|
Esdeveniments
Naixements
- Països Catalans
- Resta del món
- 17 de gener, Thornton (Yorkshire, Anglaterra): Anne Brontë, novel·lista i poetessa britànica, la més jove de la família literària Brontë (m. 1849).[1]
- 31 de gener, Ferrol, Galícia: Concepción Arenal, escriptora gallega (m. 1893).[2]
- 8 de febrer, Lancaster, EUA: William T. Sherman, militar estatunidenc (m. 1891).
- 15 de febrerː Adams, EUA: Susan Brownell Anthony, líder del moviment estatunidenc dels drets civils (m. 1906).[3]
- 17 de febrer, Verviers, Bèlgica: Henri Vieuxtemps, compositor belga (m. 1881).[4]
- 18 de febrer, Estocolm, Suècia: Lea Ahlborn, gravadora de medalles sueca.
- 27 d'abril; Derby, Anglaterra: Herbert Spencer, fiòsof i psicòleg anglès (m. 1903).[5]
- 12 de maig, Florència (Gran Ducat de Toscana): Florence Nightingale, infermera i reformadora social (m. 1910).[6]
- 24 de juny: Joaquim Manuel de Macedo, escriptor brasiler (m. 1882).
- 28 de novembre, Wuppertal, Confederació d'Alemanya del Nord: Friedrich Engels, filòsof socialista alemany (m. 1895).[7]
- 18 de desembre, Boston, Estats Units: Mary Livermore, infermera, periodista, sufragista i reformista estatunidenca (m. 1905).[8]
Necrològiques
- Països Catalans
- Resta del món
- 29 de gener, Castell de Windsor: Jordi III del Regne Unit, rei del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda i del Regne de Hannover.
- 4 de febrer, Praga: Gottfried Johann Dlabacz, músic i religiós premonstratenc.
- 20 de març, Heildelberg (Alemanya): Alexandru Ioan Cuza, fundador de la Romania moderna (n. 1820)[11]
- 6 d'abril, París, França: Gaspard-Félix Tournachon, fotògraf periodista, il·lustrador i caricaturista francés
- 1 de maig, Londres: Arthur Thistlewood, revolucionari anglès (n. 1774).[12]
- 20 de juny, Buenos Aires: Manuel Belgrano, economista, jurista, polític i líder militar argentí.
- 5 de juliol, Edimburg, Escòcia: William John Macquorn Rankine, enginyer i físic britànic (m. 1872).[13]
- 6 de juliol, Natchez, Mississipiː Judith Sargent Murray, escriptora estatunidenca que escrigué sobre els drets de les dones (n. 1751).[14]
- 25 de desembre, Trieste: Joseph Fouché, polític francès, ministre de Napoleó Bonaparte i Lluís XVIII de França.
- Mannheim: František Jan Štiasný, violoncel·lista i compositor del Classicisme.
- Grècia: Athanasios Diakos, militar
Referències
- ↑ «Anne Brontë | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 desembre 2021].
- ↑ «Concepción Arenal | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ Tejera, Pilar. Reinas de la carretera : [pioneras del manillar y del volante] (en castellà). [Madrid]: Casiopea, D.L. 2018, p. 39. ISBN 978-84-948482-1-6.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Herbert Spencer | Biography, Education, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Florence Nightingale». Universitat d'Alacant. Biblioteca Universitària. [Consulta: 16 juny 2020].
- ↑ «1820». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Mary Ashton Rice Livermore». Encyclopædia Britannica, 15-12-2019. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días (en castellà). Tom 2. València: Imp. Ildefonso Mompié, 1830, p. 415 s.
- ↑ Batllori, Miquel. Vuit segles de cultura catalana a Europa. Barcelona: Edicions 62, 1983, p. 146. ISBN 8429719636.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Arthur Thistlewood | British revolutionary» (en anglès). [Consulta: 3 maig 2020].
- ↑ «William John Macquorn Rankine | Scottish engineer» (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
- ↑ «Judith Sargent Stevens Murray | American writer» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
|
