|
Papa Joan V
Joan V (Antioquia?, ? - Roma, 2 d'agost del 686) va ser Papa de l'Església Catòlica del 685 al 686. Nascut potser a Síria,[1] de la província d'Antioquia i fill de Ciríac.[2] Diaca en època d'Agató, va ser un dels llegats al VI Concili Ecumènic, celebrat a Constantinoble el 680-681, on es va condemnar la doctrina monotelista.[1] Va tornar a Roma el juliol del 682, amb els documents oficials del concili. Va destacar tant, que va obtenir favors de l'emperador Constantí IV Pogonat: la reducció d'impostos al patrimoni papal de Sicília i Calàbria, i en general les càrregues fiscals que patia l'Església.[3] També va estar present en l'elecció del papa Lleó II.[2] Elegit papa a la basílica de Sant Joan del Laterà i sense haver d'esperar a la confirmació imperial, abolida per l'emperador,[3] va succeir de manera immediata Benet II i va ser consagrat el 23 de juliol del 685.[1] El seu pontificat es va veure marcat per una malaltia greu, raó per la qual no va poder realitzar moltes obres.[1] Va recobrar les consagracions de les esglésies de Sardenya, recuperant Roma la potestat de nomenar els bisbes de l'illa, que s'havia cedit anteriorment a l'arquebisbe de Càller,[2] en època de Gregori el Gran.[3] Conegut per ser una persona de coneixements i generosa, va fer diverses donacions als pobres,[1] fent una despesa total de 1900 sòlids entre el clergat i els diaques, perquè ajudessin els més necessitats.[3] Finalment va morir a causa de la malaltia que patia,[2] el 2 d'agost del 686.[1] Va ser enterrat a la basílica de Sant Pere del Vaticà.[2][3] Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papa Joan V |
||||||||||||||||||||||||||||
