A la mort de Benet VII, l'emperador Otó II va imposar com a nou Papa al seu vicecanceller imperial a Itàlia i bisbe de Pavia, Pietro Cane de Panova, que va prendre el nom de Joan al considerar que no era digne per portar en el seu pontificat el mateix nom que el del primer papa, l'apòstol Sant Pere.
Als pocs dies de l'elecció papal moria l'emperador i era succeït al tron pel seu fill Otó III, de tan sols 3 anys. Aquesta circumstància la va aprofitar l'antipapa Bonifaci VII per tornar de l'exili a Constantinoble i usurpar el papat per segon cop. Bonifaci VII va empresonar Joan XIV al Castell Sant'Angelo, on fou retingut des de l'abril del 984 fins al 20 d'agost del mateix any, data en què morí de gana o (segons altres fonts) fou enverinat.
