|
12 de setembre
El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 110 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
- Països Catalans
- Resta del món
- 490 aC - Marató, Atenes derrota l'Imperi Persa a la Batalla de Marató.
- 1309 - Gibraltar, un estol cristià format per naus de la Corona d'Aragó i de Castella, a les ordres de Jaspert V de Castellnou, pren Gibraltar als sarraïns.
- 1556 - Flandes, Carles V abandona el poder.
- 1683 - Viena, diversos exèrcits europeus combinats derroten l'Imperi Otomà al Setge de Viena.
- 1919 - Múnic, Alemanya - Adolf Hitler ingressa al Partit Obrer Alemany.
- 1920 - Anvers: Es clausuren els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).[2]
- 1866 - Nova York - s'estrena, a Broadway, la primera peça considerada com un musical modern, amb música i dansa originals que ajuden a narrar la història: The Black Crook.
- 1895 - Brussel·les (Bèlgica): Paul Otlet i Henri La Fontaine funden l'Institut international de bibliographie per a crear el Repertori bibliogràfic universal.
- 1910 - Múnic (Alemania): s'estrena la Simfonía núm. 8 de Gustav Mahler, amb una orquestra de 171 músics i un cor de 852 cantants. També se la coneix com la «Simfonia dels mil».
- 1920 - Anvers, Cloenda dels Jocs Olímpics. Els Estats Units van dominar el medaller (95 medalles, 45 d'or), davant Suècia (64 i 19) i la Gran Bretanya (42 i 15).
- 1933 - Southampton Row (Bloomsbury): Leo Szilard, a l'espera d'una llum vermella a Southampton, concep la idea de la reacció nuclear en cadena.
- 1938 - Sudets, Adolf Hitler exigeix autonomia per als alemanys dels Sudets a Txecoslovàquia.
- 1943 - Gran Sasso, Itàlia, un comando de les Waffen-SS alemanyes, dirigit pel capità Otto Skorzeny, allibera Benito Mussolini de la seva reclusió.
- 1974 - Addis Abeba, Haile Selassie, emperador d'Etiòpia, és derrocat i empresonat per un cop militar.
Naixements
- Països Catalans
- 1843 - Xàtiva, Costera: Matilde Ridocci i Garcia, mestra, pedagoga i escriptora valenciana (m. 1922).[3]
- 1846 - les Cabanyes, Penedès: Josep Torras i Bages, eclesiàstic i escriptor català.
- 1902 - Carlet, Ribera Alta: Juan Bosch Marín, pediatre valencià, fundador i director d'UNICEF-Espanya (m. 1995).[4]
- 1907 - Barcelona: Josefina Solsona i Querol, escriptora catalana (m. 1960).[5]
- 1913 - Reus: Antònia Abelló Filella, activista política, periodista republicana i feminista, pianista i escriptora (m. 1984).[6]
- 1932 - Barcelona: Carles Soler i Perdigó, eclesiàstic català, bisbe de Girona (m. 2023).[7]
- 1947 - Palma, Mallorcaː Catalina Cantarellas i Camps, historiadora de l'art mallorquina.[8]
- 1957 - Barcelonaː Àlex Susanna i Nadal, escriptor, professor i promotor cultural (m. 2024).
- 1958 - Sant Gregori: Marina Geli, metgessa i política catalana, exconsellera de Salut.[9]
- 1975 - Maó: Patrícia Font Marbán, política menorquina, diputada al Parlament de les Illes Balears en la IX legislatura.[10]
- 1984 - Piera, Anoia: Gemma Bou i Mena, ciclista catalana d'elit que destacà en la pràctica del biketrial, Campiona del Món de 2003.[11]
- 1989 - Barcelona, Barcelonès: Álvaro Cervantes Sorribas, actor català de cinema i televisió.
- Resta del món
- 1786 - París: Jean-Louis Tulou, flautista i compositor que adquirí gran renom com a concertista de flauta.
- 1852 - Morley, Regne Unit: Herbert Henry Asquith, polític britànic, Primer Ministre del Regne Unit (1908-1916) (m-1928).[12]
- 1859 - Filadèlfia, Pennsilvània (EUA): Florence Kelley reformadora social i feminista nord-americana (m. 1932).[13]
- 1867 - Carlos Eugenio Restrepo, president colombià (m. 1937)
- 1874 - Pisco: Ricardo Leoncio Elías Arias, polític peruà (m. 1951)
- 1880 - Baltimore, Maryland (EUA): Henry Louis Mencken, conegut habitualment amb el nom de H. L. Mencken escriptor estatunidenc (m. 1956).[14]
- 1896 -
- 1897 -
- 1907 - Varsòvia: Alina Szeminska, psicòloga i professora d'universitat polonesa.
