|
Esdeveniments
- Països Catalans
- 20 de gener, Espanya: Primo de Rivera nomena reconeguts anticatalanistes com a diputats provincials de Catalunya.
- 13 de març, Camp de les Corts, (Barcelona): La selecció catalana de futbol juga contra la selecció espanyola, i és derrotada per 0 a 7.[1]
- 8 de maig, Barcelonaː S'inaugura la llibreria Catalònia, a la plaça de Catalunya, número 17.[2]
- 15 de maig, Barcelona: Primer número de la Gaseta de les Arts, una revista d'art, història de l'art i arqueologia que es publicà fins al 1930.[3]
- 1 de juliolː Apareix el primer número de la Revista de Catalunya, fundada per Rovira i Virgili, que amb més o menys discontinuïtat ha arribat fins als nostres dies.[4]
- 1 de setembre, Manresa: Es publica el primer número del setmanari esportiu bagenc A ple aire.[5]
- 5 de setembre: es prohibeix La Santa Espina, sardana inclosa en l'obra homònima d'Àngel Guimerà i Enric Morera, que ha esdevingut un himne patriòtic.[6]
- 25 de setembre, Barcelona: Es funda l'Editorial Barcino, amb la idea de fer divulgació dels clàssics de la literatura catalana.[7]
- 29 d'octubre, Catalunya: a la revista Xut!, dibuixat per Valentí Castanys, apareix per primera vegada l'Avi del Barça.
- 1 de novembre, Gelida: S'inaugura el Funicular de Gelida, que uneix el centre urbà amb l'estació de tren de la població, situada en una cota inferior.[8]
- 14 de novembre, Barcelona: Inici de les emissions de Ràdio Barcelona, la primera estació radiofònica de l'Estat espanyol.[9][10]
- 6 de desembre, Girona: Deixa de publicar-se el setmanari El Gironès, aparegut el 1916, en una segona etapa de Lo Geronés.[11]
- 30 de desembre, Barcelona: Inauguració del primer ferrocarril metropolità de la ciutat (Gran Metro), entre les estacions de Catalunya i Lesseps.[12]
- Balaguer: la Secció de Telèfons de la Mancomunitat de Catalunya, sota la direcció d'Esteban Terradas i Illa, hi instal·la la primera central automàtica.
- Resta del món
- 12 de febrer - Roma: Comença a publicar-se el diari italià L'Unità, fundat per Antonio Gramsci i lligat històricament al Partit Comunista Italià (PCI).[13]
- 21 de febrer - Salamanca: Miguel de Unamuno és destituït per la dictadura de Primo de Rivera com a rector de la Universitat de Salamanca i desterrat a l'illa de Fuerteventura.[14]
- 5 de març - Albània: Shefqet Verlaci esdevé primer ministre del país.
- 25 de març - Grècia: s'hi proclama la república.
- 4 de maig - París, França: inici dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1924.[15]
- 6 de juny - Praga, República Txeca: estrena, sota la direcció d'Alexander Zemlinsky del monodrama ''Erwartung'', op 17, d'Arnold Schoenberg, amb llibret de Marie Pappenheim, escrita el 1909.[16]
- 9 de juny - Quito, Equadorː El Consell d'Estat aprova en una sessió històrica, que Matilde Hidalgo es pugui inscriure en el cens electoral per tenir dret de vot, com demanava, essent la primera dona llatinoamericana a qui se li reconeix –i que exerceix– aquest dret.[17]
- 15 d'octubre - França: Es publica el Manifest du Surréalisme.[18]
Premis Nobel
| Camp
|
Guardonats
|
| Física
|
|
| Química
|
No atorgat
|
| Medicina o Fisiologia
|
|
| Literatura
|
|
| Pau
|
No atorgat
|
Naixements
- Països Catalans
- 10 de gener, Barcelona: Maria Ferret i Espanyol, fundadora del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (m. 2012).[19]
- 16 de gener, Vinaròs, Baix Maestrat: Eugeni Giner, guionista i dibuixant de còmics valencià (m. 1994).
