Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

1972

Infotaula nombre1972
Tipusany civil, any de traspàs i any de traspàs que comença en dissabte Modifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1972 (mcmlxxii)
Islàmic1392 – 1393
Xinès4668 – 4669
Hebreu5732 – 5733
Calendaris hindús2027 – 2028 (Vikram Samvat)
1894 – 1895 (Shaka Samvat)
5073 – 5074 (Kali Yuga)
Persa1350 – 1351
Armeni1421
Rúnic2222
Ab urbe condita2725
Categories
Naixements Defuncions
Esdeveniments Eleccions Esports
Obres Pel·lícules Discs
Segles
segle xix - segle xx - segle xxi
Dècades
1940 1950 1960 - 1970 - 1980 1990 2000
Anys
1969 1970 1971 - 1972 - 1973 1974 1975

1972 fou un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).

Esdeveniments

Països Catalans
Resta del món

Música

Categoria principal: Discs del 1972
M/d Artistes Títol Estil
Lluís Llach Com un arbre nu cançó
06/06 David Bowie The Rise and Fall of Ziggy Stardust and the Spiders from Mars rock
12/04 Deep Purple Made in Japan rock dur
08/15 The Doors Full Circle fusió
12/01 Gentle Giant Octopus rock
06/02 Pink Floyd Obscured by Clouds rock prog.
05/12 The Rolling Stones Exile on Main Street rock
09/13 Yes Close to the Edge rock prog.
Pàgina principal: Portal:Música/1972

Enguany es fundaren l'Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia[3] i el grup gallec Fuxan os Ventos.

Premis Nobel

Camp Guardonats
Física
Química
Medicina o Fisiologia
Literatura
Pau
Economia

Videojocs

Portal:Videojocs/1972
M/d jocs sist.
Empire BASIC
Star Trek PDP
10/03 Invasion Odyssey 
Fa 52 anys

El 27 de juny s'incorporà l'empresa Atari, fundada pels productors del Computer Space, Nolan Bushnell i Ted Dabney.

Al setembre eixí al mercat estatunidenc la primera consola de joc, Magnavox Odyssey. El 29 de novembre Atari tragué la màquina recreativa PONG, el primer videojoc popularitzat.


