L'1 d'octubre o 1r d'octubre [ 1] és el dos-cents setanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-cinquè en els anys de traspàs . Queden 91 dies per finalitzar l'any .
Esdeveniments
Països Catalans
Resta del món
331 aC - Batalla de Gaugamela : Alexandre el Gran venç Darios III de Pèrsia .[ 3]
366 - Damas I esdevé Papa .
959 - Edgard el Pacífic esdevé Rei d'Anglaterra .[ 4]
965 - Joan XIII esdevé Papa .
1500 - Cristòfor Colom és empresonat a Santo Domingo per un emissari dels Reis Catòlics i obligat a retornar a la Península a causa de les acusacions llençades contra ell que li imputaven haver-se apropiat de propietats de la corona.
1748 - L'Havana (Cuba ): Els britànics guanyaren la batalla de l'Havana contra la flota espanyola que succeí poc després de la Guerra de l'orella de Jenkins .
1787 - L'Imperi Rus derrota l'Imperi Otomà en la batalla de Kinburn .
1791 - S'estableix l'Assemblea Legislativa Francesa .
1795 - França conquereix Bèlgica .
1800 - Tractat de Sant Ildefons : Espanya cedeix la Louisiana a França .
1811 - El primer vaixell de vapor en navegar el riu Mississipi arriba a Nova Orleans .
1813 - Vilcapugio (Departament d'Oruro , Bolívia ) : l'exèrcit reialista venç a l'exèrcit del Nord en la batalla de Vilcapugio duran la segona expedició auxiliadora a l'Alt Perú de la guerra de la Independència Argentina .
1814 - Viena (Imperi d'Àustria): Congrés de Viena .[ 5]
1823 - Ferran VII d'Espanya restableix la Inquisició .
1829 - Es funda el South African College a Ciutat del Cap .
1838 - Maella (Baix Aragó-Casp , Província de Saragossa ): el cabdill liberal Ramón Pardiñas mor juntament amb 500 militars liberals més a l'Acció de Maella en la que els carlins també prenen 3000 presoners a la Primera Guerra Carlina .
1843 - Es funda el periòdic News of the World .
1856 - Es publica el primer fascicle de Madame Bovary , de Gustave Flaubert , a La Revue de Paris .[ 6]
1861 - Es publica el Mrs Beeton's Book of Household Management .
1869 - Viena : els correus d'Àustria publiquen les primeres targetes postals (Correspondez-Karte ), de 12 x 8,5 cm, amb una tarifa inferior a la de la carta.
1870 - Madrid: el pedagog Fernando de Castro y Pajares funda l'Asociación para la Enseñanza de la Mujer perquè les dones de classe mitjana puguin tenir un ensenyament acadèmic i científic real. Tancà el 1954, però reobrí com a fundació el 1989.
1880 - Thomas Edison obre la primera fàbrica de bombetes .[ 7]
1887 - L'Imperi Britànic conquereix el Balutxistan
1889 - Fundació de la ciutat japonesa de Nagoya .
1890 - El Congrés dels Estats Units estableix el Parc Nacional de Yosemite .
1891 - S'inaugura la Universitat Stanford .[ 8]
1898 - Es funda la Universitat d'Economia de Viena com a k.u.k. Exportakademie .
1901 - Madrid : s'hi constitueix la Societat General d'Autors .
1903 - Es juga el primer partit de les Sèries Mundials de beisbol entre els Boston Red Sox i els Pittsburgh Pirates .
1908 - Ford Motor Company llança al mercat el model T .
1910 - L'explosió d'una bomba al Los Angeles Times mata 21 persones i en fereix més de 100.
1918 - Primera Guerra Mundial : les forces àrabs sota Thomas Edward Lawrence , Lawrence d'Aràbia, capturen la ciutat de Damasc .
1920 - Sir Percy Cox arriba a Bàssora per assumir el control de l'alt comissionat de l'Iraq .
1928 - La Unió Soviètica introdueix el Primer Pla Quinquennal .
1931 - La Segona República Espanyola reconeix el dret de vot a les dones .
1936 - Francisco Franco és nomenat Cap d'Estat espanyol i Generalísimo a la zona controlada per les forces militars rebels autoanomenadesnacionals .
1937 - Es funda la ciutat japonesa de Handa .