- 26 de febrer, Barcelona: Jordi Alumà i Masvidal, pintor català.
- 3 d'abril, Perpinyà, França: Max Havart, compositor de sardanes nord-català (m. 2006).[20]
- 10 d'abril, Barcelonaː Isabel de Pomés, actriu catalana molt popular al cinema espanyol dels anys quaranta (m. 2007).[21]
- 23 de maig, Barcelona: Rosalia Guilleumas i Brosa, filòloga i directora de l'Escola de Bibliologia i de la Biblioteca de Catalunya.[22]
- 26 de maig,
- 6 de juny, París (França): Serge Nigg ,compositor francès (m. 2008).[25]
- 3 d'agost, Cervera, Segarra: Maria Josepa Colom i Sambola, pintora i gravadora catalana (m. 2017).[26]
- 5 d'agost, Barcelona: Lluïsa Granero i Sierra, escultora catalana (m. 2012).[27]
- 28 d'agost, Lledó d'Empordà, Alt Empordà: Montserrat Vayreda, escriptora catalana (m. 2006).[28]
- 3 de setembre, Barcelona: Jordi Sarsanedas, escriptor català. (m. 2006).[29]
- 4 de setembre, Burjassot, Horta de València: Vicent Andrés Estellés, periodista i poeta valencià (m. 1993).[30]
- 22 d'octubre, Sabadell: Teresa Cunillé i Rovira, actriu catalana.[31]
- 27 d'octubre, L'Alguerː Antonella Salvietti, escriptora algueresa en llengua catalana (m. 2006).[32]
- 27 de novembre, Girona: Isabel Oliva i Prat, mestra i poeta.[33]
- 14 de desembre, Barcelona: Teresa Salvador i Salvador, religiosa i activista social catalana (m. 2014).[34]
- Portbou, Alt Empordà: Francesc Marsà Gómez, filòleg.
- Barcelona: Roser Oromí Dalmau, fotògrafa.
- Barcelona: Roser Agell i Cisa, artista plàstica, pintora, dibuixant i gravadora.[35]
- Resta del món
- 6 de gener, Haui-do, Imperi Japonès: Kim Dae-jung, polític President de Corea del Sud (1998-2003), Premi Nobel de la Pau de l'any 2000 (m. 2009).
- 10 de gener, Sant Sebastià, País Basc: Eduardo Chillida, escultor basc (m. 2002).
- 11 de gener, Dijon, França: Roger Guillemin, neurocirurgià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1977.
- 20 de gener, Houilles, Seine-et-Oise, Françaː Yvonne Loriod, pianista francesa (m. 2010).[36]
- 29 de gener:
- 30 de gener, Chicago: Dorothy Malone, actriu estatunidenca, guanyadora d'un Oscar.[38]
- 31 de gener, Tbilisi, RSS de Geòrgia: Tenguiz Abuladze, director de cinema georgià.
- 5 de febrer, Ohio: Robert Drew, director de documentals.
- 16 de febrer, Ettal, districte de Garmisch-Partenkirchen, Alemanya: Annemarie Buchner, coneguda popularment com a Mirl Buchner, esquiadora alemanya (m. 2014).[39]
- 21 de febrer, Nova York: Thelma Estrin, informàtica biomèdica estatunidenca (m. 2014).[40]
- 23 de febrer, Johannesburg, Sud-àfrica: Allan McLeod Cormack, físic nord-americà d'origen sud-africà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1979 (m. 1998).
