El seu pare era Pere Leucio. Va ser creat cardenal diaca pel Papa Pasqual I i nomenat Papa l'1 de setembre del 827. El seu nomenament va ser per saltum, que vol dir que va passar de ser diaca a ser bisbe sense passar pel sacerdoci. Per això, quan ja era Papa va esdevenir sacerdot i bisbe.[1]
A diferència del seu antecessor, la seva elecció va comptar amb el suport tant de la noblesa com del poble en considerar-lo "clement i pietós". El seu breu pontificat va durar quaranta dies segons el Liber Pontificalis i trenta segons els Annals d'Einhart, esdevenint el Papa número 100. El seu cos fou enterrat al Vaticà.[1]
