Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Mutasarrif

Mutasarrif (en turc modern Mutasarrıf) era un rang administratiu de l'Imperi Otomà.

Els sandjaks existien al territori otomà des del segle xiv i els seus governadors eren els sandjakbegis. A partir del segle xvii el nombre de wazirs (governadors d'un eyalat) es va augmentar sense que s'augmentessin els eyalats (regions o grups de províncies). Així molts wazirs van ser nomenats per governar sandjaks o bé liwes (províncies); d'aquestes darreres els governadors eren anomenats walis. Per satisfer els wazirs alguns sandjaks foren segregats de les províncies de les que formaven part i assignats com a feu a wazirs i en aquest cas aquests no tenien el títol de sandjakbegis sinó de mutasarrifs; aquests en general no van governar directament sinó que enviaven uns delegats anomenats de vegades müsellims, de vegades mütesellim i de vegades caimacans (kaimmmakan). Aquestos sandjaks es van dir mutasarriflik o de vegades mütesellimlik.

Quan Selim III i Mahmud II van intentar eliminar els notables locals d'aquests unitats, i van designar agents del govern central, aquests foren anomenats mutasarrif; tenien rang de wazir i podien governar un eyalat, però mentre no ho feien el seu títol era aquell. Eventualment podien governar en diversos sandjaks. El terme va caure en desús a parir de les reformes del tanzimat per l'anomenat decret de Gülkhane de 1839 tot i que per costum encara es va seguir utilitzant no oficialment. Llavors els governadors de sandjak van passar a ser caimacans (breument del 1837 al 1842 els recaptadors d'impostos dels sandjaks es van dir muhassils però després aquesta funció fou abandonada). Es va crear llavors una administració inferior, el kada o kaza (districte dins un sandjak) els governadors del qual foren els kadamuriri o mudir.

El 1849 els governadors de les províncies (ara eyalats que havien passat de 15 a 28 el 1834 i 40 el 1854) foren designats com walis (que tenien rang de wazir) i, en les províncies petites, mutasarrifs. També qui governava més d'un sandjak fou anomenat mutasarrif (almenys a partir del 1858). També es van crear sandjaks "independents" (que no depenien d'una província sinó del ministeri de l'Interior) que portaven el nom de mustakills i estaven governats per mutasarrifs (el més conegut, el Líban des de 1861); la resta dels sandjaks estaven governats per caimacans.

Des de la llei administrativa de 1864 per a la província del Danubi, revisada i estesa per la llei de 25 de juliol de 1867, i per la llei suplementària de 22 de gener de 1871, les províncies (eyalats) van passar a ser wilayats governats per walis i dividits en sandjaks o liwàs; els governador de sandjaks o de liwàs (singular liwà) van passar a ser mutasarrifs. Els sandjaks estaven dividits en kazes o qadàs, aquests en nahiyeler o nàhiyes (subdistrictes) i aquestes en karyes o qaryes (pobles). El 1864 encara s'establia el títol de caimacan per als governadors de sandjaks, i el de mudir per als kazes, però la revisió del 1867 ho va tornar a modificar. El nom de mutasarrif fou confirmat per la llei d'administració provincial de 26 de març de 1913.

Els nacionalistes turcs, a la Gran Assemblea Nacional d'Ankara, van modificar el 20 de gener de 1921 l'administració i es van suprimir les wilayes i els sandjaks o liwàs es van convertir en wilayets. El nom de mutasarrif va desaparèixer.

Bibliografia

  • A. Heidborn, Manuel de droit public et administratif de l'Empire ottoman, vol. I, Viena-Leipzig, 1908 (francès)
  • B. Lewis, The emergence of the Modern Turkey, Londres, 1961 (anglès)
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9