1900 1900 Tipus any civil, any comú que comença en dilluns i any comú del segle Altres calendaris Gregorià 1900 (mcm) Islàmic 1318 – 1319 Xinès 4596 – 4597 Hebreu 5660 – 5661 Calendaris hindús 1955 – 1956 (Vikram Samvat) 1822 – 1823 (Shaka Samvat) 5001 – 5002 (Kali Yuga) Persa 1278 – 1279 Armeni 1349 Rúnic 2150 Ab urbe condita 2653 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Esports Obres Pel·lícules Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1870 1880 1890 - 1900 - 1910 1920 1930 Anys 1897 1898 1899 - 1900 - 1901 1902 1903 Esdeveniments Països Catalans 15 de febrerː Surt el primer número de la revista modernista Joventut.[1] 6 d'abril, Barcelona: S'estrena La filla del mar, d'Àngel Guimerà, al Teatre Romea de Barcelona.[2] 8 d'abril, Lleida, província de Lleida: s'hi publica el primer número del setmanari "La Comarca de Lleyda".[3] 13 d'octubre, Barcelona: un grup d'esportistes, encapçalats per Àngel Rodríguez, hi funden el Reial Club Deportiu Espanyol. S'inicia la construcció del Parc Güell de Barcelona. Barcelona: es publica El jardí abandonat, obra de teatre de Santiago Rusiñol.[4] Resta del món 21 de gener: Terratrèmol a l'estat mexicà de Colima que deixa setanta morts i nombrosos ferits.[5] 27 de febrer: Fundació del Fußball-Club Bayern München. 14 d'abril: Fundació a París de la Unió Ciclista Internacional. 15 d'abril: Inauguració de l'Exposició Universal de París. 2 de juliol: El primer zepelí vola sobre el llac Constança prop de Friedrichshafen, Alemanya.[6] 20 de setembre: Dissolució dels Estats Pontificis, coincidint amb el trentè aniversari de l'ocupació de Roma per l'exèrcit del rei d'Itàlia Víctor Manuel II.[7] 14 de desembre, Max Planck publica el seu estudi de la teoria quàntica.[8] Redescoberta independent per Hugo de Vries, Carl Correns i Erich von Tschermak-Seysenegg del treballs de Gregor Mendel sobre l'herència dels caràcters, anomenades comunament Lleis de Mendel. Nigèria esdevé un protectorat britànic. Integració de Hawaii als Estats Units. Publicació de l'assaig La interpretació dels somnis de Sigmund Freud.[9] Inventat el clip per Johan Vaaler. S'estrena el curtmetratge Grandma's Reading Glass Naixements Països Catalans 1 de gener: Girona: Xavier Cugat i Mingall, músic i dibuixant català. Barcelona: Aurora Redondo, actriu de teatre i cinema (m. 1996).[10] 21 de març - Barcelona: Antoni Romañà i Pujó, matemàtic i astrònom català, jesuïta, impulsor de l'Observatori de l'Ebre (m. 1980). 19 de març - Barcelona: Carme Carbonell, actriu catalana de teatre i cinema (m. 1988).[11] 27 d'abril - Barcelona: Carme Ballester i Llasat, activista pels drets de les dones, republicana, d'esquerres, independentista i la segona esposa del president Lluís Companys (m. 1972).[12] 12 de maig - Barcelona: Pere Puig i Adam, pedagog i matemàtic català (m. 1960).[13] 16 de juny - Uncastilloː Inocencia Alcubierre, actriu espanyola (m. 1930).[14] 21 de juny - Barcelona: Carme Farré i Ors, guitarrista, compositora i professora de música catalana establerta a l'Argentina (m. 1985).[cal citació] 5 de juliol - Figueres: Adela Riera, bibliotecària i directora de la B. Popular de Figueres.[15] 11 d'agost - La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor, cantant d'òpera valenciana (m. 1943).[cal citació] 19 de setembre - Xarafull, València: Selica Pérez Carpio, mezzosoprano valenciana dedicada a la sarsuela (m. 1984).[16] 24 de setembre - Igualada: Francesca Madriguera i Rodon –Paquita Madriguera–, pianista i compositora (m. 1965).[17] 24 de novembre - València: Maximilià Thous i Llorens, escriptor i polític valencià (m. 1957). 27 de novembre - València: Empar Navarro i Giner, mestra i política valenciana (m. 1986).