Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Kırşehir

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Kırşehir
Kırşehir ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 19′ 26″ N, 34° 07′ 45″ E / 39.323888888889°N,34.129166666667°E / 39.323888888889; 34.129166666667
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalKırşehir Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població241.868 (2018) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal40000–40999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic386 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-40 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR715 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkirsehir.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

La província de Kırşehir es localitza a la zona central de Turquia, i forma part de la regió d'Anatòlia Central. Es troba a la Falla nord-anatoliana, i actualment és una zona amb risc de terratrèmols. L'elevació mitjana és d'aproximadament 985 metres per damunt del nivell mar. La capital provincial és Kırşehir.

Va esdevenir província el 1924. el 30 de maig de 1954, va ser acceptada com a districte de Nevşehir. Més tard, els municipis de Kırşehir van ser dividits entre Ankara, Yozgat i Nevşehir. El 1957, Kırşehir esdevenia província altre cop.[1]

Història

Per a la història de la zona, vegeu l'apartat corresponent a l'article Kırşehir

Districtes

La província de Kırşehir es divideix en 7 districtes:

Referències

  1. Türsan, Huri. Democratisation in Turkey: The Role of Political Parties (en anglès). Peter Lang, 2004, p. 68. ISBN 9052012369. 

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9