Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Província de Şanlıurfa

Plantilla:Infotaula geografia políticaProvíncia de Şanlıurfa
Şanlıurfa ili (tr) Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusProvíncies de Turquia Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 15′ 15″ N, 39° 02′ 33″ E / 37.2542°N,39.0425°E / 37.2542; 39.0425
CapitalŞanlıurfa Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.789.868 (2021) Modifica el valor a Wikidata (93,75 hab./km²)
Llengua utilitzadadomari
turc
siríac
kurd del nord Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície19.091 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal63000–63999 Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic414 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2TR-63 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSTRC21 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websanliurfa.gov.tr Modifica el valor a Wikidata

Şanlıurfa (siríac: ܐܘܪܗܝ Urhoy, turc: Urfa, àrab: ar-Rûha, kurd: Riha) és una província situada al sud-est d'Anatòlia, Turquia. La ciutat de Şanlıurfa és la capital de la província que duu el seu nom. Actualment, turcs i kurds constitueixen la major part de la població en aquesta ciutat, i només una significativa comunitat d'assiris/siríacs viu allà.

Districtes

La província de Şanlıurfa es divideix en 13 districtes:

Geografia

Ocupa una superfície de 18,584 km², la qual cosa la converteix en la província més gran del Sud-est d'Anatòlia. Limita amb:

Şanlıurfa inclou uns quants components essencials del Projecte d'Anatòlia del Sud-est (en turc Güneydogu Anadolu Projesi (GAP)) dissenyat per:

  • explotar el potencial d'energia hidràulica dels rius Tigris i Eufrates;
  • expandir de manera important el regadiu per a l'agricultura; i
  • desenvolupar l'economia de la regió.

Aquest projecte de desenvolupament a gran escala, patrocinat per l'estat, implica la construcció de preses per al funcionament de centrals hidroelèctriques i altres aspectes referents a la utilització dels rius en aquesta àmplia i semiàrida regió. El projecte inclou la construcció de 22 preses i centenars de quilòmetres d'obres d'irrigació.

Fins I Tot abans del GAP, la Província de Şanlıurfa tenia la porció més gran de terra conreada i cultivable a la regió del GAP, a causa de la seva plana i altament fèrtil zona agrícola. Les planes de Şanlıurfa i d'Harran s'estenen sobre una àrea d'aproximadament 1,500 km²; la irrigació d'aquestes planes és un dels aspectes més importants del GAP.

Segons el cens de 1990, la província de Şanlıurfa tenia un total de 148.521 llars; la mitjana d'ocupació de les llars era de 6.74 persones. Un 71% de caps de família descrivien la seva ocupació com a conreu. El 1992, Şanlıurfa tenia l'índex de concentració de la propietat de la terra més alt de Turquia, amb un índex de gent sense terra d'un 48%. Mentre que un 5% de les famílies de la província tenien un 65% de la terra, la immensa majoria (un 70%) tenia només un 10%.

La taxa de creixement anual mitjana de Şanlıurfa, entre 1985 i 1990, va ser d'un 4,6%, considerablement més alta que la mitjana nacional i regional.

Història

Vegeu Şanlıurfa i Edessa.

Política

La política de la Província de Şanlıurfa àmpliament encara es troba conformada per les adhesions electorals d'un cert nombre de clans Zazes (aşiret). En particular, els districtes al llarg del riu d'Eufrates han estat molt de temps una base de poder pel DYP, de centredreta, anteriorment sota el lideratge de Süleyman Demirel i Tansu Çiller, i ara sota el lideratge de l'excap de policia Mehmet Ağar.

L'actual partit governant a Turquia, l'AKP, va quedar primer en les eleccions locals del 2004, amb un còmode 43,04%, però el DYP, actualment fora de parlament, sembla que s'estigui recuperant sota el nou lideratge de Mehmet Ağar, que és conegut per la seva proximitat a les estructures feudals locals.

El DEHAP va desplegar molt d'esforç en campanya, amb arguments sobre la consciència d'identitat kurda, per atreure vots dels clans, però això és complicat per les polèmiques sobre la clara distinció entre la identitat dels zazes i la kurda (vegeu zazes per a més informació sobre aquest tema). Uns quants clans van estar en primer pla de la lluita en contra del terrorisme del PKK els anys 1980 i els anys 1990. Tanmateix, el DEHAP va obtenir un cert èxit en les eleccions locals del 2004, i va quedar segon en el còmput total de sufragis, amb un 16,95%, millorant el 12,06% obtingut a les eleccions del 1999, amb un electorat fidel als dos districtes que fan frontera amb Diyarbakir. El DEHAP tradicionalment evita els districtes que fan frontera amb Síria i poblats per àrabs ètnics, on ni tan sols anomenaren candidats per a les eleccions del 2004.

L'MHP, fent campanya amb arguments sobre la consciència d'identitat turca, després d'haver marcat un 7,18% excepcional el 1999, va baixar fins a un percentatge més habitual del 2,97%.

El DHP, de centreesquerra, normalment obté uns percentatges modestos, una mica per sota d'un 10%.

L'actual alcalde de Şanlıurfa és el Dr. Ahmet Eşref Fakıbaba, un antic metge cirurgià. És conegut per la seva forta oposició al govern del clan.

Enllaços externs

  • Lloc web de la vila de Şanlıurfa (turc) (anglès)

Referències

Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9