1054 1054 Tipus any Altres calendaris Gregorià 1054 (mliv) Islàmic 446 – 447 Xinès 3750 – 3751 Hebreu 4814 – 4815 Calendaris hindús 1109 – 1110 (Vikram Samvat) 976 – 977 (Shaka Samvat) 4155 – 4156 (Kali Yuga) Persa 432 – 433 Armeni 503 Rúnic 1304 Ab urbe condita 1807 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Segles segle x - segle xi - segle xii Dècades 1020 1030 1040 - 1050 - 1060 1070 1080 Anys 1051 1052 1053 - 1054 - 1055 1056 1057 Esdeveniments S'esdevé el Cisma d'Orient. Guillem I (1028- ?) cedeix el comtat d'Osona al seu germanastre Ramon Berenguer I, que seria comte de Barcelona, de Girona i d'Osona Les cròniques russes assenyalen per primer cop els cumans a Europa, al nord de la mar Negra Armènia - Ibrahim Inal, cap seljúcida, fa una incursió al regne de Kars que provoca milers de víctimes Fundació del principat de Smolensk Els almoràvits conquereixen Awdaghost Primer esment escrit del pobles de Cardet i Cóll, en una relació de pobles del terme de Castilló de Tor L'església de Sant Martí de Víllec apareix per primer cop en un document 25 de març - Document de Ramon Berenguer I que per primer cop testimonia la Guàrdia dels Prats com a nucli habitat permanent 4 de juliol - Es fa visible la supernova SN 1054, que es mantindrà visible al cel de dia durant 23 dies. Les seves restres formen la nebulosa del Cranc (NGC 1952).[1] 1 de setembre - Batalla d'Atapuerca entre Ferran I de Lleó i Garcia Sanxes III de Pamplona Naixements Princesa Emma de França, filla del rei Enric I de França i Anna de Kíev Robert II de Normandia, duc de Normandia des de l'any 1087 fins al 1106, pretendent al tron d'Anglaterra Necrològiques Al-Qàïd ibn Hammad, emir hammadita (Banu Hammad) del 1029 al 1054; el succeí (breument, 1054-1055) el seu fill Al-Múhsin ibn al-Qàïd Atiśa Dīpaṃkara Śrījñāna (983-1054), cèlebre erudit hindú budista, mestre de meditació durant la dinastia Pala Ermessenda de Bigorra (?-1054), casada el 1036 amb Ramir I d'Aragó Guifré de Besalú, fill de Bernat Tallaferro i bisbe de Besalú i de Carcassona Hermann de Reichenau (1013–1054), un dels primers acadèmics cristians en estimar la circumferència de la Terra seguint el mètode d'Eratòstenes Lý Thái Tông (1000-1054), emperador de la dinastia vietnamita Lý; el succeí el seu fill Lý Thánh Tông 20 de febrer - Iaroslav I de Kíev, Gran Príncep de Kíev i de Nóvgorod; el succeí Iziaslav I 19 d'abril - Lleó IX, Papa venerat com a sant (n. 1002)[2].el succeí Víctor II 15 de setembre - Garcia IV Sanxes III de Navarra el de Nájera (d 1020 - Atapuerca 1054), rei de Navarra (1035-1054), a qui succeí Sanç IV Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1054 ↑ «Journal of Astronomy». Sung History (Sung Shih), part 9, capítol 56, 1340. (facsímil de Misner, Thorne, Wheeler a Gravitation, 1973. ↑ «LEONE IX, papa, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 17 abril 2020].

Kembali kehalaman sebelumnya