Era ostrogot de naixença, cosa que el va convertir en el primer germànic a accedir al Papat, gràcies al suport del rei gotAtalaric.[2] Va ser designat pel seu predecessor Fèlix IV, que havia estat sota la influència del rei arrià, en un edicte.
A la mort de Fèlix, i respectant-ne la voluntat, una part del clero el va escollir com a pontífex. Alhora, la facció majoritària del clergat es va oposar a l'elecció i va triar com a Papa a Diòscor, ja que el consideraven un bàrbar. Bonifaci i Diòscor van ser consagrats a Roma el 22 de setembre de 530, però el possible cisma a l'Església que això hauria provocat va quedar avortat, ja que Diòscor va morir vint dies després del seu nomenament. Diòscor, doncs, és considerat un antipapa.[3]
Obsessionat perquè quan morís no tornés a produir-se una doble elecció papal que desemboqués en un cisma, va convocar un concili en el qual es va atorgar la prerrogativa de triar al seu propi successor. Va designar com a tal al diaca Vigili. Tot i això, aquest procediment va ser molt criticat i el mateix Senat romà va acusar el Papa d'abús de poder. Bonifaci finalment es va retractar, i va ser Joan II qui el va succeir. Vigili, però, acabaria sent pontífex posteriorment.