- 27 de febrer - Salcedo, República Dominicana: Patria Mirabal, mecanògrafa i activista política dominicana, assassinada pel dictador Rafael Leónidas Trujillo (m.1960).[41]
- 3 de març, Ōita (Japó): Tomiichi Murayama un polític japonès que va exercir de 81è primer ministre del Japó, des del 30 de juny de 1994 fins a l'11 de gener de 1996.[42]
- 10 de març, Leeds, Yorkshire, Anglaterra: Angela Morley, compositora i directora d'orquestra anglesa (m. 2009).[43]
- 20 de març, Hanoï, Indoxina: Jacqueline Alduy, política francesa i nord-catalana, senadora i batllessa d'Els Banys i Palaldà (m.2016).[44]
- 23 de març, Dallas, Texasː Bette Nesmith Graham, mecanògrafa, dissenyadora i empresària, inventora del Liquid Paper (m. 1980).[45]
- 27 de març, Newarkː Sarah Vaughan, cantant nord-americana de jazz (m. 1990).[46]
- 3 d'abril, Omaha, Nebraska, EUA: Marlon Brando, actor americà (m. 2004).[47]
- 6 d'abril, Armagh, Irlanda del Nord: Ian Paisley, 2n Primer Ministre d'Irlanda del Nord i Cap del Partit Unionista Democràtic (m. 2014).[42]
- 7 d'abril, Avellaneda, Buenos Airesː Azucena Villaflor, activista argentina, una de les fundadores de l'associació de les Madres de Plaza de Mayo.[48]
- 8 d'abril, Berlínː Ursula Hanke-Förster, escultora, artista, dissenyadora alemanya.[49]
- 15 d'abril, Lincoln (Anglaterra): Neville Marriner, violinista i director d'orquestra anglès (m. 2016).[50]
- 16 d'abril, Cleveland (Ohio), EUA: Henry Mancini, intèrpret i compositor de música de cinema (m. 1994).[51]
- 21 d'abril, Estocolm: Elsa-Marianne von Rosen, ballarina, coreògrafa i actriu sueca, popular per tota Escandinàvia (m. 2014).[52]
- 23 d'abril, Pula, Croàcia (abans Itàlia): Rossana Rossanda, periodista i política italiana.[53]
- 28 d'abril, Chinsali, Rhodèsia del Nord, Kenneth Kaunda, també anomenat KK, fou el primer President de Zàmbia, del 1964 al 1991.[42]
- 29 d'abril, París: Renée Jeanmaire, ballarina de ballet, cantant i actriu parisenca.[54]
- 1 de maig, Washington DC: Evelyn Boyd Granville, matemàtica, física teòrica i astrònoma, 2a dona afroamericana doctora en Matemàtiques.[55]
- 2 de maig, Krommenie, Països Baixos: Aafje Heynis, contralt neerlandesa, especialista en lied i música barroca (m. 2015).[56]
- 4 de maig, Briansk, Rússiaː Tatiana Nikolàieva, pianista, compositora, professora russa.[57]
- 7 de maig, Londres: Marjorie Boulton, escriptora i poetessa britànica en anglès i en esperanto (m. 2017).[58]
- 11 de maig, Fowey, Cornualla (Gran Bretanya): Antony Hewish, astrònom anglès, Premi Nobel de Física de l'any 1974.[59]
- 12 de maig, Estelí, Nicaragua: Claribel Alegría, escriptora nicaragüenca (m. 2018).[60]
- 22 de maig, París, França: Charles Aznavour, cantant, compositor i actor francès (m. 2018).[61]
- 31 de maig, Suresnes, Ida Prestiː guitarrista i compositora clàssica francesa (m. 1967).[62]
- 3 de juny, Uppsala, Suècia: Torsten Wiesel, neurobiòleg suec, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1981.[63]
- 12 de juny, Milton, Massachusetts (EUA): George Herbert Walker Bush, políticestatunidenc, 41è president dels Estats Units d'Amèrica (m. 2018).[64]
- 14 de juny, Uddingston (Anglaterra): James Whyte Black, farmacòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (m. 2010)
- 19 de juny,
- 26 de juny, Sant Sebastià: José Ignacio San Martín López, coronel de l'Exèrcit de Terra espanyol participant en el cop d'estat del 23 de febrer de 1981.[67]
- 1 de juliol, Xangai (Xina): Wang Huo, escriptor xinès. Guanyador del Premi Mao Dun de Literatura de l'any 1997.
- 20 de juliol, Naarden, Països Baixos: Hans Lodeizen, poeta.
