14 de juny

El 14 de juny és el cent seixanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-sisè en els anys de traspàs. Queden 200 dies per a finalitzar l'any.

Països Catalans

• 1323 - Càller (Sardenya): l'infant Alfons hi desembarca i inicia la conquesta de Sardenya.
• 1391 - València: El Consell de la ciutat emet un bàndol en què prohibeix la pràctica del joc de pilota als carrers.
• 1808 - el Bruc (l'Anoia): el sometent català guanya la segona batalla del Bruc a la guerra del Francès contra l'exèrcit napoleònic.
• 1925 - Barcelona: El públic barcelonista al Camp de les Corts xiula l'himne espanyol. El dictador espanyol Primo de Rivera tanca l'estadi i el president Gamper ha de dimitir.
• 1991 - Barcelona: 21.104 espectadors omplen el Palau Sant Jordi en un concert de rock català, amb Sau, Sopa de Cabra, Els Pets i Sangtraït.^[1]
• 2014 - Barcelona: Som Escola organitza la mobilització per l'escola catalana i el dret a decidir el model educatiu.

Resta del món

• 1658 - La batalla de les Dunes o de Dunkerque, va enfrontar l'exèrcit anglo-francès, sota el comandament d'Enric de La Tour d'Auvergne, vescomte de Turena, contra l'exèrcit espanyol sota el comandament de Joan Josep d'Àustria i Lluís II de Condé.^[2]
• 1752 - Aranjuez (Comunitat de Madrid): el Regne d'Espanya signa el Tractat d'Aranjuez amb el Sacre Imperi i el Regne de Sardenya-Piemont amb el qual es comprometen a ajut mutu i que es respectaran els respectius territoris a la Península Itàlica.
• 1775 - Estats Units: Es funda l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica.
• 1800 - Marengo (Alessandria, Piemont, Itàlia): Napoleó Bonaparte guanya la batalla de Marengo contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic durant la guerra de la Segona Coalició.^[3]
• 1807 - Friedland (Prússia, actualment a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): l'exèrcit de la Primera República Francesa obté una victòria decisiva contra l'exèrcit rus en la batalla de Friedland en la que aquest últim té entre 30.000 i 40.000 pèrdues. Això significarà el final de la guerra de la Quarta Coalició.^[4]
• 1900 - Xina: Inici del setge a les ambaixades estrangeres a Pekin durant la Rebel·lió Boxer.^[5]
• 1940 - París: Els alemanys entren a la ciutat durant la batalla de França.
• 1982 - Illes Malvines: Les tropes argentines de Port Stanley es rendeixen, i acaba la guerra de les Malvines.
• 1985 - Grècia-Líban-Algèria: El vol 847 de la TWA és segrestat per l'organització armada Hezbollah.

Països Catalans

• 1811 - Reus, Baix Camp: Pere Mata i Fontanet, metge català (m. 1877).^[6]
• 1819 - Ciutadella de Menorca: Josep Maria Quadrado Nieto, apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí (m. 1896).
• 1879 - Reus: Maria Ballvé Aguiló, professora i erudita reusenca.^[7]
• 1881 - Barcelonaː Carlota Matienzo Román, mestra i feminista que desenvolupà la trajectòria professional a Puerto Rico (m. 1926).^[8]
• 1883 - Barcelona: Francesc de Paula Vallet i Arnau, sacerdot, fundador dels Cooperadors Parroquials de Crist Rei (m. 1947)
• 1909 - Ceret, Vallespir: Enric Guiter, lingüista nord-català.
• 1911 - Arbeca, Raimunda Elías Marca, mestra, primera aviadora de vol sense motor, a l'estat espanyol (m. 2001).^[9]
• 1939 - Barcelona: Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista català (m. 2003).^[10]
• 1941 - Barcelona: Òscar Tusquets Blanca, arquitecte català.^[11]
• 1958 - Olesa de Montserrat: Joana Grau Masagué, jugadora de bàsquet catalana (m. 2014).^[12]
• 1973 - El Masnou, Pamela Isús, política catalana, alcaldessa de Sant Pere de Vilamajor.^[13]

