|
Papa Anastasi II
Anastasi II (Roma, ? - 19 de novembre de 498) va ser papa del 24 de novembre de 496 al 498.[1] OrígensSegons el Liber Pontificalis, era natural de Tauma, al districte 5è de Roma, i era fill d'Anastasi, que havia estat sacerdot.[2] PontificatEleccióEl 24 de novembre del 496 va ser elegit bisbe de Roma.[3] Un mes després d'accedir al càrrec, el rei Clodoveu I va ser batejat, i home afirma que el papa va escriure-li felicitant-lo per la seva conversió,[4] tot i que aquesta carta ha estat considerat un fals del segle xvii.[3] Cisma acaciàVa ser escollit durant la crisi del cisma acacià, iniciat pel papa Simiplici i continuat pels seus successors Fèlix III i Gelasi I, que va provocar un cisma total entre l'església occidental i les orientals.[2] L'excomunicació d'Acaci de Constantinoble i els cisma s'havien produït a causa de la seva comunicació amb els heretges, però la veritable raó era la promulgació de l'Henòtic de Zenó, que havia donat a Constantinoble la primacia a Orient, un fet que Roma no podia tolerar.[4] A diferència dels seus predecessors, que havien volgut eliminar el nom d'Acaci de les llistes de patriarques, va intentar aproximar-se a les esglésies orientals i l'emperador, a qui va escriure una carta quan va ser elegit papa amb una actitud conciliadora envers Acaci.[1] De fet, va enviar dos bisbes, Germà de Capua i Cresconi de Todi a la capital bizantina per fer oficial la proposta.[4] Anastasi II no proposava retractar-se de la censura de Fèlix III envers Acaci ni dels seus principis, però sí suggereixen que acceptaria el nom d'Acaci a a les llistes i assegurava a l'emperador la validesa dels bateigs i ordenacions fetes pel patriarca i els seus seguidors.[2] Aquesta notícia va fer que el bisbe de Tessalònica enviés el seu diaca, Fotí, a restablir la comunió amb Roma.[2] L'intent de conciliació i la recepció del diaca a Roma, va suposar un cisme dintre de la mateixa església romana.[1][4] Molts membres de l'església van separar-se d'Anastasi II, perquè va dur a terme aquestes accions sense consultar-los, creient que el papa intentava retirar l'excomunió a Acaci, de fet, si li va atribuir la voluntat d'abandonar els principis de l'església occidental i de desfer les accions dels seus predecessors. No obstant això, la crisi va acabar violentament amb la mort d'Anastasi II.[2] Altres mesuresVa condemnar també el traducianisme.[3] MortVa morir el 19 de novembre del 498 a Roma, enmig de la controvèrsia de conciliar el cisma acacià i la comunicació amb l'església tessalonicenca. Molts havien considerat Anastasi II un traïdor a la causa de l'església occidental,[1] i la seva mort va ser vista pels seus contraris com una intervenció de Déu, tal com es fa constar al Liber Pontificalis.[2] Va ser enterrat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.[2] La seva mort va ser vista com una intervenció divina davant la seva actitud LlegatUna tradició confusa acusà el papa Anastasi II de tenir opinions herètiques sobre la divinitat de Jesús a causa de la influència del diaca Fotí. Probablement per això, i recordant l'intent de revertir l'excomunicació d'Acaci, el poeta Dante Alighieri va situar la seva figura entre eles heretges del sisè cercle del llibre Infern de la La Divina Comèdia.[1][4] Va insistir en la retirada dels díptics del nom d'Acaci, patriarca de Constantinoble, però va reconèixer la validesa dels seus actes sacramentals, una actitud que desagradava als romans.[3] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Anastasi II
|
||||||||||||||||||||||||||||||