- 23 de juliol, Saint-Gingolph, Suïssa: Sabine Weiss, fotògrafa (m. 2021).[68]
- 24 de juliol, Grenoble, França: Janine Charrat, ballarina, coreògrafa, i directora francesa.[69]
- 27 de juliol, Brageirac, Occitània: Bernat Lesfargues, escriptor i traductor occità (m. 2018).
- 1 d'agost, Dąbrowica, Polònia: Georges Charpak, físic francès d'origen polonès, Premi Nobel de Física de l'any 1992 (m. 2010).[70]
- 19 d'agost, Amherst, Nova Escòcia, Canadà: Willard Boyle, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 2009 (m. 2011).[71]
- 23 d'agost, Nova York (EUA): Robert Solow, economista estatunidenc, Premi Nobel d'Economia de 1987.
- 28 d'agost, Long Beach, Califòrniaː Peggy Ryan, ballarina i actriu nord-americana.[72]
- 29 d'agost, Madrid, Espanya: María Dolores Pradera, cantant i actriu espanyola.[73]
- 1 de setembre, Esmirna: Arda Mandikian, soprano greco-armènia (m. 2009).[74]
- 4 de setembre, Vabre: Simone Iff, activista francesa pels drets de les dones (m. 2014).[75]
- 16 de setembre, Nova Yorkː Lauren Bacall, actriu de cinema i teatre, guanyadora del Tony i del Globus d'Or.[76]
- 24 de setembre, Poltava, Unió Soviètica: Nina Botxarova, gimnasta artística soviètica que destacà als Jocs Olímpics d'Estiu de 1952 (m. 2020).[77]
- 30 de setembre, Nova Orleans, Louisiana, EUA):Truman Capote, escriptor estatunidenc (m. 1984).[78]
- 1 d'octubre, Plains (Geòrgia), EUA: Jimmy Carter, 39è President dels Estats Units.[79]
- 4 d'octubre, Evanston (Illinois), Estats Units: Charlton Heston, actor i director de cinema estatunidenc, famós especialment pels seus papers protagonistes a Ben Hur i Els Deu Manaments.
- 10 d'octubre, París: Ludmilla Tchérina, ballarina, actriu, escultora, pintora francesa.[80]
- 23 d'octubre: Anouar Abdel-Malek, científic i polític egipci-francès d'ascendència copta.
- 30 d'octubre, Cornimont (Vosges), França: Hubert Curien, físic francès (m. 2005).[81]
- 1 de novembre, Ermont: Colette Renard, actriu i cantant francesa (m. 2010).[82]
- 13 de novembre, Okazaki, Prefectura d'Aichi: Motoo Kimura, genetista japonès conegut per la introducció de la teoria neutralista de l'evolució.
- 16 de novembre, Linz: Erika Mahringer, esquiadora austríaca.[83]
- 17 de novembre, Dnepropetrovsk, República Socialista Soviètica d'Ucraïna: Leonid Borisóvitx Kogan, violinista soviètic.
- 19 de novembre, Kampala, capital de la llavors Buganda: Mutesa II nom de naixença Edward Frederick William David Walugembe Mutebi Luwangula Mutesa, fou rei de Buganda i més tard president del país llavors ja amb el nom modern d'Uganda (m. 1969).[42]
- 22 de novembre, Kirksville, Missouri: Geraldine Page, actriu estatunidenca (m. 1987).[84]
- 27 de novembre, Conjoux, prop de Ciney, Bèlgica: Gaston Compère, escriptor, filòleg, poeta i dramaturg.
- 2 de desembre, Aarhus, Dinamarca: Else Marie Pade, compositora de música electrònica.[85]
Necrològiques
- Països Catalans
- 5 de gener, València: Faustí Barberà i Martí, metge, erudit i polític valencià (73 anys).
