Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Siirt

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Siirt
Siirt ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 55′ 48″ N, 42° 16′ 13″ E / 37.93°N,42.2703°E / 37.93; 42.2703
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalSiirt Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població288.138 (2021) Modifica el valor a Wikidata (46,61 hab./km²)
Llengua utilitzadahértevin
turc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície6.182 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal56000–56999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic484 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-56 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTRC34 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websiirt.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Siirt (en kurd Sêrt) és una província situada al sud-est de Turquia. La seva capital és la ciutat homònima de Siirt. Siirt es troba a una alçada que oscil·la entre 600 i 1600 m i té una superfície de 6186 km². Limita al nord amb Bitlis i Van. Al sud limita amb Şırnak i Mardin i a l'oest amb Batman. El punt més alt de la província és la muntanya Herekol Dağı amb 2.838m.

Població

La província té 303,622 habitants, dels quals la major part són kurds. A més hi ha una minoria àrab relativament petita a Siirt.

Districtes

La província està dividida en set districtes (el districte de la capital apareix en negreta).

Història

La història de Siirt es remunta a èpoques molt lluyanes. Siirt va pertànyer als assiris, als babilonis i després d'això als medes i els perses. També els romans, els parts i els sassànides van predominar a la zona. El 1514 va caure en mans dels otomans. El 1919, Siirt era un sandjak de l'Imperi Otomà i el 1923 esdevingué una província de Turquia.

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9