Lleó XII (en llatí: Leo XII) és el nom que el cardenal Annibale della Genga va prendre en ser escollit Papa.[1]
Pertanyia a la família dels comtes de la Genga i de jove va estudiar a l'Acadèmia de Nobles Eclesiàstics. El 1783 va ser ordenat sacerdot. Pius VI el va nomenar el seu secretari particular i el 1793 el va nomenar bisbe de Tiro i el va enviar a Lucerna, Suïssa com a nunci apostòlic. El 1794 va ser transferit com a nunci a Colònia, però no s'hi va poder instal·lar, ja que hi havia guerra amb França. Durant les guerres napoleòniques va passar per Viena, Múnic, Dresden i Wittemberg, les principals corts alemanyes.
Es va presentar al conclave del 1823 amb l'oposició de França, que només va permetre'n l'elecció perquè es creia que estava greuement malalt i no duraria gaire. Va començar el pontificat repartint diners entre els pobres i assignant cent dots a noies escollides a l'atzar. Va desenvolupar una política econòmica destinada a retallar despeses, cosa que li va permetre abolir alguns impostos. En política exterior va arribar a acords amb molts Estats per ajudar les Esglésies locals.
Va ser un papa extremament conservador i va lluitar aferrissadament contra l'expansió del liberalisme, arribant a penjar seguidors de les noves corrents. Amb igual duresa va perseguir les societats secretes com els maçons o els carbonaris en publicar la butlla Quo Graviora de 1825.[2] Dins d'aquesta repressió destaca un gest força incongruent: va treure les obres de Galileo Galilei de l'índex de llibres prohibits. Per tal de donar més força a les congregacions, va reemplaçar molts laics de l'administració civil per eclesiàstics. Va reformar l'eduació escolar seguint el consell dels jesuïtes.
Referències
↑Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 274. ISBN 9788440618483.
↑Bárcena, Alberto. Iglesia y Masonería: Las dos ciudades (en castellà). Madrid: Ediciones San Román, 2021. ISBN 9788417463212.
.jpg)
.svg){kind=small}
