Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província d'Aydın

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia d'Aydın
Aydın ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 38° N, 28° E / 38°N,28°E / 38; 28
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalAydın Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.054.769 (2021) Modifica el valor a Wikidata (131,73 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície8.007 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal09000–09999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic256 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-09 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR321 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webaydin.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Aydın és una província del sud-oest de Turquia, situada a la Regió de l'Egeu. La capital provincial és la ciutat d'Aydın, que té una població d'aproximadament 150 000 habitants (2000). Altres ciutats a la província inclouen els complexos de vacances de Didim i Kuşadası.

Història

Aydn va ser fundada pels antics tracis i va ser coneguda un cop amb el nom de Tralles. L'àrea és una zona de terratrèmols i la ciutat va ser construïda i reconstruïda successivament per espartans, frigis, jònics, lidis, perses i romans. El 1186 els seljúcides prenien el control de l'àrea, seguits pels turcs d'Anatòlia de Beylik d'Aydın-oğlu. Durant aquest període la ciutat va dur el nom d'Aydn Güzelhisar, i entrà dins de l'Imperi Otomà el 1426.

Geografia

Les províncies veïnes són Manisa al nord-est, Esmirna al nord, Denizli a l'est, Muğla al sud.

Les parts central i occidentals de la província són planes fèrtils regades pel riu més gran de la conca de l'Egeu el Büyük Menderes, amb les Muntanyes d'Aydin al nord i les Muntanyes de Mentee al sud. El final occidental de la província és la costa de l'Egeu amb el Llac Bafa un tret essencial de l'àrea de delta del Menderes. El clima és típic de la regió de l'Egeu, molt calent a l'estiu. La regió de Germencik conté un cert nombre de fonts termals.

Districtes

La província d'Aydın es divideix en 17 districtes:

Flora

Bona part del paisatge és una combinació de figueres, oliveres i arbres cítrics, especialment figueres.

Economia

Les fonts essencials d'ingressos són agricultura i turisme.

Turisme

Les ciutats costaneres de Didim i Kuşadası en particular són centres turístics. Kuşadası és a prop del parc nacional del Delta del Büyük Menderes, mentre Didim té un temple d'Apol·lo, platges, i les ruïnes antigues de Milet a prop. La província conté espais arqueològics, incloent-hi les antigues ciutats carianes d'Alinda i Alabanda.

Agricultura

Les famoses figues d'Aydın

La producció anual de Turquia, d'aproximadament 50.000 tones de figues seques, procedeix gairebé tota d'Aydn,[1] Dins de província d'Aydın, es diu que les millors figues són les conreades a Germencik. Aydın produeix olives, castanyes, cotó, cítrics, síndries i altres fruites.

Indústria

Aydın té una mica d'indústria lleugera

La Universitat Adnan Menderes va ser construïda a la ciutat d'Aydın el 1990 i té centres per tota la província.

Llocs d'interès

La ciutat d'Aydın té un cert nombre de ruïnes antigues i mesquites de període otomà. La província té paisatges atractius incloent-hi una extensió de la costa de l'Egeu i llocs importants com ara:

Cultura

Aydın és la casa de l'art folklòric Zeybek. Això implica un tipus especial de dansa de guerra que s'interpreta en un anell per assemblar-se als ocells. El Zeybek es realitza a ritme de Kiteli i altres instruments populars turcs.

Les cançons folklòriques d'Aydın són famosament curtes, en efecte una dita popular a la regió de l'Egeu diu que, per aconseguir que algú deixi de parlar, només cal dir-li Sigui breu, faci una cançó d'Aydın.[2]

La cuina presenta les pastes turques típiques, köfte i kebab.

Infraestructura

Carreteres

Als anys 90 es va construir l'autopista entre Esmirna i Aydın. És la via de comunicació més important.

Ciutadans notables

Referències

  1. [http://www.ers.usda.gov/Briefing/FruitAndTreeNuts/fruitnutpdf/Figs.pdf Informe del Departament d'Agricultura dels Estats Units. Sessió informativa sobre producció mundial de figues. En comparació, el segon i tercer productors mundials de figues seques, és a dir Grècia i Califòrnia, produeixen cadascú al voltant de 12.500 tones per any.
  2. ksa kes de aydn havas olsun

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9