El 501 el senador Festus va acusar a Símmac de diversos crims, però es va negar a comparèixer davant el rei per a contestar als càrrecs al·legant que el poder secular no tenia jurisdicció sobre ell. Un sínode reunit per Teodoric va exculpar Símmac, però el rei va instal·lar a Llorenç com a Papa. El cisma va durar quatre anys fins que el rei va retirar la confiança a Llorenç. Un sínode a Roma l'1 de març de 499 va declarar que tot clergue que intrigués durant el pontificat d'un Papa per a inclinar el futur vot del successor devia ser expulsat. Això no va satisfer el partit romà d'Orient i van realitzar noves acusacions contra el Papa, que va seguir rebutjant-les fins que Teodoric va expulsar de Roma tots els partidaris dels romans d'Orient.
Símmac va intentar protegir els bisbes de l'Àfrica que en aquests moments suportaven persecució per part dels vàndals.[5] Va rescatar tots els esclaus donant-los la llibertat. Se li atribueix la primera construcció del Palau Vaticà, i va morir a Roma el 19 de juliol de 514.
↑Richards, 1979, p. 243: Of the 17 Popes between 483 and 604, seven were certainly or likely members of Roman aristocratic families, and three more had provincial aristocratic origins
↑Richards. The Popes and the Papacy in the Early Middle Ages (en anglès). London: Routledge and Kegan Paul, 1979, p. 76. ISBN 978-0710000989.
