i biografies dels diputats i diputades. Dolors Camats i Luís. Parlament de Catalunya, pàg. 72.
- ↑ «Anna Caula Paretas». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Silvia Abril» (en castellà). Bekia. [Consulta: 12 febrer 2024].
- ↑ «Lourdes Ciuró i Buldó - XII Legislatura - Congreso de los Diputados». [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Névoa (1971-)» (en castellà). datos.bne.es. Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Albella y Martínez-Pina no seguirán al frente de la CNMV» (en castellà). El Asesor Financiero, 16-11-2020. [Consulta: 26 maig 2021].
- ↑ Casas, Mar. «La nena que mai ha deixat de ser Àngels Bassas». D'estil, núm 26. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Francina Armengol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «Jordina Sales i Carbonell: Spanish historian (1971-)». peoplepill.com. [Consulta: 19 agost 2021].
- ↑ Padrosa Gorgot, Inés. «Comellas Vila-Puig, Anna». A: Diccionari Biogràfic de l'Alt Empordà. Diputació de Girona, 2009, p. 226-227. ISBN 978-84-96747-54-8 [Consulta: 31 octubre 2019].
- ↑ «Arantxa Sánchez i Vicario | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 octubre 2020].
- ↑ «Iolanda Batallé i Prats | enciclopèdia.cat». [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Conferencia: Soy matemática. ¿Y el tuyo? ¿Cuál es tu superpoder?». Escuela Técnica Superior de Ingenieros Industriales. [Consulta: 23 novembre 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ 20,0 20,1 «Sarah Kane | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 desembre 2020].
- ↑ SensaCine. «Cara Buono» (en castellà). [Consulta: 26 gener 2021].
- ↑ Mulé, Montse. «Ecologistas históricos: Berta Cáceres (1971-2016)» (en castellà). Bio Eco Actual, 19-09-2017. [Consulta: 7 gener 2021].
- ↑ «Jody Wilson-Raybould». The Canadian Encyclopedia. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ «Bakartxo Tejería, presidenta de la Cámara vasca con los votos del PNV» (en castellà). El Imparcial. [Consulta: 27 gener 2021].
- ↑ «Dace MELBĀRDE» (en castellà). Parlament Europeu. Eurodiputats. [Consulta: 19 febrer 2021].
- ↑ «Myriam Muller». Actors.lu. Associació d'actrius i actors e Luxemburg. [Consulta: 21 febrer 2021].
- ↑ «Stefania Rocca - Movieplayer.it» (en italià). [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ «Giorgia» (en castellà). Discogs. [Consulta: 27 febrer 2021].
- ↑ «7th parliamentary term | Ana Maria MIRANDA PAZ | MEPs | European Parliament» (en anglès). [Consulta: 5 març 2021].
- ↑ «Thomas Piketty | French economist» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Blumberg, Naomi. «Sofia Coppola» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 8 març 2021].
- ↑ «Diana Damrau». Online Opera Club. [Consulta: 6 març 2020].
- ↑ «María Soraya Sáenz de Santamaría Antón | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 maig 2021].
- ↑ «Tupac Shakur | Biography, Songs, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ McCall, Michael; Rumble, John; Kingsbury, Paul. The Encyclopedia of Country Music (en anglès). Oxford University Press, 2012-02-01, pàg. 285. ISBN 978-0-19-992083-9.
- ↑ «Encuentros. Eva Hache (25.)». El Mundo, 03-03-2016.
- ↑ «International Women of Courage Award 2017: Sr. Carolin Tahhan, fma» (en anglès). IUSG International Union Superiors General, 03-04-2017. [Consulta: 23 juny 2021].
- ↑ «Mary Joe Fernandez Bio | Bio & Career» (en anglès). WTA Official. [Consulta: 21 juny 2021].
- ↑ «Janet Evans» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juliol 2020].
- ↑ «Kiran Desai | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2020].
