Fèlix I
Fèlix I va ser elegit nou Papa el 5 de gener de l'any 269, després de la mort del Papa Dionís I el 26 de desembre de 268. De demostrada ciutadania romana, se'n saben ben poques coses del seu pontificat, però es creu que va ser ell qui va donar la sanció eclesiàstica a la celebració anual dels màrtirs; una celebració que, no obstant això, ja existia abans del seu pontificat. També es creu que va ser ell qui va fer la llei de consagració d'esglésies. A més a més, també es creu que, a causa del seu suport als cristians durant les persecucions de cristians de l'emperador Luci Domici Aurelià, va ser afegit a la llista de màrtirs. El dia de la seva mort, el 30 de desembre de l'any 274, s'ha convertit en el dia de la seva festa. Un fragment d'una carta enviada a Màxim d'Alexandria, bisbe d'Alexandria, en la qual es dona suport a les doctrines de la Trinitat i l'Encarnació de Crist en contra dels arguments de Pau de Samòsata, va ser escrit per Fèlix.[1] Se li atribueixen tres cartes més, l'autenticitat de les quals encara no ha sigut demostrada. Referències
|