Gener (o, col·loquialment, giner)[1] és el primer mes de l'any del calendari gregorià i el primer dels set mesos amb 31 dies. El primer dia del mes es coneix com el dia d'any nou. És, de mitjana, el mes més fred de l'any a la major part de l'hemisferi nord i el més càlid de l'any a la major part de l'hemisferi sud. A l'hemisferi sud, gener és l'equivalent estacional del juliol a l'hemisferi nord i viceversa.
El seu nom ve del llatíianuarius, relatiu al déuJanus, el protector de les portes i entrades (per això s'entra a un any nou). Gener no existia al primitiu calendari romà i va ser afegit junt amb febrer en temps del rei Numa Pompili (s.VIII aC). Originàriament, era el mes que anava en onzena posició i tenia 29 dies; amb el calendari julià va passar a obrir l'any nou i va prendre la quantitat de 31 dies. Els símbols del gener són la pedra de la grana, les plantes de flors vermelles.[2] A Occident és el mes que acumula més depressions.[3][4]
Altres noms
Per als saxons és el 'mes del llop' i en èpoques de Carlemany era el Wintarmanoth, el 'mes de l'hivern'. Idèntic sentit té el seu nom en finès o txec.
En finès, gener es diu tammikuu, que significa «mes de roure » ; tanmateix, el seu significat original és «cor del mes d'hivern » , 'tammi' que significa «eix» o nucli».
En txec, el mes s'anomena 'leden' , «mes de gel».
En ucraïnès, gener es diu січень , «tall» o «agut».
Al Magrib i més particularment al Marroc i Algèria, gener porta el nom de Yennayer, que vol dir en berber «la primera lluna».
Història
Adoració dels Reis Mags, Epifania, 6 de gener
Gener (en llatí, Ianuarius) rep el nom de Janus, el déu dels inicis i les transicions en la mitologia romana.[5]
Tradicionalment, el calendari romà original constava de 10 mesos amb un total de 304 dies, l'hivern es considerava un període sense mesos. Al voltant de l'any 713 aC, el successor semimític de Ròmul, el rei Numa Pompili, se suposa que va afegir els mesos de gener i febrer, de manera que el calendari cobria un any lunar estàndard (354 dies). Encara que març va ser originalment el primer mes de l'antic calendari romà, gener es va convertir en el primer mes de l'any natural, ja sigui sota Numa o sota els Decemvir al voltant del 450 aC (els escriptors romans difereixen). En canvi, cada any natural concret s'identificava amb els noms dels dos cònsols, que van entrar en el càrrec el 15 de març fins al 153 aC, moment en què van començar a entrar en el càrrec l'1 de gener.
Diverses dates de festa cristiana van ser utilitzades per a Cap d'any a Europa durant l’Edat mitjana, incloent el 25 de març (festa de l'Anunciació) i el 25 de desembre. Tanmateix, els calendaris medievals encara es mostraven a la moda romana amb dotze columnes de gener a desembre. A partir del segle XVI, els països europeus van començar a convertir oficialment l'1 de gener en l'inici de l'any nou, de vegades anomenat estil de la circumcisió perquè aquesta era la data de la festa de la circumcisió, el setè dia després del 25 de desembre.
Els noms històrics de gener inclouen la seva designació romana original, Ianuarius, el terme saxóWulf-monath (que significa «mes del llop») i la designació de Carlemany Wintarmanoth («hivern / mes fred»). En eslovè, tradicionalment s'anomena prosinec. El nom, associat amb el pa de mill i l'acte de demanar alguna cosa, es va escriure per primera vegada l'any 1466 al manuscrit de Škofja Loka.[6]
Segons Theodor Mommsen,[7] l'1 de gener es va convertir en el primer dia de l'any l'any 600 AUC del calendari romà (153 aC), a causa dels desastres de la Guerra lusitana. Un cap lusità anomenat Punicus va envair el territori romà, va derrotar dos governadors romans i va eliminar les seves tropes. Els romans van decidir enviar un cònsol a Hispània, i per tal d'accelerar l'enviament de les ajudes, «fins i tot van fer entrar en el càrrec els nous cònsols dos mesos i mig abans de l'hora legal» (15 de març).
En finès, el mes de tammikuu significa el cor de l'hivern i com que el nom significa literalment «lluna de roure», es pot deduir que l'alzina és el cor del gran bosc amb molts arbres valuosos a diferència dels típics boscos àrtics, que són típicament pi i avet. La fotografia d'un gran arbre cobert de gel contra un cel blau és una escena familiar durant l'hivern de Finlàndia.
El signe del zodíac del mes de gener són Capricorn (fins al 19 de gener) i Aquari (a partir del 20 de gener).[11]
El nom de la lluna plena que es produeix al gener és la lluna del llop, perquè és habitual sentir els seus udols durant aquest mes.[12]