- 15 de gener, Barcelona: Carme Parreño i Gibert, actriu catalana, la primera a interpretar Marta, de Terra baixa (n. 1856).[88]
- 26 de febrer, València: Luisa Cervera Royo, escriptora i lliurepensadora valenciana.[89]
- 3 d'abril, València: Josep Martínez Aloy, historiador i polític valencià (68 anys).
- 24 de març, Sant Julià d'Altura: Miquel Ustrell i Serrabogunyà, propietari rural català (73 anys).
- 30 de maig, París: Amélie Beaury-Saurel, pintora catalana de pares francesos (75 anys).[90]
- 18 de juliol, Barcelona: Àngel Guimerà, poeta i dramaturg català (79 anys).
- 7 d'agost, Barcelona: Joan Salvat-Papasseit, escriptor català.[91]
- 8 d'octubre, Barcelona: Àngela Vallès Torrentbo, mestra i científica catalana.[92]
- 12 d'octubre, Màlaga, Andalusia, Espanya: Antonio Muñoz Degrain, pintor valencià del corrent eclèctic (83 anys).
- 15 d'octubre, Sabadell, Província de Barcelona: Eduard Brossa i Trullàs, cartògraf català (76 anys).
- 13 de desembre, Barcelonaː Mercè Abella, actriu catalana de l'últim terç del segle xix.[93]
- Resta del món
- 21 de gener, Gorki Lèninskie, Rússia: Lenin, líder de la Revolució Russa de 1917 (53 anys).
- 3 de febrer, Washington DC, EUA: Woodrow Wilson, historiador, acadèmic, 28è president dels Estats Units, Premi Nobel de la Pau de 1919 (n. 1856).
- 13 de març, Bostonː Josephine St. Pierre Ruffin, editora i sufragista afroamericana que lluità pels drets civils (n. 1842).[94]
- 2 d'abril, Pittsburgh, Estats Units: Eleonora Duse, una de les més cèlebres actrius de teatre italiana (n. 1858)[95]
- 21 d'abril, Pittsburgh, USA: Eleonora Duse, cèlebre actriu de teatre italiana (n. 1858).[96]
- 2 de maig, Sant'Anastasia: Anna Palm de Rosa, pintora paisatgista sueca (n. 1859).[97]
- 4 de maig, New Romney, Kent, Regne Unit: Edith Nesbit, escriptora anglesa, pionera de la literatura fantàstica juvenil (n. 1858).[98]
- 15 de maig, Bordeus, França: Paul d'Estournelles de Constant, polític francès, Premi Nobel de la Pau de 1909 (n. 1852).[99]
- 20 de maig, Montevideoː María Eugenia Vaz Ferreira, poeta uruguaiana.[100]
- 3 de juny, Viena, Àustria: Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya (40 anys).[101]
- 26 de juny, Moscou: Valentina Serova, compositora russa d'ascendència germano-jueva (n. 1846).[102]
- 30 de juny, Jerusalem, Palestina: Jacob Israël de Haan, escriptor assassinat per un activista de Haganà (43 anys).
- 27 de juliol, Èmpoli, Toscana, Itàlia: Ferruccio Busoni, pianista i compositor italià (n. 1866).[103]
- 3 d'agost, Bishopsbourne, Anglaterra: Joseph Conrad, escriptor de pares polonesos nacionalitzat britànic (67 anys).[104]
- 4 de setembre, Berlín: Hilde Mangold, embrióloga alemanya que demostrà la inducció embrionària.[105]
- 25 de setembre, Senomaty, Bohèmia: Karel Burian, tenor txec, especialitzat en les obres de Wagner.
- 29 de setembre, Kristiania: Ragna Nielsen, educadora, escriptora, política i feminista noruega.[106]
- 8 d'octubre, Leonards-on-Sea, Hastings: Louise Rayner, aquarel·lista britànica (n. 1832).[107]
- 9 d'octubre, Pequín (Xina): Lin Shu, escriptor i traductor xinès (n. 1852).[108]
- 12 d'octubre,
- 29 d'octubre, Nova York, EUA: Frances Hodgson Burnett, escriptora estatunidenca d'origen britànic (n. 1849).[111]
- 20 de novembre, Berlín: Dora Hitz, pintora alemanya de la Secessió de Berlín (n. 1856).[112]
- 29 de novembre, Brussel·les, Bèlgica: Giacomo Puccini, compositor italià (n. 1858) (65 anys).[113]
- 29 de desembre, Lucerna, Suïssa: Carl Spitteler, escriptor suís, Premi Nobel de Literatura de 1919 (n. 1845).
