Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Trebisonda

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Trebisonda
Trabzon ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 41° N, 40° E / 41°N,40°E / 41; 40
CapitalTrebisonda Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població757.629 (2021) Modifica el valor a Wikidata (168,55 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície4.495 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal61000–61999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic462 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-61 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR901 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtrabzon.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Trebisonda (turc: Trabzon) és una província de Turquia a la costa de la mar Negra. Situada en una regió estratègicament important, Trebisonda és una de les ciutats portuàries comercials més antigues d'Anatòlia. Les seves províncies veïnes són Giresun a l'oest, Gümüşhane al sud-oest, Bayburt al sud-oest i Rize a l'est. La capital provincial és ciutat de Trebisonda. A la província, hi viu una petita comunitat de musulmans que parlen grec pòntic.[1]

Districtes

La província de Trebisonda es divideix en 18 districtes (el districte de la capital apareix en negreta):

Els districtes costaners són (d'oest a est): Beşikdüzü, Vakfıkebir, Çarşıbaşı, Akçaabat, Yomra, Arsin, Araklı, Sürmene i Of.[2]

Els districtes interiors són: Tonya, Düzköy, Şalpazarı, Maçka, Köprübaşı, Dernekpazarı, Hayrat i Çaykara.

Història

Extraordinàriament atractiva durant la seva història, Trebisonda fou el tema de centenars de llibres de viatge per viatgers occidentals, alguns dels quals l'havien anomenada "ciutat de conte a l'Est". La ciutat de Trebisonda va ser fundada com a Trapezus per colonitzadors grecs des de Sinope. Ja des de començaments del segle ix aC, la ciutat és esmentada per historiadors com Homer, Heròdot o Hesíode. La primera font escrita quant a Trebisonda és Anàbasi de Xenofont. Important centre romà i romà d'Orient, fou també la capital de l'Imperi de Trebisonda de 1204 a 1461. Posteriorment, Trebisonda passà a formar part de l'Imperi Otomà per Mehmet el Conqueridor. Inicialment, fou un sandjak abans d'aconseguir l'estatus d'eyalat, i finalment es convertí en un vilayet el 1868. Després que la regió fos conquerida el 1461, Fatih Medrese (1462), Hatuniye Medrese (1515), Skenderpaa Medrese (1529) i Hamzapaa Medrese (1543) s'establiren com a centres educatius importants del període.[3]

La província fou un important lloc de batalles entre les forces otomanes i russes durant la campanya del Caucas en la Primera Guerra Mundial; el conflicte ocasionà la captura de la ciutat de Trebisonda per l'exèrcit rus, comandat pel gran duc Nicolau i Nikolai Judénitx l'abril de 1916. La província tornà a control turc el 1918, després del final de la guerra.

Atraccions

Historial de població

  • 2000 - 979.081
  • 1997 - 858.687
  • 1990 - 795.849
  • 1985 - 786.194
  • 1980 - 731.045
  • 1975 - 719.008
  • 1970 - 659.120
  • 1965 - 595.782
  • 1960 - 532.999
  • 1955 - 462.249
  • 1950 - 420.279
  • 1945 - 395.733
  • 1940 - 390.733
  • 1935 - 360.679
  • 1927 - 290.303

Vegeu també

Referències

  1. «Grec pòntic: Romeika de Trebisonda». Arxivat de l'original el 2008-06-11. [Consulta: 12 febrer 2011].
  2. [enllaç sense format] http://www.karalahana.com/karadeniz/trabzon.htm Arxivat 2011-11-03 a Wayback Machine. Ciutat de Trebisonda
  3. «Història de Trebisonda». Arxivat de l'original el 2008-06-12. [Consulta: 12 febrer 2011].

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9