Benet VIII
Teofilacte de Túsculum, fou fill de Gregori I de Túsculum.[1] Fou cardenal i bisbe de Porto el 1001, i fou consagrat papa amb el nom de Benet VIII, probablement el 20 d'abril o el 22 de juny de 1012 tot i que no havia rebut cap orde sacerdotal abans de l'elecció.[1] Les dades contradictòries de les fonts també es poden explicar pel fet que Benet VIII no va ser reconegut inicialment per tothom com a pontífex.[1] Al sinode de Pavia de 1022 va decretar que els fills de sacerdots no eren «llibres» i per conseqüència no podien heretar res de llur pare. Aquesta mesura servia sobretot per a protegir els interessos econòmics l'Església.[2] Va col·laborar amb l'emperador Enric II.[1] Va protegir Romuald de Ravenna, fundador dels camaldulesos. Va morir a Roma l'abril de 1024 i el seu germà Romà, també sense cap orde sacerdotat, va intrigar per succeir-lo.[3] Referències
|