1938 - Alemanya inicia l'annexió dels Sudets (esdeveniment anomenat Crisi dels Sudets ).
1939 - Les tropes alemanyes entren a Varsòvia després del Setge de Varsòvia .
1940 - La Pennsylvania Turnpike s'obre al trànsit.
1942 - L'USS Grouper torpedeja el Lisbon Maru , que transportava presoners de guerra aliats .
1943 - Els aliats prenen Nàpols .
1946 - Aixecament de la tardor de 1946 a Daegu .
1946 - Acaben els Judicis de Nuremberg .
1947 - Primer vol del F-86 Sabre .
1949 - Mao Zedong constitueix la República Popular de la Xina .
1957 - El lema In God we trust apareix per primera vegada en diner estatunidenc.
1958 - Estats Units : Es dissol la NACA i entra en funcionament la NASA , creada el 29 de juliol del mateix any per Eisenhower , amb quatre laboratoris i uns 8.000 empleats.
1960 - Nigèria assoleix la independència del Regne Unit .
1961 - Es funda l'Agència d'Intel·ligència de la Defensa dels Estats Units d'Amèrica.
1961 - Reunificació del Camerun .
1964 - Inauguració del Shinkansen .
1965 - El General Suharto realitza un cop d'estat a Indonèsia .
1966 - El Vol 956 de West Coast Airlines s'estavella sense deixar supervivents.
1969 - El Concorde trenca per primera vegada la barrera del so .
1971 - Es funda a Florida el Walt Disney World Resort .
1971 - Es realitza el primer escàner cerebral per tomografia computada .
1975 - Primera acció dels GRAPO .
1975 - Les Illes Gilbert i Ellice se separen en dues dependències britàniques diferenciades.
1975 - Muhammad Ali derrota Joe Frazier al Thrilla in Manila .
1977 - El futbolista brasiler Pelé anuncia la seva retirada.
1977 - La Societat Nord-americana de Vegetarians estableix l'1 d'octubre com a Dia Mundial del Vegetarianisme.[ 9]
1978 - Tuvalu assoleix la independència.
1978 - Es funda el Partit Comunista Revolucionari Voltaic .
1979 - Els Estats Units retornen la sobirania del Canal de Panamà a Panamà .
1979 - Joan Pau II inicia la seva primera visita pastoral als Estats Units d'Amèrica .
1979 - Obre a Hong Kong el Mass Transit Railway (MTR).
1982 - Inauguració d'Epcot .
1982 - Sony treu al mercat el Sony CDP-101 , el primer reproductor de discs compactes .
1982 - El democristià Helmut Kohl succeeix al socialdemòcrata Helmut Schmidt a la República Federal d'Alemanya .
1984 - Plaça de Tian'anmen , Pequín : El president xinès Den Xiaoping demana la reunificació pacífica amb Taiwan en el 35è aniversari del país.[ 10]
1985 - La Força Aèria Israeliana bombardeja la seu de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina a Tunis .
1987 - El Terratrèmol de Whittier Narrows mata 8 persones i en fereix 200.
1988 - Mikhaïl Gorbatxov és escollit Cap de l'Estat soviètic per unanimitat.
1989 - Dinamarca legalitza la primera unió civil del món entre persones del mateix sexe.
1991 - Comença el Setge de Dubrovnik .
1994 - Palau assoleix la independència.
1994 - Cambridge, Massachusetts (EUA): es funda el World Wide Web Consortium .
2001 - Un atemptat a Jammu i Caixmir perpetrat per Jaish-e-Mohammad Mujhaeddin E-Tanzeem mata 38 persones.
2013 - El Tea Party provoca un tancament de govern als Estats Units d'Amèrica .
Naixements
Països Catalans
1756 - Barcelona : Francesc Santponç i Roca , metge i inventor català (m. 1821 ).[ 11]
1884 - El Port de la Selva ː Mercè Rubiés Monjonell , mestra i escriptora catalana (m. 1971 ).[ 12]
1909 - Barcelona : Miquel Batllori i Munné , historiador i jesuïta català (m. 2003).
