|
Província de Tsolakert
Tsolakert (en armeni: Ցոլակերտ; en kurd: Îdir; en turc: Iğdır) és una província de la part oriental de Turquia, situada al llarg de la frontera amb Armènia, Azerbaidjan (l'àrea de Nakhtxivan), i l'Iran. Les seves províncies adjacents són Kars al nord-oest i Ağrı a l'oest i sud. La capital provincial és la ciutat de Tsolakert. La província de Tsolakert es divideix en quatre districtes: Aralix, Tsolakert (la capital), Qaraqoyunlu i Koghb. La muntanya més alta de Turquia, el Mont Ararat (Ağrı Dağı) és a Idğır, on es diu que va prosperar Noè després del Diluvi universal.[1] La frontera amb Armènia segueix el Riu Araxes. Una bona part del terreny és una àmplia plana molt per sota de la muntanya. El clima és el més càlid d'aquesta part de Turquia, la qual permet el conreu del cotó. HistòriaLa recerca arqueològica ha descobert assentaments hurrites a la regió de Tsolakert, que es remunten al 4000 aC. L'àrea formava part del regne d'Urartu vers el 800 aC. Hi ha un conjunt d'estàtues d'Urartu en l'àrea. Va romandre sota control d'Urartu fins a la seva transició a l'Imperi Meda, Imperi Persa, Alexandre el Gran, la Dinastia Oròntida del Regne d'Armènia. El seleúcides, parts, les forces romanes, sassànides i romanes d'Orient van ser prominents des del segle iv aC, seguits pels exèrcits àrabs de l'islam el 646. Els turcs, georgians i mongols combateren a través d'aquesta zona durant 400 anys des del 1064 en endavant, fins que l'àrea fou poblada per Qara Qoyunlu i les tribus turques d'Aq Qoyunlu a principis del segle xv. Entre 1534 i 1746 es va donar una situació de guerra entre l'Imperi Otomà i l'Imperi Persa. El 1746, gran part del territori situat a l'actual província d'[Cal aclariment] dins de la província de Tsolakert va ser cedit a Pèrsia i va esdevenir part del Kanat d'Erevan, un principat musulmà a Pèrsia. La part del nord de la província romangué ens mans perses fins després de la guerra russo-persa quan va passar a formar part de l'Imperi Rus segons el Tractat de Turkmenchay. Sota administració russa, l'àrea va esdevenir l'uyezd de Surmalu (amb la seva capital a la ciutat de Tsolakert) de l'Óblast d'Armènia i més tard la Gubèrnia d'Erevan. La meitat del sud de la província romangué en mans otomanes durant bona part del segle xix, però finalment també va passar a formar part de l'Imperi rus per la guerra russo-turca de 1877-78. Al final de la Primera Guerra Mundial, tota la zona estava sota control rus i Tsolakert va quedar sota l'administració de la República Democràtica d'Armènia com a part de la província d'Ararat, però amb l'arribada del nou exèrcit turc, la Unió Soviètica va cedir Tsolakert a Turquia, mitjançant el Tractat de Kars. Una important població d'armènics va romandre a l'àrea durant aquesta història de lluita entre grans poders. Els armenis formaven la majoria ètnica a la mateixa ciutat de Tsolakert fins a 1919-1920, moment en el qual molts d'ells moriren o fugiren a causa de la inanició i del genocidi armeni.[2] DemografiaActualment, Tsolakert té una població mixta d'àzeris i kurds; ambdues ètnies són, aproximadament, la meitat de la població; els primers habiten principalment al nord i a l'est de la província, mentre que els últims ocupen principalment el sud i l'est. L'antic Any Nou iranià, conegut com a Newroz pels Kurds i Novruz pels àzeris, també se celebra àmpliament a Tsolakert. Les àrees rurals de província de Tsolakert tenen una densitat de població més alta (30 habitants/km²;) que les de les províncies veïnes.
Llocs d'interès
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Província de Tsolakert
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