- ↑ «Anna Netrebko | Russian-Austrian singer» (en anglès). [Consulta: 18 setembre 2021].
- ↑ «Snoop Dogg | Biography, Albums, & Facts» (en anglès). [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Dannii Minogue». [Consulta: 19 octubre 2020].
- ↑ «Jennifer Lee Awards: List of awards and nominations received by Jennifer Lee». Times of India. [Consulta: 3 setembre 2021].
- ↑ «Stella McCartney» (en castellà). Marie Claire, 21-08-2015. Arxivat de l'original el 2020-07-22. [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Laura FLESSEL-COLOVIC: biografía». Olympic Channel. [Consulta: 21 setembre 2020].
- ↑ «Summary Bibliography: Anne Fortier». [Consulta: 29 juny 2021].
- ↑ «GUERRA Pia» (en anglès). Canadian Animation, Cartooning and Illustration. [Consulta: 7 novembre 2021].
- ↑ «Kristina Sandberg». Goodreads. [Consulta: 9 novembre 2021].
- ↑ «Simone Inguanez». La vaca cega. Magazine sobre Història. [Consulta: 14 octubre 2020].
- ↑ «Accueil | Alice KUHNKE | Députés | Parlement européen» (en francès). [Consulta: 30 març 2021].
- ↑ Nomenclàtor. «Passatge de Gertrudis Artigas». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 20 maig 2016].
- ↑ «Manuel Rius i Rius | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 maig 2020].
- ↑ «Ferran Soldevila i Zubiburu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 23 maig 2020].
- ↑ «Joan Manén i Planas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Sallarès Castells, carrer de». Nomenclàtor. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Penalba, Neus. «El comparatisme d'Armand Obiols». A: Martí Monterde, Antoni; Rossell Nicolás, Teresa. Comparatistes sense comparatisme. La literatura comparada a Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 2018-03-19. ISBN 978-84-475-4145-4.
- ↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana. 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2.
- ↑ «La Universitat commemora el Dia Internacional de la Dona». Universitat de València, 07-03-2011. [Consulta: 22 novembre 2016].
- ↑ «Coco Chanel | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 novembre 2020].
- ↑ «Stevie Smith» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ Berlinger Konqui, Marianne. «Audemars, Mina» (en francès). Dictionnaire historique de la Suisse (DHS), 26-10-2001. [Consulta: 23 març 2020].
- ↑ «Walter Bryan Emery» (en anglès). egyptartefacts.griffith.ox.ac.uk. [Consulta: 16 juny 2024].
- ↑ «Kappel Gertrud» (en francès). Memoires de Guerre, 25-07-2017. [Consulta: 26 febrer 2021].
- ↑ Taruskin, Richard; White, Eric Walter. «Igor Stravinsky» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1958» (en anglès americà). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Sir David Ross | British philosopher» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
- ↑ «Helene Weigel» (en anglès). Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1946» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1937» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1949» (en anglès americà). [Consulta: 15 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1915» (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Louis Armstrong | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ «Diane Arbus». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ «Louis Armstrong's 2d Wife, Lil Hardin, Dies at a Tribute» (en anglès). The New York Times, 28-08-1971. ISSN: 0362-4331.
- ↑ «Defining Designs» (en anglès). National Women's History Museum, 20-11-2016. [Consulta: 31 maig 2024].
- ↑ «Nikita Khrushchev | Biography, Pictures, Cold War, & Facts» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1963» (en anglès americà). [Consulta: 20 setembre 2020].
- ↑ «Julia Montoussé Frages y su hija Julia Rodríguez-Maribona, “inventoras” de la fregona | Ciencia y más | Mujeres con ciencia». [Consulta: 29 juny 2018].
- ↑ Russell, F. R. «Obituary Dr. Marie V. Lebour». Journal of the Marine Biological Association UK, 52. Cambridge University, 8-1972, pàg. 777-788.
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1948» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «Amalia de Isaura Pérez» (en castellà). Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 9 juliol 2019].
|