1912 - Palma : Aurora Picornell Femenies , dirigent comunista mallorquina, assassinada pels franquistes en 1937.[ 13]
1936 - Caldes d'Estrac ː Magda Bolumar Chertó , artista plàstica catalana, vinculada a les avantguardes artístiques del segle xx .[ 14]
1939 - Perpinyàː Arlette Franco , política nord-catalana (m. 2010 ).[ 15]
1950 - Barcelona : Mila Segarra i Neira , filòloga catalana .[ 16]
1964 - Barcelona : Jordi Sànchez i Picanyol , polític català.
1966 - Barcelona : Nina , cantant i actriu catalana.[ 17]
1974 - Maó : María Teresa Pulido Fernández , atleta menorquina , campiona d'Espanya de Marató.[ 18]
1984 - Granollers , Vallès Oriental : Laura Pous i Tió , tennista professional catalana.[ 19]
Resta del món
208 , Arca Caesarea, Judea : Alexandre Sever , emperador romà .
1207 , Winchester , Anglaterra : Enric III d'Anglaterra , rei d'Anglaterra (m. 1272 ).[ 20]
1507 , Vignola : Jacopo Vignola , arquitecte italià.
1541 , Càndia , Creta : Doménikos Theotokópulos , El Greco , pintor , escultor i arquitecte d'origen grec , de final del Renaixement.
1685 , Viena , Sacre Imperi : Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic , emperador i rei d'Aragó amb el nom de Carles III.
1788 , Bermudes : Mary Prince , esclava , abolicionista i autobiògrafa britànica.[ 21]
1847 , Clapham , Londres : Annie Besant , periodista i investigadora anglesa.(m. 1933 )[ 22]
1849 , Estocolm , Suècia : Anne Charlotte Leffler , escriptora sueca.[ 23]
1859 - Columbia , Carolina del Nord : Clarissa Minnie Thompson Allen , educadora i escriptora afroamericana estatunidenca .[ 24]
1861 , Zemgale , Letònia : Anna Brigadere , escriptora letona (m. 1933 ).[ 25]
1865 , París , França : Paul Dukas , compositor francès (m. 1935 ).[ 26]
1889 , Los Angeles , Califòrnia : Minta Durfee , actriu estatunidenca (m. 1975 ).[ 27]
1893 , Chemnitz (Alemanya) : Marianne Brandt , pintora, escultora, fotògrafa i dissenyadora, pionera del disseny modern (m. 1983 ).[ 28]
1903 , Kíiv , Imperi Rus ː Vladimir Horowitz , pianista clàssic, considerat un dels pianistes més distingits de la història (m. 1989 ).[ 29]
1912 , Manchester , Anglaterra : Kathleen Ollerenshaw , matemàtica i política britànica (m. 2014 ).[ 30]
1920 , Nova York , EUA : Walter Matthau , actor estatunidenc (m. 2000 ).[ 31]
1924 , Plains (Geòrgia) , EUA : Jimmy Carter , 39è president dels Estats Units .[ 32]
1928 , Jonischkis , Lituània : Laurence Harvey , actor, director, productor i guionista britànic
1930 , Limerick , Irlanda : Richard Harris , actor irlandès (m. 2002 ).[ 33]
1934 , Santander , Espanya : Emilio Botín , banquer , propietari i president del Banco Santanter .
1935
1937 , Londres : Matthew Carter , tipògraf anglès.
1938 , Sydney , Austràlia : Lorraine Crapp , nedadora australiana especialista en crol , guanyadora de quatre medalles olímpiques.[ 36]
1945 :
1947 , Haifa , Mandat britànic de Palestina : Aaron Ciechanover , biòleg israelià, Premi Nobel de Química de l'any 2004 .
1953 , Oslo , Noruega : Grete Waitz , atleta noruega especialista en marató , cross -5 vegades campiona del món- i cursa de fons (m. 2011).[ 37]
1956 , Eastbourne , Anglaterra : Theresa May , política britànica, membre del Partit Conservador , fou primera ministra del Regne Unit .[ 38]
1957 - Budapest , República Popular d'Hongria : Éva Tardos , informàtica teòrica hongaresa , guanyadora del Premi Fulkerson en 1988.[ 39]
1959 , Krasnoiarsk , Unió Soviètica : Galina Ieniúkhina , ciclista russa , especialista en pista.[ 40]
1973 , Thar Es-Souk , Marroc : Yasmine Lafitte , actriu porno marroquina.[ 41]
1981 , Prefectura de Chiba , Japó : Satoshi Otomo , futbolista internacional amb la selecció de les Filipines .[ 42]
1985 , Bokoji , Etiòpia : Tirunesh Dibaba , atleta etíop, especialista en curses de llarga distància , guanyadora de tres medalles olímpiques.[ 43]
1989 , Sacramento , Califòrnia : Brie Larson , actriu, cantautora, directora i guionista estatunidenca.[ 44]
1990 ,
Necrològiques
Països Catalans
1572 - Roma : Francesc de Borja , duc de Gandia (1542 -1543 ), baró i primer marquès de Llombai , lloctinent de Catalunya (1539-1543).
