Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Çorum

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Çorum
Çorum ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 33′ 08″ N, 34° 57′ 14″ E / 40.5522°N,34.9539°E / 40.5522; 34.9539
EstatTurquia Modifica el valor a Wikidata
CapitalÇorum Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població491.031 (2021) Modifica el valor a Wikidata (38,3 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície12.820 km² Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal19000–19999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic364 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-19 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTR833 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcorum.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Çorum és una província a la Regió de la Mar Negra de Turquia, tot i que es troba cap a l'interior i té més característiques de la Regió d'Anatòlia Central que de la costa de la Mar Negra. La capital és la ciutat de Çorum

Amb jaciments arqueològics importants que es remunten 5.000 anys enrere i una bellesa natural única, Çorum és atractiu per als visitants.

Geografia

La província de Çorum és una mescla de muntanyes i altiplans, alguns dels quals estan banyats pels rius Kızılırmak i Yeşilırmak. La província inclou atractives i altes prades, muntanyes per practicar senderisme i la possibilitat de fer excursions des de les ciutats i els pobles de la rodalia.

Història

Les excavacions mostren que l'àrea de Çorum estava habitada durant el paleolític, el període Neolític i la 4a etapa de l'Eneolític. Les restes d'aquests períodes s'han trobat a Büyük, Güllüce, Eskiyapar i Kuşsaray.

En temps posteriors Çorum i els seus voltants van ser dominats pels hitites i al districte de Boğazkale s'hi pot trobar un dels assentaments hitites més importants d'Anatòlia. La UNESCO va incloure les ruïnes de Hattusa, la capital de l'Imperi Hitita des del 1700 aC fins al 1200 aC, com a Patrimoni de la Humanitat. Un altre lloc hitita important inclou els temples a l'aire lliure de Yazilikaya i Alacahöyük, les tombes reials i les excavacions de Boğazköy, que inclouen inscripcions que demostren contactes comercials entre els hitites i l'antic Egipte.

Després van venir altres civilitzacions: els frigis, que deixaren restes a Pazarli, al nord de Çorum;

I posteriorment, els cimmeris, medes, perses, gàlates, romans, romans d'Orient, seljúcides, danixmendites, mongols, eretnaoğulları, Burhan al-Din i finalment l'Imperi Otomà. A més de restes arqueològiques hitites, la província també conté un cert nombre de castells, ponts i mesquites dels períodes seljúcida i otomà.

Districtes

La província de Çorum està dividida en 14 districtes (el districte de la capital apareix en negreta). Al costat de cada districte hi apareix la seva població:

Mitjana anual de temperatures


Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des
Mitjana més alta °C 4.2 6.5 11.5 17.4 21.8 25.6 28.9 29.1 25.6 19.5 12.1 6.0
Mitjana més baixa °C -4.3 -3.8 -1.1 3.7 7.0 9.8 12.1 12.0 8.7 4.7 0.3 -2.3
font: www.meteor.gov.tr Arxivat 2008-06-17 a Wayback Machine.

Enllaços externs

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9