- 1913 - Oakville: Jesse Owens, guanyador de quatre medalles d'or (100m, 200m, 4x100m i salt de llargada) als Jocs Olímpics de Berlín'36 (m. 1980).[18]
- 1921 - Lwów (Polònia), actual Lviv (Ucraïna): Stanisław Lem escriptor polonès de ciència-ficció.(m. 2006).[19]
- 1924 - Bafatá, Guinea Bissau, Amílcar Cabral, intel·lectual i líder independentista africà.
- 1930 - Mukawa, Hokkaidō, Japó: Akira Suzuki, químic japonès, Premi Nobel de Química de l'any 2010.
- 1931:
- 1939 - Prefectura d'Hiroshima: Nobuyuki Oishi, futbolista japonès.
- 1943 - Colombo, Sri Lanka: Michael Ondaatje, poeta i novel·lista canadenc en llengua anglesa.[21]
- 1946 - Parísː Denise Boyer, filòloga i traductora francesa, especialista en llengua i literatura catalanes.[22]
- 1947 - Mèxic DFː Gabriela Brimmer, activista pels drets de les persones amb discapacitat, i escriptora (m. 2000).[23]
- 1951 - Dublín, Irlanda: Bertie Ahern, president de la República d'Irlanda.[24]
- 1953 - Washington DC: Nan Goldin, fotògrafa i activista estatunidenca dels anys 1970 i 80.[25]
- 1957 - Frankfurt, República Federal d'Alemanya: Hans Zimmer, compositor de cinema nacionalitzat estatunidenc.
- 1966 - Mashad, Iranː Anousheh Ansari, enginyera, astronauta i empresària iraniana i estatunidenca, pionera dels viatges espacials.[26]
- 1967 - Chesterfield, Regne Unit: Jason Statham, actor anglès.
- 1980:
- 1981. Chicago Illinois, Estats Units: Jennifer Hudson, cantant i actriu estatunidenca.[29]
- 1986 - Nova York, Estats Units: Emmy Rossum, actriu i cantant estatunidenca.
- 1994 - Seúl, Corea del Sud: Kim Namjoon, conegut com a RM, raper, compositor i productor de la banda sud-coreana BTS.
- 1995 - Nkawkaw: Raphael Dwamena, futbolista ghanès (m. 2023).
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 1860 - Trujillo, Hondures - William Walker, aventurer estatunidenc, afusellat perquè s'havia apoderat de Nicaragua.[31]
- 1919 - Mustamäki, Finlàndia (avui Repino, Rússia): Leonid Andréiev, escriptor rus (n. 1871).
- 1927 -
- 1953 - Beverly Hills, Califòrnia, Estats Units: Lewis Stone, actor estatunidenc.
- 1977 - Pretòria (Sud-àfrica): Steve Biko, activista sud-africà (n. 1946).[34]
- 1979 - Madrid, Espanya: Laly Soldevila, actriu catalana.[35]
- 1981 - Milà (Itàlia): Eugenio Montale, poeta i assagista italià, Premi Nobel de Literatura de l'any 1975 (n. 1896).[36]
- 1992 - Hollywood, Califòrnia, Estats Units: Anthony Perkins, actor estatunidenc.
- 1993 - Sonoma, Califòrnia, Estats Units: Raymond Burr, actor canadenc.
- 1996 - Rio de Janeiro, Brasil: Ernesto Geisel, president del Brasil (n. 1907).
- 2001 - Madrid: Carmen Rico Godoy, escriptora, periodista i activa feminista espanyola (n. 1939).[37]
- 2003 - Nashville, Tennessee: Johnny Cash, cantant i compositor estatunidenc de música country (n. 1932).[38]
- 2008 - Claremont, Califòrnia (EUA). David Foster Wallace, escriptor estatunidenc (n. 1962).[39]
- 2009 - Dallas, Texas (EUA): Norman Borlaug, enginyer agrònom estatunidenc, Premi Nobel de la Pau de l'any 1970 (n. 1914).
- 2010 - París, França: Claude Chabrol, director de cinema francès.
- 2014 - Belfast, Irlanda del Nord: Ian Paisley, 2n primer ministre d'Irlanda del Nord i cap del Partit Unionista Democràtic (n. 1926).[40]
- 2017 -
Festes i commemoracions
- Santoral
Referències
- ↑ «Montserrat Tresserras, la pionera de les travessies». La Fosbury, 06-10-2016. [Consulta: 1r gener 2022].