1847 - Madrid : Rafael Esteve i Vilella , gravador valencià .
1877 - La Garriga ː Isabel de Villamartín i Thomas , poeta i dramaturga catalana de la Renaixença (n.1837).[ 47]
1958 - Cassà de la Selva , Gironès : Pere Arpa i Torremilans , fiscornaire , i un dels fundadors de la cobla Selvatana (n. 1889 ).
1961 - Barcelona : Rosa Sensat i Vilà , mestra i pedagoga catalana (n. 1873 ).[ 48]
1968 - Figueres (Alt Empordà) : Carles Fages de Climent , poeta, dramaturg, crític literari i d'art (n. 1902 ).
2018 - Montserrat (Bages ): Alexandre Olivar i Daydí , religiós patròleg i liturgista català, acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona .
2019 - Barcelona : Carles Guinovart i Rubiella , compositor català (n. 1941 ).
2022 - Barcelona : Àngel Casas i Mas , periodista, crític musical i presentador de televisió català (n. 1946 ).[ 49]
Resta del món
1404 - Roma , Estats Pontificis : Bonifaci IX , Papa (n. 1350 ).[ 50]
1578 - Namur , Comtat de Namur : Joan d'Àustria , militar castellà i comandant de la batalla de Lepant (1571) .
1602 - Valladolid : Hernando de Cabezón , organista i compositor del Renaixement .
1697 - París ː Claudine Bouzonnet-Stella , gravadora, dibuixant i pintora francesa (m. 1697 ).[ 51]
1914 - Kristiania : Kitty Lange Kielland , pintora paisatgista noruega (n. 1843 ).[ 52]
1918 - Brussel·les : Erasme Raway , sacerdot i compositor belga.
1944 - Tunis : Abd al-Aziz al-Thaalibi , polític tunisià
1992 - Günzburg, Baviera : Petra Kelly , política i activista alemanya i fundadora del Partit Verd alemany .[ 53]
1994 - París , França : André Lwoff , metge francès i Premi Nobel de Medicina el 1965 (n. 1902 ).[ 54]
2012 - Londres , Regne Unit : Eric Hobsbawm , historiador marxista britànic .
2018 - Moriés , França : Charles Aznavour , cantant , compositor i actor francès .[ 55]
Festes i commemoracions
Dia internacional de la música : El dia internacional de la música es va crear el 1975 a proposta de Yehudi Menuhin , president del International Music Council (IMC), un organisme de la UNESCO .
Dia internacional de la gent gran
Santoral: sants Virila , abat; Romà el Melode , monjo; Remigi de Reims , bisbe; Bavó de Gant , monjo; Teresa de Lisieux , verge; beat Juan de Palafox , bisbe; venerable Lluís d'Amigó i Ferrer , caputxí, bisbe de Solsona i Sogorb i fundador de les Germanes Terciàries Caputxines de la Sagrada Família i els Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors .
Referències
↑ «Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana ». [Consulta: 15 setembre 2018].
↑ «La Publicitat | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 23 novembre 2020].
↑ «Battle of Gaugamela | Summary » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Edgar | king of England » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Congress of Vienna | Goals, Significance, Definition, & Map » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Gustave Flaubert comença a publicar "Madame Bovary" | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 20 agost 2021].
↑ «Thomas Edison opened the first electric lamp factory on October 1, 1880 » (en anglès). redlegagenda.com, 01-10-2016. [Consulta: 9 juny 2017].
↑ «Stanford University | Location, Enrollment, & Notable Alumni » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ Dia Mundial del Vegetarianisme , Vilaweb; 1 d'octubre de 2011 [última consulta 1 d'octubre de 2011].