Resta del món

• 1769, Rennes: Jean Elleviou, cantant francès de la corda de tenor.
• 1811, Litchfield, Connecticut Harriet Beecher Stowe, escriptora i activista abolicionista, autora de "La cabana de l'oncle Tom" (m. 1896).^[14]
• 1814, Oosterhoutː Adriana Johanna Haanen, pintora neerlandesa (m. 1895).^[15]
• 1844, Parísː Léontine Lippmann, salonnière francesa, model literari de Proust i Anatole France (m. 1910).^[16]
• 1868, Viena, Imperi Austrohongarès: Karl Landsteiner, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1930 (m. 1943).^[17]
• 1877, París: Jeanne-Marie Berthier, de nom artístic Jane Bathori, soprano francesa (m. 1970).^[18]
• 1878, Semarang, illa de Java, Indonèsiaː Jeanne Beijerman-Walraven, compositora neerlandesa (m. 1969).^[19]
• 1899, Osaka, Japó: Yasunari Kawabata, escriptor japonès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1968 (m. 1972).^[20]
• 1908, Ilford, Anglaterraː Kathleen Raine, poetessa i crítica literària anglesa (m. 2003).^[21]
• 1909, Hunt, Illinois, Estats Units: Burl Ives, actor estatunidenc.
• 1912, Marosvásárhely (Transsilvània)ː Magda László, soprano especialista en òperes del segle xx (m. 2002).^[22]
• 1914, Parísː Gisèle Casadesus, actriu francesa, sòcia honorària de la Comédie Française (m. 2017).^[23]
• 1916, Omaha, Nebraskaː Dorothy McGuire, actriu estatunidenca del Hollywood dels anys 40 i 50 (m. 2001).^[24]
• 1921, Màntua: Uber Gradella futbolista italià que jugava en la posició de porter.^[25]
• 1924, Uddingston,(Escòcia): James Whyte Black, farmacòleg escocès, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1988 (m. 2010).^[26]
• 1928, Rosario (Argentina): Che Guevara, dirigent polític i guerriller argentí (m. 1967).^[27]
• 1929 - Nova York: Cy Coleman, compositor nord-americà (m. 2004).^[28]
• 1933, Mula (Múrcia): José María López Piñero, historiador de la ciència especialista en història de la medicina (m. 2010).
• 1935, Nova Yorkː Vivian Gornick, crítica, periodista, assagista, biògrafa i activista feminista nord-americana.^[29]
• 1942, Villaviciosa de Odón, Espanya: Roberto García-Calvo, jurista espanyol, magistrat conservador i espanyolista del TC (m. 2008).
• 1946, Nova York: Donald Trump, empresari nord-americà, personalitat televisiva i 45è president dels Estats Units.^[30]
• 1954, Xi'an, Shaanxi (Xina): Huang Jianxin, guionista, productor i director de cinema xinès.^[31]
• 1956, Sienaː Gianna Nannini, cantant italiana de música rock.^[32]
• 1966, São Pauloː Luciana Souza, cantant i compositora brasilera de jazz.^[33]
• 1969, Mannheim: Steffi Graf, tennista alemanya, de les millors jugadores de la història.^[34]
• 1974, Rouyn-Noranda, Quebecː Valérie Plante, alcaldessa de Mont-real des del 2017.^[35]
• 1981, Samara (Unió Soviètica): Vladímir Ossetxkin, empresari i un activista dels drets humans.^[36]

Països Catalans

• 1701 - Vallbona de les Monges: Maria de Llúria i de Magarola, abadessa de Vallbona de les Monges i escriptora.^[37]
• 1921 - Cervera, la Segarraː Maria Güell i Puig, religiosa fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria (n. 1848).^[38]
• 1968 - Santiago de Xile: Josep Rosas i Vilaseca, sindicalista sabadellenc.
• 1997 - Barcelonaː Mercè Muntanyola i Garriga, historiadora i professora universitària (n. 1912).^[39]
• 2019 - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (n. 1940).^[40]
• 2023 - Barcelonaː Jordi Porta i Ribalta, filòsof i activista cultural català (n. 1936).

Resta del món

• 1548, Avinyó: Elzéar Genet, músic
• 1642, Amsterdam: Saskia van Uylenburgh, model neerlandesa, que fou dona i model del pintor Rembrandt van Rijn (n. 1612).^[41]
• 1830, Detmold: Anton Heinrich Pustkuchen, compositor alemany del Barroc.
• 1837, Nàpols: Giacomo Leopardi, escriptor i filòsof, el principal poeta del romanticisme italià (n. 1798).^[42]
• 1920
  • Roma (Itàlia): Anna Maria Mozzoni, periodista milanesa, activista dels drets civils i pionera del feminisme a Itàlia (n. 1837).
  • Múnic (Alemanya): Max Weber, filòsof, sociòleg i politòleg alemany, un dels pares de la sociologia i l'administració pública modernes (n. 1864).^[43]
• 1926, Le Mesnil-Théribus, Illa de França,ː Mary Cassatt, pintora americana del període impressionista, establerta a París (n. 1844).^[44]
• 1928, Hampstead (Camden) (Londres, Regne Unit): Emmeline Pankhurst, pionera dels moviments feministes i defensora del vot femení (n. 1858).^[45]
• 1960, Bucarestː Ana Pauker, líder comunista romanesa que fou Ministra d'Afers Exteriors (n. 1893).^[46]
• 1961, Budapest: Ella Némethy, mezzosoprano hongaresa (n. 1895).^[47]
• 1968, Amalfi, Itàlia: Salvatore Quasimodo, periodista i poeta, Premi Nobel de Literatura de l'any 1959 (n. 1901).^[48]
• 1979, Túnel de Salang (Afganistan)ː Ahmad Zahir, cantant. Va revolucionar la música afganesa barrejant la guitarra elèctrica i la bateria amb els instruments tradicionals. Mor assassinat el dia del seu 33è aniversari.
• 1986, Ginebra, Suïssa: Jorge Luis Borges, escriptor argentí (86 anys).^[49]
• 1990, Essenː Erna Berger, cèlebre soprano de coloratura, alemanya d'origen suec (n.1900).^[50]
• 1994, Los Angeles, Califòrnia: Henry Mancini, compositor de música per a cinema (n. 1924).^[51]
• 1995, Tallinn: Els Aarne, compositora, pianista i professora de música estoniana (n. 1917).^[52]
• 1999, Màlagaː Dolores Jiménez Alcántara, La Niña de La Puebla, cantaora de flamenc i de copla andalusa (n. 1908).^[53]
• 2007, La Plata: Marta Alconada, integrant de Mares de Plaza de Mayo.^[54]
• 2009, Bethesda, Marylandː Edith Ronne, exploradora estatunidenca de l'Antàrtida.^[55]
• 2012, Arcadia, Califòrniaː Marjorie Hyams, música de jazz estatunidenca, vibrafonista, pianista, bateria i arranjadora musical (n. 1920).^[56]
• 2014, la Corunya, Espanya: María Wonenburger, matemàtica i investigadora gallega.^[57]

