Share to: share facebook share twitter share wa share telegram print page

 

Adapazarı

Plantilla:Infotaula geografia políticaAdapazarı
Imatge
Tipusdistricte de Turquia, ciutat, gran ciutat i Belediye Modifica el valor a Wikidata
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 40° 46′ 35″ N, 30° 24′ 09″ E / 40.77625°N,30.40256°E / 40.77625; 30.40256
EstatTurquia
ProvínciesProvíncia de Sakarya Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Província de Sakarya (–2012)
Sakarya (en) Tradueix (2012–) Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població281.489 (2022) Modifica el valor a Wikidata (500,87 hab./km²)
Geografia
Superfície562 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perSangari Modifica el valor a Wikidata
Altitud31 m Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal54100 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0264 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webadapazari.bel.tr Modifica el valor a Wikidata

X: AdapazariBld Instagram: adapazaribelediyesi Modifica el valor a Wikidata

Adapazarı (pronunciat adapaˈzaɾɯ, en turc modern; turc otomà: اطاپازاری) és una ciutat de la part nord-occidental de Turquia i un districte de la Província de Sakarya. Forma part d'una regió densament poblada del país, coneguda com a Regió de la Màrmara. El 2010 la ciutat tenia 560,876 habitants (centre metropolità)

Història

Museu de Sakarya a Adapazarı

La història d'Adapazarı es remunta al 378 aC. Els pobladors antics incloïen frigis, bitinis, cimmeris, lidis i perses, però Adapazarı prengué la seva identitat dels governants romans i romans d'Orient. Una de les més importants restes amb rellevància històrica és el Pont de Justinià (Beş Köprü) construït per l'emperador romà d'Orient Justinià I el 533. Històricament, se situava a la vella carretera militar que anava des de Constantinoble (ara Istanbul) a l'est, connectat en l'Antiguitat tardana per l'important Pont de Sangarius i, des del final del segle xix, per un brancal de la línia de ferrocarril d'Anatòlia. Una part gran de la població té avantpassats de la mar Negra, de ciutats com ara Trabzon i Rize. La comunitat hayhurum tenia una significativa presència a Adapazarı on hi havia hagut una comunitat armènia des de 1608. Els grecs d'Adapazarı van ser inclosos en l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia, i van reassentats a diverses parts de Grècia. Els objectes i articles culturals que pertanyien a aquesta petita comunitat es mostren avui al Museu Benaki d'Atenes.[cal citació]

Clima

Adapazarı té un clima subtropical humit (Classificació climàtica de Köppen Cfa), amb influències marítimes i continentals considerables. Els estius són calorosos i molt humits, i la màxima temperatura mitjana es troba al voltant de 29 °C en juliol i agost, encara que les temperatures excedeixen normalment els 30 °C en juny, juliol, agost i fins i tot setembre. Els hiverns són frescos i humits, i la mínima mitjana més baixa es troba al voltant de 3 °C el gener. La precipitació és alta i bastant uniformement distribuïda durant l'any, i és més intensa a la tardor, hivern i primavera.

La neu és bastant comú entre els mesos de desembre i març; neva durant una setmana o dos, i quan hi neva ho pot fer algun cop de manera intensa.

Economia

Adapazarı és la seu d'una gran fàbrica d'automòbils, propietat de Toyota Motor Corporation, així com la fàbrica de trens de Hyundai EURotem. A Sakarya també s'hi troba una de les més grans fàbriques de material mòbil per a l'èxercit de Turquia. Unes altres indústries essencials a la ciutat i la seva província circumdant inclouen les fàbriques tèxtils per a productes de seda i lli. L'agricultura i silvicultura també formen una part important de l'economia de la ciutat, amb la producció de tabac, fusta, capolls i verdures.

Educació

La Universitat de Sakarya va ser fundada com a Enginyeria i Arquitectura de Sakarya el 1970. Fou rebatejada com a Acadèmia Estatal d'Enginyeria i Arquitectura de Sakarya el 1971. Endegà programes de Màster de Ciència i Doctorat de Filosofia el 1980. Els programes eren executats per l'Institut de Ciències Pures i Aplicades de l'İTÜ (Universitat Tècnica d'Istanbul). Es va limitar a la Universitat Tècnica d'Istanbul el 1982 com a Facultat d'Enginyeria de Sakarya. Finalment marxà de l'İTÜ i es convertí en Facultat d'Enginyeria de la Universitat de Sakarya el 1992. Des que hi ha un important nombre d'alumnes a la universitat, la ciutat ha estat influïda per aquesta.

Esports

Adapazarı és la llar del Sakaryaspor. El Sakaryaspor ha guanyat la Copa Turca una vegada i ha jugat en la Lliga turca de futbol durant 11 temporades. Ascendiren una altra vegada a la Banc Asya 1. Lig aquest any, el segon nivell de la piràmide de futbol turca, mentre guanyaven consecutivament el Konya Torku Şekerspor, Bugsaşspor i Bandırmaspor en els partits d'eliminatòria de la Spor Toto 2. Lig. Tot i que el Sakaryaspor no és sempre un equip permanent de la SuperLeague, ha estat el planter de molts dels millors jugadors de Turquia, com ara Hakan Şükür, Tuncay Şanlı, Oğuz Çetin, Aykut Kocaman i molts més.

Personatges notables

Ciutats agermanades

Ciutat País Any
Delft Països Baixos
Xumen Bulgària
Louisville Estats Units d'Amèrica 2012
Sukhumi Geòrgia 1992
Kembali kehalaman sebelumnya


Index: pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve 
Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9