Naixements

Països Catalans
Resta del món

Necrològiques

Països Catalans
Resta del món

Referències

  1. ↑ China.. Debate Editorial, 2012. ISBN 978-84-9992-145-7. 
  2. ↑ «Apollo | History, Missions, & Facts» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
  3. ↑ «Esbart del Centre Moral i Instructiu de Gràcia | Cultura Popular». [Consulta: 29 abril 2020].
  4. ↑ «Laia Bonet Rull». Casa Asia. [Consulta: desembre 2021].
  5. ↑ «Berkana, Librería gay y lesbiana - Natza Farré». [Consulta: 25 novembre 2021].
  6. ↑ «Encarnació Granados Aguilera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 novembre 2020].
  7. ↑ «Marina Ferragut Castillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 febrer 2020].
  8. ↑ Ros, Cristina. «“Es mira la UIB com si no tingués res a veure amb la societat, i n’és el reflex”». Ara Balears, 06-11-2021. [Consulta: 5 febrer 2022].
  9. ↑ «Catalina Soler». diaribalear.es. I Premios Balear del año, 05-09-2018. Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 19 març 2020].
  10. ↑ «Fitxa de les Corts Valencianes». Arxivat de l'original el 2015-07-22. [Consulta: 18 juliol 2015].
  11. ↑ «Marta Andrade Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 març 2021].
  12. ↑ «Anna Oliver Borràs». Acadèmia Valenciana de la Llengua. Autors a les aules. [Consulta: març 2020].
  13. ↑ «Michela Murgia. L'acabadora». Biblioteca Na Batlessa, d'Artà. Club de lectura. [Consulta: abril 2020].
  14. ↑ «Teresa Jordà i Roura | enciclopèdia.cat». [Consulta: 28 abril 2021].
  15. ↑ Melgar, Blai. «Així és Cristina Puig, la nova presentadora del FAQS». Catalunya Diari, 07-01-2019. [Consulta: 8 juliol 2022].
  16. ↑ «Glòria Gauchia Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 juliol 2020].
  17. ↑ «Mònica Bosch Forrellad | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 juliol 2020].
  18. ↑ «Núria Prims | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 juliol 2022].
  19. ↑ «Eva Menor Cantador - La Diputació - Diputació de Barcelona». [Consulta: 31 juliol 2022].
  20. ↑ Las top 100 mujeres líderes (en castellà). LID Editorial, 20 de juliol de 2015. ISBN 9788483562819. 
  21. ↑ «Montserrat y Bernabé Martí, los hijos de Montserrat Caballé» (en castellà). 20minutos, 06-10-2018. [Consulta: 8 octubre 2022].
  22. ↑ «Marta Felip Torres D'experta en administració a primera alcaldessa de l'Ajuntament de Figueres». Diari de Girona, 28-12-2012. [Consulta: 23 setembre 2022].
  23. ↑ «Mariona Carmona Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 octubre 2020].
  24. ↑ «Paneque Sureda, Sílvia». Ajuntament de Girona. Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions (SGDAP). [Consulta: 30 octubre 2020].
  25. ↑ «Amanda Peet: biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 22-07-2017. [Consulta: 3 desembre 2021].
  26. ↑ «Leymah Gbowee. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
  27. ↑ Díaz-Guardiola, Javier. «Roberta Marrero: «Me hice artista porque el mundo real me horrorizaba»» (en castellà). ABC Cultural, 14-03-2017. [Consulta: 6 gener 2021].
  28. ↑ «Albert Réka». Hungarian Academy of Sciences.
  29. ↑ «La poesía de Ana Cecilia Blum en el festival La Pluma y la Palabra, en Washington, D.C.». Letra Urbana, 19-07-2014. [Consulta: 15 març 2020].
  30. ↑ «Isabelle Faust - Munzinger Biographie». [Consulta: 22 gener 2022].
  31. ↑ «Louise Leakey» (en anglès). alchetron.com. [Consulta: 11 octubre 2020].
  32. ↑ «Ravza Kavakcı Kan Kimdir». Timetürk Biyografi. [Consulta: 30 març 2020].
  33. ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8. 
  34. ↑ «Conchita Martínez Bernat | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 febrer 2022].
  35. ↑ «Svensk Filmdatabas: Sofia Helin» (en suec). [Consulta: 12 agost 2015].
  36. ↑ «Katja SEIZINGER» (en anglès). FIS. Fédération internationale de ski, 30-07-2013. [Consulta: 27 març 2021].
  37. ↑ «Notorious B.I.G. | American rapper» (en anglès). [Consulta: 20 maig 2020].
  38. ↑ Ortiz Gómez, Teresa. «Trinidad Arroyo Villaverde». Real Academia de la Historia. [Consulta: 26 març 2022].
  39. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Zinedine Zidane» (en francès). [Consulta: 25 juny 2020].
  40. ↑ «Biographie de Laurent Gaudé» (en francès). [Consulta: 20 juliol 2020].
