Esteve IV
Esteve IV (Roma, ? – 24 de gener del 817) va ser Papa de Roma del 816 al 817. Nascut en una família aristocràtica romana, era fill d'un noble anomenat Marinus. També pertanyien a aquesta nissaga els papes Sergi II i Adrià II.[1] El seu breu pontificat (de tan sols set mesos de durada) es va iniciar ordenant al poble romà que prestés jurament de fidelitat al rei dels francs, Lluís el Pietós; va enviar emissaris a l'emperador per notificar-li l'elecció i per concertar una reunió entre tots dos, segons la comoditat de l'emperador.[2] Amb la invitació de Lluís, Esteve va sortir de Roma l'agost del 816, creuant els Alps acompanyat de Bernat d'Itàlia, rei dels llombards, qui tenia ordre d'acompanyar-lo fins a l'emperador.[3] Al principi d'octubre, el papa i l'emperador es van reunir a Reims, on Lluís es prosternà tres vegades davant d'Esteve.[4] A la missa del diumenge 5 d'octubre del 816, Esteve consagrà i ungí emperador Lluís, col·locant-li una corona que s'afirmava que va pertànyer a Constantí I el Gran.[5] Alhora també coronà la dona de Lluís, Ermengarda d'Hesbaye, tractant-la d'Augusta[6] Aquest fet s'interpreta com un intent per part del Papat d'establir-se un paper en la coronació d'un emperador, cosa que Lluís havia posat en dubte amb l'auto-coronació del 813.[7] Mentre era amb Lluís, l'emperador va donar al papa Esteve una sèrie de regals, inclòs una finca de terra (molt probablement a Vendeuvre-sur-Barse), per a l'Església romana. També van renovar el pacte entre els papes i els reis dels francs i confirmar els privilegis de l'església de Roma i acceptar l'existència dels recentment creats Estats Pontificis.[8] Després de la coronació i una visita a Ravenna, va tornar a Roma, a la fi de novembre del 816,[9] on va morir el 24 de gener del 817. En algun moment, Esteve fou canonitzat com a sant de l'Església Catòlica.[10] Referències
Bibliografia
|