1829 1829 Tipus any civil i any comú que comença en dijous Altres calendaris Gregorià 1829 (mdcccxxix) Islàmic 1245 – 1246 Xinès 4525 – 4526 Hebreu 5589 – 5590 Calendaris hindús 1884 – 1885 (Vikram Samvat) 1751 – 1752 (Shaka Samvat) 4930 – 4931 (Kali Yuga) Persa 1207 – 1208 Armeni 1278 Rúnic 2079 Ab urbe condita 2582 Categories Naixements Defuncions Esdeveniments Obres Segles segle xviii - segle xix - segle xx Dècades 1790 1800 1810 - 1820 - 1830 1840 1850 Anys 1826 1827 1828 - 1829 - 1830 1831 1832 Esdeveniments Països Catalans 15 de desembre, Maó: És inaugurat el Teatre Principal de Maó, el teatre d'òpera més antic d'Espanya.[1] Resta del món Grècia assoleix la independència de l'Imperi Otomà. 20 de març, Torrevella: terratrèmol de Torrevella.[2] 16 d'octubre: Comença la primera carrera de velocitat de locomotores celebrat a la línia Liverpool-Manchester guanyat per Stephenson i la seva locomotora "Rocket".[3] Naixements Països Catalans 27 de juny, Terrassa: Josep Vidal i Campaneria, alcalde de Sabadell durant la Primera República. 29 d'octubre, Barcelona: Emili Pi i Molist, metge psiquiatre. 24 de desembre, Oriola, Baix Segura: José Rogel Soriano, compositor de sarsuela valencià (m. 1901). Resta del món 16 de juny, Parísː Henriette Browne, pintora orientalista francesa (m. 1901).[4] 26 de juliol, Oostende, Bèlgica: Auguste Beernaert, advocat i polític flamenc, Premi Nobel de la Pau de 1909 (m. 1912).[5] 7 de setembre, Darmstadt, Alemanya: Friedrich August Kekulé, químic alemany (m. 1896).[6] 5 d'octubre: Chester Alan Arthur, president dels Estats Units (m. 1886).[7] 15 d'octubre, Goshen, Estats Units: Asaph Hall, astrònom, descobridor de les llunes de Mart (m. 1907).[8] 16 d'octubre - Primera carrera de velocitat de locomotores celebrat a la línia Liverpool-Manchester guanyat per Stephenson i la seva locomotora "Rocket". 29 de desembre, Milà: David Kaltbrunner, geògraf. Magdeburg: Friedrich Spielhagen, novel·lista Necrològiques Països Catalans 25 de gener, Sabadell: Antoni Bosch i Cardellach, metge, arxiver i historiador català. Resta del món 3 de març, San Julián de la Barra, Regne de Portugal: Diego Muñoz Torrero, sacerdot, catedràtic i polític espanyol, considerat un dels pares de la Constitució de Cadis de 1812, exiliat pocs anys abans. 28 d'abril: Karl Gottlieb Umbreit, organista i compositor alemany. 16 d'agost, Barmen: Carl Gotthelf Glaeser, músic prussià. 29 d'octubre, Salzburg, Àustria: Maria Anna Mozart, música austríaca, germana de Wolfgang Amadeus Mozart.[9] 18 de desembre, París, França: Jean-Baptiste Lamarck, naturalista francès autor de la teoria evolutiva coneguda com a lamarckisme. Referències ↑ Perelló, Francesc. «Teatre Principal (Menorca)». Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques Catalanes. [Consulta: 21 octubre 2024]. ↑ (castellà) José Giner, Sergio Molina, Sismicidad y riesgo sísmico en la C.A.V. ↑ «English railways, their development and their relation to the state». London, G. Routledge (digitalitzat per University of Toronto), pàg. 6. ↑ King, Julie. «Henriette Browne». A: Delia Gaze. Dictionary of women artists. London ; Chicago : Fitzroy Dearborn Publishers, 1997. ISBN 978-1-884964-21-3.  ↑ «The Nobel Peace Prize 1909» (en anglès). [Consulta: 22 juliol 2020]. ↑ «August Kekule von Stradonitz | German chemist» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2020]. ↑ «Chester A. Arthur | Biography, Presidency, Accomplishments, & Facts» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ «Asaph Hall | American astronomer» (en anglès). [Consulta: 15 octubre 2020]. ↑ Ferrer Valero, Sandra. «Un genio silenciado, Maria Anna Mozart (1751 - 1829)». Mujeres en la historia, 17-01-2011. [Consulta: 29 maig 2020]. A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1829

Kembali kehalaman sebelumnya