[18] 30 de novembre - Molins de Rei: Maria Argelaguet Costa, mestra i pedagoga catalana (m. 1990). Barcelona: Amèrica Cardunets i Tallada, pintora catalana.[19] Mataró: Concepció Boter i Torrents, pintora catalana especialitzada en marines.[20] Benissa: María Luisa Palop, pintora valenciana (m. 1973).[21] Resta del món 5 de febrer: Adlai Stevenson, polític estatunidenc (mort el 1965).[22] 11 de febrer: Hans-Georg Gadamer, filòsof alemany (mort el 2002). 12 de febrer, Saint Louis, Missouri: Adele Buffington, guionista estatunidenca.[23] 22 de febrer - Calanda, Aragó, Espanya: Luis Buñuel, director de cinema espanyol (m. 1983). 2 de març - Dessau, Alemanya: Kurt Weill, compositor alemany d'origen jueu, posteriorment nacionalitzat estatunidenc (m. 1950).[24] Madridː Matilde Muñoz Sampedro, actriu espanyola (m. 1969).[25] 13 de març - Esmirna, Imperi Otomà: Giorgos Seferis, diplomàtic i poeta grec, Premi Nobel de Literatura 1963 (m. 1971). 20 de març - Colquechaca, Bolívia: Amelia Villa, escriptora i la primera metgessa boliviana (m. 1942).[26] 21 de març - Chongqing (Xina): Sun Yu, actor, guionista i director de cinema xinès (m. 1990).[27] 22 de març - Ljouwert: Christine Buisman, botànica i micòloga neerlandesa dedicada a les malalties de l'om (m. 1936).[28] 25 de març - Pequín (Xina): Ling Shuhua, escriptora i pintora xinesa (m. 1990). 30 de març - Paniza, província de Saragossa, Espanya: María Moliner, bibliotecària i lexicògrafa (m. 1987).[29] 11 d'abril - Košice, Imperi Austrohongarès: Sándor Márai, escriptor hongarès (m. 1989).[30] 21 d'abril: Hans Fritzsche, periodista i líder nazi alemany (mort el 1953).[31] 25 d'abril -Viena, Àustria: Wolfgang Pauli, físic austríac, Premi Nobel de Física de 1945 (m. 1958).[32] 28 d'abril - Noyelles-Godault, Pas de Calais, (França): Maurice Thorez, polític francès, secretari general del Partit Comunista Francès entre 1930 i 1964 (m. 1964)[33] 30 d'abril - Łódź (Polònia): Janina Konarska-Slomimska, pintora, escultora, artista gràfica i il·lustradora polonesa (m. 1975).[34] 10 de maig - Wendover, Buckinghamshire (Regne Unit): Cecilia Payne-Gaposchkin, astrònoma i astrofísica britanicoamericana (m. 1979).[35] 12 de maig - Viena: Helene Weigel, actriu i directora del teatre Berliner Ensemble (m. 1971).[36] 27 de maig - Lima (Perú): Magda Portal, poeta, escriptora i política peruana (m. 1989).[37] 1 de juny - Magúncia: Anna Seghers, escriptora que relatà la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial (m. 1983).[38] 5 de juny - Budapest (Hongria): Dennis Gabor, físic hongarès, Premi Nobel de Física de l'any 1971 (m. 1979).[39] 17 de juny - Wegeleben, Prússia: Martin Bormann, dirigent del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys.[33] 29 de juny - Lió: Antoine de Saint-Exupéry, escriptor francès.[40] 6 de juliol, Nova York: Frederica Sagor Maas, guionista de cinema nord-americana (m. 2012).[41] 8 de juliol - Nova Jersey, Estats Units: George Antheil, pianista i compositor estatunidenc (m. 1959).[42] 18 de juliol - Ivànovo (Rússia): Nathalie Sarraute, escriptora francesa d'origen rus, figura destacada del nouveau roman (m. 1999).[43] 29 de juliol - Boden, Norrbotten (Suècia): Eyvind Johnson, novel·lista suec, Premi Nobel de Literatura de l'any 1974 (m. 1976).[44] 2 d'agost - Danville, Illinois: Helen Morgan, cantant i actriu de teatre i cinema de nacionalitat nord-americana (m. 1941).[45] 4 d'agost: Louis Armstrong “Satchmo”, compositor i intèrpret de jazz. Londres, Regne Unit: Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon, reina d'Anglaterra.[46] 18 d'agost - Allahabad, Índia: Vijaya Lakshmi Pandit, diplomàtica i política índia (m. 1990).