- Václav Viktorin, baríton txec.
- Ángel Menchaca, músic i periodista.
Referències
- ↑ El Mundo Deportivo 19 d'octubre de 2007, pàgina 23.
- ↑ Lletget López, Isabel «Memòries de la família Lletget i Lòpez (1872-1942)». Biblio 3W Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol.XII, nº 718. Universitat de Barcelona, 20-04-2007. ISSN: 1138-9796.
- ↑ «Gaseta de les Arts | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 març 2024].
- ↑ «Publicació: Revista de Catalunya». ARCA. Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, 2018. [Consulta: 16 maig 2024].
- ↑ Solernou Puig, Aleix. L'etapa manresana de Josep Maria Planes (tesi), pàg. 35-43, esp.
- ↑ «"La Santa Espina", prohibida». La Publicitat, 05-09-1924, pàg. 4.
- ↑ Santanach, Joan. Clàssics i més. L'Editorial Barcino i Josep Maria Casacuberta. Barcino (Miscel·lània). ISBN 978-84-7226-718-3.
- ↑ «El Funicular». Ajuntament de Gelida. [Consulta: 12 setembre 2024].
- ↑ «100 anys de la ràdio a Catalunya». Gencat. Departament de la Presidència. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ «La primera ràdio de Barcelona emetia des d'un hotel | betevé», 26-09-2019. [Consulta: 9 setembre 2024].
- ↑ «El Gironès | enciclopedia.cat». [Consulta: 21 octubre 2024].
- ↑ «90 anys del metro». Fundació TMB. [Consulta: 23 octubre 2024].
- ↑ «L’Unità | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2024].
- ↑ Manuel María Urrutia León. Miguel de Unamuno desconocido. Con 58 nuevos textos de Unamuno. Universidad de Salamanca, 2007, p. 176. ISBN 978-84-7800-384-6. (castellà)
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - JO de Paris 1924 : VIIe jeux Olympiques d'été» (en francès). [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ «Erwartung. Monodram in einem Akt, op. 17 (1909)». Arnold Schoenberg Centre. [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ Tàpia Tamayo, Amílcar. «Matilde Hidalgo de Procelː médica, demócrata i visionaria social» (en castellà). Noticiero médico, 01-04-2020. [Consulta: 5 maig 2024].
- ↑ «Surrealismes. Obra gràfica de la Colección BBVA - Museu de Belles Arts de València - Generalitat Valenciana». [Consulta: 17 agost 2024].
- ↑ «Qui era Maria Ferret?». Fundació Maria Ferret. [Consulta: 8 octubre 2022].
- ↑ «Max Havart | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ «Isabel de Pomés López» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 22 març 2021].
- ↑ Escobedo Abraham, Joana «Rosalia Guilleumas, entre Llull, Verdaguer i la gestió bibliotecària». Llengua & Literatura: revista anual de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, pàg. 579-581.
- ↑ «Maria Tort Xirau». Museu de l'Empordà. [Consulta: 28 abril 2023].
- ↑ Portella Coll, Josep. «Canut Ruiz, Maria Luisa». Xarxa de Biblioteques de Menorca, 2022. [Consulta: 17 maig 2024].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Maria Josepa Colom i Sambola | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ «Granero i Sierra, Lluïsa». Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Arxivat de l'original el 2020-06-05. [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Montserrat Vayreda i Trullol | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Jordi Sarsanedas i Vives | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 setembre 2020].
- ↑ «Vicent Andrés i Estellés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Ciurans, Enric. «Teresa Cunillé i Rovira». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ «Antonel·la Salvietti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 abril 2020].