• Dia Mundial del Donant de Sang^[58]

Santoral

^[59]

Església Catòlica

• Sants al Martirologi romà (2011):^[60]
  • Sant Eliseu, profeta;
  • Sant Protus, màrtir d'Aquileia (s. I);
  • Sants Valeri i Rufí, màrtirs de Soissons (304);
  • Sant Fortunat de Nàpols, bisbe (s. IV);
  • Sant Eteri de Viena del Delfinat, bisbe (s. VII);
  • Sant Metodi I de Constantinoble, bisbe (847);
  • Anastasi, Fèlix i Digna de Còrdova, màrtirs (853).
• Sant Salomó d'Israel, rei;
• Sant Teopista de Roma, màrtir;
• Sant Marcià de Sírac, màrtir (255);
• Sant Marc de Lucera, bisbe (328);
• Sant Dogmael de Gal·les, monjo (s. VI);
• Sant Cebrià d'Antigny, màrtir;
• Sant Gerold de Fontenelle, bisbe (806); Ciaran) de Bellach-Duin, abat (870);
• Sant Burcard de Meissen, bisbe (970); Epó de Lenzen, màrtir (1066); Elgar de Bardsey, eremita (1100); translació de les restes d'Anià d'Orleans, Rigobert de Reims i de Mansuet de Toul.
• Beat Nennus d'Arran, abat (s. VII);
• Beat Hartwig de Salzburg, bisbe (1023);
• Beat Quincià de Rodés, bisbe;
• Beat Ricard de Saint-Vanne, abat (1046).
• Venerable Constança de Castro, terciària franciscana (beata);
• Venerable Castora Gabrielli, vídua terciària (1391);
• Venerable Maria Güell i Puig, fundadora de les Missioneres Filles del Cor de Maria;
• Venerable Meinrad Eugster, germà llec (1925).
• beat Pedro de Bustamante, bisbe d'Aghadoe, venerat a l'Orde de la Mercè:
• beat Gerard de Claravall (12 de juny), venerat a l'Orde Cistercenc:

Església Copta

• 7 Paoni: martiri de Sant Isquirió el Soldat, o Abixkiron.

Església Ortodoxa (segons el calendari julià)

• Se celebren els corresponents al 27 de juny del calendari gregorià.

Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)

Corresponen a l'1 de juny del calendari julià litúrgic:

• Sant Justí el Filòsof, màrtir;
• Sants Caritó, Carita, Evelpist, Hièrax, Peó, Valerià i Just, màrtirs;
• Sant Justí de Roma, màrtir en 166;
• Sant Dionís de Gluixetsk, abat (1437);
• Sant Agapit de les Coves de Kíev, metge (1095);
• Sant Metri el Granger;
• Sant Neó, màrtir;
• Sant Pirrus, hieromàrtir;
• Sant Firm de Magus,
• Sant Tespesi, màrtir de Capadòcia.

Església d'Anglaterra

• Richard Baxter, purità (1691).

Església Episcopal dels Estats Units

• Sant Basili el Gran, bisbe de Cesarea (379).

Església Evangèlica Luterana d'Amèrica

• Sant Basili el Gran, bisbe de Cesarea;
• Sant Gregori de Nazianz, bisbe;
• Sant Gregori de Nissa;
• Santa Macrina la Major, teòloga;
• Sant Eliseu, profeta;
• Sant Godescalc, rei dels Vends.

Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:14 de juny.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 14 de juny