- ↑ «Anvers 1920» (en anglès). Comitè Olímpic Internacional, 17-04-2020. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Simón Palmer, Carmen. «Matilde Ridocci y García» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 29 maig 2022].
- ↑ Bosch de la Peña, J. V. «Ha fallecido Juan Bosch Marín, un gran pediatra». ABC, 02-02-1995, p. 80. Arxivat de l'original el 4 de març 2016 [Consulta: 24 juny 2022].
- ↑ Creus Verni, Jordi «Biografies de dones targarines del segle xx». Urtx: revista cultural de l’Urgell [en línia], Núm. 32, 2018, pàg 25-32.
- ↑ Ivern i Salvà, Dolors. «Biografia Antònia Abelló i Filella». MEMÒRIAesquerra.cat. [Consulta: 31 desembre 2020].
- ↑ 324cat. «Mor el bisbe emèrit de Girona Carles Soler, als 91 anys», 09-12-2023. [Consulta: 11 desembre 2023].
- ↑ «Cantarellas Camps, Catalina». Diccionari d'historiadors de l'art català, valencià i balear. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ «Marina Geli i Fàbrega | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 juliol 2023].
- ↑ «Patrícia Font, núm. 2 al Congrés en una candidatura de partits insularistes i d'esquerres». Més per Menorca, 08-03-2019. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Gemma Bou Mena | enciclopèdia.cat». [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «H.H. Asquith, 1st earl of Oxford and Asquith | prime minister of United Kingdom» (en anglès). [Consulta: 11 setembre 2020].
- ↑ «Florence Kelley | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «H.L. Mencken | Biography, Books, Significance, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Elsa Triolet (1896-1970) - Find A Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 14 abril 2020].
- ↑ «Marguerite Laugier» (en alemany). Physik-Schule. [Consulta: 25 abril 2021].
- ↑ «Irène Joliot-Curie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 març 2020].
- ↑ «Jesse Owens | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Stanisław Lem | Polish author» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «George Jones | American musician» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Michael Ondaatje | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Denise Boyer | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 juliol 2021].
- ↑ Poniatowska, Elena; Brimmer, Gaby. «Gaby Brimmer» (en castellà). Grijalbo (reproduït a Revista de la Universidad de México), 1979. [Consulta: 28 juliol 2022].
- ↑ «Bertie Ahern | prime minister of Ireland» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Nan GOLDIN». TEA. Tenerife Espacio de las Artes. [Consulta: 25 juliol 2023].
- ↑ «Gran Enciclopedia de la Astronáutica (335): Ansari, Anousheh» (en castellà). NCYT Amazings, 10-06-2014. [Consulta: 24 juliol 2021].
- ↑ Corrales, José M. ««En el pueblo se hace ciencia»» (en castellà). La llave del zaguán, 02-05-2016. Arxivat de l'original el 2020-07-20. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Yao Ming | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Jennifer Hudson | Biography, Movies, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Lola Anglada,1893-1984. Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Title: Maps of Nicaragua, North and Central America: Population and Square Miles of Nicaragua, United States, Mexico, British and Central America, with Routes and Distances; Portraits of General Walker, Colonel Kinney, Parker H. French, and Views of the Battle of New-Orleans and Bunker Hill» (en anglès). www.wdl.org. [Consulta: 1r desembre 2013].
- ↑ «PAPINI, Guido in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-31. [Consulta: 25 agost 2020].
- ↑ Petino Zappala, M. Alejandra. «Sarah Frances Whiting, con los pies en la tierra y la vista en las estrellas». EsparCiencia - La ciencia es de todxs, 23-08-2020. [Consulta: 9 juny 2021].
- ↑ «Steve Biko | Biography, Education, Death, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Laly Soldevila (1933-1979) - Find a Grave...» (en anglès). [Consulta: 29 maig 2023].
- ↑ «MONTALE, Eugenio in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 19 setembre 2020].
- ↑ Hernández, Hortensia. «Carmen Rico Godoy periodista y escritora que jamás se rindió ante la vida». Heroínas, 03-02-2017. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ «Johnny Cash | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «David Foster Wallace | American author» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ «Ian Paisley | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ Burgoa, Juan J. «Xohana Torres Fernández» (en castellà). Diario de Ferrol, 02-12-2017. [Consulta: 13 setembre 2023].
- ↑ Ballester Esquivias, José María. «Transformadora de la Barcelona contemporánea» (en castellà). El Debate, 14-09-2023. [Consulta: 21 novembre 2023].
- ↑ «Diada de Mallorca? Quina Diada?». Ara, 13-09-2013. [Consulta: 4 desembre 2013].
|
|