- ↑ «Biografia Isabel Oliva i Prat». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 10 setembre 2024].
- ↑ «Medalles d'Honor de Barcelona 2007». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 26 gener 2022].
- ↑ «Roser Agell i Cisa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Yvonne Loriod». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Luigi Nono». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Dorothy Malone (1924-2018) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 22 gener 2024].
- ↑ «Mirl Buchner Bio, Stats, and Results | Olympics at Sports-Reference.com», 02-01-2018. Arxivat de l'original el 2018-01-02. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Thelma Estrin, informática» (en castellà), 21-02-2015. [Consulta: 3 gener 2024].
- ↑ «Patria, Minerva y María Teresa Mirabal Reyes» (en castellà). Marcano.com. [Consulta: 27 octubre 2019].
- ↑ 42,0 42,1 42,2 42,3 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Gaughan, Gavin «Obituary: Angela Morley» (en anglès). The Guardian, 23-01-2009. ISSN: 0261-3077.
- ↑ «Anciens sénateurs Vème République: ALDUY Jacqueline» (en francès). Sénat. [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ «Overlooked No More: Bette Nesmith Graham, Who Invented Liquid Paper - The New York Times». Nytimes.com. [Consulta: 13 juliol 2018].
- ↑ «Sarah Lois Vaughan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 març 2020].
- ↑ «Marlon Brando | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ «Azucena Villaflor a 44 años del secuestro de una de las primeras Madres de Plaza de Mayo – Agenda del Sur» (en castellà). Agenda del Sur, 10-12-2021. [Consulta: 11 febrer 2024].
- ↑ «Fundació Ursula Hanke Förster» (en alemany). Universität der Künste Berlin. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Neville Marriner» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Enrico Mancini | American composer» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Elsa Marianne von Rosen | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Mateos-Vega, Mónica. «Rossana Rossanda será recordada como un potente faro de la izquierda italiana» (en castellà). La Jornada. Cultura, 21-09-2020. [Consulta: 8 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Renée dite Zizi Jeanmaire» (en francès). [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Evelyn Granville | American mathematician» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Aafje Heynis | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 desembre 2020].
- ↑ «Tatyana Nikolayeva». FemBio Frauen-Biographieforschung. [Consulta: abril 2024].
- ↑ «Marjorie Boulton | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1974» (en anglès americà). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «Claribel Alegría». Encyclopædia Britannica [Consulta: 24 octubre 2007].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Varenagh Aznavourian dit Charles Aznavour» (en francès). [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Ida Presti». Radio Swiss Classic. Arxivat de l'original el 2024-04-07. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1981» (en anglès americà). [Consulta: 7 juny 2020].
- ↑ «George H.W. Bush | Biography & Presidency» (en anglès). [Consulta: 10 juny 2020].
- ↑ Gaudino, Sabrina. «CINI BOERI 1924 – 2020» (en castellà). Un dia, una arquitecta, 28-09-2017. [Consulta: 20 març 2024].
- ↑ «Anneliese Rothenberger». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 abril 2020].
- ↑ Jose Ignacio San Martín, ex coronel condenado por el golpe del 23-F, El Mundo, 7 de juny de 2004
- ↑ «La photographe franco-suisse Sabine Weiss, figure du courant humaniste, est morte» (en francès). Le Monde.fr, 29-12-2021.
- ↑ «Décès à 93 ans de la danseuse et chorégraphe Janine Charrat» (en francès). Le Parisien, 30-08-2017. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès americà). [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2009» (en anglès americà). [Consulta: 14 agost 2020].
- ↑ «Peggy Ryan (1924-2004) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2024].
- ↑ «María Dolores Pradera | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ Arda Mandikian obituary, The Guardian, Retrieved 7 September 2015
- ↑ Dupont, Gaëlle «Mort de Simone Iff, militante indéfectible du droit des femmes» (en francès). Le Monde, 31-12-2014.
- ↑ «Lauren Bacall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 12 juny 2020].