↑ «Speech at the ceremony celebrating the 35th anniversary of the founding of the People's Republic of China - China - Chinadaily.com.cn ». [Consulta: 17 octubre 2020].
↑ «Francesc Santponç i Roca | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 30 octubre 2020].
↑ Les Cinc branques: poesia femenina catalana . 1. ed. Barcelona: Albert i Corp, 1975. ISBN 84-400-8407-2 .
↑ «Aurora Picornell i Femenias | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 8 desembre 2021].
↑ «Magda Bolumar i Chertó | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 18 agost 2021].
↑ «Décès de la députée UMP Arlette Franco ». Le Figaro , 01-04-2010.
↑ «Mila Segarra i Neira ». IEC. [Consulta: 6 setembre 2020].
↑ «Nina Agustí ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Teresa Pulido ». Reial Federació Espanyola d'Atletisme (RFEA) PDF (castellà) . Arxivat de l'original el 21 de desembre 2022. [Consulta: 21 desembre 2022].
↑ «Laura Pous-Tio | Player Stats & More – WTA Official » (en anglès). [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Henry III | king of England [1207–1272 ]» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ de Arazoza Rodríguez , Ana Elena. «Mary Prince, una esclava de las Indias Occidentales » (en anglès). Ediciones del Lirio. [Consulta: 2 setembre 2023].
↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ «Anne Charlotte Leffler ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ Texas, Death Certificates, 1903-1982
↑ Wilson , Katharina M.; Schlueter , Paul; Schlueter , June. Women Writers of Great Britain and Europe: An Encyclopedia (en anglès). Routledge, 2013-12-16, pàg. 54. ISBN 978-1-135-61670-0 .
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Dukas » (en francès). [Consulta: 23 octubre 2020].
↑ «Minta Durfee ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ Ferrer Valero , Sandra. «La ingeniera que conquistó la Bauhaus, Marianne Brandt (1893-1983) ». Mujeres en la historia, 13-02-2017. [Consulta: 17 maig 2020].
↑ «Vladimir Horowitz | Russian pianist » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Notice de personne - Ollerenshaw, Kathleen (1912-....) » (en francès). BnF.
↑ «Walter Matthau | Biography, Plays, Movies, & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Jimmy Carter | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Richard Harris | Biography, Roles, MacArthur Park, & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Julie Andrews | Biography, Movies, & Facts » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Eiko Kadono ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Lorraine Thurlow | Sport Australia Hall of Fame » (en anglès americà). [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Grete ANDERSEN - Olympic Athletics | Norway » (en anglès), 16-06-2016. [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Theresa May | Biography, Facts, & Policies » (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «ISNI 0000000073745178 Éva Tardos (Hongaars wiskundige) (born 1957-10-01) ». [Consulta: 24 octubre 2020]. [Enllaç no actiu ]
↑ «Cycling Museum - Galina ENOUKHINA ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Yasmine Lafitte ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ National Football Teams
↑ «Tirunesh DIBABA - Olympic Athletics | Ethiopia » (en anglès), 10-05-2019. [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Brie Larson ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Hazal Kaya ekranlardan uzak durmaya karar verdi » (en turc). [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ «Chloe Hosking ». [Consulta: 24 octubre 2020].
↑ Tomàs , Margalida «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes. Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda ». Anuari Verdaguer, 25 , 2017, pàg. 55-90.
↑ «Rosa Sensat i Vilà | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 1r octubre 2020].
↑ «Mor Àngel Casas als 76 anys », 01-10-2022. [Consulta: 1r octubre 2022].
↑ «BONIFACIO IX, papa in "Dizionario Biografico" » (en italià). [Consulta: 27 octubre 2020].
↑ Jeffares, Neil . «STELLA, Claudine Bouzonnet- ». Dictionary of pastellists before 1800 (online edition) .
↑ Lange , Marit «Kitty L. Kielland » (en noruec). Store norske leksikon , 18-06-2024.
↑ Marín Yarza , Maribel «El ascenso y caída de la Lady Di de Los Verdes » (en castellà). El País [Madrid], 25-10-2016. ISSN : 1134-6582 .
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1965 » (en anglès americà). [Consulta: 2 octubre 2020].
↑ «Charles Aznavour | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 6 maig 2020].