  41. ↑ Corbal, M. «Zanele Muholi: “Las comunidades negras LGTBI asistimos a más funerales que fiestas”» (en castellà). Afroféminas. Revista antirracista, 22-07-2018. [Consulta: 29 maig 2022].
  42. ↑ «Biografía y obras: Lazkoz, Abigail» (en castellà). Guggenheim Bilbao Museoa. [Consulta: 19 juny 2020].
  43. ↑ «Eminem | Biography, Music, Awards, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 octubre 2020].
  44. ↑ «Esther Duflo. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: febrer 2020].
  45. ↑ «Carme Bau i Bonaplata | enciclopèdia.cat». [Consulta: 7 gener 2021].
  46. ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya autònoma : 1931/1939. Barcelona: Edicions 62, 1977-1978. ISBN 84-297-1339-5. 
  47. ↑ «Gabriel Ferrater i Soler | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 abril 2020].
  48. ↑ «Josefina Robledo». Cátedra de guitarra Rosa Gil del Bosque. Arxivat de l'original el 2022-07-06. [Consulta: 19 març 2022].
  49. ↑ «Max Aub | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 abril 2020].
  50. ↑ Rodríguez de la Torre, Fernando. «Emma Chacón y de Lausaca». Real Academia de la Historia. [Consulta: 3 juliol 2020].
  51. ↑ «Recordant a Mercè Bayona i Codina». Ajuntament de La Vall d'en Bas, 08-03-2017. [Consulta: 30 maig 2023].
  52. ↑ «Entierro de la hija de Don Santiago Rusiñol, María». ABC [Barcelona], 02-12-1972, p. 50.
  53. ↑ «Maria Pérez Peix» (en anglès). Family Search. [Consulta: 23 novembre 2020].
  54. ↑ «Casa Fàbrica Turull. La família». Museus Municipals de Sabadell. [Consulta: 16 abril 2020].
  55. ↑ «Mahalia Jackson» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, actualitzat 22 octubre 2021. [Consulta: 27 novembre 2021].
  56. ↑ Gulsoy, Joseph; Solà-Solé, Josep M. Catalan studies: volume in memory of Josephine de Boer / Estudis sobre el català: volum en memòria de Josephine de Boer. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans i Borràs Edicions, 1977, p. 304 pàg. (Lacetania, 4). ISBN 84-7413-961-9. 
  57. ↑ Merle-Béral, Hélène. 17 mujeres Premios Nobel de ciencias (en castellà). Primera edición. Barcelona: Plataforma, 2018, p. 107. ISBN 978-84-17114-70-1. 
  58. ↑ «The life of Escher» (en anglès). Escher in het Paleis. La Haia. [Consulta: 25 abril 2020].
  59. ↑ «Heinrich Lübke. German statesman» (en anglès). Encyclopaedia Britannica, 02-04-2020. [Consulta: abril 2020].
  60. ↑ «The Nobel Prize in Literature 1968» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
  61. ↑ 61,0 61,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4. 
  62. ↑ «Clara Campoamor». Canal Historia. [Consulta: 28 febrer 2020].
  63. ↑ «J. Edgar Hoover | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 5 maig 2020].
  64. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1950» (en anglès). [Consulta: 1r maig 2020].
  65. ↑ «Geraldine Beamish Bio, Stats, and Results». Sports Reference, 18-04-2020. Arxivat de l'original el 2020-04-18. [Consulta: 27 març 2021].
  66. ↑ «Dame Margaret Rutherford» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 abril 2022].
  67. ↑ «Asta Nielsen» (en anglès). Projecte Women Film Pioneers. Jane Gaines, Radha Vatsal i Monica Dall'Asta, eds. Columbia University Libraries, 2017. Arxivat de l'original el 2021-09-11. [Consulta: 5 agost 2021].
  68. ↑ Hughes, Alex. Violette Leduc: Mothers, Lovers, and Language (en anglès). MHRA, 1994. ISBN 978-0-901286-41-3. 
  69. ↑ «Edward VIII | Biography, Abdication, & Wife» (en anglès). [Consulta: 12 maig 2020].
  70. ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1961» (en anglès). [Consulta: 13 juny 2020].
  71. ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul-Henri Spaak» (en francès). [Consulta: 19 juliol 2020].
  72. ↑ «May Frances Aufderheide Kaufman (1888-1972)» (en anglès). Find a Grave Memorial. [Consulta: 8 juliol 2020].
  73. ↑ «Louise Arner Boyd (1887-1972) - Find A Grave...» (en anglès). [Consulta: 28 juliol 2021].
  74. ↑ Cervantes. «Alejandra Pizarnik. Biografía literaria» (en castellà). CVC Centro Virtual. [Consulta: 2 febrer 2021].
  75. ↑ «Вера Каралли / Vera Caralli» (en rus). Kino-teatr, 2016-08-26 (actualitzat 31/01/24). [Consulta: 28 maig 2024].
  76. ↑ Tavera, Susanna. «Pura Maortua Lombera». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 octubre 2022].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1972
Kembali kehalaman sebelumnya