- ↑ Gajdoš, Anton «SHORT HISTORICAL NOTES XIX: NINA BOCHAROVA (24 September 1924 Suprunovka, Ukraina – 31. August 2020 Roma, Italy)» (en anglès). Science of Gymnastics Journal, 12, 3, 01-10-2020, pàg. 431–432. DOI: 10.52165/sgj.12.3.431-432. ISSN: 1855-7171.
- ↑ «Truman Capote | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «Jimmy Carter | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ «Tchemerzine, Monique» (en francès). Fichier des décès. [Consulta: 2 febrer 2024].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Hubert Curien» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Colette Renard | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 setembre 2020].
- ↑ «Erika Mahringer» (en anglès). Olympedia. [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ «Geraldine Page | enciclopedia.cat». [Consulta: 18 octubre 2024].
- ↑ Bruland, Inge. «Else Marie Pade» (en danès). Dansk Kvindebiografisk Leksikon, 22-04-2023. [Consulta: 27 octubre 2024].
- ↑ «Edwin E. Salpeter | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «Olympedia – Siiri Rantanen». [Consulta: 5 novembre 2024].
- ↑ Vila Fernández, Anna. «Carme Parreño i Gibert». Institut del teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 22 desembre 2020].
- ↑ «Luisa Cervera Royo (1843-1924): La librepensadora requenense adelantada a su tiempo» (en castellà). Ayuntamiento de Requena, 31-08-2022. [Consulta: gener 2024].
- ↑ «La Revue de Paris» (en francès), 01-09-1932. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Joan Salvat-Papasseit | enciclopèdia.cat». [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «Esquela mortuòria» (en castellà). La Vanguardia, 09-10-1924. [Consulta: 18 agost 2024].
- ↑ Morell i Montadi, Carme. El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i realitat. L'Abadia de Montserrat, 1995, p. 124 i 125. ISBN 978-84-7826-661-6.
- ↑ «Josephine St. Pierre Ruffin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 6 juliol 2022].
- ↑ Taviani, Ferdinando. «Duse, Eleonora» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1993. [Consulta: abril 2020].
- ↑ «Eleonora Duse | enciclopedia.cat». [Consulta: 1r setembre 2023].
- ↑ «Anna Palm de Rosa (1859–1924)». Bukowskista. Arxivat de l'original el 27 March 2019. [Consulta: 1r març 2019].; «Anna Palm de Rosa». nationalmuseum. [Consulta: 1r març 2019].
- ↑ «E. Nesbit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1909» (en anglès americà). [Consulta: 9 maig 2020].
- ↑ Sabat Ercasty, Carlos «Comisión de Homenaje a María Eugenia Vaz Ferreira. Biografia». Ministerio de Instrucción Pública, 1954.
- ↑ «Franz Kafka | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Valentina Semyonovna: Pianist, Composer, and Pianist» (en anglès). Interlude, 10-03-2020. [Consulta: 4 maig 2020].
- ↑ «Ferruccio Busoni». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Joseph Conrad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Participación de una joven científica en un experimento que hizo historia» (en castellà). Mujeres con ciencia, 03-09-2014. [Consulta: 10 agost 2024].
- ↑ Lorenz, Astrid. «Ragna Nielsen» (en noruec). Store norske leksikon, 01-04-2024. [Consulta: agost 2024].
- ↑ «Louise Rayner». Chester City Council, 31-10-2005. Arxivat de l'original el 2005-10-31. [Consulta: 19 agost 2024].
- ↑ Yufen, Tai. La influencia literaria y impacto cultural de las traducciones de Lin Shu (1852-1924) en la China de finales del siglo XIX y principios del xx. (tesi) (en castellà). Barcelona: UAB, 2004. [Enllaç no actiu]
- ↑ «Anatole France» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Kate Lester (1857-1924) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Frances Hodgson Burnett (1849-1924)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 3 setembre 2024].
- ↑ «Dora Hitz». RKD Research. [Consulta: 17 octubre 2024].
- ↑ «Giacomo Puccini». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
Un any abans / Un any després
|