[47] 23 d'agost - Ernst Krenek, nascut a Àustria, d'origen txec, i naturalitzat estatunidenc (m. 1991) 25 d'agost - Hildesheim, Alemanya: Hans Adolf Krebs, metge i bioquímic, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1953 (m. 1981).[48] 29 de setembre - Pamplonaː María Lacunza, primera advocada navarresa (m. 1984).[49] 5 d'octubre, Fuzhou, Fujian: Bing Xin, poetessa i novel·lista xinesa del segle xx (m. 1999).[50] 10 d'octubre, Washington DC, Estats Units: Helen Hayes, actriu estatunidenca.[51] 15 d'octubre, Sant Francisco, Estats Units: Mervyn LeRoy, director de cinema nord-americà (m. 1987).[52] 17 d'octubre, Plattsburgh, Nova Yorkː Jean Arthur, una de les grans actrius estatunidenques dels anys 30 i 40 (m. 1991).[53] 19 d'octubre, Dresdenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (m. 1990).[54] 25 d'octubre, Abeokuta, Nigèria: Funmilayo Ransome-Kuti, feminista nigeriana (m. 1978).[55] 30 d'octubre, Hèlsinki, Finlàndia: Ragnar Granit, neurofisiològic suec d'origen finlandès. Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1967 (m. 1991).[56] 5 de novembre, Penzance, Anglaterra: Ethelwynn Trewavas, ictiòloga britànica (m. 1993).[57] 8 de novembre, Atlanta, Geòrgia (USA): Margaret Mitchell, escriptora i periodista, Premi Pulitzer 1937 per Allò que el vent s'endugué.[58] 14 de novembre, Brooklyn, Nova York (USA): Aaron Copland, compositor estatunidenc (m. 1990).[59] 19 de novembre, Magúncia, Alemanya: Anna Seghers, escriptora alemanya que relatà la resistència antifeixista (m. 1983).[38] 6 de desembre, Clinton, Massachusetts, Estats Units: Agnes Moorehead, actriu estatunidenca (m. 1974).[60] 17 de desembre, Aynho: Mary Cartwright, matemàtica britànica; estudià la teoria del caos.[61] 18 de desembre, Saint-Servan (Ille-et-Vilaine)ː Suzy Solidor, cantant, actriu i novel·lista francesa (m.1983).[62] Hans-Georg Gadamer, filòsof. Cyril Hare - novel·lista britànic. Marcel Légaut - filòsof francès. Necrològiques Països Catalans 12 de gener - Sabadell: Joan Plans i Costa, adroguer, alcalde de Sabadell i president de Caixa d'Estalvis de Sabadell. 1 de febrer - Vicː Mercè Font i Codina, poetessa vigatana de la Renaixença (n. 1867).[63] 23 de febrer - Reus: Lluís Quer Cugat, escriptor i economista. 23 de març - Alacant: Llorenç Casanova i Ruiz, pintor valencià (n. 1844). 2 d'abril - Sabadell: Francesc de Paula Clerch i Margall, eclesiàstic català. 17 d'abril - Pará, Brasil: Clotilde Bosch i Carbonell, pintora del segle xix (n. 1829).[64] 1 de maig - Sabadell: Feliu Crespí i Cirera, filador i alcalde de Sabadell. 27 de novembre - Barcelona: Francesc Soler i Rovirosa, pintor i escenògraf, considerat el màxim representant de l'escenografia realista a Catalunya (n. 1836). Resta del món 13 de març - Nova York: Catherine Wolfe Bruce, destacada filantropa estatunidenca i mecenes de l'astronomia (n. 1816).[65] 2 de juny - Gabon: Samori Turé o Samory Touré, va ser un sobirà i un combatent contra la colonització francesa a l'Àfrica de l'oest (n. 1830).[66] 3 de juny - Ciutat del Capː Mary Kingsley, escriptora i exploradora anglesa molt compromesa amb Àfrica (n. 1862).[67] 29 de juliol - Monza: Humbert I, rei d'Itàlia assassinat a causa d'un atemptat anarquista. 21 d'agost - Ponta Delgada: Ernesto do Canto, historiador, bibliòfil i polític de les Açores. 16 d'agost - París: José Maria Eça de Queiroz, escriptor portuguès (n. 1845).[68] 25 d'agost - Weimar: Friedrich Nietzsche, filòsof (n. 1844).[66] 30 de novembre - París (França): Oscar Wilde, escriptor i dramaturg irlandès (n. 1854). París: Alexandre Defaux, pintor francès, especialitzat en la pintura de paisatges i l'animalística. Referències ↑ «Joventut | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 febrer 2020]. ↑ «La filla del mar | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020]. ↑ Sol i Clot, Romà. 150 años de prensa leridana (en castellà). Imprenta de la Escuela Provincial, 1964, p.153.  ↑ «1900». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. ↑ Blanco Figueroa, Francisco. Renacimiento y grandeza: el primer terremoto del siglo XXI : Colima, 21 de enero de 2003 (en castellà). UCOL edición, 2004. ISBN 9706921427.  ↑ De Syon, Guillaume. Zeppelin!: Germany and the Airship, 1900-1939 (en anglès). JHU Press, 2007, p.23. ISBN 0801886341.  ↑ Efemèrides Diumenge, 23 de gener del 2011, el Punt ↑ Purrington, Robert D. Physics in the Nineteenth Century (en anglès). Rutgers University Press, 1997, p. 156. ISBN 0813524423.  ↑ Young, Robert J.C.. «Freud's secret: The interpretation of Dreams was a gothic novel». A: Sigmund Freud's the Interpretation of Dreams: New Interdisciplinary Essays (en anglès). Manchester University Press, 1999, p. 206. ISBN 0719039746.  ↑ «Aurora Redondo · Entrevista». FIGURAS. Número 3. Entrevistas de teatro. Centro de Documentación Teatral. INAEM. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España, 2018. [Consulta: 18 maig 2020]. ↑ «Carmen Carbonell». Biografías.es. [Consulta: 16 març 2020]. ↑ «Carme Ballester i Llasat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020]. ↑ «Pere Puig i Adam | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 maig 2020]. ↑ «Ino Alcubierre (1900-1930) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2021]. ↑ Ferrerós, Joan. «Adela Riera va estimar els llibres». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024]. ↑ Barreiro, Javier. «Sélica Pérez Carpio». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 juliol 2020]. ↑ «Francesca Madriguera Rodon, Paquita Madriguera». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. [Consulta: 30 juliol 2020]. ↑ Castanyer i Pinto, Raül. «Biografia Empar Navarro i Giner». Memoriavalencianista.cat - Fundació Josep Irla. [Consulta: 5 octubre 2020]. ↑ Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte.. 1. ed. Barcelona: Museu Nacional d'Art de Catalunya, 1998-. ISBN 84-7826-963-0.  ↑ «Stale Session». [Consulta: 1r maig 2020]. ↑ 1955-, Ibiza i Osca, Vicent,. Dona i art a Espanya : diccionari d'artistes d'abans de 1936. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, 2006. ISBN 847822484X. OCLC 212432429 [Consulta: 17 novembre 2018].  ↑ Steven O'Brien, American political leaders: from colonial times to the present, p.377 (anglès) ↑ «Adele S. Buffington». Women Film Pioneers Project. [Consulta: 27 setembre 2023]. ↑ Robinson, J. Bradford; Drew, David. «Weill, Kurt (Julian)». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.30032 [Consulta: 17 abril 2020].  ↑ «Matilde Muñoz Sampedro (1899-1969) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 13 febrer 2024]. ↑ Duhbravcic, Antonio. «Chopitea Villa, Maria Amelia (1900 - 1951)». Sucre històrica, 30-11-2016. [Consulta: 27 març 2020]. ↑ Planas Penadés, Ricard. Historia del cine chino. Primera edición: Febrero 2019, 2019. ISBN 978-84-17418-45-8.  ↑ Buining, Gerard; Meulenbelt, Arnold «Christine Buisman». Bomen, 25, 2013, pàg. 16-19. ↑ Martín Zorraquino, María Antonia. «María Moliner. Biografía» (en castellà) pàg.1. CVC Centro Virtual Cervantes. [Consulta: 29 març 2020]. ↑ «Sándor Márai: libros y biografía autor» (en castellà). lecturalia.com. [Consulta: 17 abril 2020]. ↑ (anglès) Eugene Davidson, The Trial of the Germans: an account of the twenty-two defendants before the International Military Trial at Nuremberg, p.531 ↑ «The Nobel Prize in Physics 1945» (en anglès americà). [Consulta: 25 abril 2020]. ↑ 33,0 33,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.  ↑ «Janina Konarska-Słonimska» (en anglès). le site Sports Reference. Arxivat de l'original el 20 d'agost 2016. [Consulta: 30 desembre 2016]. ↑ «Cecilia Payne-Gaposchkin | British-born American astronomer» (en anglès). [Consulta: 19 maig 2020]. ↑ «Helene Weigel» (en anglès). Jewish Women's Archive, 27-02-2009. [Consulta: febrer 2020]. ↑ «Perú cumple 27 años sin Magda Portal, su 'primera poetisa'». Notimérica, 11-07-2016. [Consulta: 6 abril 2020]. ↑ 38,0 38,1 Wallace, Ian. «Seghers, Anna». A: John Sandford. Encyclopedia of Contemporary German Culture (en anglès). Routledge, 2013-04-03, pàg 560 i 561. ISBN 978-1-136-81610-9.  ↑ «Dennis Gabor | British engineer» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2020]. ↑ Ingild Kind, Der Spagat: Das andere Leben von Katharina Pech, p.70 (alemany) ↑ Valerie J. Nelson. «Frederica Sagor Maas dies at 111; silent film screenwriter» (en anglès). Los Angeles Times, 07-01-2012. [Consulta: 10 desembre 2021]. ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.  ↑ «Nathalie Sarraute | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 maig 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1974» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020]. ↑ «Helen Morgan» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 3 juny 2020]. ↑ «La mujer más peligrosa de Europa» (en castellà). El País [Madrid], 29-03-2002. ISSN: 1134-6582. ↑ «Vijaya Lakshmi Pandit» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2020]. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1953» (en anglès americà). [Consulta: 18 agost 2020]. ↑ Yanes Pérez, José Santiago. Estudio histórico-jurídico del acceso de la mujer a la abogacía en España (tesi) (en castellà). Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. Facultad de Derecho. Departamento de Ciencias Jurídicas Básicas, 2015.  ↑ «Bingxin» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 gener 2024]. ↑ «Helen Hayes». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 15 març 2020]. ↑ «Mervyn LeRoy | American director» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ «Jean Arthur» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 7 abril 2021]. ↑ Warrack, John; West, Ewan. The Concise Oxford Dictionary of Opera (en anglès). Oxford University Press, USA, 1996-03-07, p. 44. ISBN 978-0-19-280028-2.  ↑ «Nigerian Biography: Funmilayo Ransome-Kuti. Biography and Activism.», 19-07-2017. Arxivat de l'original el 2017-07-19. [Consulta: 3 desembre 2023]. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1967» (en anglès americà). [Consulta: 28 octubre 2020]. ↑ Greenwood, Humphry «Obituary: Ethelwynn Trewavas» (en anglès). The Independent, 21-08-1993. ↑ «Margaret Mitchell | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 setembre 2020]. ↑ «Aaron Copland». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.  ↑ «Agnes Moorehead | American actress» (en anglès). [Consulta: 9 desembre 2020]. ↑ «Mary Lucy Cartwright». Agnes Scott College. Biographies of Women Mathematicians, 21-02-2023. [Consulta: 25 febrer 2023]. ↑ «SUZY SOLIDOR» (en francès). Encyclopædia Universalis. [Consulta: 15 gener 2023]. ↑ Godayol i Puig, Maite «Mercè Font i Codina (1867-1900): una poetessa verdagueriana». Ausa, Vol. 17, Núm. 137, 1996, pàg. 169-183. ↑ «Esquela de Clotilde Bosch». La Veu de Catalunya, Any 12, Núm. 1168, Ed. Vespre, 15-04-1902, pàg.1. ↑ Sobel, Dava. El universo de cristal (en castellà). Capitán Swing Libros, 2018-11-05. ISBN 978-84-947051-1-3.  ↑ 66,0 66,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.  ↑ «Mary Henrietta Kingsley» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 18 agost 2022]. ↑ «José Maria Eça de Queirós | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juny 2020]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1900

Kembali kehalaman sebelumnya