Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Hatay

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Hatay
Hatay ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 36° 12′ N, 36° 09′ E / 36.2°N,36.15°E / 36.2; 36.15
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalAntioquia Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.501.571 (2021) Modifica el valor a Wikidata (277,91 hab./km²)
Idioma oficialturc Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície5.403 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal31000–31999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic326 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-31 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR631 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhatay.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

X: HatayBSB Modifica el valor a Wikidata

Hatay és una província (il) de Turquia que limita amb Síria. La seva capital és Antioquia (també coneguda amb el nom de Hatay).

La República de Hatay va ser creada el 5 de setembre del 1938 amb el suport de França a partir del Sandjak d'Alexandreta, que comprenia igualment la ciutat d'Antioquia. De resultes de l'acord francoturc del 23 de juny del 1939, aquest territori, que comportava una majoria turca i una minoria siriana, va ser oficialment unit a Turquia el 23 de juliol del 1939.

En el transcurs de la seva efímera existència, la República de Hatay és considerada com l'escenari d'una de les aventures d'Indiana Jones, Indiana Jones i l'última croada (Indiana Jones and the Last Crusade, 1989), l'acció de la qual es desenvolupa precisament el 1938.

Districtes

La província de Hatay està dividida en 12 districtes (els de més importància estan ressaltats en negreta):

Vegeu també

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9