Nascut com a Giovanni Crescenzi, era nebot de Marozia, de la influent família Crescenzi. Va fer la seva carrera a la cort papal, arribant a la posició de Bisbe de Nardi. Cinc mesos després de la mort del seu predecessor Lleó VIII (963-965) va ser escollit com a Papa, amb el suport de l'emperador Otó I.
Les actuacions de Joan i el suport que rebia de l'estranger el feren impopular a Roma, que preferia com a Papa a Benet V que encara vivia exiliat a Hamburg. Aquest rebuig va provocar que el desembre del 965 el comte de CampàniaRofred i el prefecte de la ciutat Pere encapçalessin una revolta, obligant a Joan XIII a fugir de la ciutat i exiliar-se a la cort de Pandolf, príncep de Pàdua i de Benevent.
A l'assabentar-se l'emperador de l'expulsió del seu protegit es va disposar a marxar sobre Roma, i aquesta amenaça va fer que els romans, temorosos de les represàlies, matessin el prefecte Pere i es disposessin a rebre triomfalment, el 14 de novembre del 966, Joan XIII.
El desembre del 966 l'emperador va entrar en Roma, on hi romangué quasi sis anys, i va nomenar com a perfecte de la ciutat a Crescenç I, germà del Papa.
L'any següent, el dia de Nadal del 967, Joan XIII va coronar coemperador el fill d'Otó I, Otó II, de tan sols 12 anys.
Cinc anys després, el 972, el Papa casava Otó II amb Teofan, la neboda de l'emperador romà d'Orient Joan I Tsimiscés, obrint-se així un període de proximitat entre Occident i Orient.
En la seva faceta religiosa, el papat de Joan XIII és recordat per l'evangelització dels hongaresos i polonesos; pels intents de reorganització de l'Església que el van portar a la creació de l'Arquebisbat de Magdeburg i altres rituals llatins en el sud d'Itàlia, reduint influència de l'Imperi Romà d'Orient i la seva església Ortodoxa en aquella regió; i pel costum de beneir i donar nom a les campanes de les esglésies.
.jpg)
